• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 2
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Espumantes de maçã obtidos pelos processos ASTI, Charmat e Champenoise / Espumantes de maçã obtidos pelos processos ASTI, Charmat e Champenoise

Carvalho, Catherine Valente de 27 May 2009 (has links)
Made available in DSpace on 2017-07-21T18:53:11Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Resultados e Discussoes.pdf: 625763 bytes, checksum: 0fcdae03788e2bcb5f1e0834574ae458 (MD5) Previous issue date: 2009-05-27 / The use of musts made with apples discarded during classification to in natura trade and the artificial gasification of the fermented, undertake the quality of Brazilian cider. The fermentation process used results in carbon dioxide loss and, consequently, aromatics compounds with large importance to the sensorial attributes of the fermented as well. The product quality could be improved by the use of selected apples cultivars and by the realization of natural gasification process. The objective of this research was the assessment of sparkling obtained by natural gasification process, by the use of selected apples cultivars. In the sparkling elaboration were used apples of Catarina, Granny Smith and Pink Lady cultivars (2007/2008 crop), which were selected because they present physic-chemical characteristics suitable to the process. Six varietal sparklings were elaborated, all by the Champenoise method, and four mixture sparklings, elaborated from a must made by a mixture of the three cultivars, in which the proportions were defined by a statistic planning. The mixture sparklings were elaborated by four different methods: process Chempenoise, artificial gasification, Asti and Charmat, being the two last made in pilot scale. All sparklings were evaluated by physic-chemical and chromatographic analysis, as well as oenology tasting, being classified by the Principal Compounds Analysis (PCA) statistical method. The PCA use, besides the results obtained by the oenology tasting, allowed the varietal sparklings to be classified in groups made by the apple cultivar used in the elaboration and by the glucose source used in the supplementation of the base-fermented. In this way, was evidenced the significant difference between them and, therefore, the need of elaboration of a mixture so that the characteristics of each cultivar would be demonstrated in a unique must. The use of statistic planning allowed the formulation of mixture must with physic-chemical characteristics adapted to the sparkling elaboration, with were evaluated and compared to a commercial apple sparkling made in Switzerland by the Champenoise method. In the oenology tasting, in all the resultant sparklings was identify the lack of freshness and limpidity, indicating the need of the use of apples with higher acidity and more effective filtration processess. The differentiation between the varietal, mixture and commercial sparkling was possible by the use of PCA, on which the chromatographic parameters were the mainly responsible by the differentiation between the varietal and mixture groups, whilst the physic-chemical parameters, specially acidity and turbidity, were the mainly responsible by the isolation of the commercial sparkling in a third group. It wasn’t evidenced significant difference between the elaboration process. The use of natural gasification process and musts elaborated by mixture of selected apple cultivars were promising measures in the obtention of quality natural apple sparklings. / A utilização de mostos formulados por maçãs descartadas na classificação para o comércio in natura e a gaseificação artificial do fermentado comprometem a qualidade das sidras brasileiras. O processo de fermentação utilizado resulta na perda do gás carbônico e, consequentemente, de compostos aromáticos de grande importância aos atributos sensoriais do fermentado. A qualidade do produto poderia ser aprimorada pela utilização de cultivares de maçãs selecionados e pela realização de processos naturais de gaseificação. A avaliação de espumantes obtidos por processos de gaseificação natural, pelo uso de cultivares de maçã selecionados, foi o objetivo deste trabalho. Na elaboração dos espumantes foram utilizadas maçãs dos cultivares Catarina, Granny Smith e Pink Lady das safras de 2007/2008, selecionadas por apresentarem características físico-químicas adequadas ao processamento. Foram elaborados seis espumantes varietais, todos pelo método Champenoise, e quatro espumantes de mistura, elaborados a partir de um mosto formulado pela mistura dos três cultivares, no qual as proporções foram definidas por um planejamento estatístico. Os espumantes de mistura foram elaborados por quatro diferentes métodos, processos Champenoise, gaseificação artificial, Asti e Charmat, sendo os dois últimos realizados em escala piloto. Todos os espumantes foram avaliados por análises físico-químicas, cromatográfica e degustação enológica e classificados pelo método estatístico Análise por Componentes Principais – PCA. A utilização da PCA, em conjunto com os resultados obtidos pela degustação enológica, permitiram classificar os espumantes varietais em grupos formados pelo cultivar de maçã utilizados em sua elaboração e pela fonte de glucose utilizada na suplementação de seus fermentados-base, de modo que foi evidenciada a diferença significativa entre eles e, portanto, a necessidade de elaboração de uma mistura para que as características de cada cultivar fossem demonstradas em um mosto único. A utilização do planejamento estatístico permitiu a formulação de um mosto mistura com características físico-químicas adaptadas a sua aplicação na elaboração dos espumantes, os quais foram avaliados e comparados com um espumante de maçã comercial produzido na Suíça pelo método Champenoise. Na degustação enológica em todos os espumantes foi identificada a falta de frescor e limpidez, indicando a necessidade do uso de maçãs com maior acidez e de processos mais eficazes de filtração. A diferenciação entre os espumantes varietais, de mistura e comercial foi possível pela utilização da PCA, na qual os parâmetros cromatográficos foram os principais responsáveis pela diferenciação entre os grupos varietais e de mistura, ao passo que os parâmetros físico-químicos, em especial a acidez e turbidez, foram os principais responsáveis pelo isolamento do espumante comercial num terceiro grupo. Não foi evidenciada diferença significativa entre os processos de elaboração. A utilização de processos naturais de gaseificação e de mostos formulados por misturas de cultivares de maçã selecionados foram medidas promissoras na obtenção de espumantes naturais de maçã de qualidade.
2

Avaluació de la qualitat aromàtica, estàndard, sensorial i sanitària de poma 'Pink Lady®' durant la maduració i la frigoconservació

Villatoro Gonzàlez, Carmen 11 December 2008 (has links)
L'objectiu principal d'aquesta Tesi va ser estudiar la qualitat estàndard, aromàtica, sensorial i la seguretat abiòtica de la poma 'Pink Lady®' durant tres campanyes (2003-2004, 2004-2005 i 2005-2006), tant durant la maduració en camp com després de la frigoconservació en diferents atmosferes de conservació, períodes d'emmagatzemament i de permanència a 20 ºC. Les atmosferes controlades amb nivells de oxigen i diòxid de carboni entre 1-3% van permetre una molt bona retenció de la fermesa de la polpa, del contingut de sòlid solubles, de l'acidesa i del color de fons de l'epidermis durant la frigoconservació. Els fruits conservats sota la tecnologia de fred normal varen presentar una caiguda significativa de l'acidesa i la fermesa, sobretot en emmagatzematges llargs (25-28 setmanes) i després de 7 dies a 20 ºC. Els ésters volàtils més importants tant durant la maduració en camp com durant la frigoconservació van ser l'acetat de butil, l'hexanoat de butil, l'acetat de 2-metilbutil, l'acetat d'hexil, el propanoat d'hexil, el butanoat d'hexil, l'hexanoat d'hexil i el 2-metilbutanoat d'hexil. La màxima producció de compostos volàtils aromàtics es va aconseguir després de 13-15 setmanes de frigoconservació independentment de les condicions d'atmosfera. No obstant, el fred normal va ser la tecnologia més recomanable per a obtenir major concentració total de compostos volàtils. La biosíntesi dels compostos volàtils aromàtics al llarg de la maduració en camp i durant la frigoconservació va estar condicionada fonamentalment per la disponibilitat dels precursors dels compostos volàtils, més que per l'activitat de l'alcohol o-aciltransferasa (AAT), l'enzim responsable de forma directa amb la producció d'ésters volàtils. En relació amb l'acceptació sensorial, l'atmosfera controla amb baix oxigen (2%) i molt baix oxigen (1%) van ser les tecnologies de conservació que han proporcionat pomes amb més acceptació sensorial després de la frigoconservació. Els fruits més apreciats pels consumidors no sempre van ser els que mostraven una producció de compostos volàtils aromàtics més elevada. Per tant, es suggereix que la concentració d'alguns compostos volàtils aromàtics va ser més important que l'emissió total a l'hora de determinar l'acceptació general del fruit. Així, els compostos volàtils aromàtics que van permetre diferenciar les pomes 'Pink Lady®' més acceptades van ser el propanoat d'hexil, el hexanoat d'hexil, el 2-metilbutanoat de butil i el 2- metilbutanoat d'hexil. Cal destacar l'elevada influència de l'hexanoat d'etil i el 2-metilpropanoat de propil sobre l'acceptació sensorial per part del consumidor durant la 3ª campanya. Tots ells contribueixen de forma predominant en l'aroma de la 'Pink Lady®' aportant un aroma característic a 'poma' i 'afruitat' amb notes a 'poma verda'. La fermesa, l'acidesa i el contingut en sòlids solubles també van influir positivament en l'acceptación per part dels consumidors. Respecte a la seguretat abiòtica dels fruits, els resultats indiquen que el contingut de difenilamina, folpet i imazalil es van retenir majorment a la pell. La concentració de difenilamina a la pell dels fruits conservats en fred normal va ser menor que a les mostres conservades en les atmosferes controlades. El contingut de folpet a la pell va disminuir de forma marcada després de 13-15 setmanes de conservació més 1 dia a 20 ºC en totes les atmosferes de conservació estudiades, amb una reducció del 80%. L'imazalil va ser més persistent que el folpet durant la conservació frigorífica. Després de 13 setmanes en atmosfera controlada amb baix contingut d'oxigen més 4 setmanes en fred normal es va reduir la concentració de difenilamina als fruits conservats amb les atmosferes controlades en baix oxigen (LO) i també de folpet en els els fruits procedents d'atmosfera controlada amb molt baix oxigen (ULO). Després de 27 setmanes sota atmosfera ULO més 4 setmanes en fred normal es va reduir la concentració d'imazalil a la pell als fruits. En tots els casos, Els nivells de residus en fruit fresc sencer procedents de tractaments postcollita van respectar els límits màxims fixats per la legislació. / El objetivo principal de esta Tesis fue estudiar la calidad estándar, aromática, sensorial y seguridad abiòtica de la manzana 'Pink Lady®' durante tres campañas (2003-2004, 2004-2005 y 2005-2006), tanto durante la maduración en campo como después de la frigoconservació en diferentes atmósferas de conservación, periodos de almacenamiento y días de permanencia a 20ºC. Las atmósferas controladas con niveles de oxígeno y dióxido de carbono entre 1-3% permitieron una muy buena retención de la firmeza de la pulpa, del contenido en sólidos solubles, de la acidez y del color de fondo de la epidermis durante toda la frigoconservación. Los frutos conservados bajo la tecnologia de frío normal presentaron una caída significativa de la acidez y la firmeza sobretodo en largos periodos de almacenamiento y 7 días a 20 ºC. Los ésteres volátiles más importantes tanto durante la maduración en campo como durante la frigoconservación fueron el acetato de butilo, el hexanoato de butilo, el acetato de 2-metilbutilo, el acetato de hexilo, el propanoato de hexilo, el butanoato de hexilo, el hexanoato de hexilo y el 2-metilbutanoato de hexilo. La máxima producción de compuestos volátiles aromáticos fue después de 13-15 semanas de frigoconservación independientemente de las condiciones de atmósfera. No obstante, el frío normal fue la tecnología más recomendable para obtener mayor concentración total de compuestos volátiles. La biosíntesis de compuestos volátiles aromáticos a lo largo de la maduración en campo y durante la frigoconservación estuvo condicionada fundamentalmente por la disponibilidad de los precursores de los compuestos volátiles, más que por la actividad del alcohol o-aciltransferasa (AAT), el enzima responsable de forma directa con la producción de ésteres volátiles. En relación con la aceptación sensorial, la atmósfera controlada con bajo oxígeno (2%) y muy bajo oxígeno (1%) fueron las tecnologías de conservación que han proporcionado manzanas con más aceptación sensorial después de la frigoconservación. Los frutos más apreciados por los consumidores no siempre mostraron una producción de compuestos volátiles aromáticos más elevada. Por tanto, se sugiere que la concentración de algunos compuestos volátiles aromáticos fue más importante que la emisión total a la hora de determinar la aceptación general del fruto. De esta manera, los compuestos volátiles aromáticos que permitieron diferenciar las manzanas 'Pink Lady®' más aceptadas fueron el propanoato de hexilo, el hexanoato de hexilo, el 2-metilbutanoato de butilo y el 2-metilbutanoato de hexilo. Cabe destacar la elevada influencia del hexanoato de etilo y el 2-metilpropanoato de propilo sobre la aceptación sensorial por parte del consumidor la 3ª campaña. Todos ellos contribuyeron de forma predominante en el aroma de la 'Pink Lady®' aportando un aroma característico a 'manzana' y 'afrutado' con notas a manzana 'verde'. La firmeza, la acidez y el contenido en sólidos solubles también influyeron positivamente en la aceptación por parte de los consumidores. Respecto a la seguridad abiótica de los frutos, los resultados indican que el contenido de difenilamina, folpet y imazalil se retuvo mayormente en la piel. La concentración de difenilamina en la piel de los frutos conservats en frío normal fue menor que las muestras conservadas en átmosfera controlada. El contenido de folpet en la piel disminuyó de forma marcada después de 13-15 semanas de conservación en todas las atmósferas de conservación estudiadas, con una reducción del 80%. El imazalil fue más persistente que el folpet durante la conservación frigorífica. Después de 13 semanas en atmósfera controlada con bajo contenido más 4 semanas en frío normal redujo la concentración de difenilamina en los frutos conservados en atmósfera controlada con bajo oxígeno (LO) y también de folpet en los frutos procedentes de atmósfera controlada con muy bajo contenido de oxígeno (ULO). Después de 27 semanas bajo atmósfera ULO más 4 semanas en frío normal se redujo la concentración de imazalil en la piel de los frutos. En todos los casos, los niveles de residuos en fruto fresco entero procedentes de tratamientos postcosecha respectaron los límites máximos fijados por la legislación. / The main objective of this thesis was to study the changes in the standard quality parameters, volatile compounds emitted, consumer acceptance and abiotic safety of 'Pink Lady®' apples picked at three consecutive seasons (2003-2004, 2004-2005 and 2005-2006) during on-tree maturation and after storage under different conditions, including atmosphere composition, storage period and ripening time at 20 ºC Controlled atmospheres with oxygen and carbon dioxide levels in the range 1-3% allowed very good retention of firmness, soluble solids content, titratable acidity and background colour during cold storage. Cold storage under air led to a drop in acidity levels after long-term storage (25-28 weeks) plus 7 days at 20 ºC. The most important volatile esters in quantitative terms emitted both during on-tree maturation and after cold storage were butyl acetate, butyl hexanoate, 2-methylbutyl acetate, hexyl acetate, hexyl propanoate, hexyl butanoate, hexyl hexanoate and hexyl 2-methylbutanoate. In addition, the maximum total concentration of aroma volatile compounds was found after 13-15 weeks of cold storage irrespective of atmosphere composition; nevertheless, storage under cold air was the most advisable technology to obtain the maximum production of total aroma compounds. The biosynthesis of aroma volatile compounds both during on-tree maturation and after cold storage was conditioned by the availability of the necessary precursors rather than by the activity of alcohol o-acyltransferase (AAT), the direct enzyme responsible for the production of volatile esters. In connection with consumer's acceptance, CA storage appeared as highly advisable in order to get the best sensory quality of 'Pink Lady®' apples after cold storage. The best accepted fruit did not always show the highest production of aroma volatile compounds, suggesting that the concentration of some specific volatile compounds is more important than total aroma volatile emission in determining overall fruit acceptability. Some specific aroma volatile compounds, namely hexyl propanoate, hexyl hexanoate, butyl 2-methylbutanoate, hexyl 2-methyllbutanoate, ethyl hexanoate and propyl 2-methylpropanoate (only during the last experimental season), accounted for the differentiation between well-accepted and only marginally accepted samples. These compounds contributed to the aroma profile of 'Pink Lady®' apples by conferring a characteristic aroma of 'apple' and 'fresh-green fruity'. Firmness, titratable acidity and soluble solids content were found to have a positive influence on acceptability. Regarding abiotic safety of 'Pink Lady®' apples following treatments with different agrochemicals, results indicate that diphenylamine, folpet and imazalil were retained mainly in the skin. Diphenylamine concentration in the skin of air-stored fruit was smaller than that of CAstored samples. Folpet concentration in the skin diminished after 13-15 weeks of cold storage plus 1 day at 20 ºC in all the atmosphere conditions studied, with a reduction of 80%. Imazalil was more persistent during storage than folpet. After 13 weeks in controlled atmosphere with low oxygen plus 4 weeks in normal air, diphenylamine and folpet contents in skin were reduced in low oxygen (LO) and ultra low oxygen (ULO) stored samples. Imazalil content in the skin of fruit was reduced after 27 weeks in ULO plus 4 weeks in normal air. In all cases, residue levels in the whole fresh fruit were lower than the maximum residue limits established by the Spanish legislation.

Page generated in 0.0463 seconds