In this discussion paper, we outline and reflect on some of the key challenges that influence the development and uptake of more inclusive and responsible forms of research and innovation. Taking these challenges together, we invoke Collingridge's famous dilemma of social control of technology to introduce a complementary dilemma that of "societal alignment" in the governance of science, technology and innovation. Considerations of social alignment are scattered and overlooked among some communities in the field of science, technology and innovation policy. By starting to unpack this dilemma, we outline an agenda for further consideration of social alignment in the study of responsible research and innovation.

This paper addresses the question of how Responsible Research and Innovation (RRI) can be implemented in Small and Medium-Sized Enterprises (SMEs). It builds on existing knowledge about RRI in business as well as on insights into motivations, drivers and barriers from the related fields of eco-innovation and sustainability innovation. Expert interviews with CEOs of SMEs in the Austrian medical device sector are analyzed to develop insights into the companies' research and innovation activities and potential drivers and barriers for RRI. The findings support the assumption that SMEs are largely unaware of the RRI concept. At the same time, however, it is possible to identify current practices that already operationalize aspects of RRI. It is argued that SMEs could build upon existing practices to further develop ways of being responsible and that implementation of RRI should be in line with specific organizational and contextual factors.

Scientific research, technological development, and commercialisation are processes through which new technologies continually emerge and enter markets. Nanotechnology is an example of an emergent technology (or rather a suite of technologies) which promises to open up a universe of possibilities for the development of new products and processes. Advocates of the technology argue that nanotechnology has the potential to spur economic development while at the same time offering partial solutions to many of the grand challenges of our times such as alleviating hunger, providing new energy sources, reducing climate change, curing diseases, etc. However, alongside these optimistic views, there are also fears and apprehensions concerning the safe and ethical development of nanotechnologies, including the need to address potential negative impacts on the natural environment and human health and safety. The food and food packaging area has shown itself to be a particularly sensitive sector in this respect where the potential for nanoparticles to enter the human body has enhanced the sensitivity of the industry to public concern. The past has shown that any changes or modifications made to food have resulted in public backlash (e.g. GM foods). Due to this some parts of the food and packaging industry remain cautious about making transparent their use of nanotechnologies in their products and processes. However, simultaneously pressure is mounting from regulatory agencies, and from some activists, to pursue the safe and 'responsible' development of nanotechnologies (whatever that may be) as an ethical obligation. The use of nanotechnologies in food and food packaging has become increasingly complex because of its introduction at various points in the food chain, giving rise to debates as to "who is responsible". As a contribution to the debate on what constitutes the 'responsible' governance of new/emergent technologies, this thesis investigates the governance of nanotechnologies and the idea of 'responsibility' and 'responsible innovation' through the lens of perspectives of different actors within the nanotech food chain. A qualitative research methodology was used where semi-structured interviews were conducted with a heterogeneous group of actors with a particular focus on the food and food packaging sectors. Research in comparative national settings (Canada and India) was conducted on the grounds that regulation of nanotechnologies differs significantly across OECD and non-OECD countries, and where the global debate on nanotechnologies is organised and dominated by OECD countries. Findings from this thesis showed that the set of critical elements, such as health and safety, that are put forward by such OECD countries like Canada for the 'responsible' development of nanotechnologies are not the same as that found in India and are seen to differ. In India, meeting the grand challenges of society such as food security, clean drinking water and alleviating poverty take precedent over other elements, where science, technology (such as nanotechnologies) and innovation are harnessed by entrepreneurs, and small and large firms to solve these national problems. However, while I began the study with the intention of comparing two national territories with different regulatory settings, the study also found a case of collaborative Canada-India transnational research network where 'responsibility' is influenced through certain funding criteria set by the more dominant partner, Canada. This suggests the return of public intervention by dominant OECD countries in pro-actively shaping R&D processes that are influencing the 'responsible' development of nano-products in such emerging markets, where there is a potential for future trade associations.

Semi-autonomous driving is an emerging – though not unprecedented – technology which cannot necessarily be seen as safe and reliably accident-free. Insurance companies thus play an important role as influential stakeholders in the negotiation and implementation processes around this new technology. They can either push the technology (e.g. by offering beneficial, promotional insurance models for semi-autonomous car owners) or constrain it (e.g. by providing restrictive insurance models or no insurance cover at all). Insurers face questions concerning ethical or societal consequences on various levels: not only when it comes to promoting the technology – whose impact is not yet certain and may range from saving to endangering lives – but also with respect to insurance models such as “pay as you drive”, which may involve discriminatory elements. The concept of responsible research and innovation (RRI) is well suited to accompanying and guiding insurers, policy makers and other stakeholders in this field through a responsible negotiation process that may prove beneficial for everyone. Part of the RRI approach is to make stakeholders aware of “soft” factors such as the ethical, societal or historical factors which influence innovation and of the need to include these aspects in their activities responsibly.

The responsibility of industry towards society and the environment is a much discussed topic, both in academia and in business. Responsible Research and Innovation (RRI) has recently emerged as a new concept with the potential to advance this discourse in light of two major challenges industry is facing today. The first relates to the accelerating race to innovate in order to stay competitive in a rapidly changing world. The second concerns the need to maintain public trust in industry through innovations that generate social value in addition to economic returns. This Special Issue provides empirical and conceptual contributions that explore corporate motivations to adopt RRI, the state of implementation of concrete RRI practices, the role of stakeholders in responsible innovation processes, as well as drivers and barriers to the further diffusion of RRI in industry. Overall, these contributions highlight the relevance of RRI for firms of different sizes and sectors. They also provide insights and suggestions for managers, policymakers and researchers wishing to engage with responsibility in innovation. This editorial summarizes the most pertinent conclusions across the individual articles published in this Special Issue and concludes by outlining some fruitful avenues for future research in this space.

[ES] El calentamiento global, y el cambio climático (CC) que produce, es una de las amenazas más globales y urgentes de las que es responsable la humanidad. El desafío de mitigar y adaptarse a la CC, entre otros, es una responsabilidad que ha alcanzado a todas las disciplinas, incluyendo el proceso de investigación e innovación. Durante más de 10 años, y como una forma de abordar estos grandes desafíos de nuestro tiempo, con la intención de fomentar la investigación responsable, la Comisión Europea ha estado promoviendo una temática transversal llamada: "Investigación e innovación responsable (RRI, en sus siglas en inglés)". El objetivo es sacar a la luz los problemas relacionados con la investigación y la innovación, anticipar sus consecuencias y hacer participar a la sociedad en el debate sobre la forma en que la ciencia y la tecnología pueden contribuir a crear el tipo de mundo y de sociedad que deseamos para las generaciones futuras. Esta tesis surge como un puente entre el gran desafío que representa el CC y la demanda por parte de la sociedad de investigación e innovación responsable, abordada en el contexto de la RRI. Los financiadores e impulsores de la investigación y la sociedad en su conjunto esperan que los equipos de investigación e innovación proporcionen resultados socialmente deseables, éticamente aceptables y sostenibles. Por lo tanto, la pregunta general que se responde en esta tesis es: ¿cómo sabe un equipo de investigación, sin ser especialista en evaluación ambiental, si su investigación es responsable de emisiones contribuyentes al cambio climático, y cómo puede incluir medidas para reducir o compensar esas emisiones de gases de efecto invernadero (GEI)? Para responder a esta pregunta, la presente tesis doctoral inicia con la descripción de los principales fundamentos que son centrales en ella: CC y RRI. En lo que respecta al primer concepto, explicamos la importancia y los medios para calcular la contribución al CC, principalmente el enfoque de la Huella de Carbono. En lo que respecta al segundo concepto, se explica la alineación de esta tesis el área clave de la sostenibilidad ambiental de la RRI, sus marcos sustantivos y sus dimensiones de anticipación y reflexividad. Una vez establecidos estos dos fundamentos, el cambio climático se aborda en el contexto de la RRI, revisando la literatura sobre los proyectos y propuestas de la RRI, incluyendo la sostenibilidad ambiental, y el CC en particular. Como resultado, surgieron dos avenidas de investigación, que se desarrollan en las siguientes secciones. Una avenida sobre cómo evaluar la influencia de las partes interesadas en un proyecto de investigación en el contexto de la RRI, desarrollada en el capítulo 3, y una avenida sobre la necesidad de nuevas herramientas basadas en bases de datos de acceso abierto para ayudar a los profesionales a integrar la prevención del CC en sus actividades de I + D. El capítulo 4, presenta el diseño de una novedosa herramienta con un algoritmo didáctico para la medición anticipada de la huella de carbono en los proyectos de investigación e innovación. Esta herramienta permite a los investigadores que no tienen formación en evaluación del impacto ambiental estimar las emisiones de gases de efecto invernadero de sus proyectos de investigación e innovación en las primeras etapas, momento en el que la anticipación y la reflexividad son las dimensiones fundamentales de la RRI. / [CA] L'escalfament global, i el canvi climàtic (CC) que produeix, és una de les amenaces més globals i urgents de les que és responsable la humanitat. El desafiament de mitigar i adaptar-se a la CC, entre d'altres, és una responsabilitat que ha arribat a totes les disciplines, incloent el procés de recerca i innovació. Durant més de 10 anys, i com una forma d'abordar aquests grans desafiaments del nostre temps, amb la intenció de fomentar la investigació responsable, la Comissió Europea ha estat promovent una temàtica transversal anomenada: "Recerca i innovació responsable (RRI, en seves sigles en anglès)". L'objectiu és treure a la llum els problemes relacionats amb la investigació i la innovació, anticipar les seves conseqüències i fer participar la societat en el debat sobre la forma en què la ciència i la tecnologia poden contribuir a crear el tipus de món i de societat que desitgem per a les generacions futures. Aquesta tesi sorgeix com un pont entre el gran desafiament que representa el CC i la demanda per part de la societat d'investigació i innovació responsable, abordada en el context de la RRI. Els finançadors i impulsors de la investigació i la societat en el seu conjunt esperen que els equips de recerca i innovació proporcionin resultats socialment desitjables, èticament acceptables i sostenibles. Per tant, la pregunta general que respon a aquesta tesi és: com sap un equip d'investigació, sense ser especialista en avaluació ambiental, si la seva investigació és responsable d'emissions contribuents a el canvi climàtic, i com pot incloure mesures per reduir o compensar aquestes emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH)? Per respondre a aquesta pregunta, la present tesi doctoral s'inicia amb la descripció dels principals fonaments que són centrals en ella CC i RRI. Pel que fa a el primer concepte, expliquem la importància i els mitjans per calcular la contribució a l'CC, principalment l'enfocament de la Petjada de Carboni. Pel que fa a el segon concepte, s'explica l'alineació d'aquesta tesi l'àrea clau de la sostenibilitat ambiental de la RRI, els seus marcs substantius i les seves dimensions d'anticipació i reflexivitat. Un cop establerts aquests dos fonaments, el canvi climàtic s'aborda en el context de la RRI, revisant la literatura sobre els projectes i propostes de la RRI, incloent la sostenibilitat ambiental, i el CC en particular. Com a resultat, van sorgir dues avingudes de recerca, que es desenvolupen en les següents seccions. Una avinguda sobre com avaluar la influència de les parts interessades en un projecte d'investigació en el context de la RRI, desenvolupada en el capítol 3, i una avinguda sobre la necessitat de noves eines basades en bases de dades d'accés obert per ajudar els professionals a integrar la prevenció de CC en les seves activitats d'R + d. El capítol 4, presenta el disseny d'una nova eina amb un algoritme didàctic per al mesurament anticipada de la petjada de carboni en els projectes de recerca i innovació. Aquesta eina permet als investigadors que no tenen formació en avaluació de l'impacte ambiental estimar les emissions de gasos d'efecte hivernacle dels seus projectes de recerca i innovació en les primeres etapes, moment en el qual l'anticipació i la reflexivitat són les dimensions fonamentals de la RRI. / [EN] Global Warming, and the climate change (CC) it produces, is one of the most global and urgent threats humankinds is responsible for. The challenge of mitigating and adapting to CC, among others, is a responsibility that has reached all disciplines, including the research and innovation (R&I) process. For more than 10 years, and as a way to tackle these great challenges of our time, with the intention of fostering responsible research, the European Commission has been promoting a cross-cutting issue named: "Responsible Research and Innovation (RRI)". The aim is to bring the problems (such as research integrity, non-inclusion of stakeholders, application of ethical or sustainability principles, etc.,.) related to R&I to light, to anticipate the possible consequences of R&I process and outcomes, and to engage society in the discussion of how science and technology can help create the kind of world and society we want for generations to come. This thesis emerges as a bridge between the great challenge represented by CC and the demand for responsibility from R&I process and outcomes, addressed in the context of RRI. Research funders and society as a whole claim that R&I teams must provide socially desirable, ethically acceptable, and sustainable outcomes. Hence, the general question to be answered in this thesis is: how does a research team, while not being specialists, know if its research is responsible for relevant contributions to CC, and how can they include measures to reduce or compensate such contributions (Greenhouse Gas emissions, GHG)? To respond to this question, the present dissertation begins with the main foundations that are central to it: CC and RRI. As regards the former concept, we explain the importance and means to calculate the contribution of GHG to CC, mainly the carbon footprint approach. In addition, regarding the latter, how this thesis aligns with the key RRIs' area of environmental sustainability, its substantive frameworks and its anticipation and reflexivity dimensions. Once these two foundations are established, CC is addressed in the context of RRI, reviewing the literature on RRI projects and proposals, which include environmental sustainability, and CC in particular. As a result, two avenues of research arise, which are developed in the following sections. An avenue about how to assess the stakeholders' influence in a research project within the context of RRI, which is developed in chapter 3, and an avenue about the need for new tools based on open-access databases to help practitioners to integrate CC prevention in their R&I activities. Chapter 4 presents the design of a novel tool with a didactic algorithm for anticipatory carbon footprint measuring in R&I projects. This tool allows researchers who are untrained in environmental impact assessment to estimate the greenhouse gas emissions of their R&I projects at early stages, when anticipation and reflexivity are the core RRI dimensions. / Ligardo Herrera, IE. (2021). Addressing Climate Change in Research and Innovation Projects. A Tool for Anticipatory Carbon Footprint Calculation [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/165867 / TESIS

Tesis por compendio / [ES] La capacidad del ser humano de modificar las condiciones de vida en el planeta se ha incrementado de forma notable en el último siglo. Así, dos fenómenos aparentemente opuestos concurren respecto al potencial destructivo y constructivo de nuestras sociedades. Por un lado, la humanidad se enfrenta al reto de articular procesos que permitan gestionar con responsabilidad los productos resultantes del desarrollo de la ciencia e innovación y evitar el colapso social, económico y medioambiental que puede resultar de los mismos. Por otro lado, la humanidad mira a las ciencias y al potencial innovador para responder a los retos globales que requieren abordajes y coordinación entre diferentes niveles de acción y desde una perspectiva inter y transdisciplinar. En este marco, surge el término "Investigación e Innovación Responsable" (RRI por sus siglas en inglés) con el objetivo de integrar aspectos éticos y demandas de participación de diferentes actores en los procesos de investigación e innovación con el fin de que los productos resultantes de los mismos estén alineados con las expectativas de la sociedad. Bajo el paraguas del término RRI o Responsible Innovation (RI), se han articulado una serie de propuestas teóricas y esfuerzos empíricos para operacionalizar la necesidad de integrar una perspectiva ética y promover la participación de nuevos actores en los procesos de investigación e innovación que permitan modular el potencial constructivo y destructivo de los resultados de la ciencia y la innovación. Para la consolidación del interés por el término RRI ha sido determinante la inclusión del mismo en los programas de investigación de la Comisión Europea. El programa Horizonte 2020 impulsó el uso del término en Europa, destinando fondos de investigación para promover su operativización, desarrollo de herramientas para su fomento, así como de herramientas de evaluación y monitorización. En este trabajo exploraremos los procesos de diseño de herramientas de monitorización y evaluación de la RRI. Para ello, propondremos la ética cívica como teoría que se ajusta a la fundamentación filosófica del concepto RRI, revisaremos cómo se han incorporado los valores y expectativas de agentes ajenos al proceso científico e innovador en el desarrollo de herramientas de monitorización y evaluación de la RRI y exploraremos cómo la técnica AHP (Analytic Hierarchy Process) puede contribuir a los procesos de desarrollo de dichas herramientas alineando los mismos a los requerimientos de la ética cívica. El trabajo parte de la hipótesis de que los procesos de desarrollo de metodologías y herramientas para la evaluación y monitorización de la RRI pueden ser considerados como procesos de investigación e innovación en sí mismos. En consecuencia, este trabajo analizará los procesos de investigación e innovación hacia herramientas de evaluación y seguimiento de la RRI bajo la óptica propia de la RRI. Se centrará especialmente en explorar el papel de los actores en tales procesos de investigación e innovación y en la potencialidad de la técnica AHP para facilitar la integración de actores en los procesos de desarrollo de herramientas de evaluación y monitorización de la RRI. / [CAT] La capacitat de l'ésser humà de modificar les condicions de vida en el planeta ha incrementat de manera notable en l'últim segle. Així, dos fenòmens aparentment oposats concorren respecte al potencial destructiu i constructiu de les nostres societats. D'una banda, la humanitat s'enfronta al repte d'articular processos que permeten gestionar amb responsabilitat els productes resultants del desenvolupament de la ciència i innovació i evitar el col·lapse social, econòmic i mediambiental que pot resultar d'aquests. D'altra banda, la humanitat mira a les ciències i al potencial innovador per a respondre als reptes globals que requereixen abordatges i coordinació entre diferents nivells d'acció i des d'una perspectiva inter i transdisciplinar. En aquest marc, sorgeix el terme "Investigació i Innovació Responsable" (RRI per les seues sigles en anglés) amb l'objectiu d'integrar aspectes ètics i demandes de participació de diferents actors en els processos d'investigació i innovació amb la finalitat que els productes resultants dels mateixos estiguen alineats amb les expectatives de la societat. Sota el paraigua del terme RRI o Responsible Innovation (RI), s'han articulat una sèrie de propostes teòriques i esforços empírics per a operacionalizar la necessitat d'integrar una perspectiva ètica i promoure la participació de nous actors en els processos d'investigació i innovació que permeten modula el potencial constructiu i destructiu dels resultats de la ciència i innovació. Per a la consolidació de l'interés pel terme RRI ha sigut determinant la inclusió del mateix en els programes d'investigació de la Comissió Europea. El programa Horitzó 2020 impulsà l'ús del terme a Europa, destinant fons d'investigació per a promoure la seua operativizació, desenvolupament d'eines per al seu foment, així com d'eines d'avaluació i monitoratge. En aquest treball explorarem els processos de disseny d'eines de monitoratge i avaluació de la RRI. Per a això, proposarem l'ètica cívica com a teoria que s'ajusta a la fonamentació filosòfica del concepte RRI, revisarem com s'ha incorporat els valors i expectatives d'agents aliens al procés científic i innovador en el desenvolupament d'eines de monitoratge i avaluació de la RRI i explorarem com la tècnica AHP (Analytic Hierarchy Process) pot contribuir als processos de desenvolupament d'aquestes eines alineant els mateixos als requeriments de l'ètica cívica. El treball parteix de la hipòtesi que els processos de desenvolupament de metodologies i eines per a l'avaluació i monitoratge de la RRI poden ser considerats com a processos d'investigació i innovació en si mateixos. En conseqüència, aquest treball analitzarà els processos d'investigació i innovació cap a eines d'avaluació i seguiment de la RRI sota l'òptica pròpia de la RRI. Se centrarà especialment a explorar el paper dels actors en tals processos d'investigació i innovació i en la potencialitat de la tècnica AHP per a facilitar la integració d'actors en els processos de desenvolupament d'eines d'avaluació i monitoratge de la RRI. / [EN] The capacity of humanity to modify the conditions of life on the planet has increased dramatically in the last century. Thus, two opposing phenomena concur concerning our societies' destructive and constructive potential. On the one hand, humanity faces the challenge of articulating processes to responsibly manage the products resulting from the development of science and innovation and to avoid the social, economic and environmental collapse that can result from them. On the other hand, humanity looks to the sciences and innovative potential to respond to global challenges that require approaches and coordination between different levels of action and from an inter- and transdisciplinary perspective. In this framework, the term "Responsible Research and Innovation" (RRI) arises intending to integrate ethical aspects and demands for the participation of different actors in research and innovation processes so that the resulting products are aligned with society's expectations. Under the umbrella of the term RRI or Responsible Innovation (RI), a series of theoretical proposals and practical efforts have been articulated to operationalise the need to integrate an ethical perspective and promote the participation of new actors in research and innovation processes to modulate the constructive and destructive potential of the results of science and innovation. Including the term RRI in the European Commission's research programmes has been decisive in consolidating interest in RRI. The Horizon 2020 programme has boosted its use in Europe, allocating research funds for its operationalisation, promotion, evaluation and monitoring tools. In this work, we will explore the design processes of RRI monitoring and evaluation tools. To do so, we will propose civic ethics as a theory that fits the philosophical foundation of the RRI concept, we will review how the values and expectations of agents outside the scientific and innovative process have been incorporated into the development of RRI monitoring and evaluation tools, and we will explore how the AHP (Analytic Hierarchy Process) technique can contribute to the development processes of these tools by aligning them with the requirements of civic ethics. The work stems from the hypothesis that developing methodologies and tools for RRI assessment and monitoring can be considered research and innovation processes. Consequently, this paper will analyse the processes of research and innovation towards RRI assessment and monitoring tools through the lens of RRI. It will primarily focus on exploring the role of actors in such research and innovation processes and on the potential of the AHP technique to facilitate the integration of actors in developing RRI assessment and monitoring tools. / Esta tesis ha recibido financiación del Plan Nacional de Investigación del proyecto “Propuesta de indicadores para impulsar el diseño de una política orientada al desarrollo de Investigación e Innovación Responsable en España” (INPERRI) (ref.: CSO2016-76828-R). La concesión del proyecto de investigación permitió también mi contratación como investigadora predoctoral (ref.: BES-2017-081141). / Monsonís Payá, I. (2023). Actors' Engagement in Monitoring and Evaluation Mechanisms for Responsible Research and Innovation: an Explorative Study of the AHP Technique [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/196095 / Compendio