This diploma thesis as is mentioned on its title, deals with confrontation of the single territories of the Czech Republic. Plentitude of data was gathered together in other to make this camparison. These data were chosen with regard to the real--life decisions. Multicriteria decision making methods were used as an instrument for comparison making.

Building Information Modeling (BIM) is becoming imperative across building disciplines to improve communication and workflow from the first blueprint. Maintenance and facility management is however lagging behind in adoption and research of BIM. Utilizing research-through-design, this study explores BIM-enabled facility management and the critical practice of decision-making at the Celsius building in Uppsala. Contextual design and inquiry were applied to identify and suggest important design features that support decisions related to the task of establishing maximum room occupation. Results show that facility managers can make use of fuzzy multicriteria decision-making and expert heuristics to independently reach conclusions. Important design features were found to heavily rely on the existing building models, where context-view filtered to room capacity data in the existing BIM-system effectively supported the users’ assessment of data. The filtered, aggregated information presented in a simplified mobile format was insufficient for decision-making, suggesting that the building model was more important than initially perceived.

[ES] La toma de decisiones en situaciones complejas y dinámicas representa un gran desafío para los tomadores de decisiones, quienes deben considerar múltiples criterios interdependientes. En este contexto, los métodos de análisis multicriterio de decisión (MCDA) son ampliamente utilizados, pero la mayoría de ellos asumen que los criterios son independientes, lo cual no es aplicable en la mayoría de los problemas del mundo real. El proceso analítico en red (ANP) es una técnica de MCDA que permite modelar las interacciones entre los criterios de decisión, lo que la hace más aplicable a problemas reales. ANP es una generalización del método de proceso jerárquico analítico (AHP), pero a diferencia de este último, reconoce las influencias recíprocas entre los elementos en un problema de toma de decisiones. ANP utiliza una red ponderada y dirigida para modelar estas interacciones, lo que permite una modelización más realista y precisa del problema. Aunque ANP es el método preferido para modelar situaciones de interdependencia y retroalimentación, presenta desafíos en la práctica, particularmente debido al gran número de comparaciones por pares requeridas. Esta tesis aborda la complejidad de ANP y su principal desafío: las matrices de comparación por pares que miden la influencia de un elemento sobre otro en la red. Se presenta un modelo híbrido de ANP simplificado con la técnica DEMATEL que reduce el número de comparaciones por pares necesarias mediante la utilización de escalas de influencia directa, lo que lo hace más factible de aplicar en la práctica. Además, se han recomendado escalas de medición de influencia directa para normalizar los valores numéricos obtenidos, dividiendo por la suma en lugar de una matriz de transición. La medida se vuelve más precisa con más divisiones de escala. En el estudio de caso presentado, se demostró que la propuesta de modelo combinado DEMATEL basado en ANP puede reducir en promedio el 42% del número de preguntas necesarias en comparación con el modelo ANP original, y aun así obtener resultados similares. / [CA] La presa de decisions en situacions complexes i dinàmiques representa un gran desafiament per als prescriptors, els quals han de considerar múltiples criteris interdependents. En aquest context, els mètodes d'anàlisi multicriteri de decisió (MCDA) són àmpliament utilitzats, però la majoria d'ells assumeixen que els criteris són independents, la qual cosa no és aplicable en la majoria dels problemes del món real. El procés analític en xarxa (ANP) és una tècnica de MCDA que permet modelar les interaccions entre els criteris de decisió, la qual cosa la fa més aplicable a problemes reals. ANP és una generalització del mètode de procés jeràrquic analític (AHP), però a diferència d'aquest últim, reconeix les influències recíproques entre els elements en un problema de presa de decisions. ANP utilitza una xarxa ponderada i dirigida per modelar aquestes interaccions, la qual cosa permet una modelització més realista i precisa del problema. Encara que ANP és el mètode preferit per modelar situacions d'interdependència i retroalimentació, presenta desafiaments en la pràctica, particularment a causa del gran nombre de comparacions per parells requerides. Aquesta tesi aborda la complexitat d'ANP i el seu principal desafiament: les matrius de comparació per parells que mesuren la influència d'un element sobre un altre en la xarxa. Es presenta un model híbrid d'ANP simplificat amb la tècnica DEMATEL que redueix el nombre de comparacions per parells necessàries mitjançant l'utilització d'escales d'influència directa, la qual cosa el fa més factible d'aplicar en la pràctica. A més, s'han recomanat escales de mesura d'influència directa per normalitzar els valors numèrics obtinguts, dividint per la suma en lloc d'una matriu de transició. La mesura es torna més precisa amb més divisions d'escala. En l'estudi de cas presentat, es va demostrar que la proposta de model combinat DEMATEL basat en ANP pot reduir en promig el 42% del nombre de preguntes necessàries en comparació amb el model ANP original, i encara obtenir resultats similars. / [EN] Decision-making in complex and dynamic situations poses a great challenge for decision makers who must consider multiple interdependent criteria. In this context, multicriteria decision analysis (MCDA) methods are widely used, but most of them assume that criteria are independent, which is not applicable in most real-world problems. Analytic network process (ANP) is an MCDA technique that allows modeling the interactions between decision criteria, making it more applicable to real-world problems. ANP is a generalization of the analytic hierarchy process (AHP), but unlike the latter, it recognizes reciprocal influences between elements in a decision-making problem. ANP uses a weighted and directed network to model these interactions, allowing for a more realistic and accurate modeling of the problem. Although ANP is the preferred method for modeling interdependence and feedback situations, it presents challenges in practice, particularly due to the large number of pairwise comparisons required. This thesis addresses the complexity of ANP and its main challenge: the pairwise comparison matrices that measure the influence of one element on another in the network. A simplified hybrid ANP model with the DEMATEL technique is presented, which reduces the number of pairwise comparisons required by using direct influence scales, making it more feasible to apply in practice. Additionally, recommended direct influence measurement scales have been suggested to normalize the numerical values obtained by dividing by the sum instead of a transition matrix. The measure becomes more precise with more scale divisions. In the case study presented, it was demonstrated that the proposed DEMATEL-ANP combined model can reduce on average 42% of the necessary questions compared to the original ANP model, and still obtain similar results. / Schulze González, EA. (2023). Análisis del uso de escalas de medida de influencia en el proceso analítico de redes (ANP) para la toma de decisiones multicriterio [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/196689

<p>  </p> <p>The trucking industry seems to be resistant to electrification, even though truck electrification can lead to large societal as well as user benefits. This dissertation develops a framework to inform policy making and enhance electric vehicle (EV) preparedness in the trucking industry through the study of two interrelated elements: (a) the adoption of electric trucks and (b) the appropriate implementation of electric truck technology. These two elements cover the user perspective, which is not adequately studied, and the agency perspective, which is pivotal in the decision-making process. Specifically, this study addressed the following research questions: (i) which factors affect the purchase decisions of truck fleet managers or owners for electric trucks? (ii) what is the ranking of and interrelationships between the barriers to the adoption of electric trucks? (iii) which location criteria should be considered for the strategic implementation of dynamic wireless charging (DWC) in a freight transportation network and where should this technology be located based on these criteria, and (iv) what is the impact of electric truck adoption on highway revenue and potential of alternative funding mechanisms to recover the revenue loss?</p> <p>For the adoption of electric trucks, a stated preference survey was designed and distributed online to truck fleet managers/owners in the U.S., gathering 200 completed responses. Statistical and multi-criteria decision-making approaches were employed to identify the factors that affect the purchase intentions of truck fleet managers and explore the barriers to electric truck adoption. The results showed that the purchase intentions of truck fleet managers are affected by trucking firm and truck fleet characteristics, behavioral factors/opinions regarding electric trucks, and awareness of innovative charging technologies. Furthermore, electric truck adoption would be accelerated if stakeholders focused on the barriers related to the business model, product availability, and charging time. Additionally, electric truck adopters and non-adopters may not be viewed as one homogenous group, since differences were found in the ranking and interrelationships of barriers to electric truck adoption between these two groups. </p> <p>The implementation of electric truck technology was examined based on the truck fleet managers’ survey, secondary data sources and the case of Indiana, U.S. A multi-criteria decision-making spatial approach was proposed to identify the candidate locations for the deployment of DWC. It was concluded that the most suitable locations for DWC lanes were on interstates, near airports and ports and away from EV charging stations. A data-driven framework was also developed to quantify the impact of electric truck adoption and estimate the optimal fee for each truck to recover the revenue loss. Using the market penetration levels estimated based on the survey data collected, the average annual fuel tax revenue loss for Indiana was approximately $349M. To maintain the same tax revenue per vehicle, annual fees ranging from $969 (in 2021) to $1,243 (in 2035) for single-unit trucks and $6,192 to $7,321 for combination trucks would be needed. To address public relations problems of EV fee implementation, this study also discussed alternative mitigation measures: a vehicle-miles-traveled fee and a pay-as-you-charge fee.</p> <p>In summary, this dissertation contributes to the body of literature by providing significant insights regarding the perspectives of truck fleet managers for electric trucks as well as a comprehensive list of all the location criteria for DWC. The proposed frameworks and study findings can be used by policymakers and other major stakeholders of the EV ecosystem to frame certain strategies to accelerate electric truck adoption, identify the most suitable locations for charging infrastructure, better understand the impact of electric trucks on the highway revenue, and provide the groundwork for developing EV roadmaps.</p>

Tesis por compendio / [ES] El cambio climático se ha convertido en un desafío globalmente reconocido, que requiere una acción coordinada y decisiva a través de políticas robustas, inversiones en tecnologías limpias y cambios en los patrones de consumo y producción. En este contexto, la transición energética se destaca como una estrategia clave para mitigar los efectos del cambio climático, con las ciudades desempeñando un papel fundamental. Sin embargo, las diversas características socioeconómicas y espaciales de las ciudades presentan desafíos significativos para lograr una transición energética equitativa. Dada la complejidad de los paisajes urbanos y la naturaleza descentralizada de la producción de energía renovable, ha surgido la necesidad de reevaluar las estrategias de planificación energética urbana, centrándose en los distritos urbanos como la unidad principal de análisis. Este enfoque permite que los sistemas colectivos optimicen el espacio disponible de manera más efectiva. Esta tesis doctoral propone metodologías para la planificación energética en ciudades y a escala distrital que apoyen acciones dirigidas no solo a objetivos de descarbonización, sino también a metas de inclusión social, para asegurar una transición energética inclusiva, centrándose en Valencia como caso de estudio. La investigación comienza con una metodología de toma de decisiones multicriterio para priorizar distritos para su transformación en Distritos de Energía Positiva (PEDs). Posteriormente, se formula una metodología de planificación para PEDs y se aplica a los Frentes Marítimos Urbanos (UWF), considerando su potencial y los resultados de la priorización previa. La metodología para la planificación de PEDs en UWF sugiere que las acciones propuestas se basen en objetivos establecidos y un análisis DAFO. La inclusión social debe hacerse explícita para un distrito residencial; de lo contrario, no se logrará solo con los objetivos de descarbonización. Al proponer una metodología de selección multicriterio similar a la primera, se pretende analizar los cambios en la selección de acciones para la descarbonización cuando se consideran solo los criterios de descarbonización o los criterios de género, junto con la diversidad de experiencia entre los tomadores de decisiones. Finalmente, para ilustrar cómo implementar estrategias específicas para una descarbonización inclusiva, se esboza una propuesta para contribuir a fomentar el autoconsumo compartido de electricidad fotovoltaica en entornos urbanos mientras se mitiga la pobreza energética. Los resultados de esta tesis destacan la necesidad de seguir avanzando en el desarrollo de metodologías que aborden no solo los desafíos técnicos y ambientales de las transiciones energéticas urbanas, sino que también aseguren que estas transiciones sean socialmente inclusivas. A través de una estrecha colaboración con actores locales y responsables políticos, es posible desarrollar y aplicar metodologías que apoyen los objetivos más amplios de planificación urbana de una ciudad. Esta tesis subraya el valor de integrar la investigación académica con los desafíos urbanos del mundo real para ayudar a guiar la transición de la ciudad hacia un futuro más sostenible y equitativo. / [CA] El canvi climàtic s'ha convertit en un desafiament globalment reconegut, que requereix una acció coordinada i decisiva a través de polítiques robustes, inversions en tecnologies netes i canvis en els patrons de consum i producció. En aquest context, la transició energètica es destaca com una estratègia clau per mitigar els efectes del canvi climàtic, amb les ciutats jugant un paper fonamental. No obstant això, les diverses característiques socioeconòmiques i espacials de les ciutats presenten desafiaments significatius per aconseguir una transició energètica equitativa. Donada la complexitat dels paisatges urbans i la naturalesa descentralitzada de la producció d'energia renovable, ha sorgit la necessitat de reavaluar les estratègies de planificació energètica urbana, centrant-se en els districtes urbans com a unitat principal d'anàlisi. Aquest enfocament permet que els sistemes col·lectius optimitzen l'espai disponible de manera més efectiva. Aquesta tesi doctoral proposa metodologies per a la planificació energètica en ciutats i a escala distrital que recolzen accions dirigides no només a objectius de descarbonització, sinó també a fites d'inclusió social, per assegurar una transició energètica inclusiva, centrant-se en València com a cas d'estudi. La investigació comença amb una metodologia de presa de decisions multicriteri per prioritzar districtes per a la seua transformació en Districtes d'Energia Positiva (PEDs). Posteriorment, es formula una metodologia de planificació per a PEDs i s'aplica als Fronts Marítims Urbans (UWF), considerant el seu potencial i els resultats de la priorització prèvia. La metodologia per a la planificació de PEDs en UWF suggereix que les accions proposades es basen en objectius establerts i una anàlisi DAFO. La inclusió social s'ha de fer explícita per a un districte residencial; en cas contrari, no s'aconseguirà només amb els objectius de descarbonització. En proposar una metodologia de selecció multicriteri similar a la primera, es pretén analitzar els canvis en la selecció d'accions per a la descarbonització quan es consideren només els criteris de descarbonització o els criteris de gènere, juntament amb la diversitat d'experiència entre els prenedors de decisions. Finalment, per a il·lustrar com implementar estratègies específiques per a una descarbonització inclusiva, s'esbossa una proposta per a contribuir a fomentar l'autoconsum compartit d'electricitat fotovoltaica en entorns urbans mentre es mitiga la pobresa energètica. Els resultats d'aquesta tesi destaquen la necessitat de continuar avançant en el desenvolupament de metodologies que aborden no només els desafiaments tècnics i ambientals de les transicions energètiques urbanes, sinó que també asseguren que aquestes transicions siguen socialment inclusives. A través d'una estreta col·laboració amb actors locals i responsables polítics, és possible desenvolupar i aplicar metodologies que recolzen els objectius més amplis de planificació urbana d'una ciutat. Aquesta tesi subratlla el valor d'integrar la investigació acadèmica amb els desafiaments urbans del món real per ajudar a guiar la transició de la ciutat cap a un futur més sostenible i equitatiu. / [EN] Climate change has emerged as a globally acknowledged challenge, necessitating coordinated and decisive action through robust policies, investments in clean technologies, and shifts in consumption and production patterns. Within this context, the energy transition stands out as a key strategy to mitigate the effects of climate change, with cities playing a fundamental role. However, cities' diverse socio-economic and spatial characteristics present significant challenges to achieving an equitable energy transition. Given the complexity of urban landscapes and the decentralised nature of renewable energy production, there has been a growing need to reevaluate urban energy planning strategies, focusing on urban districts as the primary unit of analysis. This approach enables collective systems to optimise the available space more effectively. This doctoral thesis proposes methodologies for energy planning in cities and at the district scale that support actions targeting not only decarbonisation objectives but also social inclusion goals, to ensure an inclusive energy transition, focusing on Valencia as a case study. The research begins a multi-criteria decision-making methodology to prioritise districts for transformation into (Positive energy districts) PEDs. Subsequently, a PED planning methodology is formulated and applied to Urban Waterfronts (UWF), considering their potential and the results of the previous prioritisation. The methodology for PED planning in UWF suggests that the proposed actions be based on established objectives and a Strengths, Weaknesses, Opportunities, and Threats (SWOT) analysis. Social inclusion must be made explicit for a residential district; otherwise, it will not occur based solely on decarbonisation objectives. By proposing a multi-criteria selection methodology similar to the first one, we aim to analyse changes in the selection of actions for decarbonisation when considering only decarbonisation criteria or gender criteria, along with the diversity of expertise among decision-makers. Finally, to illustrate how to implement specific strategies for inclusive decarbonisation, a proposal to contribute to fostering urban shared self-consumption of photovoltaic electricity while mitigating energy poverty is outlined. The findings of this thesis highlight the need to continue advancing in the development of methodologies that not only address the technical and environmental challenges of urban energy transitions but also ensure that these transitions are socially inclusive. Through close collaboration with local stakeholders and policymakers, it is possible to develop and apply methodologies that support a city's broader urban planning goals. This thesis underscores the value of integrating academic research with real-world urban challenges to help guide the city's transition toward a more sustainable and equitable future. / Aparisi Cerdá, I. (2024). Development of methodologies for energy planning of urban districts with just energy transition perspective [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/213809 / Compendio