[ES] Con el trabajo de esta tesis doctoral realizamos un estudio de la primera Orquesta Sinfónica que se fundó en Valencia a principios del siglo XX, todo ello, después de varios intentos de formaciones orquestales, más bien de cámara, y de agrupaciones que se dedican solamente a formar parte de la música lírica. La Orquesta Sinfónica de Valencia aparece en los escenarios valencianos como una necesidad del ambiente social y musical que tiene el público valenciano de poder disfrutar, de manera prioritaria, de la música sinfónica, que ya en otras partes del Estado está floreciendo con gran intensidad, sobre todo en Madrid, Barcelona y Bilbao. Analizamos la tipología de los conciertos que se realizan, los compositores que más se interpretan, y la aceptación y valoración del público y de la prensa sobre las audiciones realizadas. El estudio de la Orquesta Sinfónica de Valencia, lo realizamos desde su nacimiento en 1916, hasta su centenario desde su formación, si bien hay periodos o etapas en las que su actividad desaparece temporalmente, debido principalmente a motivos económicos y/o sociales dentro de su gestión. El trabajo de la tesis lo dividimos en cuatro periodos diferentes de su existencia: periodo inicial de constitución de la Orquesta, puesta en funcionamiento y presentación a la sociedad valenciana que abarca desde 1916 hasta 1924 bajo la dirección del maestro Arturo Saco del Valle; un segundo periodo en el cual se produce el máximo esplendor y actividad de la Orquesta Valenciana que va desde 1924 hasta 1951 con el maestro José Manuel Izquierdo; el tercer periodo, en el cual la Orquesta Sinfónica de Valencia posee momentos álgidos y momentos de pura supervivencia en el que las riendas de la Orquesta son llevadas principalmente por los maestros José María Machancoses, Daniel de Nueda y Juan Vicente Mas Quiles que comprende desde 1951 hasta 1979, donde desaparece de los escenarios momentáneamente; y el cuarto periodo que va desde 1991 hasta 2016, en el cual se produce un renacimiento de la Orquesta con actividad diversa con los maestros Manuel Galduf y Joan Cerveró. Estos cuatro periodos son objeto de estudio tanto a la actividad artística, como al repertorio interpretativo de la Orquesta. En ocasiones, la ausencia de documentación directa, nos ha hecho realizar una investigación pormenorizada indagando en fuentes indirectas, aportando satisfactoriamente a la tesis el objeto principal del trabajo: la aportación y la evolución de la música sinfónica de la Orquesta Sinfónica de Valencia a la sociedad valenciana. / [CA] Amb el treball d'aquesta tesi doctoral realitzem un estudi de la primera Orquestra Simfònica que es va fundar a València a principis del segle XX, tot això, després de diversos intents de formacions orquestrals, més aviat de cambra, i d'agrupacions que es dediquen només a formar part de la música lírica. L'Orquestra Simfònica de València apareix als escenaris valencians com una necessitat de l'ambient social i musical que té el públic valencià de poder gaudir, de manera prioritària, de la música simfònica, que ja en altres parts de l'Estat està florint amb gran intensitat, sobretot a Madrid, Barcelona i Bilbao. Analitzem la tipologia dels concerts que es realitzen, els compositors que més s'interpreten, i l'acceptació i valoració del públic i de la premsa sobre les audicions realitzades. L'estudi de l'Orquestra Simfònica de València, el realitzem des del seu naixement en 1916, fins a la seva centenari des de la seva formació, si bé hi ha períodes o etapes en les que la seva activitat desapareix temporalment, degut principalment a motius econòmics i/o socials dins de la seua gestió. El treball de la tesi el dividim en quatre períodes diferents de la seva existència: període inicial de constitució de l'Orquestra, posada en funcionament i presentació a la societat valenciana que comprén des de 1916 fins 1924 sota la direcció del mestre Arturo Saco del Valle; un segon període en el qual es produeix el màxim esplendor i activitat de l'Orquestra Valenciana que va des de 1924 fins 1951 amb el mestre José Manuel Izquierdo; el tercer període, en el qual l'Orquestra Simfònica de València posseeix moments àlgids i moments de pura supervivència en què les regnes de l'Orquestra són portades principalment pels mestres José María Machancoses, Daniel de Nueda i Juan Vicente Mas Quiles que comprèn des de 1951 fins a 1979, on desapareix dels escenaris momentàniament; i el quart període que va des de 1991 fins 2016, en el qual es produeix un renaixement de l'Orquestra amb activitat diversa amb els mestres Manuel Galduf i Joan Cerveró. Aquests quatre períodes són objecte d'estudi tant a l'activitat artística, com al repertori interpretatiu de l'Orquestra. De vegades, l'absència de documentació directa, ens ha fet realitzar una investigació detallada indagant en fonts indirectes, aportant satisfactòriament a la tesi l'objecte principal del treball: l'aportació i l'evolució de la música simfònica de l'Orquestra Simfònica de València a la societat valenciana. / [EN] With the work of this doctoral thesis we realized a study of the first Symphony Orchestra that was founded in Valencia at the beginning of century XX, all of it, after several attempts of orchestral formations, more of camera and of groupings that are dedicated only to comprise of the lyrical music. The Valencia Symphony Orchestra appears in the Valencian stages as a necessity of the social and musical environment that has the Valencian public to be able to enjoy, as a priority, the symphonic music, which already in other parts of the State is flourishing with great intensity, especially in Madrid, Barcelona and Bilbao. We analyze the typology of the concerts performed, the composers who are most interpreted, and the acceptance and appreciation of the public and the press about the auditions performed. The study of the Symphony Orchestra of Valencia, from its birth in 1916, to its centenary since its formation, although there are periods or stages in which its activity disappears temporarily, mainly due to economic and/or social reasons within its management. The work of the thesis is divided into four different periods of its existence: initial period of constitution of the Orchestra, put into operation and presentation to the Valencian society that it embraced from 1916 to 1924 under the direction of the conductor Arturo Saco del Valle; a second period in which there is the maximum splendor and activity of the Valencian Orchestra that goes from 1924 to 1951 with the conductor José Manuel Izquierdo; the third period, in which the Symphonic Orchestra of Valencia has high moments and moments of pure survival in which the reins of the Orchestra are carried mainly by the conductors José María Machancoses, Daniel de Nueda and Juan Vicente Mas Quiles, which he has since 1951 until 1979, where he disappears from the scenes momentarily; and the fourth period from 1991 to 2016, in which there is a renaissance of the Orchestra with diverse activity with conductors Manuel Galduf and Joan Cerveró. These four periods are the subject of study as much the artistic activity, as the repertoire interpretative of the Orchestra. At times, the absence of direct documentation has led us to carry out a detailed investigation by investigating indirect sources, satisfactorily contributing to the thesis the main object of the work: the contribution and evolution of symphonic music from the Valencia Symphony Orchestra to society Valencian. / Miñana Juan, JM. (2019). La Orquesta Sinfónica de Valencia (1916-2016) y su aportación a la evolución de la música sinfónica en Valencia [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/129877

[ES] Alrededor de la década de los 90, se produjo en España el surgimiento de numerosas orquestas sinfónicas en las comunidades autónomas y, con ello, un cambio en la fisonomía cultural de su entorno. En Galicia, la Orquesta Sinfónica de Galicia (OSG) fue la pionera. Veinticinco años después, la OSG ha visto surgir otras numerosas agrupaciones, muchas formadas por sus propios integrantes. Estas agrupaciones abarcan desde ensambles y grupos de cámara hasta otras formaciones orquestales de diverso tamaño, que incluyen orquestas de cámara y orquestas sinfónicas. Asimismo, la OSG creó una Escuela de Práctica Orquestal (EPO) en 1994 que, posteriormente, ya en 2002, tomó forma en la que actualmente se conoce como Orquesta Joven de la Sinfónica de Galicia (OJSG). En esta joven orquesta, cada año, nuevos estudiantes completan su formación instrumental con la práctica orquestal y tienen la oportunidad de recibir clases individuales de los músicos de la orquesta. A lo largo de su trayectoria la OSG ha estrenado e incluso encargado obras de compositores gallegos contemporáneos, en colaboración con la Asociación Galega de Compositores. Además, ha llevado a cabo labores de recuperación y puesta en valor de las obras de muchos otros como Xan Viaño, Andrés Gaos, Gregorio Baudot, etc. Con la perspectiva que dan los años es posible trazar una panorámica del impacto que la OSG ha tenido en su entorno en todos estos aspectos y qué papel ha jugado en la transformación del panorama musical en Galicia. / [CA] Al voltant de la década dels 90 es va produir a Espanya el surgiment de nombroses orquestres simfòniques en les comunitats autònomes i, amb això, un canvi de la fisonomia cultural del seu voltant. En Galícia, l'Orquestra Simfònica de Galícia (OSG) va ser la pionera. Vint-i-cinc anys després, la OSG ha vist sorgir altres nombroses agrupacions, moltes formades pels seus propis integrants. Aquestes agrupacions abasten des d'assembles i grups de cambra fins a altres formacions orquestrals de diversa grandària, que inclouen orquestres de cambra i orquestres simfòniques. Així mateix, l'OSG va crear una Escola de Pràctica Orquestral (EPO) a 1994 que posteriorment, ja a 2002, va prendre forma en la qual actualment es coneix com Orquestra Jove de la Simfònica de Galícia. En aquesta jove orquestra, cada any, joves estudiants completen la seua formació instrumental amb la pràctica orquestral i tenen l'oportunitat de rebre classes individuals dels músics de l'orquestra. Al llarg de la seua trajectòria l'OSG ha estrenat i fins i tot encarregat obres de compositor gallecs contemporanis en col·laboració amb l'Associació Galega de Compositors. A més a més, ha dut a terme tasques de recuperació i posada en valor de les obres de molts altres com Xan Viaño, Andrés Gaos, Gregorio Baudot, etc. Amb la perspectiva que donen els anys és possible traçar una panoràmica de l'impacte que l'OSG ha tingut en el seu entorn en tots els seus aspectes i quin paper ha jugat en la transformació del panorama musical a Galícia. / [EN] Around the 90s, there was in Spain an emergence of numerous symphony orchestras in the autonomous communities and, with it, a change in the cultural environment. In Galicia, the Symphony Orchestra of Galicia (OSG) was the pioneer. Twenty-five years later, GSO has seen the emergence of numerous other groups, many formed by its own members. These groupings range from ensembles and chamber groups to other orchestral formations of different sizes, including chamber orchestras and symphony orchestras. Likewise, the OSG created a School of Orchestral Practice (EPO) in 1994, which subsequently, in 2002, took shape in what is now known as the Young Orchestra of the Symphony Orchestra of Galicia. In this young orchestra, each year, young students complete their instrumental training with the orchestral practice and have the opportunity to receive individual lessons from the musicians of the orchestra. Throughout its career, OSG has premiered and even commissioned works by contemporary Galician composers in collaboration with the Galician Association of Composers. In addition, it has carried out recovery and value work of the works of many others such as Xan Viaño, Andrés Gaos, Gregorio Baudot, etc. With the perspective that the years give, it is possible to outline the impact that the OSG has had on its environment in all these aspects and what role it has played in the transformation of the musical panorama in Galicia. / García Escuredo, A. (2022). Historia e impacto de la Orquesta Sinfónica de Galicia en su área de influencia [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/181690