Made available in DSpace on 2014-07-29T15:32:02Z (GMT). No. of bitstreams: 1 1_ PRE-TEXTUAL.pdf: 979833 bytes, checksum: 23edf6258dbf191b7529c23c919c50bb (MD5) Previous issue date: 2008-06-27 / The goal of this research is to analyze urban groups called motor clubs, from Goiânia, capital of the State of Goiás, considering the time perspective between 1980 and 2008, choosing as the beginning, the decade of 1980s, because this period was the formation of the motor clubs in Goiânia. These groups are composed, mainly, by males, and they have the motorcycle as the common good, not as a vehicle itself, but as a symbol of ideology of the group, which refers to the lovers of freedom, adventure, brotherhood, fraternity and extension of youth. In order to broaden the view to this subject, this research was based on the theory of the current individualism and tribalism as well as the underground culture and the current urban tribe issues. This work related the motor clubs to other young urban gangs and the power of the moving pictures media, being the provider of this lifestyle. The main objective of this research, and focusing on the Geographic view, is to indicate, survey, locate, characterize and to show the boundaries of the spaces formed by these groups formed in the urban, during the period of research, as well as, we could even dare to differentiate them and create a new category of fixed, casual and micro territories. And analyzing the vast and complex symbolic field, it is shown a discussion about urban territorialities by these social agents, members of the motor clubs. They can create physical, material barriers, frontiers within a symbolic base, and are able to modify the accesses to people with the people who don t belong to that area. The methodology of this research consists of 60 (sixty) questionnaires, 20 (twenty) informal interviews semi-structured and visits to motor club places, motor bars, video arcades and motorcycle events. / Pretende-se neste trabalho analisar os grupos urbanos denominados de moto clubes da cidade de Goiânia, capital do Estado de Goiás. Para isso, utiliza-se o recorte temporal de 1980 a 2008, período que engloba desde a formação dos primeiros moto clubes de Goiânia ao ano de conclusão da pesquisa. Esses grupos são formados, em sua maioria, pelo gênero masculino, possuem como bem comum a motocicleta, contudo não como um mero veículo e sim um símbolo de ideologia grupal, que remete a ideários de liberdade, aventura, irmandade, fraternidade e extensão da juventude. Na tentativa de ampliar a visão sobre tal assunto, utilizaram-se as bases conceituais do individualismo e do tribalismo contemporâneo, percorrendo também os movimentos de contracultura e subcultura, assim como as recentes discussões acerca de tribos urbanas. Relacionaram-se os moto clubes com outros grupos juvenis urbanos e a força da mídia cinematográfica como propagadora desse modo de vida. A partir do levantamento de caracterização e espacialização dos territórios por eles formados no urbano nesse período pesquisado, os diferenciamos e espacializamos em seus territórios fixos, territórios eventuais e micro territórios. Ao analisar o seu vasto e complexo campo simbólico, entrou-se na discussão de territorialidades urbanas também formadas por esses atores sociais, os membros dos moto clubes. Destacam-se aí as fronteiras com bases simbólicas, físicas, materiais que são capazes de influenciar os acessos de pessoas que são ou não do pedaço . Como estratégia metodológica foram aplicados 60 (sessenta) questionários, 20 (vinte) entrevistas do tipo aberta semi-estrutura e ainda visitas a campo em sedes de moto clubes, moto bares, locadoras de vídeo e em eventos motociclísticos.

Tesis por compendio / [ES] La calidad del aire es un determinante de la salud y bienestar de las poblaciones; su mejora es parte de algunas metas de los objetivos de desarrollo sostenible (ODS) con la Agenda 2030. Al respecto, se han definido a nivel mundial protocolos, acuerdos, convenios y lineamientos de política para lograr avanzar en el cumplimiento de los ODS. Existen además reportes nacionales de avance en la implementación de metas específicas, según la agenda de cada país y en algunos casos en el ámbito de ciudad, cuyos indicadores pueden integrarse en las dimensiones más conocidas del desarrollo sostenible: la dimensión ambiental, la social y la económica. Existe información sobre el monitoreo del estado de la calidad de los recursos y de condiciones del territorio en diversos temas. Sin embargo, no en todos los territorios, en sus diferentes escalas espaciales, se realiza una continua evaluación de su desempeño sostenible y, además factores de deterioro ambiental como la contaminación del aire, son tratados como determinantes aislados con la generación de reportes de su comportamiento y el desarrollo de planes de monitoreo y de mitigación. Del mismo modo, para los diferentes temas que hacen parte de las dimensiones de la sostenibilidad, existen herramientas de modelación para evaluar el comportamiento de sus indicadores; sin embargo, no se cuenta con un instrumento que pronostique el nivel de avance en el desarrollo sostenible y además que identifique la influencia de la calidad del aire en su comportamiento. Las herramientas de aprendizaje automático pueden aportar en la respuesta a dicha situación, al ser instrumentos útiles en el pronóstico del comportamiento de un conjunto de datos. Por consiguiente, el objetivo central de este trabajo doctoral es establecer la incidencia de la calidad del aire sobre el desarrollo urbano sostenible, en sus dimensiones ambiental, social y económica, mediante el uso de herramientas de aprendizaje automático, como soporte para la toma de decisiones. Este objetivo involucra el diseño y ejecución de una metodología para identificar la influencia de indicadores en materia de calidad del aire, sobre el desarrollo urbano sostenible. Este trabajo doctoral se desarrolló como compendio de un conjunto de publicaciones que incluyen 1) la revisión del estado del arte para la identificación de las variables y parámetros que podrían calificar las dimensiones individuales del desempeño sostenible, 2) la evaluación del nivel de avance en el desarrollo sostenible de una zona urbana y el análisis estadístico de su desempeño sostenible según las variables analizadas; 3) la identificación, selección y aplicación de las herramientas de aprendizaje automático y por último 4) la identificación del grado de influencia de la calidad del aire en el pronóstico del nivel de sostenibilidad establecido. Para ello se hizo uso del software ArcGIS para el análisis espacial y del software de acceso libre R para los análisis estadísticos y la aplicación de las herramientas de aprendizaje automático. Esta investigación se realizó a partir de un estudio de caso en una localidad de la ciudad de Bogotá, en Colombia que es la capital del país, situada sobre una planicie altitudinal en la cordillera oriental y a 2625 metros sobre el nivel del mar. Bogotá es una de las ciudades más pobladas en América Latina y es una de las capitales mundiales que ha presentado altos niveles de contaminación por material particulado, siendo éste un factor de riesgo para su población. La metodología construida permite evaluar la influencia de la calidad del aire en el desarrollo urbano sostenible mediante herramientas de aprendizaje automático. Es aplicable a zonas urbanas y orienta el paso a paso para la determinación de los factores de mayor relevancia en cada una de las dimensiones de la sostenibilidad, constituyéndose en un instrumento de soporte para la toma de decisiones respecto a la implem / [CA] La qualitat de l'aire és un determinant de la salut i benestar de les poblacions; la seua millora és part d'algunes metes dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) amb l'Agenda 2030. Sobre aquest tema, s'han definit a nivell mundial protocols, acords, convenis i alineaments de política per a aconseguir avançar en el compliment dels ODS. Existeixen reportes nacionals d'avanç sobre la implementació de metes específiques, segons l'agenda de cada país i en alguns casos en l'àmbit de ciutat, els indicadors de la qual poden integrar-se en les dimensions més conegudes del desenvolupament sostenible: la dimensió ambiental, la social i l'econòmica. Existeix informació sobre el monitoratge de l'estat de la qualitat dels recursos i de les condicions del territori en diversos temes. No obstant això, no en tots els territoris, en les seues diferents escales espacials, es realitza contínua avaluació del seu acompliment sostenible i, a més a més, factors de deterioració ambiental com la contaminació de l'aire, són tractats com a determinants aïllats amb la generació de reportes del seu comportament i el desenvolupament de plans de monitoratge i de mitigació. De la mateixa manera, per als diferents temes que fan part de les dimensions de la sostenibilitat, existeixen eines de modelatge per a avaluar el comportament dels seus indicadors; no obstant això, no es compta amb un instrument que pronostique el nivell d'avanç en el desenvolupament sostenible i a més que identifique la influència de la qualitat de l'aire en el seu comportament. Les eines d'aprenentatge automàtic poden aportar en la resposta a aquesta situació, en ser instruments útils en el pronòstic del comportament d'un conjunt de dades. Per consegüent, l'objectiu central d'aquest treball doctoral és establir la incidència de la qualitat de l'aire sobre el desenvolupament urbà sostenible, en les seues dimensions ambiental, social i econòmica, mitjançant l'ús d'eines d'aprenentatge automàtic, com a suport per a la presa de decisions. Aquest objectiu involucra el disseny i execució d'una metodologia per a identificar la influència d'indicadors en matèria de qualitat de l'aire, sobre el desenvolupament urbà sostenible. Aquest treball doctoral es va desenvolupar com a compendi d'un conjunt de publicacions que inclouen 1) la revisió de l'estat de l'art per a la identificació de les variables i paràmetres que podrien qualificar les dimensions individuals de l'acompliment sostenible, 2) l'avaluació del nivell d'avanç en el desenvolupament sostenible d'una zona urbana i l'anàlisi estadística del seu acompliment sostenible segons les variables analitzades; 3) la identificació, selecció i aplicació de les eines d'aprenentatge automàtic i finalment 4) la identificació del grau d'influència de la qualitat de l'aire en el pronòstic del nivell de sostenibilitat establit. Per a això es va fer ús del programari ArcGIS per a l'anàlisi espacial i del programari d'accés lliure R per a les anàlisis estadístiques i l'aplicació de les eines d'aprenentatge automàtic. Aquesta investigació es va realitzar a partir d'un estudi de cas en una localitat de la ciutat de Bogotà, a Colòmbia que és la capital del país, situada sobre una planícia altitudinal en la serralada oriental i a 2625 metres sobre el nivell de la mar. Bogotà és una de les ciutats més poblades a Amèrica Llatina i és una de les capitals mundials que ha presentat alts nivells de contaminació per material particulat, sent aquest un factor de risc per a la seua població. La metodologia construïda permet avaluar la influència de la qualitat de l'aire en el desenvolupament urbà sostenible mitjançant l'ús d'eines d'aprenentatge automàtic. És aplicable a zones urbanes i orienta el pas a pas per a la determinació dels factors de major rellevància en cadascuna de les dimensions de la sostenibilitat, constituint-se en un instrument de suport per a la presa d / [EN] Air quality is a determinant to the health and well-being of populations; its improvement is part of some of the targets of the Sustainable Development Goals (SDGs) with the 2030 Agenda. In this regard, protocols, agreements, pacts, and policy guidelines have been defined worldwide to progress in the SDGs' achievement. Additionally, there are national progress reports on reaching specific goals, based on each country's agenda. In certain cases, these include city-level reports, whose indicators, both at the national and city levels, can be integrated into the central and best-known dimensions of sustainable development, namely the environmental, social, and economic dimensions. There is information concerning the monitoring of the state of resource quality and territorial conditions in various areas. However, not all territories in their different spatial scales are continuously evaluated for their sustainable performance. Moreover, environmental deterioration factors such as air pollution are handled as isolated determinants with reports generated on their behavior, in addition to developing monitoring and mitigation plans. Likewise, there are modeling tools to evaluate the behavior of different components that are part of the dimensions of sustainability. However, there is no instrument that forecasts the level of progress in sustainable development that also identifies the influence of air quality on its behavior. Machine learning tools can contribute to responding to this situation, as they are able to predict the behavior of a data set. Therefore, the primary objective of this doctoral work is to establish the incidence of air quality on urban sustainable development, in its environmental, social, and economic dimensions, through the use of machine learning tools to support decision-making. This objective entails designing and implementing a methodology to identify the influence of air quality indicators on urban sustainable development. This doctoral thesis was developed as a compendium of a set of publications which include: 1) the review of the state of the art for identifying variables and parameters that could qualify the individual dimensions of sustainable performance; 2) the evaluation of the level of progress of the sustainable development of an urban area, and the statistical analysis of its sustainable performance based on the variables analyzed; 3) the identification, selection, and use of machine learning tools, and lastly 4) the identification of the influence of air quality on the prediction of the established sustainability level. The ArcGIS program was used for the spatial analysis, and the free-access software R for the statistical analysis, and the use of the machine learning tools. This research was performed based on a case study of a locality in the capital of Colombia; Bogotá, which is located on an altitudinal plain in the eastern mountain range at 2625 meters above sea level. Bogotá is one of the most populated cities in Latin America and is one of the world capitals with the highest levels of air pollution from particulate matter, which is a risk factor for its population. The methodology developed enables evaluating the influence of air quality on urban sustainable development with machine learning tools. This methodology is valid in urban areas, and through a step-by-step approach, determines the most relevant factors for each sustainability dimension. It has become a tool to support decision-making regarding the implementation and progress of the SDGs from the micro-territory level. / Molina Gómez, NI. (2021). Incidencia de la calidad el aire en el desarrollo urbano sostenible. Metodología de pronóstico basado en herramientas de aprendizaje automático [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/168398 / TESIS / Compendio