Tesis por compendio / [ES] La capacidad del ser humano de modificar las condiciones de vida en el planeta se ha incrementado de forma notable en el último siglo. Así, dos fenómenos aparentemente opuestos concurren respecto al potencial destructivo y constructivo de nuestras sociedades. Por un lado, la humanidad se enfrenta al reto de articular procesos que permitan gestionar con responsabilidad los productos resultantes del desarrollo de la ciencia e innovación y evitar el colapso social, económico y medioambiental que puede resultar de los mismos. Por otro lado, la humanidad mira a las ciencias y al potencial innovador para responder a los retos globales que requieren abordajes y coordinación entre diferentes niveles de acción y desde una perspectiva inter y transdisciplinar. En este marco, surge el término "Investigación e Innovación Responsable" (RRI por sus siglas en inglés) con el objetivo de integrar aspectos éticos y demandas de participación de diferentes actores en los procesos de investigación e innovación con el fin de que los productos resultantes de los mismos estén alineados con las expectativas de la sociedad. Bajo el paraguas del término RRI o Responsible Innovation (RI), se han articulado una serie de propuestas teóricas y esfuerzos empíricos para operacionalizar la necesidad de integrar una perspectiva ética y promover la participación de nuevos actores en los procesos de investigación e innovación que permitan modular el potencial constructivo y destructivo de los resultados de la ciencia y la innovación. Para la consolidación del interés por el término RRI ha sido determinante la inclusión del mismo en los programas de investigación de la Comisión Europea. El programa Horizonte 2020 impulsó el uso del término en Europa, destinando fondos de investigación para promover su operativización, desarrollo de herramientas para su fomento, así como de herramientas de evaluación y monitorización. En este trabajo exploraremos los procesos de diseño de herramientas de monitorización y evaluación de la RRI. Para ello, propondremos la ética cívica como teoría que se ajusta a la fundamentación filosófica del concepto RRI, revisaremos cómo se han incorporado los valores y expectativas de agentes ajenos al proceso científico e innovador en el desarrollo de herramientas de monitorización y evaluación de la RRI y exploraremos cómo la técnica AHP (Analytic Hierarchy Process) puede contribuir a los procesos de desarrollo de dichas herramientas alineando los mismos a los requerimientos de la ética cívica. El trabajo parte de la hipótesis de que los procesos de desarrollo de metodologías y herramientas para la evaluación y monitorización de la RRI pueden ser considerados como procesos de investigación e innovación en sí mismos. En consecuencia, este trabajo analizará los procesos de investigación e innovación hacia herramientas de evaluación y seguimiento de la RRI bajo la óptica propia de la RRI. Se centrará especialmente en explorar el papel de los actores en tales procesos de investigación e innovación y en la potencialidad de la técnica AHP para facilitar la integración de actores en los procesos de desarrollo de herramientas de evaluación y monitorización de la RRI. / [CAT] La capacitat de l'ésser humà de modificar les condicions de vida en el planeta ha incrementat de manera notable en l'últim segle. Així, dos fenòmens aparentment oposats concorren respecte al potencial destructiu i constructiu de les nostres societats. D'una banda, la humanitat s'enfronta al repte d'articular processos que permeten gestionar amb responsabilitat els productes resultants del desenvolupament de la ciència i innovació i evitar el col·lapse social, econòmic i mediambiental que pot resultar d'aquests. D'altra banda, la humanitat mira a les ciències i al potencial innovador per a respondre als reptes globals que requereixen abordatges i coordinació entre diferents nivells d'acció i des d'una perspectiva inter i transdisciplinar. En aquest marc, sorgeix el terme "Investigació i Innovació Responsable" (RRI per les seues sigles en anglés) amb l'objectiu d'integrar aspectes ètics i demandes de participació de diferents actors en els processos d'investigació i innovació amb la finalitat que els productes resultants dels mateixos estiguen alineats amb les expectatives de la societat. Sota el paraigua del terme RRI o Responsible Innovation (RI), s'han articulat una sèrie de propostes teòriques i esforços empírics per a operacionalizar la necessitat d'integrar una perspectiva ètica i promoure la participació de nous actors en els processos d'investigació i innovació que permeten modula el potencial constructiu i destructiu dels resultats de la ciència i innovació. Per a la consolidació de l'interés pel terme RRI ha sigut determinant la inclusió del mateix en els programes d'investigació de la Comissió Europea. El programa Horitzó 2020 impulsà l'ús del terme a Europa, destinant fons d'investigació per a promoure la seua operativizació, desenvolupament d'eines per al seu foment, així com d'eines d'avaluació i monitoratge. En aquest treball explorarem els processos de disseny d'eines de monitoratge i avaluació de la RRI. Per a això, proposarem l'ètica cívica com a teoria que s'ajusta a la fonamentació filosòfica del concepte RRI, revisarem com s'ha incorporat els valors i expectatives d'agents aliens al procés científic i innovador en el desenvolupament d'eines de monitoratge i avaluació de la RRI i explorarem com la tècnica AHP (Analytic Hierarchy Process) pot contribuir als processos de desenvolupament d'aquestes eines alineant els mateixos als requeriments de l'ètica cívica. El treball parteix de la hipòtesi que els processos de desenvolupament de metodologies i eines per a l'avaluació i monitoratge de la RRI poden ser considerats com a processos d'investigació i innovació en si mateixos. En conseqüència, aquest treball analitzarà els processos d'investigació i innovació cap a eines d'avaluació i seguiment de la RRI sota l'òptica pròpia de la RRI. Se centrarà especialment a explorar el paper dels actors en tals processos d'investigació i innovació i en la potencialitat de la tècnica AHP per a facilitar la integració d'actors en els processos de desenvolupament d'eines d'avaluació i monitoratge de la RRI. / [EN] The capacity of humanity to modify the conditions of life on the planet has increased dramatically in the last century. Thus, two opposing phenomena concur concerning our societies' destructive and constructive potential. On the one hand, humanity faces the challenge of articulating processes to responsibly manage the products resulting from the development of science and innovation and to avoid the social, economic and environmental collapse that can result from them. On the other hand, humanity looks to the sciences and innovative potential to respond to global challenges that require approaches and coordination between different levels of action and from an inter- and transdisciplinary perspective. In this framework, the term "Responsible Research and Innovation" (RRI) arises intending to integrate ethical aspects and demands for the participation of different actors in research and innovation processes so that the resulting products are aligned with society's expectations. Under the umbrella of the term RRI or Responsible Innovation (RI), a series of theoretical proposals and practical efforts have been articulated to operationalise the need to integrate an ethical perspective and promote the participation of new actors in research and innovation processes to modulate the constructive and destructive potential of the results of science and innovation. Including the term RRI in the European Commission's research programmes has been decisive in consolidating interest in RRI. The Horizon 2020 programme has boosted its use in Europe, allocating research funds for its operationalisation, promotion, evaluation and monitoring tools. In this work, we will explore the design processes of RRI monitoring and evaluation tools. To do so, we will propose civic ethics as a theory that fits the philosophical foundation of the RRI concept, we will review how the values and expectations of agents outside the scientific and innovative process have been incorporated into the development of RRI monitoring and evaluation tools, and we will explore how the AHP (Analytic Hierarchy Process) technique can contribute to the development processes of these tools by aligning them with the requirements of civic ethics. The work stems from the hypothesis that developing methodologies and tools for RRI assessment and monitoring can be considered research and innovation processes. Consequently, this paper will analyse the processes of research and innovation towards RRI assessment and monitoring tools through the lens of RRI. It will primarily focus on exploring the role of actors in such research and innovation processes and on the potential of the AHP technique to facilitate the integration of actors in developing RRI assessment and monitoring tools. / Esta tesis ha recibido financiación del Plan Nacional de Investigación del proyecto “Propuesta de indicadores para impulsar el diseño de una política orientada al desarrollo de Investigación e Innovación Responsable en España” (INPERRI) (ref.: CSO2016-76828-R). La concesión del proyecto de investigación permitió también mi contratación como investigadora predoctoral (ref.: BES-2017-081141). / Monsonís Payá, I. (2023). Actors' Engagement in Monitoring and Evaluation Mechanisms for Responsible Research and Innovation: an Explorative Study of the AHP Technique [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/196095 / Compendio

[ES] La toma de decisiones en situaciones complejas y dinámicas representa un gran desafío para los tomadores de decisiones, quienes deben considerar múltiples criterios interdependientes. En este contexto, los métodos de análisis multicriterio de decisión (MCDA) son ampliamente utilizados, pero la mayoría de ellos asumen que los criterios son independientes, lo cual no es aplicable en la mayoría de los problemas del mundo real. El proceso analítico en red (ANP) es una técnica de MCDA que permite modelar las interacciones entre los criterios de decisión, lo que la hace más aplicable a problemas reales. ANP es una generalización del método de proceso jerárquico analítico (AHP), pero a diferencia de este último, reconoce las influencias recíprocas entre los elementos en un problema de toma de decisiones. ANP utiliza una red ponderada y dirigida para modelar estas interacciones, lo que permite una modelización más realista y precisa del problema. Aunque ANP es el método preferido para modelar situaciones de interdependencia y retroalimentación, presenta desafíos en la práctica, particularmente debido al gran número de comparaciones por pares requeridas. Esta tesis aborda la complejidad de ANP y su principal desafío: las matrices de comparación por pares que miden la influencia de un elemento sobre otro en la red. Se presenta un modelo híbrido de ANP simplificado con la técnica DEMATEL que reduce el número de comparaciones por pares necesarias mediante la utilización de escalas de influencia directa, lo que lo hace más factible de aplicar en la práctica. Además, se han recomendado escalas de medición de influencia directa para normalizar los valores numéricos obtenidos, dividiendo por la suma en lugar de una matriz de transición. La medida se vuelve más precisa con más divisiones de escala. En el estudio de caso presentado, se demostró que la propuesta de modelo combinado DEMATEL basado en ANP puede reducir en promedio el 42% del número de preguntas necesarias en comparación con el modelo ANP original, y aun así obtener resultados similares. / [CA] La presa de decisions en situacions complexes i dinàmiques representa un gran desafiament per als prescriptors, els quals han de considerar múltiples criteris interdependents. En aquest context, els mètodes d'anàlisi multicriteri de decisió (MCDA) són àmpliament utilitzats, però la majoria d'ells assumeixen que els criteris són independents, la qual cosa no és aplicable en la majoria dels problemes del món real. El procés analític en xarxa (ANP) és una tècnica de MCDA que permet modelar les interaccions entre els criteris de decisió, la qual cosa la fa més aplicable a problemes reals. ANP és una generalització del mètode de procés jeràrquic analític (AHP), però a diferència d'aquest últim, reconeix les influències recíproques entre els elements en un problema de presa de decisions. ANP utilitza una xarxa ponderada i dirigida per modelar aquestes interaccions, la qual cosa permet una modelització més realista i precisa del problema. Encara que ANP és el mètode preferit per modelar situacions d'interdependència i retroalimentació, presenta desafiaments en la pràctica, particularment a causa del gran nombre de comparacions per parells requerides. Aquesta tesi aborda la complexitat d'ANP i el seu principal desafiament: les matrius de comparació per parells que mesuren la influència d'un element sobre un altre en la xarxa. Es presenta un model híbrid d'ANP simplificat amb la tècnica DEMATEL que redueix el nombre de comparacions per parells necessàries mitjançant l'utilització d'escales d'influència directa, la qual cosa el fa més factible d'aplicar en la pràctica. A més, s'han recomanat escales de mesura d'influència directa per normalitzar els valors numèrics obtinguts, dividint per la suma en lloc d'una matriu de transició. La mesura es torna més precisa amb més divisions d'escala. En l'estudi de cas presentat, es va demostrar que la proposta de model combinat DEMATEL basat en ANP pot reduir en promig el 42% del nombre de preguntes necessàries en comparació amb el model ANP original, i encara obtenir resultats similars. / [EN] Decision-making in complex and dynamic situations poses a great challenge for decision makers who must consider multiple interdependent criteria. In this context, multicriteria decision analysis (MCDA) methods are widely used, but most of them assume that criteria are independent, which is not applicable in most real-world problems. Analytic network process (ANP) is an MCDA technique that allows modeling the interactions between decision criteria, making it more applicable to real-world problems. ANP is a generalization of the analytic hierarchy process (AHP), but unlike the latter, it recognizes reciprocal influences between elements in a decision-making problem. ANP uses a weighted and directed network to model these interactions, allowing for a more realistic and accurate modeling of the problem. Although ANP is the preferred method for modeling interdependence and feedback situations, it presents challenges in practice, particularly due to the large number of pairwise comparisons required. This thesis addresses the complexity of ANP and its main challenge: the pairwise comparison matrices that measure the influence of one element on another in the network. A simplified hybrid ANP model with the DEMATEL technique is presented, which reduces the number of pairwise comparisons required by using direct influence scales, making it more feasible to apply in practice. Additionally, recommended direct influence measurement scales have been suggested to normalize the numerical values obtained by dividing by the sum instead of a transition matrix. The measure becomes more precise with more scale divisions. In the case study presented, it was demonstrated that the proposed DEMATEL-ANP combined model can reduce on average 42% of the necessary questions compared to the original ANP model, and still obtain similar results. / Schulze González, EA. (2023). Análisis del uso de escalas de medida de influencia en el proceso analítico de redes (ANP) para la toma de decisiones multicriterio [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/196689

[ES] La ingeniería de requisitos es fundamental para el desarrollo de software ya que se encarga de obtener, analizar, especificar, validar y gestionar los requisitos del software. La definición incorrecta de los requisitos puede causar retrasos y sobrecostes. Además, es importante identificar los requisitos más relevantes y cuáles deberían implementarse primero considerando las limitaciones de recursos y teniendo cuenta distintos puntos de vista. Los modelos de objetivos destacan para obtener y modelar requisitos de alto nivel ya que se centran en los objetivos de los stakeholders y las relaciones entre ellos. Estos modelos ayudan a identificar los requisitos ya que capturan las motivaciones e intenciones de los stakeholders con respecto al software. Si bien existen diversas técnicas de análisis de modelos de objetivos, la mayoría se centran en la satisfacibilidad, identificando la compatibilidad entre objetivos gestionando así un problema importante de la ingeniería de requisitos. Las técnicas de modelos de objetivos adoptan un enfoque neutral con respecto al valor, considerando todos los objetivos igual de importantes. Si bien existen técnicas que utilizan la priorización de importancia junto con satisfacción, el enfoque principal es la satisfacción, haciendo que la importancia para los stakeholders quede relegado a un segundo plano. En consecuencia, los resultados pueden ayudar con la compatibilidad de los requisitos, pero no a identificar los más relevantes. El objetivo de esta tesis doctoral es definir y evaluar una técnica de análisis de modelos de objetivos que priorice los objetivos de un modelo de objetivos en función del valor que aportan según las preferencias de los stakeholders y las relaciones entre los objetivos, permitiendo identificar qué objetivos aportan más valor a los stakeholders. Esta técnica no pretende sustituir a las ya existentes sino complementarlas ya que no identifica la compatibilidad entre los objetivos sino cuáles proporcionan más valor. La técnica propuesta (VeGAn) hace uso de la lógica difusa para tratar la incertidumbre en la asignación de importancia relativa y de una técnica de toma de decisiones multicriterio ampliamente utilizada en la industria (TOPSIS) para calcular el valor, la cual se ve enriquecida por una técnica de propagación sistemática que provee información adicional sobre la interacción entre los objetivos en base a las relaciones del modelo de objetivos. Además, se ha desarrollado una herramienta que da soporte tecnológico a VeGAn automatizando la técnica y proporcionado una serie de funciones: i) importar modelos de objetivos de otras herramientas; ii) realizar validaciones sobre los datos introducidos; iii) ordenar los resultados según varios; y iv) almacenar información sobre distintos análisis de un modelo de objetivos para realizar comparaciones del valor obtenido. VeGAn se evaluó mediante un estudio de caso y una familia de experimentos. El estudio de caso verificó la aplicabilidad sistemática y consistente de la técnica, obteniendo retroalimentación para mejoras. La familia de experimentos involucró a 172 sujetos, estudiantes de ingeniería en informática y másteres en ingeniería del software donde se analizó la precisión de la priorización, tiempo de priorización, satisfacción percibida, facilidad de uso percibida, utilidad percibida e intención de uso percibida de los participantes aplicando VeGAn en oposición a GRL-Quant. El análisis estadístico indicó que ambas técnicas son similares salvo para la satisfacción percibida a favor de VeGAn. Esta tesis doctoral contribuye al ámbito de la ingeniería de requisitos y en especial a la elicitación temprana de requisitos mediante el uso de modelos de objetivos proporcionando una técnica de análisis que complementa a las ya existentes ayudando a priorizar aquellos objetivos que proporcionan más valor teniendo en cuenta el punto de vista de diversos stakeholders. / [CA] L'enginyeria de requisits és fonamental per al desenvolupament de programari ja que s'encarrega d'obtindre, analitzar, especificar, validar i gestionar els requisits del programari. La definició incorrecta dels requisits pot causar retards i sobrecostos. A més, és important identificar els requisits més rellevants i quins haurien d'implementar-se primer considerant les limitacions de recursos i tenint compte diferents punts de vista. Els models d'objectius destaquen per a obtindre i modelar requisits d'alt nivell ja que se centren en els objectius dels stakeholders i les relacions entre ells. Estos models ajuden a identificar els requisits ja que capturen les motivacions i intencions dels stakeholders respecte al programari. Si bé existixen diverses tècniques d'anàlisis de models d'objectius, la majoria se centren en la satisfacibilitat, identificant la compatibilitat entre objectius gestionant així un problema important de l'enginyeria de requisits. Les tècniques de models d'objectius adopten un enfocament neutral respecte al valor, considerant tots els objectius igual d'importants. Si bé existixen tècniques que utilitzen la priorització d'importància juntament amb satisfacció, l'enfocament principal és la satisfacció, fent que la importància per als stakeholders quede relegat a un segon pla. En conseqüència, els resultats poden ajudar amb la compatibilitat dels requisits, però no a identificar els més rellevants. L'objectiu d'esta tesi doctoral és definir i avaluar una tècnica d'anàlisi de models d'objectius que prioritze els objectius d'un model d'objectius en funció del valor que aporten segons les preferències dels stakeholders i les relacions entre els objectius, permetent identificar quins objectius aporten més valor als stakeholders. Esta tècnica no pretén substituir a les ja existents sinó complementar-les ja que no identifica la compatibilitat entre els objectius sinó quins proporcionen més valor. La tècnica proposada (VeGAn) fa ús de la lògica difusa per a tractar la incertesa en l'assignació d'importància relativa i d'una tècnica de presa de decisions multicriteri àmpliament utilitzada en la indústria (TOPSIS) per a calcular el valor, la qual es veu enriquida per una tècnica de propagació sistemàtica que proveïx informació addicional sobre la interacció entre els objectius sobre la base de les relacions del model d'objectius. A més, s'ha desenvolupat una ferramenta que dona suport tecnològic a VeGAn automatitzant la tècnica i proporcionat una sèrie de funcions: i) importar models d'objectius d'altres ferramentes; ii) realitzar validacions sobre les dades introduïdes; iii) ordenar els resultats segons varis; i iv) emmagatzemar informació sobre diferents anàlisis d'un model d'objectius per a realitzar comparacions del valor obtingut. VeGAn es va avaluar mitjançant un estudi de cas i una família d'experiments. L'estudi de cas va verificar l'aplicabilitat sistemàtica i consistent de la tècnica, obtenint retroalimentació per a millores. La família d'experiments va involucrar a 172 subjectes, estudiants d'enginyeria en informàtica i màsters en enginyeria del programari on es va analitzar la precisió de la priorització, temps de priorització, satisfacció percebuda, facilitat d'ús percebuda, utilitat percebuda i intenció d'ús percebuda dels participants aplicant VeGAn en oposició a GRL-Quant. L'anàlisi estadística va indicar que totes dues tècniques són similars excepte per a la satisfacció percebuda a favor de VeGAn. Esta tesi doctoral contribuïx a l'àmbit de l'enginyeria de requisits i especialment a la elicitació primerenca de requisits mitjançant l'ús de models d'objectius proporcionant una tècnica d'anàlisi que complementa a les ja existents ajudant a prioritzar aquells objectius que proporcionen més valor tenint en compte el punt de vista de diversos stakeholders. / [EN] Requirements engineering is fundamental to software development as it is responsible for eliciting, analysing, specifying, validating and managing software requirements. Incorrect definition of requirements can cause delays and cost overruns. Furthermore, it is important to identify the most relevant requirements and which ones should be implemented first considering resource constraints and taking into account different points of view. Goal models stand out at eliciting and modelling high-level requirements as they focus on stakeholder goals and the relationships between them. These models help identify requirements by capturing the motivations and intentions of stakeholders with respect to the software. Although there are a variety of goal-oriented analysis techniques, most focus on satisfiability, identifying compatibility between goals and thus managing an important requirements engineering problem. Goal-oriented analysis techniques adopt a value-neutral approach, considering all goals equally important. While there are techniques that use prioritisation of importance along with satisfaction, the main focus is on satisfaction, pushing importance to stakeholders into the background. As a result, the results may help with the compatibility of requirements, but not in identifying the most relevant ones. The objective of this PhD thesis is to define and evaluate a goal-oriented analysis technique that prioritises the goals of a goal model according to the value they provide according to the preferences of stakeholders and the relationships between the goals, making it possible to identify which goals provide the most value to stakeholders. This technique is not intended to replace existing techniques but to complement them, as it does not identify compatibility between goals but rather which ones provide the most value. The proposed technique (VeGAn) makes use of fuzzy logic to deal with uncertainty in assigning relative importance and a widely used multi-criteria decision-making technique in industry (TOPSIS) to calculate value, which is enriched by a systematic propagation technique that provides additional information on the interaction between goals based on the relationships of the goal model. In addition, a tool has been developed to provide technological support to VeGAn by automating the technique and providing a series of functions: i) importing goal models from other tools; ii) performing validations on the data entered; iii) sorting the results according to several; and iv) storing information on different analyses of a goal model in order to make comparisons of the value obtained. VeGAn was evaluated through a case study and a family of experiments. The case study verified the systematic and consistent applicability of the technique, obtaining feedback for improvements. The family of experiments involved 172 subjects, undergraduate students in computer engineering and masters in software engineering. The aim of the family was to analyse the participants' prioritisation accuracy, prioritisation time, perceived satisfaction, perceived ease of use, perceived usefulness, and perceived intention to use by applying VeGAn as opposed to GRL-Quant, a widely used goal modelling analysis method. Statistical analysis indicated that both techniques are similar except for perceived satisfaction in favour of VeGAn. This PhD thesis contributes to the field of requirements engineering and in particular to the early elicitation of requirements through the use of goal models by providing a goal-oriented analysis technique that complements the existing ones by helping to prioritise those goals that provide the most value taking into account the point of view of various stakeholders. / Cano Genovés, C. (2024). Análisis de modelos de objetivos basado en valor mediante lógica difusa y toma de decisiones multicriterio [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/207550

[ES] La colaboración empresarial evidenciada en pequeñas y medianas empresas (Pymes) está contribuyendo a ampliar su competitividad, impulsar diversos procesos de innovación y mejorar su rendimiento; siendo, por tanto, fundamental la medición eficaz del rendimiento como una práctica estratégica para impulsar su desarrollo y eficiencia colectiva. La medición del rendimiento (MR) es un elemento esencial para la planificación efectiva y el control empresarial; así como para la toma de decisiones, a fin de desplegar diferentes acciones de mejora. La MR en Pymes incluye las siguientes tres categorías: las medidas de rendimiento o indicadores, el diseño del sistema de medición del rendimiento (SMR) y su desarrollo. El diseño del SMR para redes de Pymes es un proceso importante para asegurar que el marco de medición integre tanto, los factores y elementos del rendimiento propios del contexto colaborativo abordado, así como los métodos y técnicas para un proceso de medición del rendimiento balanceado y con alineamiento estratégico. Sin embargo, en la literatura fueron pocos los estudios que abordaban a la MR en contextos colaborativos. Entre aquellos que lo hacían, la mayoría se relacionaba con el direccionamiento hacia las mejores prácticas; lo que señaló dificultades en cuanto a la consideración de diversos factores entorno a este grupo de Pymes y con ello su implicación en el desarrollo de SMRs específicos. Otro aspecto importante en el diseño del SMR es la presencia de múltiples tomadores de decisión, espacio que tampoco evidenció mayor aporte entre la literatura revisada. Al considerar estos aspectos en el marco del diseño de SMRs para redes de Pymes en colaboración, ninguna investigación presentó un abordaje que contemple todas las características de forma simultánea. Considerando estas brechas, este trabajo de investigación tiene por objetivo proponer un sistema de medición del rendimiento para redes colaborativas de pymes (SMR - RECOP) en un escenario de toma de decisiones en grupo, considerando un enfoque de alineamiento estratégico. La propuesta tiene como finalidad integrar los principales factores de influencia del entorno de la red de Pymes, los requerimientos de medición básicos y la visión de un crecimiento sostenible enmarcado en la eficiencia colectiva. La propuesta de medición del rendimiento utiliza el Balanced Scorecard (BSC) como herramienta para direccionar la estrategia de la red al interior del sistema de medición, donde los indicadores se encuentran en alineación directa con los objetivos estratégicos; además, la técnica Fuzzy TOPSIS para apoyar el proceso de toma de decisiones en grupo que permite la determinación de los objetivos estratégicos y; por último, mesas de diálogo como los espacios para la discusión de ideas y formulación de indicadores de medición. Estas técnicas, juntamente con los elementos citados anteriormente son integrados en una metodología de tres fases. El sistema de medición propuesto se aplica en un caso de investigación para fines de validación; la red de Pymes evaluada pertenece al sector agroindustrial productor de cacao en Ecuador, donde los contextos empresariales tanto de red y cadena se evidencian como las estratégicas colaborativas con importante presencia. La aplicación empírica del SMR - RECOP mostró como resultados necesarios de su desarrollo a los siguientes productos: un conjunto de objetivos estratégicos; un procedimiento establecido para la definición y selección de estos objetivos en el marco de la toma de decisiones en grupo; un mapa estratégico consolidado y por último un conjunto de indicadores de rendimiento. Estos resultados muestran consistencia con los estamentos pretendidos por la red y su contexto de desarrollo; así como con los requerimientos que enmarcan un SMR para Pymes. / [CA] La col·laboració empresarial evidenciada en petites i mitjanes empreses (Pimes) està contribuint a ampliar la seva competitivitat, impulsar diversos processos d'innovació i millorar el seu rendiment; sent, per tant, fonamental el mesurament eficaç de l'rendiment com una pràctica estratègica per impulsar el seu desenvolupament i eficiència col·lectiva. El mesurament de l'rendiment (MR) és un element essencial per a la planificació efectiva i el control empresarial; així com per a la presa de decisions, per tal de desplegar diferents accions de millora. La MR a Pimes inclou les següents tres categories: les mesures de rendiment o indicadors, el disseny de sistema de mesurament de l'rendiment (SMR) i el seu desenvolupament. El disseny de l'SMR per a xarxes de Pimes és un procés important per assegurar que el marc de mesurament integri tant, els factors i elements de l'rendiment propis de l'context col·laboratiu abordat, així com els mètodes i tècniques per a un procés de mesurament de l'rendiment balancejat i amb alineament estratègic. No obstant això, en la literatura van ser pocs els estudis que abordaven a la MR en contextos col·laboratius. Entre aquells que ho feien, la majoria es relacionava amb l'adreçament cap a les millors pràctiques; el que va assenyalar dificultats pel que fa a la consideració de diversos factors entorn a aquest grup de Pimes i amb això la seva implicació en el desenvolupament de SMRs específics. Un altre aspecte important en el disseny de l'SMR és la presència de múltiples prenedors de decisió, espai que tampoc va evidenciar major aportació entre la literatura revisada. A l'considerar aquests aspectes en el marc de el disseny de SMRs per a xarxes de pimes en col·laboració, cap investigació va presentar un abordatge que contempli totes les característiques de forma simultània. Considerant aquestes bretxes, aquest treball de recerca té per objectiu proposar un sistema de mesurament de l'rendiment per a xarxes col·laboratives de pimes (SMR - Recull) en un escenari de presa de decisions en grup, considerant un enfocament d'alineament estratègic. La proposta té com a finalitat integrar els principals factors d'influència de l'entorn de la xarxa de pimes, els requeriments de mesurament bàsics i la visió d'un creixement sostenible emmarcat en l'eficiència col·lectiva. La proposta de mesurament de l'rendiment utilitza el Balanced Scorecard (BSC) com a eina per adreçar l'estratègia de la xarxa a l'interior de el sistema de mesurament, on els indicadors es troben en alineació directa amb els objectius estratègics; a més, la tècnica Fuzzy TOPSIS per donar suport al procés de presa de decisions en grup que permet la determinació dels objectius estratègics i; finalment, taules de diàleg com els espais per a la discussió d'idees i formulació d'indicadors de mesurament. Aquestes tècniques, conjuntament amb els elements esmentats anteriorment són integrats en una metodologia de tres fases. El sistema de mesurament proposat s'aplica en un cas d'investigació per a fins de validació; la xarxa de Pimes avaluada pertany a el sector agroindustrial productor de cacau a l'Equador, on els contextos empresarials tant de xarxa i cadena s'evidencien com les estratègiques col·laboratives amb important presència. L'aplicació empírica d'el SMR - RECOP va mostrar com a resultats necessaris del seu desenvolupament als següents productes: un conjunt d'objectius estratègics; un procediment per a la definició i selecció d'aquests objectius en el marc de la presa de decisions en grup; un mapa estratègic consolidat i finalment un conjunt d'indicadors de rendiment. Els resultats obtinguts mostren consistència amb els estaments pretesos per la xarxa i el seu context de desenvolupament; així com amb els requeriments que emmarquen un SMR per a Pimes. / [EN] The business collaboration evidenced in small and medium-sized companies (SMEs) is helping to expand their competitiveness, promote different innovation processes, and improve their performance. Therefore, effective performance measurement is essential as a strategic practice to promote its development and collective efficiency. Performance measurement (PM) is an essential element for effective business planning and control; as well as for decision making, in order to deploy different improvement actions. PM in SMEs includes the following three categories: performance measures or indicators, the design of the performance measurement system (PMS), and its development. The design of the PMS for SME networks is an important process to ensure that the measurement framework integrates both the factors and elements of the performance, which belong to the collaborative context addressed, as well as the methods and techniques for a balanced performance measurement process and with strategic alignment. However, in the literature, few studies addressed PM in collaborative contexts. Among those that did it, the majority was related to directing toward best practices; which pointed to difficulties in considering various factors around this group of SMEs and thus their involvement in the development of specific PMSs. Another important issue in the design of the PMS is the presence of multiple decision-makers, a space that did not show a greater contribution among the literature reviewed. When considering these aspects in the framework of PMSs design for collaborative SME networks, no research presented an approach that considers all the characteristics simultaneously. Considering these gaps, this research work aims to propose a performance measurement system for collaborative networks of SMEs (PMS - RECOP) in a group decision-making scenario, considering a strategic alignment approach. The purpose of the proposal is to integrate the main factors that influence the environment of the SMEs network, the basic measurement requirements, and the vision of sustainable growth framed in collective efficiency The performance measurement proposal uses the Balanced Scorecard (BSC) as a tool to direct the strategy of the network within the measurement system, where the indicators are in direct alignment with the strategic objectives. In addition, the Fuzzy TOPSIS technique supports the group decision-making process that allows the determination of strategic objectives and; finally, dialogue tables as spaces for the discussion of ideas and formulation of measurement indicators. These techniques, together with the elements aforementioned, are integrated into a three-phase methodology. The proposed evaluation system is applied in a research case for validation purposes; the network of SMEs evaluated belongs to the agro-industrial sector that produces cocoa in Ecuador, where the business contexts of both the network and the chain are evidenced as collaborative strategies with an important presence. The empirical application of the PMS - RECOP showed the following products as necessary results of its development: a set of strategic objectives, such as an established procedure for the definition and selection of these objectives within the framework of group decision-making; a consolidated strategic map, and finally a set of performance indicators. The obtained results showed consistency with the states intended by the network and its development context, as well as the requirements that frame a PMS for SMEs. / Rojas Lema, XB. (2021). Sistema de medición del rendimiento para redes colaborativas de Pymes en el sector agroindustrial de Ecuador [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/165779