We are in the information age where most data is stored in digital format. Thus, the management of digital documents and videos requires the development of efficient techniques for automatic analysis. Among them, capturing the similarity or dissimilarity between different document images or video frames are extremely important. In this thesis, we first analyze for several image resolutions the behavior of three different families of image-based similarity measures applied to invoice classification. In these three set of measures, the computation of the similarity between two images is based, respectively, on intensity differences, mutual information, and normalized compression distance. As the best results are obtained with mutual information-based measures, we proceed to investigate the application of three different Tsallis-based generalizations of mutual information for different entropic indexes. These three generalizations derive respectively from the Kullback-Leibler distance, the difference between entropy and conditional entropy, and the Jensen-Shannon divergence. In relation to digital video processing, we propose two different information-theoretic approaches based, respectively, on Tsallis mutual information and Jensen-Tsallis divergence to detect the abrupt shot boundaries of a video sequence and to select the most representative keyframe of each shot. Finally, Shannon entropy has been commonly used to quantify the image informativeness. The main drawback of this measure is that it does not take into account the spatial distribution of pixels. In this thesis, we analyze four information-theoretic measures that overcome this limitation. Three of them (entropy rate, excess entropy, and erasure entropy) consider the image as a stationary stochastic process, while the fourth (partitional information) is based on an information channel between image regions and histogram bins / Ens trobem a l’era de la informació on la majoria de les dades s’emmagatzemen en format digital. Per tant, la gestió de documents i vídeos digitals requereix el desenvolupament de tècniques eficients per a l’anàlisi automàtic. Entre elles, la captura de la similitud o dissimilitud entre diferents imatges de documents o fotogrames de vídeo és extremadament important. En aquesta tesi, analitzem, a diverses resolucions d’imatge, el comportament de tres famílies diferents de mesures basades en similitud d’imatges i aplicades a la classificació de factures. En aquests tres conjunt de mesures, el càlcul de la similitud entre dues imatges es basa, respectivament, en les diferències d’intensitat, en la informació mútua, i en la distància de compressió normalitzada. Degut a que els millors resultats s’obtenen amb les mesures basades en la informació mútua, es procedeix a investigar l’aplicació de tres generalitzacions de la informació mútua basades en Tsallis en diferents índexs entròpics. Aquestes tres generalitzacions es deriven respectivament de la distància de Kullback-Leibler, la diferència entre l’entropia i entropia condicional, i la divergència de Jensen-Shannon. En relació al processament de vídeo digital, proposem dos enfocaments diferents de teoria de la informació basats respectivament en la informació mútua de Tsallis i en la divergència de Jensen-Tsallis, per detectar els límits d’un pla cinematogràfic en una seqüència de vídeo i per seleccionar el fotograma clau més representatiu de cada pla. Finalment, l’entropia de Shannon s’ha utilitzat habitualment per quantificar la informativitat d’una imatge. El principal inconvenient d’aquesta mesura és que no té en compte la distribució espacial dels píxels. En aquesta tesi, s’analitzen quatre mesures de teoria de la informació que superen aquesta limitació. Tres d’elles (entropy rate, excess entropy i erasure entropy) consideren la imatge com un procés estocàstic estacionari, mentre que la quarta (partitional information) es basa en un canal d’informació entre les regions d’una imatge i els intervals de l’histograma

No interior de uma instituição hospitalar com uma estrutura determinada e diversos intervenientes, encontramos uma sucessão de utilizadores em que o Doente é o ponto de convergência de um conjunto de relações. A urgência de tratamento transforma o doente num utente assíduo do que chamamos “espaço público/espaço colectivo” hospitalar, onde vai cumprir uma série de acções que necessitam ser realizadas com facilidade e a funcionalidade espacial não pode constituir um obstáculo, mas antes acolhê-lo e prepará-lo para o tratamento. Em simultâneo o hospital tem vários tipos de utilizadores que necessitam de uma constituição específica do espaço, para consumar as suas activida­des, que naturalmente não tem as mesmas particularidades do espaço ocupado ou utilizado pelo doente. Tal como acontece em outros espaços públicos, uma boa correspondência entre a forma e a função é o elemento base para o bom exercício da relação entre o utente e a instituição. O presente trabalho centra-se no espaço hospitalar, especificamente nas zonas de circulação e áreas de espera e tem como objectivos interiorizar, reflectir e apreender a relação existente entre o espaço, o seu funcionamento, os seus utilizadores e os referentes comunicacionais, procurando melhorar a habitabilidade destes lugares, através de intervenções de design e arte pública. Fundamenta-se em quatro projectos – Instituto Português de Oncolo­gia do Porto, Hospital Joaquim Urbano, Hospital Santa Maria - Porto e Grupo Trofa Saúde – que surgiram no desenvolvimento da investigação, a teoria e a prática acompanharam todo o processo de trabalho. O desenvolvimento dos quatros projectos consistiu no estudo de cada espaço hospitalar de modo a definir os problemas de comunicação do espaço e, para isso, foi realizado um diagnóstico, construído e imple­mentado um projecto, em conjunto com os profissionais, possibilitando uma análise dos resultados. Cada projecto seguiu uma metodologia própria e teve um percurso particular fruto das diferentes necessidades, interlocutores e instituições. A tese é composta por três capítulos. O primeiro capítulo apresenta diversas formas de olhar e pensar o espaço hospitalar, assim como aprofunda o conhecimento de alguns conceitos, que surgiram durante a nossa prática, considerados importantes para o progresso dos projectos e que permitiram um pensamento do espaço hospitalar direc­cionado para a procura de soluções. O segundo capítulo apresenta os projectos que realizamos em quatro instituições. O terceiro capítulo apresenta uma reflexão baseada na experiência pessoal que permitiu desenvolver conceitos e ideias que estruturem o pensamento sobre o espaço hospitalar, impulsionando mudanças que contrariem a desvalorização, a despreocupação e os comportamentos estereotipados que descobrimos nos espaços de circulação e espera. A investigação permitiu dimensionar as potencialidades dos projectos de design de comunicação e arte pública no espaço hospitalar, apreen­der a origem deste tema, a necessidade presente de actuações preocupadas com os espaços comuns do hospital e, consequentemente com o bemestar dos utentes, proporcionando uma reflexão que contribuiu para os raciocínios, ideias, considerações e práticas que necessitavam de ser estruturadas e registadas para concluir o processo de trabalho. Consideramos que ficou definida uma rede que pode ser o ponto de partida de muitos projectos, a certeza de que se trata de uma área emergente motivanos para continuar a investigar e procurar soluções para os problemas do espaço hospitalar. / Inside a hospital institution with a specific structure and several actors, we find a succession of users in which the Patient is the convergence point of a set of relationships. The urgency of treatment transforms the patient into a frequent user of what we call the hospital’s “public space/collective space”, where he goes to fulfill a series of actions that need to be completed easily and space functionality can’t become an obstacle, but welcome and prepare the patient for treatment. Simul­taneously, the hospital has several types of users that need a specific space structure, to complete their activities, and that naturally doesn’t have the same particularities of the space occupied or used by the pa­tient. As happens in other public spaces, a good correspondence between form and function is the fundamental element for a good use of the relationship between user and institution. This thesis is focused on the hospital space, specifically the circulation and waiting areas and its goal is to internalize, reflect and apprehend the relationship that exists between space, how it works, its users and communication references, trying to improve these spaces’ habitability through design and public art. It is based on four projects – Instituto Português de Oncologia do Por­to, Hospital Joaquim Urbano, Hospital Santa Maria - Porto e Grupo Trofa Saúde – that emerged with the research’s development, theory and practice that followed the entire work process. The development of the four projects consisted on studying each hos­pital environment in order to define the space’s communication proble­ms and for that, a diagnosis was made, a project was built and imple­mented alongside the professionals, making an analysis of the results possible. Each project followed its own methodology and had a unique path due to the different needs, interlocutors and institutions. This thesis has three chapters. The first chapter presents the different ways of looking and thinking about the hospital environment. It also deepens the knowledge of some concepts that came up during our practice and that we consider important for the projects’ progress and that allowed for a reflection of the hospital space directed towards fin­ding solutions. The second chapter presents the projects we executed in four institutions. The third chapter presents a reflection based on personal experience that allowed us to develop concepts and ideas that can structure the thinking on hospital environment, driving changes that contradict the depreciation, the abandonment and the stereotypi­cal behaviors that we can find in circulation and waiting areas. Our research allowed us to size the potential of communication de­sign and public art projects in the hospital environment, to learn the origin of this subject, the present need for actions concerned with the hospital’s common spaces and, consequently the users’ well-being, providing a reflection that contributed to thoughts, ideas, considera­tions and practices that needed to be structured and registered to con­clude the work process. We consider that a web has been defined, that can be the starting point for many projects. The certainty that this is an emergent area motiva­tes us to continue our research and to look for solutions for the proble­ms of hospital environment. / Dentro de un hospital con una estructura determinada y distintos actores, nos encontramos con una sucesión de usuarios en que el paciente es el punto de convergencia de un conjunto de relaciones. La urgencia del tratamiento, convierte al paciente en un usuario frecuente de lo que llamamos el “espacio público/espacio colectivo” del hospital, donde va a cumplir una serie de acciones que deben llevarse a cabo con facilidad y la funcionalidad espacial no puede ser un obstáculo, sino darle la bienvenida al paciente y prepararlo para el tratamiento. Al mismo tiempo, el hospital cuenta con diferentes tipos de usuarios que necesitan una constitución específica del espacio, para consumar sus actividades, que, naturalmente, no tiene las mismas particularidades del espacio ocupado o utilizado por el paciente. Al igual que en otras zonas públicas, una buena correspondencia entre forma y función es el elemento básico para el adecuado ejercicio de la relación entre el usuario y la institución. Esta investigación se centra en el espacio hospitalario, específicamente en las zonas de circulación y áreas de espera y tiene como objetivo interiorizar, reflexionar y comprender la relación entre el espacio, su funcionamiento, sus usuarios y los referentes de comunicación, buscando mejorar la habitabilidad de estos lugares a través de intervenciones del diseño y del arte público. Se fundamenta en cuatro proyectos - Instituto Portugués de Oncología de Oporto, Hospital Joaquim Urbano, Hospital Santa María - Oporto y Grupo Trofa Salud - que han surgido en el desarrollo de la investigación, la teoría y la práctica han seguido todo el proceso de trabajo. El desarrollo de los cuatro proyectos consistió en el estudio de cada espacio hospitalario de forma a definir los problemas de comunicación del espacio y, para eso, fue realizado un diagnóstico, construido e implementado un proyecto, junto con los profesionales, permitiendo un análisis de los resultados. Cada proyecto siguió una metodología propia y tuve un recorrido particular resultado de las diferentes nece­sidades, los interlocutores y las instituciones. La tesis se divide en tres capítulos. El primer capítulo presenta diferentes formas de ver y de pensar en el espacio hospitalario, así como se profundiza el conocimiento de algunos conceptos que surgieron durante nuestra práctica, considerados importantes para el avance de los proyectos y que permitieron un pensamiento de la zona hospitalaria direccionada a la búsqueda de soluciones. El segundo capítulo presenta los proyectos llevados a cabo en cuatro instituciones. El tercer capítulo presenta una reflexión basada en la experiencia personal que permitió el desarrollo de conceptos e ideas que estructuran el pensamiento sobre el espacio hospitalario, impulsando un cambio que va a contrariar la devaluación, la indiferencia y los comportamientos estereotipados que se encuentran en los espacios de circulación y de espera. La investigación permitió dimensionar el potencial de los proyectos de diseño de comunicación y arte público en el espacio hospitalario, percibir el origen de este tema, la presente necesidad de actuaciones preocupadas con las áreas comunes del hospital y en consecuencia, con el bienestar de los usuarios, proporcionando una reflexión que contribuyó a los raciocinios, ideas, consideraciones y prácticas que precisaban ser estructuradas y registradas para completar el proceso de trabajo. Consideramos que se ha definido una red que puede ser el punto de partida para muchos proyectos, la certitud de que esta es un área emergente nos motiva a investigar más a fondo y a buscar soluciones a los problemas del espacio hospitalario.

Viewpoint selection has been an emerging area in computer graphics for some years, and it is now getting maturity with applications in fields such as scene navigation, volume visualization, object recognition, mesh simplification, and camera placement. But why is viewpoint selection important? For instance, automated viewpoint selection could play an important role when selecting a representative model by exploring a large 3D model database in as little time as possible. Such an application could show the model view that allows for ready recognition or understanding of the underlying 3D model. An ideal view should strive to capture the maximum information of the 3D model, such as its main characteristics, parts, functionalities, etc. The quality of this view could affect the number of models that the artist can explore in a certain period of time. In this thesis, we present an information-theoretic framework for viewpoint selection and object recognition. From a visibility channel between a set of viewpoints and the polygons of a 3D model we obtain several viewpoint quality measures from the respective decompositions of mutual information. We also review and compare in a common framework the most relevant viewpoint quality measures for polygonal models presented in the literature. From the information associated to the polygons of a model, we obtain several shading approaches to improve the object recognition and the shape perception. We also use this polygonal information to select the best views of a 3D model and to explore it. We use these polygonal information measures to enhance the visualization of a 3D terrain model generated from textured geometry coming from real data. Finally, we analyze the application of the viewpoint quality measures presented in this thesis to compute the shape similarity between 3D polygonal models. The information of the set of viewpoints is seen as a shape descriptor of the model. Then, given two models, their similarity is obtained by performing a registration process between the corresponding set of viewpoints / La selecció de punts de vista ha estat una àrea emergent en la computació gràfica des de fa alguns anys i ara està aconseguint la maduresa amb aplicacions en camps com la navegació d’una escena, la visualització de volums, el reconeixement d’objectes, la simplificació d’una malla i la col·locació de la càmera. Però per què és important la selecció del punt de vista? Per exemple, la automatització de la selecció de punts de vista podria tenir un paper important a l’hora de seleccionar un model representatiu mitjançant l’exploració d’una gran base de dades de models 3D en el menor temps possible. Aquesta aplicació podria mostrar la vista del model que permet el millor reconeixement o comprensió del model 3D. Un punt de vista ideal ha de captar la màxima informació del model 3D, com per exemple les seves principals característiques, parts, funcionalitats, etc. La qualitat d’aquest punt de vista pot afectar el nombre de models que l’artista pot explorar en un determinat període de temps. En aquesta tesi, es presenta un marc de teoria de la informació per a la selecció de punts de vista i el reconeixement d’objectes. Obtenim diverses mesures de qualitat de punt de vista a través de la descomposició de la informació mútua d’un canal de visibilitat entre un conjunt de punts de vista i els polígons d’un model 3D. També revisem i comparem en un marc comú les mesures més rellevants que s’han presentat a la literatura sobre la qualitat d’un punt de vista d’un model poligonal. A partir de la informació associada als polígons d’un model, obtenim diversos tipus de renderitzat per millorar el reconeixement d’objectes i la percepció de la forma. Utilitzem aquesta informació poligonal per seleccionar les millors vistes d’un model 3D i per la seva exploració. També usem aquestes mesures d’informació poligonal per millorar la visualització d’un model de terreny 3D amb textures generat a partir de dades reals. Finalment, s’analitza l’aplicació de les mesures de qualitat de punt de vista presentades en aquesta tesi per calcular la similitud entre dos models poligonals. La informació del conjunt de punts de vista és vista com un descriptor del model. Llavors, donats dos models poligonals, la seva similitud s’obté mitjançant la realització d’un procés de registre entre els conjunts de punts de vista corresponents

No description available.

Encara que l'emmagatzematge online d'informació és un negoci creixent, no està exempt de problemàtiques, una d'elles és la persistència i accessibilitat de les dades. Cal replicar les dades de manera que si es perd una còpia no es perdi la informació de forma definitiva. Malauradament, la replicació de dades (coneguda com a ``backup'') no és una solució eficient, ja que introdueix molta redundància que provoca sobre costos. Els codis correctors d'errors són coneguts per augmentar la persistència i l'accessibilitat de les dades minimitzant la redundància necessària. Però el seu us introdueix altres problemes com l'anomenat ``repair problem'': com substituir un node d'emmagatzematge descarregant el mínim de dades dels altres nodes. En aquesta dissertació, estudiem l'estat de l'art pel que fa als codis aplicats a sistemes d'emmagatzematge distribuïts, com per exemple el ``cloud storage''. També ens introduïm al ``repair problem'' des de la vessant més aplicada, usant topologies de sistemes reals com els ``data centers''. Concretament, aportem una família de codis regeneratius que anomenem quasi-cyclic flexible regenerating codes i que es caracteritza per minimitzar l'ús de recursos computacionals en el procés de regeneració d'un node. Alhora, aquesta solució minimitza les dades emmagatzemades i l'ample de banda necessari per regenerar un node que falla. També estudiem el cas en que els costos de descàrrega de les dades no són homogenis. En concret, ens centrem en el cas dels racks, on els nodes d'emmagatzematge estan distribuïts en racks, i el cost de descàrrega de dades dels nodes en el mateix rack és molt menor que el cost de descàrrega de dades dels nodes en un altre rack. Aquest nou model generalitza els models teòrics anteriors i ens permet comprovar que els costos poden disminuir si adaptem el model teòric a la topologia concreta del sistema d'emmagatzematge distribuït. / Online data storage is often regarded as a growing business, yet many unresolved issues linger in this specific field and prevent researchers from driving it to full capacity. Data replication (most commonly known as backup) is simply not efficient when improving persistence and accessibility of such data. Error correcting codes are known for their efficiency when adding redundancy to avoid lose of information. Unfortunately, the use of error correcting codes entail additional problems such as the repair problem: how do we replace a storage node downloading as less data as possible from other nodes. In this dissertation, we deepen on state-of-the-art of codes applied to distributed storage systems. Additionally, a family of regenerative codes which we call quasi-cyclic flexible regenerating codes is provided. Quasi-cyclic flexible minimum storage regenerating (QCFMSR) codes are constructed and their existence is well-proven. Quasi-cyclic flexible regenerating codes with minimum bandwidth constructed from a base QCFMSR code are also provided. Quasi-cyclic flexible regenerating codes are very interesting because of their simplicity and low complexity. They allow exact repair-by-transfer in the minimum bandwidth case and an exact pseudo repair-by-transfer in the MSR case, where operations are needed only when a new node enters into the system replacing a lost one. Finally, we propose a new model whereby storage nodes are placed in two racks. This unprecedented two-rack model is generalized to any number of racks. In this specific set-up, storage nodes have different repair costs depending on the rack where they are placed. A threshold function, which minimizes the amount of stored data per node and bandwidth needed to regenerate a failed node, is also shown. This latter threshold function generalizes those given by previous distributed storage models. Tradeoff curves obtained from this threshold function are compared with those obtained from previous models, and it is shown that this new model outperforms previous ones in terms of repair cost.

Els documents gráfics són documents que expressen continguts semántics utilitzant majoritáriament un llenguatge visual. Aquest llenguatge está format per un vocabulari (símbols) i una sintaxi (relacions estructurals entre els símbols) que conjuntament manifesten certs conceptes en un context determinat. Per tant, la interpretació dun document gráfic per part dun ordinador implica tres fases. (1) Ha de ser capadçe detectar automáticament els símbols del document. (2) Ha de ser capadç extreure les relacions estructurals entre aquests símbols. I (3), ha de tenir un model del domini per tal poder extreure la semántica. Exemples de documents gráfics de diferents dominis són els planells darquitectural i d’enginyeria, mapes, diagrames de flux, etc. El Reconeixement de Gráfics, dintre de lárea de recerca de Análisi de Documents, neix de la necessitat de la indústria dinterpretar la gran quantitat de documents gráfics digitalitzats a partir de laparició de lescáner. Tot i que molts anys han passat daquests inicis, el problema de la interpretació automática de documents sembla encara estar lluny de ser solucionat. Básicament, aquest procés sha alentit per una raó principal: la majoria dels sistemes dinterpretació que han estat presentats per la comunitat són molt centrats en una problemática específica, en el que el domini del document marca clarament la implementació del mètode. Per tant, aquests mètodes són difícils de ser reutilitzats en daltres dades i marcs daplicació, estancant així la seva adopció i evolució en favor del progrés. En aquesta tesi afrontem el problema de la interpretació automática de documents gráfics a partir dun seguit de models relacionals que treballen a tots els nivells del problema, i que han estat dissenyats des dun punt de vista genèric per tal de que puguin ser adaptats a diferents dominis. Per una part, presentem 3 mètodes diferents per a lextracció dels símbols en un document. El primer tracta el problema des dun punt de vista estructural, en el que el coneixement general de lestructura dels símbols permet trobar-los independentment de la seva aparença. El segon és un mètode estad ístic que aprèn laparença dels símbols automáticament i que, per tant, sadapta a la gran variabilitat del problema. Finalment, el tercer mètode és una combinació dambdós, heretant els beneficis de cadascun dels mètodes. Aquesta tercera implementaci ó no necessita de un aprenentatge previ i a més sadapta fácilment a múltiples notacions gráfiques. D’altra banda, presentem dos mètodes per a la extracció del context visuals. El primer mètode segueix una estratègia bottom-up que cerca les relacions estructurals en una representació de graf mitjançant algorismes dintel_ligència artificial. La segona en canvi, és un mètode basat en una gramática que mitjançant un model probabilístic aprèn automáticament lestructura dels planells. Aquest model guia la interpretació del document amb certa independència de la implementació algorísmica. Finalment, hem definit una base del coneixement fent confluir una definició ontol`ogica del domini amb dades reals. Aquest model ens permet raonar les dades des dun punt de vista contextual i trobar inconsistències semántiques entre les dades. Leficiència daquetes contribucions han estat provades en la interpretació de planells darquitectura. Aquest documents no tenen un estándard establert i la seva notació gráfica i inclusió dinformació varia de planell a planell. Per tant, és un marc rellevant del problema de reconeixement gráfic. A més, per tal de promoure la recerca en termes de interpretació de documents gráfics, fem públics tant les dades, leina per generar les dades i els evaluadors del rendiment. / Graphical documents express complex concepts using a visual language. This language consists of a vocabulary (symbols) and a syntax (structural relations among symbols) that articulate a semantic meaning in a certain context. Therefore, the automatic interpretation of these sort of documents by computers entails three main steps: the detection of the symbols, the extraction of the structural relations among these symbols, and the modeling of the knowledge that permits the extraction of the semantics. Different domains in graphical documents include: architectural and engineering drawings, maps, flowcharts, etc. Graphics Recognition in particular and Document Image Analysis in general are born from the industrial need of interpreting a massive amount of digitalized documents after the emergence of the scanner. Although many years have passed, the graphical document understanding problem still seems to be far from being solved. The main reason is that the vast majority of the systems in the literature focus on a very specific problems, where the domain of the document dictates the implementation of the interpretation. As a result, it is difficult to reuse these strategies on different data and on different contexts, hindering thus the natural progress in the field. In this thesis, we face the graphical document understanding problem by proposing several relational models at different levels that are designed from a generic perspective. Firstly, we introduce three different strategies for the detection of symbols. The first method tackles the problem structurally, wherein general knowledge of the domain guides the detection. The second is a statistical method that learns the graphical appearance of the symbols and easily adapts to the big variability of the problem. The third method is a combination of the previous two inheriting their respective strengths, i.e. copes the big variability and does not need of annotated data. Secondly, we present two relational strategies that tackle the problem of the visual context extraction. The first one is a full bottom up method that heuristically searches in a graph representation the contextual relations among symbols. Contrarily, the second is syntactic method that models probabilistically the structure of the documents. It automatically learns the model, which guides the inference algorithm to counter the best structural representation for a given input. Finally, we construct a knowledge-based model consisting of an ontological definition of the domain and real data. This model permits to perform contextual reasoning and to detect semantic inconsistencies within the data. We evaluate the suitability of the proposed contributions in the framework of floor plan interpretation. Since there is no standard in the modeling of these documents, there exists an enormous notation variability and the sort of information included in the documents also varies from plan to plan. Therefore, floor plan understanding is a relevant task in the graphical document understanding problem. It is also worth to mention that, we make freely available all the resources used in this thesis (the data, the tool used to generate the data, and the evaluation scripts) aiming at fostering the research in graphical document understanding task.

TEMÁTICA.Esta investigación indaga sobre el ser, manifestación y sentido de toda acción inteligentemente creadora o proyecto entendido como trayecto, como intersticio germinal eyectado por la conciencia sistémica de la humanidad. Para ello, ha sido necesario entretejer miradas filosóficas, sociológicas y ecológicas, ya que tal realidad ha permitido situar todo proceso conformador y sus efectos sistémicos. Por lo tanto, el estado de alerta sobre esta situación que involucra relaciones complejas entre inteligencias que proyectan, ser o verbo conformador, transformación, manifestación, efectos y sentido sistémico, ha potenciado la investigación que se ofrece, razón por la cual se nomina: Sentido del proyecto æfectivo. En definitiva, nos encontramos ante un trabajo que indaga sobre la sustancia de todo verbo manifestado concientemente por las potencias afectivamente inteligentes de la sociedad, por ende, sobre sus consecuencias y sentido sistémico.METODOLOGÍA UTILIZADA.El presente trabajo es un trayecto de indagación ontológica que se ha encaminado en descubrir la realidad sustancial que sostendría todo movimiento concientemente creador. Por lo tanto, se ha desplegado un camino de búsqueda teórica entre diversos pensadores con la finalidad de comprender y potenciar la verdadera esencia de toda acción capaz de conformar lo necesario según contexto social. En este sentido, hemos confiado fundamentalmente para tal proceso en tres pensamientos específicos: la Sociología del Imaginario de Michel Maffesoli, las ideas sobre El Rizoma de Gilles Delleuze/Felix Guattari y la Invención de lo Cotidiano de Michel de Certeau. Es así, que estamos inmersos en un triángulo cardinal desde lo imaginario, lo rizomático y lo cotidiano, que ha permitido dar sentido a todas las acciones de indagación, organización, conformación y manifestación de este trabajo. De este modo y a grandes rasgos, es posible establecer que estamos ante una guía trina que tiene presente la importancia de los imaginarios sociales, los trayectos vitales individuales y el valor singular de los acontecimientos cotidianos. Realidad entretejida, que indudablemente ha orientado durante todo el tiempo de indagación, facilitando así la emergencia de la tesis que felizmente se ofrece.ORGANIZACIÓN DE LA TESIS.Este trabajo orbita en torno a un eje central que es el ser, su manifestación y su sentido, razón por la cual se ha organizado en tres estadios reflexivos o partes íntimamente unidas, vinculadas lógicamente a su Introducción, Síntesis y Conclusión. Por lo tanto, la Parte I: Pensamiento del Paréntesis, indaga sobre la realidad potencial de todo verbo creador, entendido como fuerza comunicable que origina y nutre las transformaciones sociales, es decir, sus posibilidades de reinvención cotidiana; la Parte II: Pensamiento sobre el Patrimonio, examina el verbo activo o manifiesto en realidades hipertextuales, concebidas como potencias capaces de facilitar la aparición de espacios "poliidentitarios", de patrimonios colectivos, donde habitaría creativamente la humanidad; mientras que la Parte III: Pensamiento sobre el Sentido, analiza la razón de ser del verbo creador, es decir, de todo movimiento capaz de reinventar concientemente la sociedad. En definitiva, estaríamos ante el sentido de aquellas potencias verbales y sus efectos que posibilitarían una repetición restauradora de todo nicho vital, que siempre sería eyectada por un tejido inmunológico o conciencia sistémica social que propiciaría los tránsitos de una humanidad reunida íntimamente con la naturaleza.PALABRAS CLAVE: verbo, ser, sistémico, paréntesis, patrimonio, afectivo, sentido, proyecto. / SUBJECT MATTER.This investigation investigates on the being, manifestation and sense of any intelligently creative action or project understood as distance, as interstice germinal ejected by the systemic conscience of the humanity. For it, it has been necessary to interweave philosophical, sociological and ecological looks, since such a reality has allowed to place any process conformador and his systemic effects. Therefore, the state of alert on this situation that involves complex relations between intelligences that they project, to be or verb conformador, transformation, manifestation, effects and systemic sense, has promoted the investigation that offers, reason by which it is nominated: Sense of the project æfectivo. Definitively, we think before a work that it investigates on the substance of any demonstrated verb concientemente for the affectively intelligent powers of the company, for ende, on his consequences and systemic sense.

La biografia de José Nicolas de Azara mostra a un home astut en política, molt abans de ser Ambaixador Espanyol davant la Santa Seu (1784-98) i Ambaixador Plenipotenciari a París (1798-9 i 1801-03). Com a promotor cultural, especialment de les arts, contribuí amb un ampli ventall d'actuacions, des de la difusió d'una estètica basada en l'Antiguitat Clàssica fins a la protecció que exercí sobre els artistes, entre els quals es trobaven els catalans pensionats per la Junta de Comerç.La incidència d'Azara en l'àmbit artístic català fou de diferent índole, des de trametre models (guixos, emmotllats, estampes i dibuixos) a l'Escola Gratuïta de Dibuix de Barcelona a proporcionar als artistes una formació d'acord amb l'estètica que es defensava en el seu cercle cultural, alguns dels quals després es dedicaren a la docència. No obstant això, fou en el seu paper de promotor d'edicions dels clàssics i sobretot en la publicació de tractats d'estètica d'amics i col·laboradors, Anton Raphael Mengs, Francesco Milizia i Pedro José Márquez, entre altres, on veritablement es constata que Azara exercí més pes en la introducció a Catalunya del bon gust per l'Antiguitat clàssica que imperava a Roma a finals del segle XVIII. Una bellesa ideal que fou seguida i assimilada per les acadèmies europees, espanyoles i les escoles catalanes.El seu ressò estètic arribà a l'arquitectura catalana a través d'uns tractats que defensaven les construccions vitruvianes i palladianes. Influí en una èlite il·lustrada que fou denominada "milizias", per deprés afiançar-se de la mà del professor de l'Escola de Llotja i arquitecte Antoni Celles en els seus deixebles. Com a conseqüència en el segle XIX es desplegà arreu de Catalunya una arquitectura que fou denominada de Neoclassicisme tardà.Tant en l'escultura com en el gravat i la pintura el seu patrocini en la publicació de les Obras de Mengs (1780) fou fonamental. Proporcionà una sèrie de models a copiar que perpetuaren dins la seu de l'Escola de Llotja una formació acadèmica que permeté als deixebles ser uns bons artífexs, a evolucionar en el seu estil i a cercar, no sols l'Antiguitat clàssica sinó el passat català més esplendorós, els temes més adients i propis de la seva història. La renovació estilística en l'escultura tingué un primer estadi amb el pas de Juan Adán, un protegit de Azara, per terres lleidatanes (1777-81) i, després d'uns anys marcats per l'ortodòxia acadèmica, Damià Campeny tornava de Roma per proporcionar una docència oberta a noves tendències artístiques. L'orientació cap a models italians pels dos màxims responsables del gravat, Pasqual Pere Moles a Catalunya i Manuel Salvador Carmona a Madrid, condicionà el futur d'aquesta disciplina a una continuïtat en el segle XIX. Aquesta tendència es detecta en Josep Coromina, en l'Escola de Llotja, i de Blai Ametller, en la Real Academia de San Fernando per la utilització dels cànons estètics que Azara havia establert el segle anterior. L'estètica mengsiana fou evident en la pintura de Pere Pau Montaña, el màxim representant en aquesta disciplina en l'Escola de Llotja. Una tendència estilística que es perpetuà en el segle XIX sota la direcció de Francesc Rodríguez (1821), un pintor que visqué sota l'empara d'Azara. Rodríguez potencià un dogmatisme que finalment resultà beneficiós per la pintura catalana quan d'entre els deixebles de l'Escola sorgí una línia historicista que recuperava el passat.En general, a l'estudi s'observa com en totes les disciplines artístiques catalanes es palesa la recerca de l'Antiguitat clàssica i la utilització dels models recomanats per Azara. Talment, com una continuïtat estètica a Catalunya ben avançat el segle XIX, documentada per la vigència de les publicacions que Azara va promoure. / The biography of José Nicolas de Azara shows, Plenipotentiary Minister and State Minister in Rome (1784-98) and plenipotentiary ambassador in Paris (1798-9 and 1801-03) to a cunning man in politics a lot before being a Spanish ambassador. As a cultural promoter, especially of the arts, he contributed with an extensive range of performances from the diffusion of an aesthetics based on the good taste of the Classical Antique until the protection that he exercised about the artists, among whom the Catalans were found pensioned by the "Junta de Comerç".The incidence of Azara in the Catalonian artistic area was of different nature, as to send models (moulded plasters, prints and drawings) to the "Escuela Gratuïta de Dibuix" of Barcelona to provide them to the artists, some of whom practised as teachers of the future artists. They gave a formation in accordance with the aesthetics that was defended in the Cultural circle of Azara. However, his true weight as a promoter was in the classical editions and especially in the publication of aesthetics treaties of friends and collaborators, Anton Raphael Mengs, Francesco Milizia and Pedro José Márquez, among others, with the good taste of the classical Antique that ruled in Rome at the end of the 18th century in Catalonia, an ideal beauty that was applied and assimilated by the European, Spanish academies and the Catalan schools.Teachers at the "Escola Gratuïta de Dibuix" like Pasqual Pere Moles and Josep Coromina (engraving), Pere Pau Montaña and Francesc Rodríguez (painting), Damià Campeny (sculpture), Antoni Celles (architecture), and others, perpetuated the aesthetics promoted by very advanced Azara the 19th century.

This thesis deals with the automatic detection of features in signals, either extracted from photographs or captured by means of electronic sensors, and its possible application in the detection of morphological structures in fish otoliths so as to identify species and estimate their age at death. From a more biological perspective, otoliths, which are calcified structures located in the auditory system of all teleostean fish, constitute one of the main elements employed in the study and management of marine ecology. In this sense, the application of Fourier descriptors to otolith images, combined with component analysis, is habitually a first and a key step towards characterizing their morphology and identifying fish species. However, some of the main limitations arise from the poor interpretation that can be obtained with this representation and the use that is made of the coefficients, as generally they are selected manually for classification purposes, both in quantity and representativity. The automatic detection of irregularities in signals, and their interpretation, was first addressed in the so-called Best-Basis paradigm. In this sense, Saito's Local discriminant Bases algorithm (LDB) uses the Discrete Wavelet Packet Transform (DWPT) as the main descriptive tool for positioning the irregularities in the time-frequency space, and an energy-based discriminant measure to guide the automatic search of relevant features in this domain. Current density-based proposals have tried to overcome the limitations of the energy-based functions with relatively little success. However, other measure strategies more consistent with the true classification capability, and which can provide generalization while reducing the dimensionality of features, are yet to be developed. The proposal of this work focuses on a new framework for one-dimensional signals. An important conclusion extracted therein is that such generalization involves a mesure system of bounded values representing the density where no class overlaps. This determines severely the selection of features and the vector size that is needed for proper class identification, which must be implemented not only based on global discriminant values but also on the complementary information regarding the provision of samples in the domain. The new tools have been used in the biological study of different hake species, yielding good classification results. However, a major contribution lies on the further interpretation of features the tool performs, including the structure of irregularities, time-frequency position, extension support and degree of importance, which is highlighted automatically on the same images or signals. As for aging applications, a new demodulation strategy for compensating the nonlinear growth effect on the intensity profile has been developed. Although the method is, in principle, able to adapt automatically to the specific growth of individual specimens, preliminary results with LDB-based techniques suggest to study the effect of lighting conditions on the otoliths in order to design more reliable techniques for reducing image contrast variation. In the meantime, a new theoretic framework for otolith-based fish age estimation has been presented. This theory suggests that if the true fish growth curve is known, the regular periodicity of age structures in the demodulated profile is related to the radial length the original intensity profile is extracted from. Therefore, if this periodicity can be measured, it is possible to infer the exact fish age omitting feature extractors and classifiers. This could have important implications in the use of computational resources anc current aging approaches. / El eje principal de esta tesis trata sobre la detección automática de singularidades en señales, tanto si se extraen de imágenes fotográ cas como si se capturan de sensores electrónicos, así como su posible aplicación en la detección de estructuras morfológicas en otolitos de peces para identi car especies, y realizar una estimación de la edad en el momento de su muerte. Desde una vertiente más biológica, los otolitos, que son estructuras calcáreas alojadas en el sistema auditivo de todos los peces teleósteos, constituyen uno de los elementos principales en el estudio y la gestión de la ecología marina. En este sentido, el uso combinado de descriptores de Fourier y el análisis de componentes es el primer paso y la clave para caracterizar su morfología e identi car especies marinas. Sin embargo, una de las limitaciones principales de este sistema de representación subyace en la interpretación limitada que se puede obtener de las irregularidades, así como el uso que se hace de los coe cientes en tareas de clasi cación que, por lo general, acostumbra a seleccionarse manualmente tanto por lo que respecta a la cantidad y a su importancia. La detección automática de irregularidades en señales, y su interpretación, se abordó por primera bajo el marco del Best-Basis paradigm. En este sentido, el algoritmo Local Discriminant Bases (LDB) de N. Saito utiliza la Transformada Wavelet Discreta (DWT) para describir el posicionamiento de características en el espacio tiempo-frecuencia, y una medida discriminante basada en la energía para guiar la búsqueda automática de características en dicho dominio. Propuestas recientes basadas en funciones de densidad han tratado de superar las limitaciones que presentaban las medidas de energía con un éxito relativo. No obstante, todavía están por desarrollar nuevas estrategias más consistentes con la capacidad real de clasi cación y que ofrezcan mayor generalización al reducir la dimensión de los datos de entrada. La propuesta de este trabajo se centra en un nuevo marco para señales unidimensionales. Una conclusión principal que se extrae es que dicha generalización pasa por un marco de medidas de valores acotados que re ejen la densidad donde las clases no se solapan. Esto condiciona severamente el proceso de selección de características y el tamaño del vector necesario para identi car las clases correctamente, que se ha de establecer no sólo en base a valores discriminantes globales sino también en la información complementaria sobre la disposición de las muestras en el dominio. Las nuevas herramientas han sido utilizadas en el estudio biológico de diferentes especies de merluza, donde se han conseguido buenos resultados de identi cación. No obstante, la contribución principal subyace en la interpretación que dicha herramienta hace de las características seleccionadas, y que incluye la estructura de las irregularidades, su posición temporal-frecuencial, extensión en el eje y grado de relevancia, el cual, se resalta automáticamente sobre la misma imagen o señal. Por lo que respecta a la determinación de la edad, se ha planteado una nueva estrategia de demodulación para compensar el efecto del crecimiento no lineal en los per les de intensidad. Inicialmente, aunque el método implementa un proceso de optimización capaz de adaptarse al crecimiento individual de cada pez automáticamente, resultados preliminares obtenidos con técnicas basadas en el LDB sugieren estudiar el efecto de las condiciones lumínicas sobre los otolitos con el n de diseñar algoritmos que reduzcan la variación del contraste de la imagen más ablemente. Mientras tanto, se ha planteado una nueva teoría para estimar la edad de los peces en base a otolitos. Esta teoría sugiere que si la curva de crecimiento real del pez se conoce, el período regular de los anillos en el per l demodulado está relacionado con la longitud total del radio donde se extrae el per l original. Por tanto, si dicha periodicidad es medible, es posible determinar la edad exacta sin necesidad de utilizar extractores de características o clasi cadores, lo cual tendría implicaciones importantes en el uso de recursos computacionales y en las técnicas actuales de estimación de la edad. / L'eix principal d'aquesta tesi tracta sobre la detecció automàtica d'irregularitats en senyals, tant si s'extreuen de les imatges fotogrà ques com si es capturen de sensors electrònics, així com la seva possible aplicació en la detecció d'estructures morfològiques en otòlits de peixos per identi car espècies, i realitzar una estimació de l'edat en el moment de la seva mort. Des de la vesant més biològica, els otòlits, que son estructures calcàries que es troben en el sistema auditiu de tots els peixos teleostis, constitueixen un dels elements principals en l'estudi i la gestió de l'ecologia marina. En aquest sentit, l'ús combinat de descriptors de Fourier i l'anàlisi de components es el primer pas i la clau per caracteritzar la seva morfologia i identi car espècies marines. No obstant, una de les limitacions principals d'aquest sistema de representació consisteix en la interpretació limitada de les irregularitats que pot desenvolupar, així com l'ús que es realitza dels coe cients en tasques de classi cació, els quals, acostumen a ser seleccionats manualment tant pel que respecta a la quantitat com la seva importància. La detecció automàtica d'irregularitats en senyals, així com la seva interpretació, es va tractar per primera vegada sota el marc del Best-Basis paradigm. En aquest sentit, l'algorisme Local Discriminant Bases (LDB) de N. Saito es basa en la Transformada Wavelet Discreta (DWT) per descriure el posicionament de característiques dintre de l'espai temporal-freqüencial, i en una mesura discriminant basada en l'energia per guiar la cerca automàtica de característiques dintre d'aquest domini. Propostes més recents basades en funcions de densitat han tractat de superar les limitacions de les mesures d'energia amb un èxit relatiu. No obstant, encara s'han de desenvolupar noves estratègies que siguin més consistents amb la capacitat real de classi cació i ofereixin més generalització al reduir la dimensió de les dades d'entrada. La proposta d'aquest treball es centra en un nou marc per senyals unidimensionals. Una de las conclusions principals que s'extreu es que aquesta generalització passa per establir un marc de mesures acotades on els valors re ecteixin la densitat on cap classe es solapa. Això condiciona bastant el procés de selecció de característiques i la mida del vector necessari per identi car les classes correctament, que s'han d'establir no només en base a valors discriminants globals si no també en informació complementària sobre la disposició de les mostres en el domini. Les noves eines s'han utilitzat en diferents estudis d'espècies de lluç, on s'han obtingut bons resultats d'identi cació. No obstant, l'aportació principal consisteix en la interpretació que l'eina extreu de les característiques seleccionades, i que inclou l'estructura de les irregularitats, la seva posició temporal-freqüencial, extensió en l'eix i grau de rellevància, el qual, es ressalta automàticament sobre les mateixa imatge o senyal. En quan a l'àmbit de determinació de l'edat, s'ha plantejat una nova estratègia de demodulació de senyals per compensar l'efecte del creixement no lineal en els per ls d'intensitat. Tot i que inicialment aquesta tècnica desenvolupa un procés d'optimització capaç d'adaptar-se automàticament al creixement individual de cada peix, els resultats amb el LDB suggereixen estudiar l'efecte de les condicions lumíniques sobre els otòlits amb la nalitat de dissenyar algorismes que redueixin la variació del contrast de les imatges més ablement. Mentrestant s'ha plantejat una nova teoria per realitzar estimacions d'edat en peixos en base als otòlits. Aquesta teoria suggereix que si la corba de creixement és coneguda, el període regular dels anells en el per l d'intensitat demodulat està relacionat amb la longitud total de radi d'on s'agafa el per l original. Per tant, si la periodicitat es pot mesurar, es possible conèixer l'edat exacta del peix sense usar extractors de característiques o classi cadors, la qual cosa tindria implicacions importants en l'ús de recursos computacionals i en les tècniques actuals d'estimació de l'edat.

This thesis proposes a fine-motion planner for assembly tasks in the plane considering two degrees of freedom of translation and one of rotation, taking into account modelling and sensing uncertainties and the effect of friction. The proposed planner is based on a two-phase approach. First, uncertainty is not considered and a nominal solution path is searched in a graph representing the free configuration space, which has been obtained with an exact cell decomposition method. Then, uncertainty is considered and the arcs of the solution path are evaluated in order that the possible contacts occurring during the traversing of the arc do not provoke a failure of the task execution. When this is not possible, the planner finds a patch plan in contact-space in an analogous way as the nominal solution path in free-space.This work:- introduces the parametrized translational configuration space, which is an embedding of the rotational degree of freedom into the translational configuration space, for the analysis of the geometric constraints of planar assembly tasks.- makes a thorough analysis of the sources of uncertainty that affect an assembly task. Modelling and sensing uncertainties have been considered. Although modelling uncertainty is an important source of uncertainty that affects assembly tasks, it has usually been overlooked by most of the researchers. In this work, this source of uncertainty has been meticulously studied, by analyzing the effects of both positioning uncertainty and manufacturing tolerances. The dependence between sources of uncertainty is also taken into account.- includes a force analysis using the dual representation of forces, which allows to consider in an easy way both the geometric uncertainties that affect the possible raction forces arising at the contact situations, as well as the sensor uncertainties. Friction has been considered and modelled with the generalized friction cone. The suitability of this model for this kind of tasks has been validated from the experiments. - synthesizes the robot motions using a force-compliant control based on the generalized damping model. Task execution includes uncertainty reduction routines in order to adapt the robot commands to the actual geometry of the task.