Els macròfags desenvolupen un paper clau en la formació de la lesió d'ateroma. Les LDL oxidades (LDLox) indueixen l'expressió de la adipocyte fatty acid-binding protein (FABP4) en els macròfags, fet que constitueix un dels desencadenants de l'evolució d'aquestes cèl·lules al fenotip de cèl·lula escumosa. Les LDLox són una font d'aldehids, que són els productes finals de l'oxidació dels àcids grassos poliinsaturats. El treball realitzat ha estat dissenyat per provar la hipòtesi de la participació dels aldehids en la inducció de l'expressió de FABP4 en macròfags. A causa del caràcter prooxidant d'aquestes espècies, s'ha avaluat si aquesta inducció podria relacionar-se amb el sistema antioxidant cel·lular dirigit pel factor de transcripció Nrf2. El treball experimental es va dur a terme amb monòcits de la línia cel·lular THP-1 que es van diferenciar a macròfags mitjançant èsters de forbol. Els aldehids apolars estudiats van ser el 2,4-decadienal (DDE) i l'hexanal. La valoració dels efectes sobre les expressions gènica i proteica de FABP4 es va realitzar per RT-PCR a temps real i western blot, respectivament. Ambdós aldehids van produir augments en l'expressió gènica i proteica de la FABP4 en els macròfags. L'estudi in silico del promotor de la FABP4 humana va revelar la presència d'un possible lloc antioxidant response element (ARE) per la unió de Nrf2 amb un elevat grau d'homologia amb la seqüència consens. L'assaig d'immunoprecipitació de la cromatina va confirmar al unió in vivo de Nrf2 a aquest lloc ARE. L'estudi de l'efecte dels aldehids sobre l'activació del factor de transcripció Nrf2 va evidenciar un comportament diferencial entre els dos compostos. El DDE augmentava la forma fosforilada i activa de Nrf2, mentre que l'hexanal no produïa cap efecte. Es va provar que en l'activació de Nrf2 produïda pel DDE estaven implicades dues de les principals vies de senyalització intracel·lular: PI-3k/Akt i ERK-MAPK. Considerant els resultats obtinguts, podem suggerir un nou paper de la via Nrf2-ARE com a desencadenant de la formació de cèl·lules escumoses a través de la inducció de FABP4 en resposta a l'oxidació. Aquests resultats proposa la via de Nrf2 com a nova diana per la intervenció terapèutica dirigida a la prevenció i el control del desenvolupament de l'aterosclerosi. / Macrophages play a crucial role in the development of atherosclerosis. It has been shown that oxidized LDL (oxLDL) induces adipocyte fatty acid-binding protein (FABP4) in human macrophages, which constitutes one of the major contributors to foam cell formation. oxLDL is a source of apolar aldehydes formed as end-products of polyunsaturated fatty acid oxidation in LDL. This thesis has been designed to study the hypothesis that apolar aldehydes participate in the induction of FABP4 expression in human macrophages. According to the prooxidant nature of these species, we have assessed whether FABP4 expression could be related to the cellular antioxidant system leadered by the transcription factor Nrf2. The experimental procedure was mainly performed by using human monocytic leukemia THP-1 cells which were differentiated to macrophages through a 72-hour phorbol ester treatment. 2,4-decadienal (DDE) and hexanal were the two apolar aldehydes studied. Reverse transcription and real time-PCR (RT-rtPCR) and Western blotting were used to assess FABP4 mRNA and protein expression, respectively. Both aldehydes produced a markedly increase in FABP4 expression at mRNA and protein levels. In silico analysis of human FABP4 promoter revealed the presence of a putative antioxidant response element (ARE) where Nrf2 could bind. This putative binding site had a high matrix similarity score with the consensus sequence. Chromatin immunoprecipitation (ChIP) assay using an Nrf2-specific antibody confirmed the in vivo binding of Nrf2 to this ARE found in human FABP4 promoter. The assessment of the effect of the two aldehydes on Nrf2 activation evidenced a differential behaviour between DDE and hexanal. Whereas DDE increased nuclear phosphorylated Nrf2 levels, hexanal showed no effect. We observed that two of the major intracellular signal transduction pathways, PI-3k/Akt and ERK-MAPK, are implicated in DDE-induced Nrf2 activation. According to our results, we propose a novel role of Nrf2-ARE pathways as a triggering step on foam cell formation mediated by FABP4 induction in response to oxidation. These results open new therapeutic targets addressed to control arteriosclerosis development.

We comparatively analyzed the natural killer (NK) cell response against HCMV-infected pro-inflammatory (M1) and anti-inflammatory (M2) M[Fi] derived from autologous monocytes. M1 M[Fi] were more resistant to infection, secreting TNF-[alfa], IL-6, IL-12 and type I IFN. By contrast, in HCMV-infected M2 M[Fi] the production of proinflammatory cytokines, type I IFN and IL-10 was limited, and IL-12 undetectable. NK cell degranulation was triggered by interaction with HCMV-infected M1 and M2 M[Fi] and was partially inhibited by specific anti-NKp46, anti-DNAM-1 and anti-2B4 mAbs, thus supporting a dominant role of these activating receptors. By contrast, only HCMV-infected M1 M[Fi] efficiently promoted NK cell-mediated IFN-[gamma] secretion, an effect partially related to IL-12 production. These observations reveal differences in the NK cell response triggered by distinct HCMV-infected monocyte-derived cell types, which may be relevant in the pathogenesis of this viral infection. HCMV infection has been proposed to contribute to the development of atherosclerosis, a chronic inflammatory process in which M[Fi] play a key role. The contribution of HCMV to vascular disease may depend on features of the immune response not reflected by the detection of specific antibodies. Persistent HCMV infection in healthy blood donors has been associated with changes in the distribution of NK cell receptors (NKR). The putative relationship among HCMV infection, NKR distribution, subclinical atherosclerosis and coronary heart disease was assessed. An association of overt and subclinical atherosclerotic disease with LILRB1+ NK and T cells was observed, likely reflecting a relationship between the immune challenge by infections and cardiovascular disease risk, without attributing a dominant role for HCMV. / Hem analitzat la resposta de la cèl•lula NK als macròfags proinflamatoris (M1) i antiinflamatoris (M2) derivats de monòcits autòlegs infectats pel citomegalovirus humà (HCMV). Els macròfags M1 son més reistents a la infecció i secreten TNF-[alfa], IL-6, IL-12 i IFN de tipus I. Per altra banda, en els macròfags M2 infectats per HCMV la producció de citoquines proinflamatories, IFN de tipus I i IL-10 es limitada i la IL-12 indetectable. La cèl•lula NK degranula al interaccionar amb els macròfags M1 i M2 infectats. Aquesta degranulació s’inhibeix parcialment al bloquejar amb anticossos específics anti-NKp46, anti-DNAM-1 i anti-2B4, això indica que aquests receptors tenen un rol important en el procés. En canvi, només els macròfags M1 infectats amb HCMV promouen de manera eficient la producció d’IFN-[gamma] per part de la cèl•lula NK, degut parcialment a la producció de IL-12. Aquestes observacions posen de manifest diferències en la resposta de la cèl•lula NK a diferents tipus de macròfags infectats per HCMV que pot ser relevant en la patogènesis d’aquesta infecció viral. S’ha proposat que la infecció per HCMV contribueix al desenvolupament de l’aterosclerosis, un procés inflamatori crònic en el que els macròfags tenen un paper clau. La contribució del HCMV a la malaltia cardiovascular pot dependre de la resposta immune. La infecció per HCMV en donants de sang sans s’ha associat a canvis en la distribució dels receptors de les cèl•lules NK. S’ha evaluat la possible relació entre la infecció per HCMV, la distribució dels receptors de les cèl•lules NK i l’infart agut de miocardi. S’ha observat una associació de l’infart agut de miocardi i l’aterosclerosi subclínica tant amb les cèl•lules NK LILRB1+ com amb les cèl•lules T LILRB1+. Això possiblement reflexa la relació entre la pressió que les infeccions exerceixen en el sistema immunitari i el risc cardiovascular sense atribuir un paper principal al HCMV.