The general goal of this thesis is to analyze, in some European countries, the connections of Variable Pay Systems with company behaviour, collective bargaining, wage determination and wage inequality. We introduce three different approaches to Variable Pay Systems. First, a company-industry approach in the case of Spain, using a qualitative methodology and analyzing competitiveness, productivity, unit labor cost and collective agreements. Second, a country-collective bargaining approach in the case of some European countries and using a quantitative methodology. And third, a country-wage determination and wage-inequality approach in the case of some European countries and using a quantitative methodology. A multidisciplinary point of view is used, combining tools from Industrial Relations and from Labor Economics. Wage determination is a commonplace in Labor Economics literature, but considering wages as a “black box”, without taking into account any breakdowns like variable forms of remuneration. Industrial Relations analyze factors which are determining Variable Pay Systems without their impact in wage determination or in wage inequality. Some literature justifies the introduction of Variable Pay Systems with the improvement in motivation employees, assuming that it will imply an improvement in productivity level. But our general research question is if there are other factors which are explaining the use of Variable Pay Systems and if there are other implications arising. This thesis is divided in four different chapters. In Chapter 1 we offer a literature review about definition and classification of variable pay schemes. On the one hand, Variable Pay Systems would be linked with globalization and its consequences and with last economic crisis, in terms of different elements like searching for improvements in competitiveness by companies and financialization; so, they would be a consequence of the changes in general economic framework of world economy. And, on the other hand, Variable Pay Systems would be the cause of the improving in motivation employees, in productivity and in competitiveness of the firms. In Chapter 2, we do an analysis of Variable Pay Systems in the case of nine companies from Spanish Automotive industry. We combine information from interviews and from collective agreements legal text with companies economic information, from Sabi database. Using a qualitative methodology (Multi Value Qualitative Comparative Analysis), our main conclusion is that the introduction of Variable Pay Systems would be closer to the strategies of multinational companies looking for higher level of competitiveness (decreasing unit labor cost) than to their strategies looking for improvement in employees motivation. In Chapter 3, we analyze the connection between Variable Pay Systems and collective bargaining regimes. We use three waves (2002, 2006 and 2010) from SES (Structure Earnings Survey) and we chose six different European countries (Finland, Spain, Portugal, France, Romania and Poland) with available data and with different collective bargaining regimes. As a proxy of Variable Pay Systems we use “Annual Bonuses” and its breakdown in Regular bonuses, Productivity bonuses and Profit sharing premiums. We evaluate the probability of earning bonuses (as dependent variable) and if this probability has any kind of pattern connected with collective bargaining regimes. Our main conclusion is as bargaining regimes become much more decentralized, bonuses depend on a larger number of variables (statistically significant), because in these situations they are not included in collective agreements; so, bonuses become much more variable. In Chapter 4, we take the same three waves from SES to analyze the main relevant variables of wage determination, through OLS (Ordinary Least Square) regression applied to a Mincerian wage equation, which includes a proxy of Variable Pay Systems (as independent variable). We use a decomposition of wage variance through difference of the R2 coefficient, in order to look what is the contribution of bonuses to wage variance. Moreover, we introduce Fields decomposition to evaluate which is the contribution of bonuses to wage inequality. One conclusion is that in countries with higher level of decentralization in collective bargaining, are countries with higher percentage in wage variance explanation by productivity bonuses and profit sharing premium. And, other conclusion, is that in countries in which bonuses are explaining the most important part of wage variance are the same countries in which bonuses have highest incidence in wage inequality, through Fields decomposition. In 2010, these countries were Spain, Portugal and Romania. / L’objectiu general d’aquesta tesi és analitzar, en alguns països europeus, les connexions dels Sistemes de Retribució Variable amb el comportament de l’empresa, la negociació col.lectiva, la determinació salarial i la desigualtat salarial. Introduïm tres diferents aproximacions als Sistemes de Retribució Variable. La primera és una aproximació des del punt de vista de l’empresa i el sector, en el cas d’Espanya, utilitzant una metodologia qualitativa i analitzant la competitivitat, la productivitat, els costos laborals unitaris i els convenis col.lectius. La segona és una aproximació des del punt de vista de la negociació col.lectiva i de país, en el cas d’alguns països europeus i utilitzant una metodologia quantitativa . La tercera és una aproximació des del punt de vista de la determinació salarial i la desigualtat salarial a nivell de país, en el cas d’alguns països europeus i utilitzant una metodologia quantitativa. S’utilitza un punt de vista multidisciplinar, combinant elements de Relacions Laborals amb elements d’Economia Laboral. La determinació salarial és un lloc comú en la literatura de l’Economia Laboral, però considerant els salaris com una “caixa negra”, sense tenir en compte cap desglós com les formes de remuneració variables. Les Relacions Laborals analitzen els factors que estan determinant els Sistemes de Retribució Variable sense el seu impacte en la determinació salarial i en la desigualtat salarial. Alguna literatura justifica la introducció de Sistemes de Retribució Variable amb la millora en la motivació dels treballadors, considerant que aquest fet implicarà una millora en el nivell de productivitat. Però la nostra pregunta general de recerca és si hi ha d’altres factors que estan explicant la utilització dels Sistemes de Retribució Variable i si hi ha d’altres implicacions que se’n deriven. Aquesta tesi està dividida en quatre capítols diferents. En el capítol 1 oferim una revisió de la literatura sobre la definició i la classificació dels esquemes de retribució variable. D’una banda, els Sistemes de Retribució Variable estarien relacionats amb la globalització i amb les seves conseqüències i amb la darrera crisi econòmica, en termes de diferents elements com la recerca de millores en la competitivitat per part de les empreses i la financialització; per tant, serien una conseqüència dels canvis en el marc econòmic general de l’economia mundial. I, d’altra banda, els Sistemes de Retribució Variables serien la causa de la millora en la motivació dels treballadors, en la productivitat i en la competitivitat de les empreses. En el capítol 2, fem una anàlisi dels Sistemes de Retribució Variable en el cas de nou companyies del sector de l’automoció a Espanya. Combinem informació provinent d’entrevistes i dels textos legals dels convenis col.lectius amb informació econòmica de les empreses, provinent de la base de dades Sabi. Utilitzant una metodologia qualitativa, la conclusió principal és que la introducció de Sistemes de Retribució Variable es deuria més a les estratègies de les empreses multinacionals buscant nivells de competitivitat superiors (costos laborals unitaris decreixents) que a una estratègia de recerca d’una millora en la motivació dels treballadors. En el capítol 3, analitzem la connexió entre els Sistemes de Retribució Variable i els règims de negociació col.lectiva. Utilitzem tres onades (2002, 2006 i 2010) de la Enquesta d’Estructura Salarial i hem triat sis països diferents (Finlàndia, Espanya, Portugal, França, Romania i Polònia) amb dades disponibles i amb diferents règims de negociació col.lectiva. Com a “proxy” dels Sistemes de Retribució Variable utilitzem els Bonus anuals i el seu desglòs entre Regular bonus, Bonus de la productivitat i les primes de Participació en els beneficis. Nosaltres avaluem la probabilitat de guanyar un bonus (com a variable depenent) i si aquesta probabilitat segueix algun tipus de patró relacionat amb els règims de negociació col.lectiva. La nostra conclusió principal és que a mesura que els règims de negociació col.lectiva esdevenen molt més descentralitzats, els bonus depenen d’un conjunt de variables (estadísticament significatives) més gran, perquè en aquestes situacions no estan inclosos en els convenis col.lectius; així, els bonus esdevenen molt més variables. En el capítol 4, prenem les mateixes tres onades de l’Enquesta d’Estructura Salarial per a analitzar les variables més rellevants en la determinació salarial, mitjançant una regressió amb Mínims Quadrats Ordinaris aplicats a una equació salarial Minceriana que inclou una “proxy” dels Sistemes de Retribució Variable (com a variable independent). Utilitzem una descomposició de la variança salarial a través de la diferència del coeficient R2, amb l’objectiu de veure quina és la contribució dels bonus a la variança salarial. A més a més, introduïm la descomposició de Fields per a avaluar quina és la contribució dels bonus a la desigualtat salarial. Una conclusió és que els països amb alts nivells de decentralització en la negociació col.lectiva són països amb un percentatge més alt en l’explicació de la variança salarial a través dels Bonus de productivitat i de la prima de Participació en els beneficis. I, una altra conclusió, és que els països en els quals els bonus estan explicant la part més important de la variança salarial són els mateixos països en els quals els bonus tenen la incidència més gran en la desigualtat salarial, mitjançant la descomposició de Fields. L’any 2010 aquests països van ser Espanya, Portugal i Romania.

La vulneración de los derechos fundamentales del trabajador ha encontrado respuesta, tradicionalmente, en los mecanismos de protección que ofrecen una tutela inhibitoria de los mismos a sus titulares, traducidas en la declaración de nulidad o ineficacia de las actuaciones que originan la lesión o, en órdenes impartidas por el juez para que quien actúa se abstenga de hacerlo o ejecute la acción omitida que se traduce en la lesión. Solo desde épocas más o menos recientes los derechos fundamentales han encontrado espacio en el derecho de daños facultando a sus titulares a reclamar la indemnización de los perjuicios ocasionados con la lesión, generalmente agotada en el daño moral. Sin embargo, la revigorización del concepto de reparación integral al interior del Derecho Internacional de los Derechos Humanos y el reconocimiento de la persona de la víctima como eje central de la reparación, han hecho replantear la suficiencia de la indemnización como instrumento de reparación integral ante las violaciones de derechos humanos. En este contexto, la reparación del daño tiene por objeto el restablecimiento del statu quo ante, es decir, dejar a la víctima en la situación más cercana posible a como se encontraba antes de la violación del derecho. Para ello se incorporan al concepto de reparación integral una serie de medidas de carácter no pecuniario, cuya finalidad principal es la restitución del derecho y el reconocimiento y restablecimiento de la dignidad de la persona, por esta razón algunas de ellas constituyen actos simbólicos de reparación. El propósito de esta investigación es determinar la aplicación del concepto de reparación integral descrito a la violación de los derechos fundamentales del trabajador que tiene lugar en la ejecución de un contrato de trabajo. Para el cumplimiento de este objetivo se analizaron los fundamentos normativos y constitucionales de estas medidas, así como su uso en la práctica de la Corte Interamericana de Derechos Humanos y el Consejo de Estado colombiano. También se estudió el marco legal regulador de la protección de los derechos fundamentales en el ordenamiento español y las disposiciones sobre reparación del daño en él contenidas, así como su utilización por algunos Tribunales Superiores de Justicia. Como resultado se encontró que el respeto de la dignidad humana del trabajador y la obligación de garantizar la efectividad de los derechos fundamentales que deriva del valor normativo de la Constitución, tornan viables la aplicación de las medidas de reparación no pecuniarias a las lesiones de los derechos fundamentales que ocurren en la ejecución del contrato de trabajo. / A traditional answer to workers' fundamental rights violation has been found in the protection mechanisms that offer an inhibitory tutelage of the same fundamental rights to its owners, as a result this turns in a declaration of invalidity or inefficiency from the actions that caused the injury or, through the orders imparted by a judge for whom who acts abstains of doing or execute the omitted action that is translated from the injury. Only in recent times, fundamental rights have found a place in the tort law empowering its owners to claim compensation for the damage caused by the injury which is generally exhausted through all the moral damage. However, the reinvigoration of the concept of integral reparation in the interior of the International Human Rights Law and the recognition of the person of the victim as a central axis of the reparation, has allowed reconsidering the sufficient compensation as an instrument of integral reparation in the face of the human rights infringement. In this context, to repair the damage caused has for objective to bring back the status quo, i.e. to put the victim in the same position or as near as possible as how it was before the infringement of its rights was committed. Therefore, the definition of integral reparation includes non-pecuniary measures. These measures have as their main purpose to restore and recognize the person's dignity and hence they sometimes only constitute symbolic acts of reparation. The main purpose of this research is to determine how to apply the concept of integral reparation described by the employee's fundamental rights at the time of the execution of an employment contract. To fulfil this goal, regulatory and constitutional basis of these measures and their use in practice by the Inter-American Court of Human Rights and the Consejo de Estado of Colombia were analysed. The legal regulatory framework for the protection of fundamental rights under Spanish legislation and other rules regarding damage, contained therein, as well as their use by some higher courts were also studied. As a result it was found that respect for the human dignity of workers and the obligation to ensure the effectiveness of the fundamental rights deriving from the legal value of the Constitution, makes viable the implementation of remedial non-pecuniary measures in order to repair the infringement of fundamental rights when executing an employment contract. / La vulneració dels drets fonamentals del treballador he trobat resposta, tradicionalment, en els mecanismes de protecció que ofereixen una tutela inhibitòria dels mateixos als seus titulars, traduïdes a la declaració de nul•litat o ineficàcia de les actuacions que originen la lesió o, en ordres impartides pel jutge per tal que qui actuï s'abstingui de fer-ho o executi l'acció omesa que es tradueix en la lesió. Només des d'èpoques més o menys recents, els drets fonamentals han trobat espai en el dret de danys facultant als seus titulars a reclamar la indemnització del perjudicis ocasionats arrel de la lesió, generalment esgotada en el dany moral. No obstant això, la presa de força del concepte de reparació integral a l'interior del Dret Internacional dels Drets Humans i el reconeixement de la persona de la víctima com a eix central de la reparació, han fet replantejar la suficiència de la indemnització com a instrument de reparació integral davant les violacions dels drets humans. En aquest context, la reparació del dany té per objecte el restabliment de l'statu quo ante, és a dir, deixar la víctima en la situació més propera possible a como es trobava abans de la violació del dret. Par tal de fer-ho possible, s'incorporen al concepte de reparació integral una sèrie de mesures de caràcter no pecuniari, la finalitat de les quals és la restitució del dret i el reconeixement i restabliment de la dignitat de la persona. Per aquesta raó algunes d'aquestes constitueixen actes simbòlics de reparació. El propòsit d'aquesta investigació és determinar l'aplicació del concepte de reparació integral descrit a la violació dels drets fonamentals del treballador que té lloc en la execució d'un contracte de treball. Per al compliment d'aquest objectiu s'han analitzat els fonaments normatius i constitucionals d'aquestes mesures, així com la seva utilització en la pràctica del Tribunal Interamericà de Drets Humans i al Consell d'Estat colombià. També s'ha estudiat el marc legal regulador de la protecció dels drets fonamentals a l'ordenament espanyol i les disposicions sobre reparació del dany que en ell es contemplen, així como la seva utilització per alguns Tribunals Superiors de Justícia. Com a resultat, s'ha trobat que el respecte de la dignitat humana del treballador i la obligació de garantir l'efectivitat dels drets fonamentals que deriva del valor normatiu de la Constitució, fan viables l'aplicació de les mesures de reparació no pecuniàries a les lesions dels drets fonamentals que ocorren en la execució del contracte de treball.

The family businesses are one of the main motors of the economy, There for the relevance of its study. The contributions of national specialists are diverse on the subject of family businesses, but the studies and developed tools are insufficient with the purpose of professionalize this type of companies. Therefore, the main objective of this investigation is to design an educational strategy plan with interdisciplinary characteristics for the formation of students towards the creation and direction of family businesses, given answer to the needs and demands of the society. The methodology used is of quantitative nature, with a reach according to the level of knowledge obtained with this investigation: exploratory-descriptive. Also it required of a no experimental design of the descriptive transactional type, all this to accomplish the investigation of the incidence and to provide a vision of the community in study. The unit of analysis used was the educational staff of the area of Organization of companies, as well as family businesses, the sample was integrated by educator and managers, who was determined by a probabilistic sample. For the data collection instruments of quantitative type through structured questionnaires, designed with questions based on the scale of Likert, determining their degree of reliability by means of the Alpha of Cronbach. The statistical analysis was divided in two stages: 1) descriptive of the set of extracted variables and 2) inferencial with the test of hypothesis and the estimation of parameter with the coefficient of Pearson and the multiple regression, being most practical to guarantee the obtained results of the population sample and using statistical software SPSS. With base in the educational strategic plan proposed, firstly it is tried that the professors acquire the same competitions that are required by the students to manage and to operate family businesses. Also, it is important to highlight that in the plan the enterprising activity within the family businesses is emphasized, based on the innovation curve with the purpose of being supported in the constant adaptation of the changes and detection of the business opportunities, as well as to see the risk like an opportunity to make new businesses, all this with the intention of counting on with a plan that allows a flexible strategic activity. As a result of all this interdisciplinary characteristics were generated to develop specialized professionals, with specific knowledge in certain fields, abilities and skills. Therefore, the contribution of the present investigation is to assure on this way the efficient development and a change in the education for the administration family businesses, in such a way that responds to the requirements of a more dynamic labor market and therefore allowing them to take actions in which they develop strategies to obtain and to continue in the market of his competition. A tool is given with this investigation that contributes to reduce the index of failure of the family businesses. It is recommended the application of the plan and the identification of internal and external factors by the professors, and finally to apply these plans in different types from universities.

La present tesi doctoral analitza la situació del col·lectiu de persones amb discapacitat en els inicis del segle XXI i l’entorn que el condiciona per a la seva integració laboral a Catalunya, Espanya i la Unió Europea. Es considera l’evolució del col·lectiu en les últimes dècades amb els canvis normatius i legals que l’hi han donat suport per aconseguir aquesta integració. L’experiència del passat i els condicionants del present, han de permetre el desenvolupament d’accions per tal de fer arribar als empresaris el missatge de la importància de la seva col·laboració per assolir aquest objectiu.

Aquesta tesi doctorar està integrada per tres assajos en els que s’analitzen canvis en la situació laboral de les persones i com aquests canvis impacten en la carrera professional. En el primer assaig, a partir de l’historial laboral d’una mostra aleatòria d’individus, s’estudien els determinants de les durades dels períodes d’ocupació i atur en una àrea urbana (Barcelona). El període analitzat (79/84) inclou canvis institucionals i de cicle econòmic. Estimant un model de supervivència en temps discret, mitjançant el càlcul de la funció de risc proposat per Jenkins (1995), s’obté que, factors individuals, regulatoris, macroeconòmics i d’empresa afecten a la durada dels períodes d’ocupació i atur. D’acord amb la teoria de l’emparellament, la probabilitat de trobar ocupació i de perdre la feina, es major i menor, respectivament en una àrea urbana (Barcelona) que en una localització mitjana espanyola. Pel segon i tercer assajos s’utilitzen les dades de l’enquesta a graduats que elabora AQU-Catalunya. En el segon assaig s’analitza la influència de la via d’entrada a l’ocupació en la qualitat de la carrera professional. S’aporten evidències de que les entrades mitjançant les vies d’accés pròpies de la institució universitària adrecen a carreres professionals de major qualitat. En el tercer s’analitza la influència del cicle econòmic sobre la qualitat de la carrera professional. Es fa, mitjançant la creació d’un “pooll cross-section” d’individus que se van graduar entre els anys 2004 y 2010, les estimacions indiquen que la crisi econòmica ha provocat una caiguda mitjana del 20% en el nivell de salaris i del 6% de l’índex d’adequació. Així mateix, l’evidencia assenyala que en les fases recessives augmenta el valor de l’experiència professional, l’antiguitat en l’empresa i del retorn de les competències. / Esta tesis doctoral consta de tres ensayos en los que se analizan cambios en la situación laboral y su influencia los resultados de la carrera profesional. En el primer ensayo, a partir del historial laboral de una muestra de trabajadores de una área urbana (Barcelona), se analizan los determinantes de las duraciones de los periodos de empleo y desempleo. El periodo estudiado (79/84) incluye cambios institucionales y de ciclo económico. Se estima un modelo de supervivencia en tiempo discreto mediante el cálculo de la función de riesgo propuesto por Jenkins (1995). Se aportan evidencias de que factores individuales, de empresa, regulatorios y macroeconómicos influyen en la duración de los periodos de empleo y desempleo. Además, la probabilidad de encontrar empleo o ser despedido, es mayores y menores respectivamente en una área urbana (Barcelona) que en una localización española media. Para el segundo y el tercer capítulo se utilizan los datos de la encuesta a graduados elaborada por AQU-Catalunya. En el segundo, se analiza la influencia de la vía de entrada al primer empleo en la calidad de la carrera profesional. Se aportan evidencias de que las vías de acceso propias del sistema universitario conducen a carreras profesionales de mayor calidad. En el tercer capítulo, se analiza la influencia del ciclo económico en la carrera profesional, mediante la creación de un “pool cross-section” de tres cohortes de individuos que se graduaron en el sistema de universidades públicas de Cataluña entre los años 2004 y 2010. Las estimaciones indican que durante la reciente crisis económica se produjo una caída media del 20% del nivel salarial y del 6% en el índice de adecuación. Asimismo, la evidencia obtenida apunta a que durante las depresiones se incrementa el valor de la experiencia laboral, la antigüedad en la empresa y el retorno de las competencias. / This doctoral thesis consists of three essays focused on changes in the labour status of workers and how this variation affects the career building process. Based on data from a random sample of labour force participants in a given urban area (Barcelona), the first essay appraises the determinants of employment and unemployment spells. The covered period (79/84) includes significant institutional changes and economic cycle fluctuations. Using the discrete-time duration model with the logistic hazard function proposed by Jenkins (1995), results show that individual, firm, regulatory and macroeconomic factors affect urban (un)employment duration. Also, consistent with the matching theory, the predicted hazards indicate that the likelihood of finding a job and of being fired is higher and lower, respectively, in the city of Barcelona than in an average Spanish location. Data used in the second and third chapter originate from a graduates’ survey conducted by AQU-Catalunya. The second chapter analyses the influence of the labour market entrance method in the quality of professional career outcomes. We find empirical evidence that the university institutional methods (internships and job boards) deliver better outcomes. Finally, the third chapter provides evidence of the influence of the business cycle on career outcomes. We create a "pool cross-section" of three cohorts of individuals graduated in the Catalonian public university system between 2004 and 2010. During the recent economic crisis estimates indicate an average fall of 20 % in the wage level and 6% in adequacy ratio. Also, the evidence obtained suggests that during economic downturns the value of work experience, seniority and the return of skills increases.

As organizations, regardless of their sizes, seek opportunities to become multinationals, the significance of expatriates is expanding. While expatriation is not a new concept, the known identity of expatriates is adjusting to the new demands of new generations. Following World War II, expatriation began when organizations initiated sending their own employees abroad to work in their subsidiaries However, along with the new generation, a new type of expatriates emerged as self-initiated expatriates; people who decided to work abroad without the support of a parent organization in their home countries. This thesis attempts to understand the differences between organization expatriates and self- initiated expatriates by presenting three papers that consider different samples and diverse methods. Each chapter has its own conclusions and limitations; following on, the final chapter of the thesis will summarize, compare and contrast the findings of these papers. The overall findings reveal that self-initiated expatriates and organizational expatriates seem to contrast in their meaning of 'success', as well as in their motivation for going abroad, but face similar obstacles in terms of spousal adjustment and language. The findings are supported with quotes from interviewees. / A medida que las organizaciones, independientemente de su tamaño, buscan más oportunidades para convertirse en multinacionales, la importancia de los expatriados se incrementa. Aunque la expatriación no es un concepto nuevo, la identidad de los expatriados, tal como es conocida, se está ajustando a las nuevas demandas de las nuevas generaciones. Tras la II Guerra Mundial, se inició el fenómeno de la expatriación cuando las empresas empezaron a enviar a sus empleados a trabajar en sus filiales en el extranjero. Sin embargo, con la nueva generación ha surgido un nuevo tipo de expatriados: los que han decidido serlo por sí mismos, eso es, personas que han optado por ir a trabajar en el extranjero sin el apoyo de una organización matriz ubicada en sus respectivos países de origen. Esta tesis busca comprender las diferencias entre los expatriados de las empresas y los expatriados por decisión propia, presentando tres papers que toman en consideración distintas muestras y diversos métodos. Cada capítulo tiene sus propias conclusiones y limitaciones, y en el capítulo final de la tesis se resumen, comparan y contrastan las conclusiones de cada uno de estos papers. Las conclusiones generales revelan que los expatriados por decisión propia y los expatriados de las empresas parecen diferir en la forma de entender el “éxito”, así como en sus motivaciones por marchar al extranjero, aunque ambos afrontan unas dificultades similares en cuando al idioma y la conciliación con su pareja. Estas conclusiones son ilustradas con citas de los entrevistados. / A mesura que les organitzacions, independentment de la seva grandària, cerquen oportunitats per convertir-se en multinacionals, la importància dels expatriats s’incrementa. I, si bé l’expatriació no és un concepte nou, la identitat dels expatriats, tal com era coneguda fins ara, s’està ajustant a les noves demandes de les noves generacions. Després de la II Guerra Mundial, es va iniciar el fenomen de l’expatriació quan les empreses van començar a enviar els seus empleats a treballar a les filials que tenien a l’estranger. Tanmateix, amb la nova generació ha sorgit un nou tipus d’expatriats: els que han decidit ser-ho per si mateixos, és a dir, persones que han optat per anar a treballar a l’estranger sense el suport d’una organització matriu situada als seus països d’origen respectius. Aquesta tesi cerca comprendre les diferències entre els expatriats de les empreses i els expatriats per decisió pròpia, presentant tres papers que prenen en consideració diferents mostres i diversos mètodes. Cada capítol té les seves pròpies conclusions i limitacions, i al capítol final de la tesi es resumeixen, es comparen i es contrasten les conclusions de cada un dels papers. Les conclusions generals revelen que els expatriats per decisió pròpia i els expatriats de les empreses sembla que difereixen en la forma d’entendre l’“èxit”, com també en les seves motivacions per anar a l’estranger, si bé tant els uns com els altres afronten unes dificultats semblants pel que fa a l’idioma i a la conciliació amb la parella. Aquestes conclusions són il•lustrades amb citacions dels entrevistats.

Un dels principals reptes de l'actual sistema universitari espanyol, és el d'incrementar substancialment el nombre de persones competents en investigació i innovació, tant dins com fora dels àmbits acadèmics, fet que es vol aconseguir mitjançant la creixent incorporació de doctors en industries i empreses . Aquest canvi d'expectatives professionals en la figura del doctorat, les quals fins a la data estaven majoritàriament orientades a la permanència en la pròpia institució universitària, obliga a considerar l'empleabilitat dels doctors com un objectiu essencial de les universitats, el qual, a curt termini, haurà de proporcionar indicadors del nivell de qualitat dels programes acadèmics de doctorat. Les universitats espanyoles hauran de desenvolupar nous mapes de competències per a la formació dels doctors, vinculant la seva etapa prèvia formativa de màster, orientats a potenciar la seva nova empleabilitat, la qual a partir d'ara, s'haurà de desenvolupar en un entorn laboral més competitiu, internacional i divers, que el del món acadèmic tradicional. L'objectiu principal del present estudi és el de concretar quin ha de ser aquest model competencial, que ha d'afavorir l'empleabilitat internacional dels alumnes de postgrau, centrant la recerca en les competències específicament personals o de personalitat, fet que li dona un enfocament diferencial. El model competencial que es deriva de la recerca, sorgeix com a resultat de la revisió bibliogràfica existent, la qual es veu completada amb les opinions i percepcions dels actors que generen l'ocupació (ocupadors locals enquestats, N=151), fet que incorpora al model una perspectiva diferenciada dels models que s'estan implantant de forma majoritària en les universitats espanyoles, els quals parteixen de la detecció de competències fetes des de la pròpia universitat, sota una visió principalment acadèmica. La recerca es completa amb els resultats de l'avaluació de les principals competències identificades en el model competencial teòric-empíric resultant, en una mostra d'alumnes de postgrau de la Universitat Rovira i Virgili (N=314), mitjançant un test psicotècnic d'avaluació de competències laborals, amb propietats psicomètriques validades per a la població espanyola. Les aportacions fonamentals de la tesi es concreten en les següents: 1. Un model teòric/empíric de competències personals per a l'empleabilitat internacional dels alumnes de postgrau. 2. Conèixer quines competències són prioritàries pels ocupadors del nostre territori, a l'hora de reclutar futurs empleats amb estudis de postgrau. 3. Conèixer, en opinió dels ocupadors, el valor que atorguen a la formació doctoral. 4. Avaluar el nivell d'assoliment competencial dels alumnes de postgrau de la URV, de les competències identificades com a fonamentals dins del model. 5. Determinar quines competències del model poden ser predictores d'altres. 6. Aportar orientacions a implementar en el currículum competencial dels futurs postgraduats de la URV.

DE LA TESIS:Las pésimas condiciones de vida de los trabajadores urbanos chilenos a inicios del siglo XX -especialmente aquellas referidas al ámbito de la habitación y situación sanitaria- han llevado a que la historiografía dedicada al Ciclo Salitrero de Chile (1880-1930), cultivada tanto por especialistas chilenos como extranjeros, haya tendido a señalar que estas circunstancias fueron ocasionadas por una caída constante y generalizada en el valor de los salarios reales de los trabajadores chilenos. De algún modo, se ha tendido a instalar, a través de las escasas referencias documentadas que algunos historiadores han hecho al tema, la noción de que una buena parte del descenso en las condiciones de vida durante el Ciclo Salitrero se debió a un descenso continuo en la capacidad de consumo de las familias trabajadoras, a causa de una tendencia universal y constante de caída en todos los salarios reales.Pero esta visión ha tenido al menos tres vertientes. En la primera, autores que han abordado el período pero que no han situado este problema en el centro de sus preocupaciones y no han contado más que con datos fragmentarios, han formulado marginalmente algunas generalizaciones en las que prima una visión uniforme y sostenida de un descenso salarial en todas las categorías de trabajadores. En una segunda vertiente, se sitúan autores que han historiado de un modo contundente todo el Ciclo Salitrero y han intentado aproximarse directamente al problema, pero lo han hecho sin contar con un aparato cuantitativo suficientemente sólido. Pero hubo una tercera vertiente de autores que abordaron directamente el punto y que aportando alguna información cuantitativa de valor, pudieron sostener de mejor modo sus observaciones. Por ello, si bien tendieron a compartir la idea de un descenso generalizado y sostenido de los salarios reales en Chile durante el Ciclo Salitrero, incorporaron lecturas menos lineales y más matizadas.En síntesis, si ya hacia 1983 existía cierta conciencia de que la ausencia de series temporales confiables sobre precios y salarios impedía una apreciación correcta de la evolución de las remuneraciones, y también se habían aportado antecedentes importantes que insinuaban trayectorias ascendentes en algunos años para algunas categorías de salarios, se validaba completamente la necesidad de poner a prueba la idea de un descenso universal y sostenido en los salarios durante el Ciclo Salitrero en Chile. Existían fuentes que no habían sido estudiadas y se había avanzado bastante en la elaboración de metodologías de construcción de series de precios y salarios. Se podía lograr una nueva aproximación basada en una base cuantitativa más sólida y que podía contrastar las visiones existentes. De tal modo, esta investigación fue estructurada en torno a los siguientes objetivos: 1) Dilucidar la evolución real del nivel general de precios (e identificar los principales impulsos inflacionistas) entre 1880 y 1930.2) Reconocer las dinámicas específicas de todos los salarios nominales (en moneda corriente) para los que existiera información disponible no explotada, sus dinámicas de corto y mediano plazo, sus puntos de inflexión y sus tendencias a largo plazo. Lo más importante era clarificar la parte jugada por los salarios nominales en las tendencias predominantes de los salarios reales.3) Deflactando salarios nominales por un nuevo índice de precios, identificar las trayectorias efectivas de los salarios reales del mayor número posible de trabajadores chilenos -pertenecientes a diversos sectores productivos- durante el Ciclo Salitrero. La investigación, en cualquier caso, no se inició desde cero. Antes de comenzarla, el autor había realizado varias indagaciones preliminares sobre el movimiento de los precios, como la construcción de un primer Índice de Precios al por Mayor para 1897-1929 -en el marco de la investigación para obtener el D.E.A. como preámbulo al Doctorado-, había guiado una tesis de Licenciatura sobre evolución de salarios ferroviarios entre 1905 y 1917 y estaba familiarizado con una buena parte de las fuentes sobre distintas categorías de salarios en Chile durante este período, a través de una investigación de dos años financiada por la Universidad de Chile sobre la evolución de salarios de obreros metalúrgicos durante el Ciclo Salitrero. En base a aquellas aproximaciones preliminares, se plantearon las siguientes hipótesis de trabajo:1) La elevación del nivel general de precios pudo ser distinta (menos aguda y más tardía) de lo que se ha supuesto. La única serie anual existente (Índice Latorre) se basa en muy pocos productos de primera necesidad, provistos de muy pocos datos y está basada en metodologías de construcción que no son transparentes.2) Siguiendo la intuición de G. Vial, es posible que al construir series de salarios nominales se corroboren tendencias claramente ascendentes.3) Es probable que los rasgos más importantes de las dinámicas reales durante el período sean la discontinuidad y la heterogeneidad, es decir, es posible que hubieran momentos en que los salarios reales alcanzaron niveles elevados y que las situaciones haya sido muy diversas según sectores productivos y categorías de trabajadores.Para desarrollar estos objetivos y poner a prueba las hipótesis inicialmente planteadas, la investigación contempló un plan de trabajo y una metodología dividida en tres etapas:I. Construcción de un Índice General de Precios (esencialmente al por mayor) para Chile entre 1880 y 1930.II. Construcción de todas las series temporales de salarios para las que existiera información confiable y homologable.III. Conversión de los salarios nominales a reales por procedimiento de deflactación -usando el Índice General de Precios- e interpretación de los resultados.Se ha seguido esa misma estructura para organizar esta tesis de doctorado. De tal modo, después de un Capítulo 1 dedicado a explicar el debate general sobre el significado del Ciclo Salitrero en la Historia Económica de Chile, la Parte I se dedica a describir y explicar todo el proceso de construcción de un Índice General de Precios para Chile entre 1880 y 1930.El Capítulo 2, sintetiza los avances más recientes en las investigaciones sobre precios para este período de la Historia de Chile. El Capítulo 3 describe el proceso de definición de dos cestas de artículos y el establecimiento de sus coeficientes de ponderación. El Capítulo 4 se refiere íntegramente a las fuentes disponibles, el tipo de índice que era factible construir con ellas y sus inevitables limitaciones. El Capítulo 5 está dedicado a describir los pormenores de la construcción de ambas cestas y el empalme de ambos índices. Finalmente, la Parte I culmina con el Capítulo 6, que analiza los resultados y los confronta con la hipótesis inicial.La Parte II es la más extensa de esta tesis y se refiere al laborioso proceso de construcción de series temporales de salarios nominales durante el Ciclo Salitrero. Dado que los escasos aportes en la investigación sobre salarios en Chile ya han sido comentados en esta misma introducción, la Parte II se inicia directamente con el Capítulo 7, dedicado al universo de trabajadores comprendido por esta investigación. En adelante, el proceso de construcción de series temporales de salarios nominales se presenta de acuerdo a los cuatro sectores productivos incluidos en este estudio. De tal forma, el Capítulo 8 se consagra a los salarios de 17 rubros industriales, desde sus fuentes disponibles y sus rasgos esenciales, los dilemas metodológicos y criterios de homologación que debieron ser resueltos y todas las etapas restantes empleadas en su construcción. Dentro de las remuneraciones industriales, y con el fin de aprovechar al máximo la información excepcional brindada por las fuentes, se concede un espacio importante al análisis de sueldos de empleados industriales y a las brechas salariales entre hombres, mujeres y niños. El Capítulo 9 dedicado a 4 salarios mineros, sigue los grandes trazos ya descritos en los salarios nominales industriales. El Capítulo 10 analiza las considerables dificultades que obstaculizan la elaboración de una serie genérica de jornales rurales, describe su proceso de construcción y presenta las debidas precauciones para su utilización. El Capítulo 11 describe brevemente la construcción de 3 series de salarios ferroviarios -que se desprenden de una tesis guiada por el autor- e interpreta especialmente la serie correspondiente a una sección de la Empresa de Ferrocarriles del Estado. El Capítulo 12 cierra la Parte II de esta tesis con un análisis centrado en las brechas entre los salarios nominales en Chile durante el Ciclo Salitrero.La Parte III de esta tesis está dedicada tanto a explicar los procedimientos de conversión de las series de salarios nominales en moneda corriente a salarios reales en moneda constante como al despliegue de sucesivos niveles de interpretación de las dinámicas dominantes en los salarios reales. De ese modo, el Capítulo 13 se dedica a explicar en detalle el proceso de conversión, para lo cual examina el grado de adecuación del Índice General de Precios usado como deflactor y detalla el proceso de conversión. El Capítulo 14, desglosa la interpretación de los salarios reales a través de aproximaciones sucesivas, tanto globales, como sectoriales y por rubro.La Tesis finaliza con las conclusiones de la investigación, donde se confrontan los resultados con las hipótesis iniciales y se explican sus matices y variaciones más importantes.

Les elevades taxes d'atur existents a la major part de paisos desenvolupats i la constatació de les dificultats per reduir aquesta taxa -fins i tot en períodes de fort creixement econòmic- han conduit a l'intent de buscar explicacions de caire estructural als elevats nivells d'atur i a la seva resistència a la baixa. En aquest marc, un dels factors que s'han apuntat com a possibles distorsionadors de la conducta dels individus en el mercat laboral i, per tant, un element a tenir en compte en l'anàlisi dels nivells d'atur, és l'existència d'un determinat volum de prestacions econòmiques durant la situación d'atur. La lectura i profundització en l'enfocament adoptat per l'àmplia literatura existent sobre el tema permet determinar les diverses vies per les que aquestes -les prestacions- influeixen -i no sempre en la mateixa direcció en el nivell d'atur existent en un moment determinat.En primer lloc, i com s'indica a diversos estudis, el reconeixement d'un determinat nivell de prestacions durant el per:íode d'atur pot incidir en la taxa d'entrada a l'atur. No obstant, la regulació normativa de les prestacions per atur limita, en bona mesura, aquest tipus d'efecte, donat que, a la major part de països, s'estableix la impossibilitat de convertir-se en beneficiari de les prestacions en aquells casos en que s'entra a la situació d'atur per un abandonament voluntari del lloc de treball. Malgrat això, l'efecte de les prestacions en la taxa d'entrada a l'atur pot manifestar-se a través de l'augment del nombre de contractes temporals o a través d'un augment de la població activa, incentivada a entrar en el mercat laboral davant l'existència de prestacions.En segon lloc, i aspecte que, sens dubte, ha rebut una major atenció per part dels investigadors sobre el tema, les prestacions per atur poden tenir una clara influència sobre la taxa de sortida de l'atur. En aquest cas, i de manera molt simple, l'existència d'aquestes prestacions comporta un menor cost associat al període d'atur, de manera que, l'individu aturat, en disposar de més recursos econòmics, s'enfronta a una menor pressió financera per trobar una nova feina. Els condicionants de la probabilitat d'abandonar la situació d'atur són, per una banda, la probabilitat d'obtenir una oferta de treball i, per altra, i una vegada aquesta ha estat localitzada, la probabilitat de que l'oferta sigui acceptada. La probabilitat de localitzar una oferta de feina dependrà, al mateix temps, tant de la pròpia actitud del treballador -l'esforç i la intensitat de la recerca influeixen en la possibilitat de trobar feina- com del comportament de l'empresari -per la major o menor reticència a contractar individus que portin un llarg període de temps en atur.El segon dels factors assenyalats com a condicionants de la probabilitat d'abandonar l'atur, és a dir, la probabilitat d'acceptar el lloc de treball un cop ha estat localitzada una vacant, serà funció del salari establert pel treballador com el nivell mínim que està disposat a acceptar, és a dir, l'anomenat salari de reserva o d'acceptació. Les prestacions per atur, donat que redueixen el cost del per:íode de no treball, condueixen a l'individu a incrementar el salari de reserva fixat, de manera que és més exigent en el moment de decidir si accepta o no una oferta de feina. La conseqüència de la disminució del cost del període de desocupació degut a les prestacions per atur és una durada de l'atur més llarga. No obstant, pot i ha de matisar-se que el major perfode de temps dedicat a la recerca de feina podria conduir a una millor adequació del nou lloc de treball a les condicions personals i característiques professionals de l'individu.En el primer dels capítols de la tesi, i examinant els diversos treballs existents sobre el tema objecte d'estudi, es plantegen els diferents canals a través del que les prestacions per atur poden incidir en les decisions que els individus adopten en relació a la seva activitat laboral o de recerca de feina. Així mateix, s'analitzen, tant a nivell teèric com a través de la comparació dels resultats obtinguts en els diversos estudis empírics, les conseqüències del conjunt de distorsions apuntades anteriorment.El capitol segon s'inicia amb una breu descripció de la regulació de les prestacions per atur a Espanya, per a continuar amb una anàlisi de l'evolució del nombre d'individus beneficiaris de les prestacions i de la despesa pública destinada a cobrir aquestes prestacions. Una simple descomposició dels factors que poden haver incidit en l'increment de la despesa real en prestacions per atur indica que, en el cas de Catalunya la contribució de la variació en el nombre de beneficiaris en el període comprès entre els anys 1986 i 1991 ha estat significativament superior a la variació en la despesa real que pot ser explicada pels augrnents de la prestació real mitjana. Així mateix, l'increment del nombre de beneficiaris pot explicar-se per un important creixement de la cobertura o utilització del sistema, mentre que la tendència del volum d'aturats al llarg d'aquest període -fase expansiva del cicle econèmic- ha estat decreixent.Per últim, aquest mateix capítol conté un estudi comparat dels sistemes de prestacions per atur en l'entorn dels paIsos comunitaris, anàlisi que permet afirmar que, salvant excepcions com Bèlgica o Dinamarca, la regulació d'aquestes prestacions a Espanya és una de les que contempla una beneficis més amplis en el marc de la Comuni tat Europea.El tercer capítol passa a analitzar la durada dels períodes d'atur i la seva evolució al llarg dels darrers anys. La font estadística utilitzada és l' "Encuesta de Población Activa" referida a la comunitat autònoma de Catalunya. Treballar amb dades d'enquesta, en la que l'individu és interpel.lat sobre el lapse temporal que porta en la situació d'atur en el moment de l'entrevista comporta que no es disposi de dades de durada de períodes complets d'atur en cap cas, exceptuant les persones en les quals coincideix el moment de l'entrevista amb la localització d'un nou lloc de treball. És per això que la durada mitjana obtinguda de les dades que es desprenen de l'enquesta no es correspon amb la durada mitjana real dels períodes d'atur.A la primera part d'aquest capítol s'intenta oferir una visió de diverses metodologies que -partint de procediments analítics simples- poden utilitzar-se per estimar la durada completa dels períodes d'atur a través de dades de durada censurada en el moment de l'entrevista. L'estimació d'aquesta durada completa de l'atur permet analitzar -tot i que amb totes les matisacions necessàries quin pot haver estat l'efecte de l' evolució seguida per la durada dels periodes d'atur en la taxa d'atur existent a Catalunya. La principal conclusió és que sembla que la incidència de les modificacions en la durada mitjana és relativament reduïda en comparació a la influència que, sobre la variació de la taxa d'atur, té la taxa d'entrada a la situació d'atur.La segona part d'aquest capítol tercer analitza les transicions que tenen lloc en el col. lectiu d'aturats, aspecte que pot ser considerat una primera aproximació a l'estudi dels fluxos d'entrada i sortida que tenen lloc en aquest col.lectiu. Els resultats indiquen que aquells individus que porten en situación d'atur un període de tres a sis mesos tenen una probabilitat més gran d'abandonar l'atur en relació a aquells que porten menys de tres mesos. Aquest fet -contrari al que teòricament podia esperar-se- podria indicar la presència d'algun element distorsionador -com poden ser les prestacions per atur- que provoca que la pressió a iniciar una recerca de feina activa durant els primers mesos d'atur sigui menor.La primera part del capítol quart està dedicat al plantejament del model teòric, model que s'utllitzarà com a punt de partida per dur a terme un estudi empíric dels possibles efectes de les prestacions per atur en la durada dels períodes d'atur individuals. A la segona part del capitol es passa a analitzar la metodologia d'estimació de la forma redulda d'un model de recerca de feina el que implica, en primer lloc, plantejar els factors que inicideixen en la taxa d'escapament, és a dir, en la probabilitat d'abandonar la situació d'atur. En segon lloc ha d'escollir-se la forma funcional més adequada d'aquesta taxa d'escapament; tenint en compte que s'utilitza una variable censurada. Les característiques del sistema de prestacions vigent a Espanya i la utilització majoritària del model de Weibull van conduir a plantejar aquesta forma funcional en l'estimació empírica del model de recerca.Per últim, el capítol cinquè es subdivideix -després de la definició de la mostra utilitzada i una breu anàlisi d'aquesta- en dos grans blocs: el primer pretén analitzar, mitjançant un model d'elecció discreta, si pot parlar-se o no d'una relació positiva entre el fet de rebre prestacions per atur i el restar durant un llarg període de temps en la situació d'atur. Els resultats indiquen que l'efecte de la durada màxima de les prestacions reconegudes és més important que el del simple fet de rebre o no prestacions i que, per altra banda, l'efecte de la durada d'aquestes disminueix a mesura que es perllonga la situació d'atur. En el segon bloc s'estima un model en el que la variable dependent és la durada de l'atur mesurada en setmanes i s'inclouen corn a variables explicatives el conjunt de factors que, partint de l'anàlisi teòrica plantejada en els capítols anteriors, pot considerar-se que incideixen en la fixació del salari de reserva i, per tant, en la probabilitat d'abandonar l'atur i en la durada de l'atur. De l'estimació pot deduir-se que el fet de rebre prestacions incrementa la durada de l'atur entre un 9,5 i un 14,9%, el que equival a dos o tres mesos més d'atur en relació a la mitjana. Per altra banda, un mes més de durada màxima potencial de les prestacions comporta un increment d'un 6% de la durada de l'atur, equivalent a un mes i escaig.Finalment, la última part d'aquest capítol cinquè ofereix una valoración aproximativa de com es tradueixen en la taxa d'atur els increments de la durada de la desocupació com a conseqüència de les prestacions per atur. Partint de les hipòtesis restrictives de que es tracta d'un període estacionari i de que els fluxos d'entrada a l'atur no es veuen afectats per les prestacions -tenint presents les limitacions que això comporta-, la taxa d'atur del quart trimestre de 1990 a Catalunya hagués estat entre 0,16 i 0,21 punts inferior si no existissin les prestacions econòmiques durant el període d'atur.Del treball, doncs, es dedueix que el fet de rebre prestacions per atur durant el període de desocupació provoca com a conseqüència un augment de la duradadels períodes d'atur individuals. Segons aquest resultat, els individus que perden el seu lloc de treball i que reben una determinada quantitat en concepte de prestacions són més reacis a iniciar una recerca de feina activa en el mateix instant en que perden la feina o, encara que busquin feina, són més selectius en el moment d'acceptar o no una oferta de treball. Analitzant les característiques concretes de les prestacions rebudes sembla deduir-se que, mentre una ampliació de la durada màxima reconeguda comporta un allargament d'aproximadament un mes del període d'atur, una major quantitat reconeguda en concepte de prestació -mesurada a través de la variable ràtio de reemplaçament- sembla provocar l'efecte contrari. No obstant, aquest darrer resultat ha d'intrepretar-se acuradament ateses les limitacions de la forma de càlcul d'aquesta variable a través de la informació subministrada per l'enquesta. Per altra banda, de l'estimació es desprén una major probabilitat d'abandonar l'atur a mesura que transcorre el període d'atur, aspecte que vindria a indicar una certa revissió a la baixa dels salaris de reserva individuals a mesura que es perllonga l'atur.En última instància, doncs, la constatació de que les prestacions per atur poden tenir efectes nocius en el comportament individual en el mercat de treball conduiria a proposar la necessitat d'una profunda reforma en la normativa reguladora d'aquestes i en els controls que s'estableixen en la seva percepció. / One of the possible factors which cause high levels of unemployment is the existence of unempIoyment benefit. This dissertation looks at the range of studies on the subject, analyzing the various ways in which unemployment benefit may influence individuals' decisions regarding their position in the work market and their search for the new jobs, and presents a brief outline of the legal provisons for unemployment benefit in Spain. It also analyzes changes in the lenght of periods of unemployment over the past decade. The statistical source is the "Encuesta de Población Activa" (survey of the working population) for the Autonomous Community of CataIonia. A theoretical model is put forward for the evaluation of the effect that benefit exerts on the length of periods of unemployment.This study suggests that entitlement to unemployment benefit prolongs periods of unemployment. Workers who lose their jobs and receive a certain level of benefit are less ready to start to look for new employment immediately, or are more selective when considering a new job offer. The study also suggest that the unemployed become more likely to find new work as their period of unemployment progresses, a finding which speaks in favour of reducing the reservation wage that the unemployed establish the longer they are out of work.Finally, then, the assertation that unemployment benefit can have a harmful effect on individuals attitudes to finding new employment draws attention to the need for a deep-rooted reform of the regulations concerning benefit and the controls established for its payment.

La ruptura de la cadena de valor como consecuencia de la subcontratación. De la subcontratación táctica a la estratégica. Una investigación cualitativa mediante el análisis de casos. La presente tesis doctoral persigue los siguientes tres objetivos básicos:- Estudiar las decisiones táctica y estratégica de subcontratar actividades por parte de las organizaciones.- Analizar los motivos que desencadenan la opción de externalizar determinada función empresarial frente a la de realizarla internamente.- Establecer las principales características del proceso de subcontratación táctico y estratégico.Para alcanzar estos objetivos, este trabajo aporta un modelo de motivaciones según las cuales las organizaciones optan por la subcontratación.Así, la subcontratación táctica o tradicional, basada en motivaciones únicamente económicas tales como: a) reducción de costes, b) falta de "inputs" necesarios (tecnología, know-how, materiales, ...), c) falta de capacidad a corto plazo, o d) por ser actividades periféricas (limpieza, seguridad, catering, ...) evoluciona para acoger otros desencadenantes estratégicos.De esta forma, las motivaciones para la subcontratación estratégica son también: a) la reducción de costes y b) la falta de "inputs" necesarios, pero se añaden otras motivaciones como: c) mayor flexibilidad estructural, d) mayor rapidez de respuesta, e) centrar la inversión y las competencias en las actividades "core", f) mejores habilidades de proveedores (acceso al know-how especializado) y g) aumentar la calidad (producto, servicio, entrega).El trabajo de campo realizado se basó en un estudio de casos múltiples explicativos, para tratar de revelar las causas y el porqué de la decisión táctica y estratégica de subcontratar actividades. En esencia, un análisis de casos tiende a aclarar una decisión o conjunto de decisiones: a) porqué fueron tomadas, b) cómo fueron implementadas y, c) con qué resultados. En este sentido, esta investigación intenta estudiar la decisión sobre la subcontratación de actividades: a) ¿por qué se subcontrata?, ¿cuáles son las motivaciones que llevan a una empresa a optar por la externalización de sus actividades?, b) ¿quién tomó la decisión?, ¿con qué criterios se seleccionaron los proveedores?, c) ¿qué ventajas e inconvenientes ha supuesto la toma de esta decisión?, ¿se han satisfecho las expectativas inicialmente establecidas?.En consecuencia, se consideró que la metodología de investigación cualitativa mediante análisis de casos era la idónea para el estudio de la decisión de subcontratar en las organizaciones. La selección de casos respondió a criterios basados en el muestreo teórico y la saturación teórica. Así, los casos se fueron añadiendo a la muestra según su relevancia (no según su representatividad), en función de su nivel esperado de aportación a la teoría. El conjunto de empresas entrevistadas se fue ampliando gradualmente hasta conseguir que los datos estuvieran saturados, es decir, que ya no aparecieran nuevos puntos de vista, siendo la muestra final de 17 de casos.Tras su análisis, éstos fueron clasificados en función del tipo de subcontratación táctica o estratégica, a partir del modelo de desencadenantes presentado en este trabajo. Además, una vez analizadas las compañías de forma individual, caso a caso, se realizó un estudio transversal de todas ellas, comparando aquellos aspectos más interesantes y relevantes sobre la subcontratación táctica y estratégica en las organizaciones, lo cual dio lugar a las principales conclusiones de esta investigación. / "Breaking the value chain as a result of subcontracting. From tactical to strategic subcontracting. A qualitative research project using case analysis"TEXT:This PhD thesis has three main aims:to study the tactical and strategic decisions taken by organizations involving the subcontracting of their activities.- to analyse the reasons for externalizing a specific business function as opposed to undertaking it internally.to establish the main characteristics of the tactical and strategic subcontracting process.To achieve these aims, this study presents a model of organizations' reasons for choosing to subcontract.The fieldwork undertaken was based on the study of multiple explanatory cases in order to identify the causes and reasons for tactical and strategic decisions to subcontract. Case analyses aim to explain a decision or series of decisions: a) Why they were taken, b) How they were implemented and c) What results were achieved. The present research aims to study the decision to subcontract by asking the following questions: a) Why do companies subcontract? What are the reasons that lead a company to decide to externalize its activities? b) Who takes the decision? What criteria are used to select suppliers? c) What are the advantages and disadvantages of this decision? Are the initial expectations met? We considered that a qualitative research methodology applying a case analysis offered the best approach to the study of organizations' decisions to subcontract.Case selection followed criteria based on theoretical sampling and theoretical saturation, and produced 17 final cases. After analysis, they were classified as cases of tactical or strategic subcontracting, based on the model proposed here. In addition, after case by case analysis of the companies, a cross-sectional study was undertaken to compare the most interesting aspects of tactical and strategic subcontracting in organizations. Finally, the main conclusions of the research are presented.