En el marc del model transteòric de canvi (Prochaska, DiClemente i Norcross, 1992) i del model de l'autocontrol (Rachlin, 1989), s'examinen les característiques de la conducta de fumar així com la percepció de la magnitud i la demora de les conseqüències positives i negatives d'aquest consum, a fi de conèixer la seva relació amb l'etapa de canvi en la cessació tabàquica.Amb aquest objectiu s'entrevista a una mostra representativa de 281 membres (54,8% homes i 45,2% dones; mitjana d'edat = 37,26 anys, DT = 8,77; 48,8% no fumadors, 27,4% fumadors i 23,8% exfumadors) del personal acadèmic i d'administració i serveis de la Universitat de Girona.Els resultats mostren que més de la meitat dels fumadors es troben a l'etapa de Precontemplació (sense intenció ferma d'abandonar el consum de tabac en els propers 6 mesos) i la majoria d'exfumadors se situen a l'etapa de Manteniment (mínim de sis mesos sense fumar).També s'observen diferències en algunes de les variables examinades segons l'etapa de canvi de manera que els fumadors en Contemplació-Preparació (amb intenció ferma d'abandonar el consum de tabac en els propers 6 mesos) presenten un elevat índex de perjudicis percebuts, informen d'haver rebut més consell mèdic i realitzen amb major freqüència inhalacions a cada cigarreta.En canvi, els fumadors en Precontemplació són els qui més responen consumir tabac baix en nicotina mentre que els exfumadors en Acció o Manteniment són els qui més tendeixen a relacionar de manera immediata fumar i les seves conseqüències negatives a curt i mitjà termini, i els qui presenten major puntuació en l'índex de beneficis percebuts. Aquestes dades corroboren la importància de les intervencions clíniques específiques en les diferents etapes de l'abandonament del consum de tabac, suggereixen que les campanyes preventives s'haurien de focalitzar preferentment en les conseqüències negatives immediates de fumar i apunten a la conveniència de tenir en compte la notable valoració positiva dels beneficis de fumar per part dels exfumadors en els programes de prevenció de recaigudes. Així mateix, la constatació del poder explicatiu de la variable demora en la diferenciació dels subjectes en funció de l'etapa de canvi, planteja la conveniència d'incloure aquesta variable en les avaluacions dels pros i contres de fumar a fi de conèixer amb major precisió els seus pesos relatius. / Whitin the frame of the transtheoretical model of change (Prochaska, DiClemente and Norcross, 1992) and the self-control model (Rachlin, 1989) the features of smoking cessation are studied as well as the perception of the magnitude and delay of both positive and negative consequences of this consumption, in order to know its relation with the changing stage when giving up smoking.To reach this goal a representative sample of 281 people are interviewed (54,8% men and 45,2% women; average age: 37,26 years old, SD: 8,77; 48,8% non-smokers, 27,4% smokers and 23,8 ex-smokers) of the academic and administrative staff at the University of Girona.The results show that more than a half of smokers are at the Precontemplation stage (without a strong intention of giving up smoking within the next six months) and most of ex-smokers are at the Maintaining stage (six months minimum without smoking).Some differences are also observed in some of the examined variables according to the changing stage, in a way that smokers who are at the Contemplation-Preparation stage (with a strong intention of giving up smoking within the next six months) show a high index of perceived cons of smoking and they also inform they have been given more medical advice. On the other hand, ex-smokers who are in the Action stage or Maintaining stage are those who tend closely relate smoking and its inmediate and delayed consequences, also those who show the highest scoring on the perceived benefit index. This data corroborates the importance of specific clinical actions in the different stages of giving up smoking process, it also suggest that preventive campaigns should focus preferably on the inmediate negative consequences of smoking and write down the convenience of taking into account the notable positive valuation of the benefits of giving up smoking on behalf of the exsmokers in the preventive relapse programs.Also this data evidence the convenience of including the delay parameter in the pros and cons of smoking evaluation with the aim of knowing with more precision their relative weights.

Cannabis is the illicit drug most widely used in the world (UN, 2011). After twenty years of increased consumption, there has recently been a decline or stabilization in use among young people and European adolescents (EMCDDA, 2011). However, given the impact that can result from its consumption in the health of the young, especially if it’s accompanied by the use of other drugs that can affect their development and learning, further investigation of cannabis remains as a priority. The main objective of this thesis is to determinate the prevalence and pattern of cannabis consumption in a sample of 2.137 university students from Girona aged between 17 and 35 years, and to consider some of the variables in this drug-taking. Quantitative methodology is used, as well as an own designed questionary which has been applied to the sample. The results indicate that 20,4% of participants are defined as cannabis consumers (24% males / 17,2% females). At the same time, while the age of the young is increasing, there are a smaller proportion of non cannabis consumers who have never tried the substance. The role of the consumer status of close friends and family is relevant on the age of first experimentation, the age of general consumption and on the young’s general consumption behaviour. Risk perception of cannabis is associated with the consumption status of the young consumer, so consumers and quitters consider less dangerous to use this substance compared with nonusers. As the youth goes through the different acquisition stages of cannabis (Pallonen, Prochaska, Velicer, Prokhorov and Smith, 1998) value of the negative aspects of the use of this substance decreases and raises the positive ones, while it also increases the degree of temptation to consume. These results show the need to avoid or delay the age of onset of cannabis consume, specially among children, to consider the youth's behaviour concerning to promote healthy behaviours, and to increase the perception of risk from consumption of this substance by providing them with adequate information about their effects and health implications / El cannabis es la droga ilegal de uso más extendido en el mundo (ONU, 2011). Después de veinte años de aumento del consumo de esta sustancia, recientemente se ha observado un descenso o estabilización en su uso, entre la población de jóvenes y adolescentes europeos (OEDT, 2011). No obstante ahondar en el estudio del consumo de cannabis por las repercusiones que puede comportar su uso en la salud del joven, sobre todo si se acompaña del consumo de otras drogas que pueden afectar a su desarrollo y aprendizaje, sigue siendo una prioridad. El objetivo principal de esta tesis es conocer la prevalencia y el patrón de consumo de cannabis en una muestra de 2.137 jóvenes universitarios de primer ciclo de la ciudad de Girona con edades comprendidas entre los 17 y 35 años, así como estudiar algunas de las variables relacionadas con este consumo. Se utiliza la metodología cuantitativa, y se aplica a la muestra un cuestionario de elaboración propia. Los resultados indican que un 20,4% de los jóvenes encuestados se definen como consumidores de cannabis, en mayor proporción los chicos (24%) que las chicas (17,2%). Asimismo, a medida que aumenta la edad del joven se halla una proporción menor de no consumidores de cannabis que no han probado nunca la sustancia. El papel del estatus de consumo de los amigos y familiares cercanos al joven es relevante en la edad de primera experimentación, la edad de consumo habitual y en la conducta de consumo del joven en general. La percepción de peligrosidad del cannabis se relaciona con el estatus de consumo del joven, de manera que los consumidores y los exconsumidores perciben menos peligroso el uso de esta sustancia en comparación con los no consumidores. A medida que el joven avanza en las etapas de adquisición del consumo de cannabis (Pallonen, Prochaska, Velicer, Prokhorov y Smith, 1998) disminuye la valoración de los aspectos negativos de su uso y aumenta la consideración de los aspectos positivos, asimismo se incrementa también el grado de tentación hacia su consumo. Estos resultados muestran la necesidad de evitar o retrasar la edad de inicio del consumo de cannabis, en especial entre los chicos, considerar los referentes de conducta del joven para promover conductas saludables, y aumentar la percepción de peligrosidad derivada del consumo de esta sustancia mediante una adecuada información de sus efectos y repercusiones en la salud