INTRODUCCIÓN:La obesidad mórbida (Índice de Masa Corporal (IMC) mayor o igual a 40 Kg/cm2) es una enfermedad altamente extendida en la sociedad occidental, que se encuentra asociada con una importante co-morbilidad (enfermedades metabólico-endocrinas, respiratorias, digestivas, vasculares, cardiacas, psicosociales, elevado riesgo de algunos tipos de cáncer, etc). De las estrategias empleadas para el tratamiento de la obesidad, limitación de la ingesta y/o incremento del gasto energético o la cirugía bariátrica, sólo esta última se ha mostrado como el método más efectivo, ya que el éxito que se logra en la mayoría de los casos justifica la cirugía.OBJETIVO:Ver cómo se comportan estos pacientes ante el estrés agudo que supone una intervención quirúrgica como la cirugía bariátrica, cómo cambian estos parámetros, que ya se encuentran alterados por el hecho de ser obesos mórbidos, y si son capaces de reaccionar ante el estrés agudo que supone la cirugía bariátrica. PACIENTES Y MÉTODOS:El estudio utilizó un grupo de 34 pacientes con obesidad mórbida, con una media de edad de 48 años, que fueron sometidos a cirugía bariátrica en el Hospital Universitario de la Vall d'Hebron de Barcelona. Se valoraron muestras de plasma de estos pacientes en los siguientes tiempos: un mes antes de la cirugía, el mismo día de la cirugía, antes de la intubación del paciente, cuando el paciente ya está extubado y ha pasado el efecto de la anestesia, a las 24 horas post-cirugía y un mes después de la cirugía. Además se realizaron medidas antropométricas un mes antes de la cirugía y al mes de la misma.PRINCIPALES RESULTADOS:Al margen de las alteraciones de base que presentan este grupo de pacientes obesos mórbidos en los parámetros que hemos medido en este trabajo y que son atribuibles únicamente a la obesidad mórbida y sus comorbilidades, en relación con el estrés pre y postcirugía, podemos concluir que: 1. El estrés quirúrgico durante el perioperatorio, provoca un incremento en la glucosa (marcador de estrés agudo) sin incremento en la insulina y un aumento significativos de la de la ACTH y el cortisol.2. La respuesta de la PCR al estrés agudo se mantiene conservada, a pesar de estar elevada de base en los pacientes obesos.3. La disminución en los parámetros antropométricos no se puede atribuir al estrés, aunque ya que se inician en la fase aguda del mismo, por tanto se deben atribuir a la cirugía bariátrica.4. La mejoría de la resistencia insulínica (HOMA-IR) al mes de la intervención se debe a la mejoría de los parámetros antropométricos.5. El aumento de los ácidos grasos en el postoperatorio se debe, probablemente, al efecto del cortisol ante el estrés agudo. En cambio el aumento de los NEFA que se observa al mes de la intervención, posiblemente, se debe a la movilización de los mismos desde el tejido graso.6. La disminución de la leptina, en el postoperatorio se debe, probablemente, al aumento de la ACTH que ocurre en relación al estrés agudo de la cirugía.7. La disminución del PAI-1 que ocurre al mes de la intervención se debe atribuir, en un principio, a la disminución de la grasa corporal y a la mejoría de la resistencia insulínica. / INTRODUCTION:Morbid obesity is a widely spread disease in Western society. It is associated with an important comorbidity. Amongst the strategies used for the treatment of obesity, bariatric surgery is the most effective method.GOALS:To observe the behaviour of these patients before the acute stress involved in the bariatric surgery. To observe the changes in the ACTH, cortisol, and glucose, which are already altered because of the obesity itself, and to determine whether these patients are capable of reacting to the acute stress involved in the surgery. PATIENTS AND METHODS:A group of 34 morbid obese patients were used. The group underwent bariatric surgery. Plasma samples were assessed. These samples were obtained under the following timeline: a month before surgery, the day of surgery (before intubation and after extubation, once the effects of the anaesthesia were over), 24 hours post-surgery and a month after surgery. Furthermore, anthropometric measures were taken a month before surgery and a month alter surgery. CONCLUSIONS:Bariatric surgery provokes a series of changes in the postoperative period due both to the loss of adipose tissue and the surgical stress.The significant fat loss that takes place one month after surgery is a consequence both of the reduction of the intake and the loss of absorptive surface area.The weight loss that takes place in these patients one month after surgery produces a clear improvement in insulin resistance, thrombotic risk, and the lipid profile.During the surgical stress an alteration is produced in the parameters of acute stress. Such as glucose, ACTH and cortisol, the latter being the probable responsible of the increment of the NEFA and the PCR that we observed in the perioperatory period.

La obesitat es defineix com una acumulació excessiva de greix a l'organisme que normalment es tradueix amb un augment de pes; aquesta situació no és res més que la manifestació d'un desequilibri en el control del balanç entre l'energia ingerida i l'energia consumida en els processos metabòlics. No es considera obesitat l'increment de pes associat a l'augment de masa muscular que té lloc en determinades situacions com és el cas dels esportistes professionals o de les persones que realitzen un treball físic d'important intensitat.Com que la quantificaciò de la greix corporal és un procés relativament complexe, per tal de definir l'obesitat es recorre a mesures antropomètriques senzilles, com pot ser el pes corporal i la seva relació amb la talla; d'aquesta manera s'obté l'Índex de Massa Corporal (IMC) o Índex de Quetelet que és el resultat de dividir el pes del malalt expressat en kilograms per l'altura en metres al quadrat; es considera obesitat quan ens trobem amb IMC superiors a 30 kg/m2 i parlem d'obesitat mòrbida quan supera els 40 kg/m2. Aquests valors es corresponen aproximadament a sobrepesos de 150 i 225% del que es considera ideal per a un persona de una determinada edat, sexe i talla. Alguns autors consideren obesitat mòrbida quan l'IMC és superior a 35 kg/m2 i el pacient presenta comorbilitats asociades a l'obesitat. Les dades epidemiològiques de les que es disposen actualment no només indiquen que l'obesitat és l'enfermetat metabòlica més freqüent del països occidentals, sinó també que la seva incidència augmenta en la major part dels països del món amb un increment de la morbimortalitat asociada. A més, cal considerar l'obesitat com un component important del consum de recursos sanitaris: en el cas d'Espanya, vora el 7% de la despesa sanitària total es deu a l'obesitat; es calcula que l'obesitat genera en costos directes i indirectes (mortalitat prematura, baixes i incapacitat temporal) uns 1640 milions d'euros anuals. Resta doncs clar l'impacte que l'obesitat té en la societat actual i per tant qualsevol estudi sobre el particular pot ser d'un gran interès. En el nostre cas, hem volgut marcar-nos els següents objectius:1er.- Determinar la influència del grau d'obesitat en la morbimortalitat perioperatòria dels pacients obesos mòrbids afectes de patologia respiratòria associada sotmesos a cirurgia bariàtrica de gastroplàstia vertical anellada amb derivació gastroieiunal en Y de Roux. 2on.- Determinar la influència de la comorbilitat respiratòria dels pacients afectes d'obesitat mòrbida en la morbimortalitat perioperatòria quan es sotmeten a cirurgia bariàtrica de gastroplàstia vertical anellada amb derivació gastroieiunal en Y de Roux. 3er.- Determinar els efectes a curt termini de la cirurgia bariàtrica de gastroplàstia vertical anellada amb derivació gastroieiunal en Y de Roux aplicada a pacients afectes d'obesitat mòrbida i comorbilitat respiratòria asociada, en la regressió de la seva obesitat i en la severitat de la seva comorbilitat respiratòria.