Introducció: La pneumònia comunitària (PC) constitueix una de les patologies infeccioses més prevalents. La decisió d'hospitalització dels pacients amb PC és un acte lligat a la subjectivitat dels metges d'urgències. En la PC, s'ha vist que els costos finals associats al seu tractament es multipliquen per 20 quan el pacient és ingressat. Malgrat tots aquests coneixements, mai s'han avaluat les implicacions de la utilització d'una escala en la decisió d'ingrés o alta hospitalària del pacient afectat de PC. La nostra hipòtesi ha sigut que l'aplicació de l'escala de Fine (PSI) en la decisió d'ingrés o alta hospitalària del pacient afectat de PC en els Serveis d'Urgències Hospitalaris (SUH) permetria adequar millor el circuit assistencial d'aquests pacients.Metodologia: Tipus d'estudi: estudi clínic observacional descriptiu, prospectiu, multicèntric, no aleatoritzat. Àmbit de l'estudi: nou hospitals de la xarxa de la Sanitat Pública francesa. Població de l'estudi: (1) Unitats estudiades: activitat dels centres, agrupats en dues classes: centres A (utilitzen de rutina el PSI en la decisió d'hospitalització del pacient amb PC) i centres B (no utilitzen aquesta escala en la decisió d'hospitalització del pacient amb PC). (2) Criteris d'inclusió: pacients majors d'edat visitats en els SUH diagnosticats de PC i que haguessin donat el consentiment informat per participar en l'estudi. Criteris de no inclusió: infecció pel V.I.H., immunodepressió, portadors de traqueotomia o ventilació mecànica crònica. Variables resultats: Estat clínic a 28 dies, percentatge d'hospitalitzacions, percentatge de reingressos, costos totals. Desenvolupament de l'estudi: recollida de dades a dia zero, control microbiològic a dia 15 i un control clínic i de consum de recursos a dia 28. L'anàlisi estadístic va ser realitzat segons el model de "intention to treat". Tots els anàlisis els vàrem fer amb una aproximació bilateral. L'estudi va ser aprovat pel Comitè d'Ètica de l'hospital Henri Mondor.Resultats: 670 pacients foren inclosos. Les característiques basals dels pacients dels dos grups foren similars, la distribució segons el PSI fou: 18% classe I, 13% classe II, 17% classe III, 35% classe IV i el 17% classe V. En total, 536 pacients (79% als centres A, 81% als centres B, p=0.498) foren ingressats al moment del diagnòstic i 134 (20%) foren tractats de manera ambulatòria. El 46% dels pacients de les classes I i II varen ser hospitalitzats (37% als centres A, 57% als centres B, p=0.003), d'aquests, el 31% ho foren basant-se en criteris subjectius (2% als centres A, 7% als centres B, p=0.000). No detectàrem diferències significatives en l'estat clínic a dia 28 sobre els dos tipus de centres. La despesa mitjana associada al tractament de la PC fou de 7126.83 per pacient hospitalitzat i de 490.05 per pacient tractat en manera ambulatòria. Al centrar l'anàlisi en funció de cada classe de Fine, detectàrem que en els pacients classes I i II es produí un estalvi mitjà de 2062.56 per pacient tractat segons l'algoritme de Fine.Conclusions.(1) L'aplicació del PSI en la decisió d'orientació del pacient amb PC atès als SUH, és una eina segura en quant a resultats clínics. (2) L'aplicació del PSI en la decisió d'orientació del pacient amb PC atès als SUH, permet de reduir els ingressos hospitalaris dels pacients de les classes I i II en un 20%. (3) L'aplicació del PSI en la decisió d'orientació del pacient amb PC atès als SUH, permet d'obtenir un estalvi de costos mitjà de 455.37 /pacient. (4) Per a la implementació del PSI en la decisió d'orientació del pacient amb PC atès als SUH, detectem la necessitat de sistemes de suport que facilitin el seguiment de les recomanacions reflectides en l'escala. / INTRODUCTION: Community Acquired Pneumonia(CAP) is one of the most prevalent infectious pathologies. The decision to hospitalize a patient with CP is based on the subjectivism of the doctors in the emergency room. Observations lead to the conclusion that the costs of treatment result 20 times greater when a patient with CAP is hospitalized. Despite these observations, a standardised evaluation of each case has not yet been applied. This would facilitate the decision on hospitalizing a patient or not. Our hypothesis states that the use of the scale of Fine(PSI) would allow a better and more efficient assistance in the Emergency Department (ED) to the affected patients.METHODOLOGY: Type of Study: descriptive observatory clinical study, prospective, multi-centre not randomised. Research area: Nine hospitals within the net of the French Public Sanitary Assistance. Research Population : (1) The studied units are: Activities of the centres, grouped in two categories:A -group using the routine based on the PSI- Scale and B - group not using that scale when comes to make the decision to hospitalize the patient suffering CAP. (2) Criteria of inclusion: older patients checked at the Emergency Unit and found suffering from CAP as well as accepting to participate in this research study. Results units: Clinical results after 28 days, percentage of the patients' admissions , percentage of patients re-admitted, and total costs. Development of the study: Register of the data the day zero (starting day of study), microbiological control at the day 15th , and a clinic control and control in the use of resources at the day 28th. The statistical analysis has been made according with the model "intention to treat". All the analysis were done by a bilateral rough guess. The study was approved by the Ethic Committee of the Henri Mondor Hospital. RESULTS:670 patients have been included in this study. The basic characteristics of the patients of the two groups were similar., the distribution according to the PSI was.: 18 % class I, 13 % class II, 17 % class II, 35 % class IV and 17 % class V. In total , 536 patients (79 % all the centres A , 81 % all centres B, p= 0,498) were hospitalized the same moment they were given a diagnostic, and 134 (20 % ) were treated ambulatory. The 46% of the classes I and II were hospitalized (37 % to the centres A and 57 % to the centres B, p= 0.003) , from those the 31 % were qualified based on the doctors' subjectivity (2 % in the centres A and 7 % in the centres B, p=0.000). By the day 28 there were no significant differences detected in the clinical stage between both centres. The total average costs associated to the treatment of the CP were from 7126.83 per hospitalized patient and from 490.05 per patient treated ambulatory. While making the analysis based on every level of Fine, we could find that 2062.56 per patient were saved thanks to the use of the algorithm of Fine System. CONCLUSIONS(1) The application of the PSI at the moment deciding about a patient with CP who has come to the ED , it has shown to be a great tool to assure the clinical results.(2) The application of the PSI in the case of patients with CP coming into the ED allows to reduce 20 % of both class I and II that have to be hospitalized. (3) The application of the PSI for orientation in the decision about a patient with CP entering the ED facilitates a saving of costs reaching 455.37 per patient.(4) To implement the PSI , making decisions in the ED about patients with CP it is needed some sort of follow up support system regarding the recommendations reflected in the scale.

No description available.

La pneumonia nosocomial (PN) és la segona infecció nosocomial més freqüent en pacients hospitalitzats, sent la pneumonia asociada a ventilació mecànica (PAV) la infecció nosocomial líder a les UCIs i representa més del 80% de tots els episodis de PN. Els rangs de freqüència de la PN oscil.len entre cinc i deu casos per cada 1.000 ingressos hospitalaris, i augmenta de 6 a 20 vegades en pacients sotmesos a ventilació mecànica (VM). Donada la importància de la pneumònia que requereix VM respecte a la freqüència, la mortalitat, i els costos sanitaris, la literatura mèdica és plena de discussions sobre els mètodes que s'han d'utilitzar per diagnosticar la pneumònia en les UCIs. No obstant això, hi ha una gran desproporció entre el pes d'aquesta entitat i la poca informació sobre la pràctica real. Davant d'aquesta manca de informació en el nostre àmbit, es va dissenyar l'estudi EU-PNEUMONIA Survey 2005 per examinar de manera prospectiva el diagnòstic clínic de tots els tipus de pneumònia que requerien VM en una gran mostra de 27 UCIs de nou països europeus amb l'objectiu de definir millor la pràctica clínica real de la pneumònia en pacients ventilats. El fet de disposar de dades epidemiològiques, etiologia, factors de risc i outcomes d'una mostra tan àmplia de pacients, ens ha permès analitzar i extreure dades de múltiples subgrups que presenten característiques específiques i que els diferencien del grup en conjunt. Dins d'aquesta àmplia mostra de pacients recollits diagnosticats de pneumònia que van precisar de VM, existeixen dos grans subgrups de malalts que han estat objecte de múltiples estudis en quan a l'etiologia, epidemiologia, factors de risc i mortalitat. Aquests dos grans subgrups, que són els objectius d'anàlisi d'aquesta tesi i són: la PN bacterièmica i la PAV en pacients politraumàtics. Donat que en algunes UCIs no es realitzen hemocultius com a protocol de diagnòstic en pacients amb sospita de PN i que aquesta informació proporciona dades útils en la informació epidemiològica sobre el patogen causal de la PN i de la seva resistència, es va realitzar un segon anàlisi d'aquesta cohort multicèntrica de pacients amb PN. Per altra banda, una de les principals causes de morbiditat i mortalitat en els països industrialitzats són els pacients politraumàtics. Molts d'ells requereixen ingrés a UCI i precisen VM. En els pacients traumàtics sotmesos a VM la PAV és una de les complicacions principals amb una incidència aproximadament del 40 al 50%. Encara que, en les últimes dècades diversos estudis mostren que la mortalitat de la PAV en els pacients politraumàtics és del 8% al 59%, recentment en altres estudis, s'ha observat que la PAV no sembla augmentar la taxa de mortalitat en els pacients traumàtics severs . La PAV en els pacients traumàtics difereix de la PAV en els pacients no traumàtics pel fet que no es relaciona amb els dies de VM i s'associa freqüentment a patògens específics. Per analitzar les diferències en l'etiologia, factors de risc i outcomes d'aquest subgrup de malalts es va realizar un segon anàlisi d'aquesta cohort multicèntrica de pacients traumàtics amb PAV. Les conclusions d'ambdós subanàlisi foren: la bacterièmia és un factor de risc independent associat a un augment de la mortalitat en els pacients intubats amb PN. Per tant, el reconeixement dels factors de risc és rellevant per a una bona pràctica clínica. Les nostres troballes recolzen la necessitat de realitzar hemocultius en pacients hospitalitzats amb PN. La PAV s'associa a una menor mortalitat en els pacients traumàtics que en els pacients no traumàtics. Donada l'alta incidència de PAV en els pacients traumàtics, diferents estratègies de prevenció haurien d'estar dirigides per disminuir la seva incidència. / Nosocomial pneumonia (NP) is the second most common nosocomial infection in hospitalized patients being ventilator-associated pneumonia (VAP), the leading nosocomial infection in Intensive Care Units (ICU) and represents over 80% of all episodes of NP. The frequency ranges of NP ranging between five and ten cases per 1,000 hospital admissions, and increases from 6 to 20 times in patients undergoing mechanical ventilation (MV). Due to the importance of pneumonia that requires VM with respect to the frequency, mortality and healthcare costs, medical literature is full of discussions about the methods to be used to diagnose pneumonia in ICU. However, there is a big difference between the importance of this entity and the limited information on actual practice. Given this lack of information in our field, we designed the study EU-PNEUMONIA Survey 2005 to examine prospectively the clinical diagnosis of all types of pneumonia requiring MV in a large sample from 27 ICUs of nine european countries in order to define the actual clinical practice of pneumonia in ventilated patients. The availability of epidemiological data, etiology, risk factors and outcomes of such a large sample of patients has allowed us to analyze and extract data from multiple subgroups that have specific characteristics that distinguish the group as a whole. Within this broad sample of patients diagnosed with pneumonia who require MV, there are two major subgroups of patients who have undergone multiple studies about the etiology, epidemiology, risk factors and mortality. These two subgroups, which are the objectives of this thesis and analysis are: bacteremic NP and VAP in trauma patients. Since in some UCIs blood cultures are not performed as a diagnostic protocol for patients suspected of NP and this information provides useful data on the epidemiological information on the causative pathogen of the NP and its resistance, a second analysis was conducted. On the other hand, a major cause of morbidity and mortality in industrialized countries are trauma patients. Many of them require admission to ICU and requiring MV. In trauma patients undergoing the MV, VAP is one of the major complications with an incidence of approximately 40 to 50%. Although, in recent decades several studies show that mortality of patients in the trauma VAP is 8% to 59%, in other recent studies we found that the VAP does not seem to increase mortality in trauma patients. The VAP in trauma patients differs from the VAP in patients non- trauma because it was not related to the days of MV and is frequently associated with specific pathogens. To examine differences in the etiology, risk factors and outcomes of this subgroup of patients was realize a second analysis of this multicenter cohort of VAP in trauma patients. The conclusions of both secondary analysis were: bacteremia is an independent risk factor associated with increased mortality in intubated patients with NP. Therefore, recognition of risk factors is important for good clinical practice. Our findings support the need for blood cultures in hospitalized patients with NP. The VAP is associated with lower mortality in trauma patients than in trauma patients. Given the high incidence of VAP in trauma patients, various prevention strategies should be directed to reduce its incidence.

La pneumònia adquirida a la comunitat (PAC) segueix essent una causa important d'hospitalització i mortalitat. Encara que més del 50% dels casos es tracten ambulatòriament, existeixen pocs estudis en els que s'incloguin aquests casos. Encara menys són els estudis que avaluen el consum de recursos a nivell de l'atenció primària. Es realitza el present estudi a la comarca d'El Maresme (Barcelona, Catalunya) amb la finalitat de conèixer el consum de recursos per la PAC, saber-ne el cost i elaborar una proposta de reducció de costos. Durant dos anys, i des d'una perspectiva poblacional, es recolliren tots els casos sospitosos de PAC amb confirmació radiològica, essent 224 d'ells inclosos en l'estudi, amb un 19% d'errors diagnòstics. La incidència obtinguda va ser de 1,51 casos per 1000 habitants i any, amb una taxa d'hospitalització del 59,8%. Es realitzaren una mitjana de 4,5 visites per pacient, de les quals la majoria a l'atenció primària. El diagnòstic s'efectuà majoritàriament al servei d'urgències hospitalàries. Encara que la millora clínica es va produir als 3-5 dies, l'estada hospitalària mitjana fou de 10 dies y la mitjana de dies de treball perduts va ser de 20. El cost del a PAC ingressada fou de 1.553 , dels quals el 84% fou degut a l'estada hospitalària. El tractament ambulatori de la PAC fou de 196 , representant el cost de les visites a l'atenció primària el 46%, les visites hospitalàries el 32% i el tractament antibiòtic el 20%.El 15,7% dels ingressos foren considerats inadequats i 242 dies d'estada hospitalària es consideraren també innecessaris, amb el qual el cost de la APC es podria reduir en un 17%.La PAC en aquesta zona presenta una incidència baixa, però un elevat grau d'hospitalització que condiciona un cost considerable, part del qual es podria reduir amb una millor coordinació entre els diversos nivells assistencials i l'aplicació de guies de pràctica clínica. / Community acquired pneumonia (CAP) remains a major cause of hospitalization and death. Although more than 50% of cases are treated as outpatients, these are rarely included in studies. Few studies evaluate the resource consumption at primary care. This study was performed in the El Maresme County (Barcelona, Catalonia) to assess the resource consumption for CAP, calculating its cost and elaborating a cost-reduction proposal. In this population-based study, conducted during two years, all suspected cases of CAP with radiological confirmation were included, obtaining 224 cases, with a 19% of misdiagnoses. The annual incidence obtained was 1,5 cases per 1000 inhabitants, and the hospitalization rate was 59,8%. A mean of 4,5 visits per patient were performed; being 72% of them primary care visits. Most cases were diagnosed at the hospital emergency departments. Although the clinical healing occurs between 3 and5 days, the mean length of hospital stay was 10 days and the mean days of work lost was 20 days.Hospitalized CAP cost 1.553 ; the 84% of this cost was due to hospital stay. The outpatient treatment of CAP cost 196 , representing the cost of primary care visits the 46% of this cost, hospital visits 32% and antibiotic treatment 20%.15,7% of hospitalizations were considered inadequate, and 242 hospitalization days were also considered unnecessary, so the cost of CAP could be reduced in 17%.CAP in this area presents a low incidence with high hospitalization rates that lead to considerable costs, which could partially be reduced by establishing a better coordination between different assistance levels and applying practice guidelines.

El diagnóstico etiológico de la infección pulmonar mediante el empleo de los métodos diagnósticos tradicionales (MDT) -esputo, hemocultivo, líquido pleural y serología- sólo es posible en una minoría de casos. Determinados tipos de infección pulmonar son de tratamiento empírico difícil, por lo que la obtención de un diagnóstico etiológico fiable de gran importancia. La utilización de técnicas diagnósticas más o menos invasivas permite diagnosticar a un elevado porcentaje de casos. Sin embargo, la yatrogenia asociada a estas técnicas ha limitado considerablemente su empleo rutinario.En la presente tesis se estudian dos nuevas técnicas invasivas para el diagnóstico de la infección pulmonar grave: la punción transtorácica aspirativa (PTA) con aguja ultrafina y el cepillado bronquial con catéter telescópico (CBCT), en tres tipos concretos de infección pulmonar: la neumonía adquirida en la comunidad (NAC) catalogada como de alto riesgo, la neumonía nosocomial (NN) y la infección pulmonar anaerobia (IPA).El objetivo primordial de esta tesis ha sido el establecer las indicaciones de las técnicas estudiadas: PTA y CBCT, en cada uno de los tres modelos de infección pulmonar elegidos: NAC, NN e IFA. Para ello se han comparado su eficacia diagnóstica, yatrogenia, mejoría que representan con respecto a los MDT, utilidad práctica de su resultado, grado de aplicabilidad, y coste económico, en cada modelo estudiado, con el fin de elegir a la más adecuada.La PTA fue aplicada en 173 casos inicialmente valorados considerados como NAC de alto riesgo, lOS supuestas NN y 60 casos considerados como IPA. El CBCT fue llevado a cabo en 63 NAC, 220 NN Y 35 IPA. Además, ambas técnicas fueron llevadas de modo simultáneo en el mismo paciente en 91 casos: 31 NAC, 32 NN Y 25 IPA.La sensibilidad de la PTA fue del 56.6% en la NAC, del 64.9% en la NN y del 80.6% en la IPA. La especificidad y el valor predictivo positivo (VPP) fue del 100% en los tres modelos tras la exclusión de los contaminantes cutáneos habituales. El valor predicitivo negativo (VPN) fue menor: 50% en la NAC, 44.9% en la NN y 80% en la IPA.La sensibilidad del CBCT fue del 69.7% en la NAC, 91.3% en la NN y 76.2% en la IPA. La especificidad en cada uno de estos tres modelos fue del 78.3%, 84.9% Y 100% respectivamente, muy similar al VPP. El VPN por su parte fue del 64.3% en la NAC, 88% en la NN y 68.8% en la IPA. La yatrogenia total asociada a la PTA fue de un 8.3%, pero la yatrogenia importante (que precisó algún tipo de tratamiento) fue sólo del 1.2%. El CECT se confirmó como una técnica muy inocua con una yatrogenia total de sólo un 0.3%. Sin embargo, en ausencia de vía aérea artificial, la PTA fue mucho mejor tolerada que el CBCT.Comparadas con el conjunto de los MDT, ambas técnicas (PTA y CBCT) mostraron una sensibilidad muy superior, permitiendo diagnosticar a un 32.7 - 48.4% más de NAC, un 49.3 - 79.1% más de NN y un 80.6 - 76.2% de IPA respectivamente.La influencia del resultado aportado por PTA y CECT sobre la conducta terapéutica ulterior fue valorada de dos modos distintos: cambios en el tratamiento antibiótico empírico (suspensión tratamiento ineficaz, simplificación tratamiento efectivo, suspensión tratamiento innecesario), e hipotética influencia sobre el índice de mortalidad por neumonia (diagnósticos efectuados exclusivamente por la técnica invasiva en vida del paciente, que permitieron su curación tras la corrección del tratamiento antibiótico). La PTA generó cambios terapéuticos en el 29.5% de las NAC, 26.9% de las NN y 33.3% de las IPA. Por su parte el CBCT lo hizo en un 23.8%, 48.2% y 22.9% respectivamente. El hipotético impacto de la PTA sobre el índice de mortalidad fue valorado como de un 2.5% en la NAC, 10.7% en la NN y 0% en la IPA. En el caso del CBCT fue del 7.3%, 9.0% y 0% respectivamente.La aplicabilidad (porcentaje de casos en que la técnica no estaba potencialmente contraindicada) de la PTA fue del 79% en la NAC, 38.9% en la NN y 91.4% en la IPA. El CBCT por su parte ofreció una aplicabilidad del 100% en los tres modelos.El coste económico de la PTA en concepto de material fungible fue cuatro veces menor que el del CBCT. Aquella técnica fue asimismo de aplicación más simple y rápida que el CBCT.Como conclusiones de esta tesis puede afirmarse que el empleo de técnicas como la PTA y el CBCT es útil, aunque no imprescindible, en la NAC de alto riesgo, y claramente necesaria para una correcto tratamiento de la NN y de la IPA que no responde al tratamiento empírico. Según la experiencia recogida, la técnica idónea para el estudio de la NAC de alto riesgo es la PTA, siendo especialmente destacables su mínima yatrogenia, excelente tolerancia del paciente, bajo coste y rapidez de aplicación, y una eficacia diagnóstica no inferior a la del CBCT. En la NN, el CBCT es la técnica da elección por su elevada eficacia diagnóstica, ínfima yatrogenia, universal aplicabilidad y elevado impacto sobre la conducta terapéutica. Finalmente, en la IPA, ambas técnicas ofrecen resultados parecidos, por lo que la elección entra ambas viene condicionada por el hecho de que la broncoscopia esté indicada por otras razones. Cuando ello ocurra la técnica idónea es el CECT, dado que en este caso es de aplicación muy rápida. En caso contrario es aconsejable recurrir a la PTA. / In order to establish their indications, two invasive diagnostic techniques -transthoracic needle aspiration (TNA) and bronchoscopic protected specimen brush (PSB)- have been compared in three kinds of lung infection: high risk community acquired pneumonia (CAP), nosocomial pneumonia (NP), and anaerobic lung infection (ALI).The indications have been based on the consideration of the following factors: diagnostic efficacy, comparative improvement of the yield of classical diagnostic techniques, influence of the technique result on the empirical treatment, coaplications rate, importance of potential contraindications, and economic cost of the studied technique.TNA was carried out in 173 suspected CAP, 108 NP, and 60 ALI. PSB was performed in 63 CAP, 220 NP, and 35 ALI. In 91 cases the patient was studied simultaneously by both techniques.According to this experience, TNA and PSB are useful in high risk CAP, and absolutely necessary in NP. In the case of ALI, they appear to be clearly needed when the case fails to respond to the empirical treatment. The comparison of all analyzed factors permits to consider TNA as the ideal technique for high risk CAP, while PSB seems to be specially indicated in NP. In the case of ALI, both techniques offered similar results, and PSB seems the technique of choice when bronchoscopy is needed by other reasons. If not, TNA will be preferable.

Treatment failure in community-acquired pneumonia (CAP) is the failure to normalize the clinical features (eg, fever, cough, sputum production), or nonresolving image in chest radiograph, despite antimicrobial therapy. The incidence of treatment failure in CAP has not been clearly established; according to several studies it ranges between 6% and 15%. The rate of mortality increases significantly, especially in those patients with severe CAP. It is important to be able to identify what patients are at risk for progressive or treatment failure pneumonia that may make them candidates for a more careful monitoring. This doctoral thesis has been structured following the guidelines of the rules for submission of doctoral theses as a compendium of publications, adopted by the Council, Department of Medicine, University of Barcelona. The studies are part of this thesis belong to the same line of research, validated the current guidelines of pneumonia-community acquired and hospital acquired. The results of the studies have provided relevant and innovative in this field and were collected in 2 original articles published in international journals with a widespread global impact factor of 16,37 points.

La neumonía adquirida en la comunidad (NAC) continúa siendo en la actualidad una enfermedad potencialmente grave, que con frecuencia presenta una evolución desfavorable, a pesar del tratamiento antibiótico adecuado. La hipótesis de la tesis plantea que es posible monitorizar la respuesta inflamatoria que tiene lugar durante la NAC y, que dicha respuesta, puede ser influenciada por los antibióticos utilizados en su tratamiento, así como modulada mediante una terapia adyuvante con corticoides. Con la intención de demostrar esta hipótesis, se desarrollaron dos estudios prospectivos y un ensayo randomizado. En el primer estudio, se incluyeron consecutivamente 38 pacientes que ingresaron con NAC con extensa afectación radiológica e insuficiencia respiratoria. En todos ellos, se realizó una determinación seriada de citocinas (TNF-alfa, IL-1beta, IL-6, IL-8 e IL-10) en el momento del ingreso y en los días 1, 2, 3, 5 y 7 de tratamiento. En el segundo estudio, se incluyeron consecutivamente 52 pacientes con neumonía neumocócica. En este estudio, se comparó la respuesta inflamatoria en los pacientes tratados con beta-lactámicos con aquellos que recibieron terapia combinada: beta-lactámicos más fluoroquinolona. En todos los pacientes, se realizó una determinación seriada de citocinas en sangre. Finalmente, se llevó a cabo un ensayo randomizado, doble ciego, metilprenisolona vs placebo, en el que se incluyeron 56 pacientes con NAC con extensa afectación radiológica e insuficiencia respiratoria. Todos los pacientes recibieron tratamiento con ceftriaxona y levofloxacino, y de manera randomizada y doble ciego, se administró un bolus de metilprednisolona o placebo, 30 minutos antes del inicio del antibiótico seguido de una pauta descendente de nueve días de duración. Los resultados de la tesis sugieren que es posible detectar la presencia de las citocinas estudiadas en sangre venosa. Sin embargo, sólo las citocinas IL-6, IL-8 e IL-10 fueron detectadas en todos los pacientes con neumonía en el momento del ingreso, con un rápido descenso a las 48 horas que coincidió con la defervescencia clínica. Respecto a la relación entre respuesta inflamatoria y pronóstico de la neumonía, las concentraciones iniciales de citocinas fueron superiores y se mantuvieron más tiempo elevadas en los pacientes que evolucionaron desfavorablemente. Entre los objetivos de la tesis se incluía estudiar el impacto del tratamiento antibiótico sobre la respuesta inflamatoria en la neumonía neumocócica. Los resultados de la tesis muestran que la terapia combinada (beta-lactámico y fluoroquinolona) produjo un descenso más rápido de las concentraciones de IL-6 a las 48 horas de tratamiento. Finalmente, el objetivo principal de la tesis fue demostrar que la asociación de corticoides como terapia adyuvante anti-inflamatoria en el tratamiento de la NAC podría ser beneficiosa. Los resultados de la tesis muestran que en pacientes con NAC que ingresaron con insuficiencia respiratoria y una extensa afectación radiológica, la administración de metilprednisolona en combinación con el tratamiento antibiótico se asoció a mejor evolución de varias variables clínicas como el cociente pO2/FiO2, la resolución radiológica y la escala del “time to resolution of morbidity” (TRM), así como a una reducción de la necesidad de ventilación mecánica. El efecto beneficioso de los corticoides sobre el curso clínico se reflejó asimismo en el comportamiento de los marcadores inflamatorios. Las concentraciones en sangre de IL-6 y proteína C reactiva fueron inferiores y disminuyeron más rápidamente en los pacientes tratados con metilprednisolona. / The community-acquired pneumonia (CAP) remains an important cause of disease worldwide. Despite advances in diagnostic methods and antibiotic treatment, the morbidity and mortality of NAC remain high. The hypothesis of the thesis suggests that it is possible to monitor the inflammatory response that occurs during the NAC and that this response may be influenced by antibiotics used to treat it, and modulated by adjuvant therapy with corticosteroids. In order to demonstrate this hypothesis, we developed two prospective studies and a randomized trial. In the first study, a total of 38 consecutive patients with CAP and with extensive radiographic involvement and respiratory failure were prospectively included. For all cases, serial determination of cytokines (TNF- alpha, IL-1beta, IL-6, IL-8 and IL-10) were obtained at the time of admission and on days 1, 2, 3, 5 and 7 of treatment. In the second study, 52 consecutive patients with pneumococcal pneumonia were prospectively included. Concentrations of circulating were determined for all patients. To asses the effects of treatment on the systemic expression of cytokine production, patients were divided into two groups: those initially treated only with beta-lactam (beta-lactam group) and those initially treated with combination therapy including beta-lactams plus fluoroquinolone (combination therapy group). Finally, we conducted a randomized, double-blind, placebo-controlled trial, which included 56 patients admitted with CAP and with extensive radiographic involvement and respiratory failure. All patients were treated with ceftriaxone and levofloxacin, and were randomly assigned to treatment with corticosteroid therapy, administered in the form of a methyl-prednisolone bolus given prior to antibiotic treatment followed by a tapering of nine days. The results of the thesis suggest that all studied cytokine, except for IL-1beta, could be detected in venous blood. However, only the cytokines IL-6, IL-8 and IL-10 were detected in all patients with pneumonia on admission, with a significant decrease at 48 hours that correlate with the clinical defervescence. Regarding the relationship between inflammatory response and prognosis of pneumonia, the initial concentrations of cytokines were higher and remained elevated longer in patients who poor outcome. Finally, the main objective of the thesis was to demonstrate that the use of corticosteroids as an adjunct therapy for pneumonia could prevent an excessive inflammatory response, improving the prognosis of more severe episodes of CAP. The results of the tesis show that in patients with CAP admitted with respiratory failure and extensive radiographic involment, the administration of methyl-prednisolone in combination with antibiotic treatment was associated with better outcomes of several clinical variables as the ratio pO2/FiO2, radiological resolution and scale “time to resolution of morbidity” (TRM), and a reduced need for mechanical ventilation. The beneficial effect of corticosteroids on the clinical course was also reflected in the behavior of inflammatory markers. Blood concentrations of IL-6 and C- reactive protein were lower and quickly reduced in patients treated with methyl-prednisolone.