Le bâti traditionnel dans le bassin méditerranéen, avec son riche parcours historique, reflète les nécessités socioculturelles pour lesquelles il a été construit. Les besoins environnementaux interagissent et se superposent en déterminant, en milieu urbain, des solutions typologiques et constructives récurrentes. Les solutions architecturales du bâtiment historique méditerranéen présentent des qualités formelles, structurelles et fonctionnelles remarquables et, grâce à la capacité d'adaptation au contexte climatique local, elles garantissent également un bon niveau de confort environnemental interne. De nos jours, la nécessité de réduire les consommations d’énergie dans le domaine de la construction entraîne le développement de la recherche vers des solutions innovantes qui combinent l’expérimentation sur les nouveaux matériaux et technologies, et la réappropriation des connaissances et des principes de construction de l’architecture « traditionnelle » en milieu dense. Porté par ces thématiques, étendues aux interactions entre les éléments du bâti et l’ensemble des facteurs qui participent à la détermination du confort intérieur des usagers dans les bâtiments traditionnels en région méditerranéenne, notre questionnement de base est parti des interrogations suivantes : pouvons-nous récupérer des savoir-faire techniques perdus ou oubliés pour répondre aux problématiques actuelles de réduction de consommation énergétique des bâtiments ? Comment réinterpréter certains aspects caractéristiques des bâtiments traditionnels avec les technologies et matériaux contemporains ? Quels outils de conception sont à mettre en place? Nous voulions ainsi reconstruire un modèle d'architecture traditionnelle en se concentrant sur une ville en particulier, Palerme, pour sa capacité à illustrer, à travers ses phases historiques, l'évolution d'une métropole méditerranéenne; sur tous les sous-systèmes (ville, bâtiment, composant constructif), nous retrouvons l’idée de transmission, avec des qualités implicites de permanence, d’héritage, de répétition et de durabilité. Ce choix nous permet, également, de cerner notre champ de recherche sans se perdre dans la multitude de variables possibles. En s’appuyant sur des recherches scientifiques actuelles et passées, et sur des calculs numériques réalisés, nous essaierons d’évaluer les performances énergétiques de cette architecture qui est souvent considérée comme une forme empirique d’architecture « bioclimatique ».La connaissance du comportement thermique de ce bâti représente une phase préparatoire fondamentale afin de proposer des outils de conception pour la modélisation et l’évaluation thermique de systèmes technologiques innovants, capables de réinterpréter certains aspects de l’architecture traditionnelle avec la mise en place de matériaux ou techniques contemporains / With its rich history, the traditional building in the Mediterranean Basin reflects the socio-cultural needs for which it was built: environmental needs interact and overlap, determining cyclic typological and constructive solutions in urban areas. The architectural solutions of the historic Mediterranean building have remarkable formal, structural and functional qualities and, thanks to their ability to adapt to the local climate context, they also guarantee a good level of internal environmental comfort. The need to reduce energy consumption in the construction field leads today towards the research of innovative solutions that combine experimentation on new materials and technologies and the re-appropriation of knowledge and principles of ‘traditional’ architecture in a dense environment.Moving from these considerations, and taking into account the interactions between the elements of the frame and all the factors involved in determining the internal user’s comfort in traditional buildings in the Mediterranean Region, we asked the following questions: can we recover lost or forgotten technical know-how to answer the current problems of reduction of buildings energy consumption? How to reinterpret certain peculiar aspects of traditional buildings with contemporary technologies and materials? What design tools are needed? We wanted to reconstruct a model of traditional architecture by focusing on a particular city, Palermo, due to its ability to illustrate the evolution of a Mediterranean metropolis through its historical phases; in all subsystems - city, building, component - we find the idea of transmission with implicit qualities of permanence, inheritance, repetition and durability. This choice also allows us to define our field of research without getting lost in the multitude of possible variables. Based on past and current scientific research, along with numerical calculations, we will try to evaluate the energy performance of this architecture, often considered as an empirical form of ‘bioclimatic’ architecture.The knowledge of the thermal behaviour of this building represents a pivotal preparatory phase in order to propose design tools for the modelling and thermal evaluation of innovative technological systems, capable of reinterpreting certain aspects of traditional architecture with the introduction of materials or contemporary techniques

[ES] Hoy en día es posible observar una difusión global del color blanco en el panorama de la arquitectura contemporánea. Las cuestiones vinculadas al empleo de este particular color penetran con profundas raíces en los tiempos antiguos, en la cultura, en la historia. Para buscar las razones tras el uso del blanco, la presente investigación propone un punto de vista holístico, analizando el mito, la poética y la ciencia del blanco en arquitectura. Estas tres claves de lectura del fenómeno del blanco conducen a diferentes razones para explicar su empleo. Claves de lectura que se separan exclusivamente para obtener un estudio más ordenado del tema, pero que en la complejidad de la arquitectura actúan de forma inseparable. La tesis estudia y analiza el escenario de la arquitectura contemporánea a partir del color, pero teniendo conciencia que este representa solo un parámetro entre los muchos que realizan la forma y el espacio de la arquitectura. De las obras del pasado, de los tratados y de las teorías, hoy llega una narración llena de alternancias - de épocas de revival, pero también de renacimientos y vanguardias -, un verdadero mito en el que el color blanco, a pesar de todo, resiste con constancia hasta establecerse en la memoria actual. Al acercarse a la época hodierna, los contornos de ese mito se vuelven más nítidos y precisos, y las cuestiones históricas y culturales se unen con las innovadas necesidades de la práctica arquitectónica contemporánea. Varios arquitectos emplean el blanco para sus obras y para lograr determinadas y distintas ideas. Se define entonces una poética del blanco, es decir, una forma esencialmente subjetiva de pensar y construir arquitectura. Para investigar estas instancias individuales y específicas, al análisis de obras de arquitectura se une una serie de diálogos sobre el blanco que enriquecen el tema con las experiencias directas de los arquitectos. Aunque el color sea un fenómeno por su naturaleza muy subjetivo, el empleo del blanco en arquitectura es soportado por la ciencia y, en particular, por algunas ventajas físicas y químicas. La construcción del blanco es posible gracias a varias técnicas que amplían y extienden su larga tradición constructiva gracias a la innovada eficacia de métodos antiguos, pero también con nuevas tecnologías y materiales. El estudio se enfoca en particular en el análisis de la cultura arquitectónica española, portuguesa e italiana; la investigación no se limita a estos ámbitos geográficos, extendiéndose a considerar un horizonte global para la arquitectura blanca. El análisis de las obras de arquitectura blanca publicadas en revistas científicas de relevancia internacional proporciona un dato estadístico y objetivo de la condición global de la cuestión. La definición de la tendencia contemporánea al empleo del blanco, se remonta a la segunda mitad del siglo XX, cuando algunas obras acogen los valores del mito y los renuevan de una forma actual. No obstante, la difusión global del blanco en arquitectura se debe a su capacidad de representar ideales diferentes y múltiples. Se deduce, entonces, que el blanco no es el color de una homogeneización, sino que representa un factor común a muchas experiencias de la contemporaneidad. / [CA] Hui en dia és possible observar una difusió global del color blanc en el panorama de l'arquitectura contemporània. Les qüestions vinculades a l'ús d'aquest particular color, penetren amb profundes arrels en l'antiguitat, en la cultura, en la història. Per a cercar les raons de l'ús del blanc, la present investigació proposa un punt de vista holístic, analitzant el mite, la poètica i la ciència del blanc en arquitectura. Aquestes tres claus de lectura del fenòmen del blanc conduïxen a diferents raons per explicar el seu ús. Claus de lectura que se separen exclusivament per a obtindre un estudi més ordenat del tema, però que en la complexitat de l'arquitectura actuen de forma inseparable. La tesi estudia i analitza l'escenari de l'arquitectura contemporània a partir del color, però tenint consciència que aquest representa només un paràmetre entre els molts que realitzen la forma i l'espai de l'arquitectura. De les obres del passat, dels tractats i de les teories, hui arriba una narració plena d'alternances - d'èpoques de revival, però també de renaixements i avantguardes -, un vertader mite en què el color blanc, malgrat tot, resisteix amb constància fins a establir-se en la memòria actual. A l'acostar-se a l'època hodierna, els contorns d'eixe mite es tornen més nítids i precisos, i les qüestions històriques i culturals s'uneixen amb les innovades necessitats de la pràctica arquitectònica contemporània. Diversos arquitectes empren el blanc per a les seues obres i per a aconseguir determinades i distintes idees. Es defineix llavors una poètica del blanc, és a dir, una forma essencialment subjectiva de pensar i construir arquitectura. Per a investigar estes instàncies individuals i específiques, a l'anàlisi d'obres d'arquitectura s'unix una sèrie de diàlegs sobre el blanc que enriquixen el tema amb les experiències directes dels arquitectes. Encara que el color siga un fenòmen per la seua naturalesa molt subjectiu, l'ús del blanc en arquitectura és recolzat per la ciència i, en particular, per alguns avantatges físics i químics. La construcció del blanc és possible gràcies a diverses tècniques que amplien i estenen la seua llarga tradició constructiva gràcies a la innovada eficàcia de métodes antics, però també amb noves tecnologies i materials. L'estudi s'enfoca en particular en l'anàlisi de la cultura arquitectònica espanyola, portuguesa i italiana; la investigació no es limita a aquestos àmbits geogràfics, estenent-se a considerar un horitzó global per a l'arquitectura blanca. L'anàlisi de les obres d'arquitectura blanca publicades en revistes científiques de rellevància internacional proporciona una dada estadística i un objectiu de la condició global de la qüestió. La definició de la tendència contemporània a l'ús del blanc, es remunta a la Segona meitat del segle XX, quan algunes obres acullen els valors del mite i els renoven d'una forma actual. No obstant això, la difusió global del blanc en arquitectura es deu a la seua capacitat de representar ideals diferents i múltiples. Es dedueix, llavors, que el blanc no és el color d'una homogeneïtzació, sinó que representa un factor comú a moltes experiències de la contemporaneïtat. / [EN] Today it is possible to observe a global diffusion of white color in the panorama of contemporary architecture. The issues linked to the use of this particular color, penetrate with deep roots in ancient times, in culture, in history. To find the reasons for the use of white, this research proposes a holistic point of view, analyzing the myth, the poetics and the science of white in architecture. The three keys to reading the phenomenon of white lead to different reasons to explain its use. Reading keys that are separated exclusively to obtain a more orderly study of the theme, but that in the complexity of architecture act in an inseparable way. The thesis studies and analyzes the scenario of contemporary architecture starting from color, being aware that this represents only one parameter among the many that realize the shape and space of architecture. From the works of the past, from the treatises and from the theories, today arrives a narration of continuous alternations - of epochs of revival, but also of rebirths and vanguards -, a true myth in which the white color, In spite of everything, it endures with constancy until it is established in the present memory. As we approach today's times, the outlines of this myth become clearer and more precise, and historical and cultural issues are combined with the innovated needs of contemporary architectural practice. Various architects use white for their works and to materialize certain and different ideas. This defines a poetics of white, or in other words, an essentially subjective form of thinking and building architecture. To analyze these individual and specific instances, the analysis of architectural works is accompanied by a series of dialogues on white that enrich the theme with the direct experience of architects. Although color is a very subjective phenomenon by its nature, the use of white in architecture is supported by science and, in particular, by some physical and chemical advantages. The construction of white is possible thanks to various techniques that expand and extend its long construction tradition thanks to the renewed efficiency of ancient methods, but also with new technologies and materials. The study focuses in particular on the analysis of Spanish, Portuguese and Italian architectural culture, but the research is not limited to these geographical areas, extending in considering a global horizon for white architecture. The analysis of works of white architecture published in scientific journals of international importance, provides a statistical and objective data of the global condition of the issue. The definition of the contemporary tendency to use white dates back to the second half of the twentieth century, when some works embrace the values of myth and renew it in a contemporary way. Despite this, the global diffusion of white in architecture is due to its capacity to represent different and multiple ideals. It is therefore deduced that white is not the color of homogenization, but on the contrary it is a common factor in many contemporary experiences. / Marco, PD. (2020). Arquitectura blanca. Mito, poética, ciencia. El color blanco en la arquitectura contemporánea [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/160488