La tesis doctoral "Socio-economics of biosecurity: Four essays on bioinvasions and genetically modified agriculture" (Socio-economia de la bioseguretat: Quatre assaigs sobre bioinvasions i l'agricultura modificada genèticament) analitza dos processos altament controvertits -la introducció d'espècies invasores i d'organismes modificats genèticament (OMG)-, sota el concepte paraigua de la bioseguretat. Bioseguretat far referència a un enfocament estratègic i integrat que reuneix els marcs polítics i reguladors per analitzar i gestionar riscos en les àrees de la seguretat alimentària i la vida i sanitat animal i vegetal, incloent el risc ambiental associat. El concepte cobreix la introducció de plagues de plantes, plagues i malalties d'animals i zoonosis, la introducció i alliberament d'organismes modificats genèticament i els seus productes i la introducció i la gestió d'espècies i genotips exòtics invasors.A pesar de la voluntat de tenir un enfocament integrat, els aspectes socio-econòmics de la bioseguretat han estat molt menys estudiats que aquells aspectes tècnics. En part això és degut al model científic modern, que estableix una clara distinció entre l'avaluació del risc, que és purament científica i independent dels judicis de valors, i que té per finalitat proveir de bases objectives per a prendre les decisions basades en criteris "estrictament científics" (normalment només considerant impactes de salut i ambientals); i la gestió de risc, que complementa el procés anterior amb consideracions socials i polítiques. A més a més, aquelles preocupacions socials que no poden ser individualitzades i quantificades, o que qüestionen el model econòmic, són excloses. Aquesta aproximació, de fonaments liberals, està basada en la idea de que, essencialment, la legislació ha d'assegurar la llibertat i el dret dels individus (expressats a través de lliure mercat). Per fer-ho, les decisions són traspassades a l'esfera individual, establint-ho com l'única manera de garantir aquests drets. Les conseqüències d'aquesta visió són examinades a través de quatre articles publicats (o acceptats) que analitzen quatre casos d'estudi des d'un punt de vista empíric. El primer article estudia dos processos d'invasions biològiques: el del musclo zebrat (Dreissena polymorpha) al riu Ebre i el de l'Hydrilla verticillata al llac Izabal (Guatemala). El segon descriu el debat i les implicacions del conreu de blat de moro modificat genèticament a Catalunya i Aragó per la legislació europea sobre coexistència entre conreus MG i aquells que no ho són. Complementant-lo, un tercer article aprofundeix en el mateix conflicte usant el marc DPSIR per estructurar la informació i centrant-se en les narratives dels actors implicats. Finalment, el quart article convergeix els dos processos (espècies invasores i transgènics) en analitzar les causes, conseqüències i respostes a l'aparició d'una "mala herba" resistent al glifosat després de la difusió massiva del conreu de soja resistent al glifosat a Argentina. Els quatre casos són estudiats des d'una perspectiva qualitativa, basada en treball de camp i mètodes participatius. La perspectiva d'anàlisis del poder és també comú als quatre casos, que són investigats des del marc de l'estudi de conflictes que caracteritza l'ecologia política. Paraules clauArgentina, bioseguretat, blat de moro modificat genèticament, coexistència amb organismes modificats genèticament (OMG), Dreissena polymorpha, Estat espanyol, Guatemala, Hydrilla verticillata, socio-economia de les bioinvasions, Sorghum halepense. / The doctoral thesis "Socio-economics of biosecurity: Four essays on bioinvasions and genetically modified agriculture" deals with two highly controversial processes -the introduction of invasive species (IS) and genetically modified organisms (GMOs)-, under the umbrella of the concept of biosecurity. Biosecurity refers to a strategic and integrated approach that encompasses the policy and regulatory frameworks that analyse and manage risks in food safety, animal life and health, and plant life and health, including associated environmental risk. It covers the introduction of plant pests, animal pests and diseases, and zoonoses, the introduction and release of genetically modified organisms (GMOs) and their products, and the introduction and management of invasive alien species and genotypes. In spite of the aspiration to an integrated approach, socio-economics aspects of biosecurity have been much less studied than the technical ones. This is due in part to the modern model of science, that establishes a clear distinction between risk assessment, which is meant to be purely scientific and independent of value-judgements and to provide a supposedly objective basis for decisions based on "sound-science" (usually considering only those health and environmental impacts); and risk management, which supplements the former with social and political considerations. Moreover the societal concerns which cannot be individualised and quantified, or which challenge the economic model, are excluded. This economic model is rooted in a liberal approach based on the idea that, essentially, the legislation should ensure the freedom and right of individuals (displayed in the free market). This is done by means of dumping decisions to the individual sphere, and by setting self interested free choice as the only way of safeguarding rights and liberties. The consequences of this approach are analysed through four published (or accepted) articles dealing with four case studies from an empirical point of view. The first article analyses two invasive processes: zebra mussel (Dreissena polymorpha) in the Ebro River (Spain) and Hydrilla verticillata in Lake Izabal (Guatemala). The second one describes the debate and implications of GM maize cultivation in Catalonia and Aragon (Spain) on the European coexistence legislation between GM and non-GM crops. Complementing it, a third article deepens the analysis of the same conflict, by using the DPSIR framework and focusing on the stakeholders narratives. A fourth article, merges processes of invasive species and GMOs by analysing the driving forces, consequences and responses to the emergence of a glyphosate-resistant weed after the massive diffusion of GM glyphosate-resistant soy in Argentina. The four cases are analysed from a qualitative perspective, based on field work and participatory methods. An awareness of the allocation of power is also common to the four case studies, which are analyzed through the perspective of conflict that characterizes political ecology. Key wordsArgentina, biosafety, biosecurity, coexistence with GMOs, Dreisssena polymorpha, genetically modified maize, Guatemala, Hydrilla verticillata, socio-economics of bioinvasions, Sorghum halepense, Spain.

Genetically modified crops are submitted to strict regulation to ensure the safety of consumers and the environment. To complement the comparison between GM plants and their counterparts, in the present Thesis, we evaluated the possible unexpected effects of the transgene on the host plant, by means of transcriptomic technologies. More exactly, we studied three pathogen-resistant GM rice lines: S-afp, expressing constitutively the antifungal protein AFP; and S-bp217 and S-bp213, expressing undecapeptide BP100 derivatives, which were developed in the UdG in the context of this Thesis. Although the high phytotoxicity of the BP100 derivatives on the host plant the transcriptional changes observed in S-afp, S-bp217 and S-bp213 compared to the conventional line Senia were similar that those observed in other GM crops, of other species and with different transgenes, and only the half of them was attributed to the insertion and/or expression of the transgene. / Les plantes modificades genèticament (MG) destinades a comercialització estan sotmeses a estricta legislació per garantir la seguretat del consumidor i del medi ambient. Per complementar la comparativa entre plantes MG i convencionals, en aquesta tesi s’ha abordat l’avaluació dels possibles efectes no esperats del transgèn sobre la planta hoste, mitjançant tècniques de transcriptòmica. Concretament s’han estudiat línies d'arròs MG que presenten fenotips de resistència a patògens: S-afp, que expressa constitutivament la proteïna antifúngica AFP, i S-bp213 i S-bp217, que expressen derivats de l’undecapèptid BP100, desenvolupat a la UdG, que s’han obtingut també en el marc d’aquesta tesi. Malgrat l’elevada fitotoxicitat dels derivats de BP100 enfront la planta hoste, els canvis transcripcionals de S-afp, S-bp213 i S-bp217 respecte la línia convencional Senia són similars als observats en altres events MG, de diferents espècies i amb diferents transgens; i només la meitat d’ells s’ha atribuit a la presència o expressió del transgèn.