[EN] Abstract This research arises under the the PhD in Arts: Production, Management and Restoration (Mexico), taught by the Polytechnic University of Valencia, Spain. The principal hypothesis is: The visual dimension of a city is the result of an ideological process and its enunciation in speeches and works emerged within the ruling classes. Modern societies and their space par excellence, the cities, are constructed and deconstructed in terms of assimilation or resistance of this symbolic speech; always contextualized to the socio-historical circumstances of its time. Consistent with this spatiotemporal specificity, Mexico City, the Federal District, is the place to study. The particular case of study is the billboard; leading visual support in postmodern. The monumental advertisement is the unequivocal symptom of the commodification of our time, a result of rise of the cultural industry and its control strategies of social behavior, through its rhetorical tactic and thanks to its enunciative instrument: publicity. The excessive proliferation of these supports irreversibly affect the urban landscape and the identity of the urban planning manner, but inexorably, also the ways of being and doing of the inhabitants of those asphalt and concrete's places. To achieve this end, we start from the substantiation of a statement reasoned here: Art is the ideological artifact of its time; a human manifestation of dialectical responding to the historical and social circumstances of its time; so, then the art produced today is one that must be understood as a correlate of the cultural industry and the consumer society. Methodologies employed: From the methodological framework of depth hermeneutics , are developed socio-historical studies of contemporary artistic and symbolic forms of the billboard; considering the contributions of the sociologist John B. Thompson and semiotics from Charles S. Peirce's and George Peninou. In particular, the subject is treated the particular cases of visual artists, who has operated billboards from the meanings that arise in the dichotomy Cultural Art-Industry, focusing on its dialectical tension in the urban environment of Mexico D.F. by registering and cataloging examples of these supports in arteries of this capital. KEYWORDS Ideology, Culture, City, Symbolic Forms, Power-Domination, Valuation Strategies, Cultural Industry, Advertising, Billboard, Resistance, Rhetoric, Contemporary Art, Ideological Artifact, Endurance, Participation, Awareness, Action. This methodological framework is a systematic study of the social universe, where the concept of ideology is central. See John Thompson, B. Ideology and modern culture, Social critical theory in the era of mass communication. (Mexico City: Universidad Autónoma Metropolitana, 1993, pp.390), p. 135. / [ES] RESUMEN (Abstract) Esta investigación surge en el marco del Doctorado en Artes Visuales: Producción, gestión y restauración (México), impartido por la Universitat Politècnica de València. Teniendo por hipótesis principal la siguiente: La dimensión visual de una ciudad es resultado de un proceso ideológico y de su enunciación en los discursos y obras surgidas del seno de las clases dominantes. Las sociedades modernas, y sus espacios por antonomasia: las ciudades, se construyen y deconstruyen, en términos de asimilación o resistencia de éste discurso simbólico contextualizado por las circunstancias socio-históricas de su tiempo. Congruentes a esta especificidad espacio-temporal, el lugar a estudiar es la Ciudad de México Distrito Federal. El estudio de caso particular es la valla publicitaria. Soporte visual protagónico de las urbes posmodernas. El anuncio publicitario monumental, es síntoma inequívoco de la mercantilización de nuestra época, resultado del encumbramiento de la industria cultural y de sus estrategias de control del comportamiento social, a través de su táctica retórica y gracias a su instrumento enunciativo: la publicidad. La proliferación desmedida de estos soportes, afecta de manera irreversible al paisaje urbano y a la identidad de la planificación urbana, pero también, los modos de ser y hacer del habitante de estos espacios de asfalto y cemento. Para lograr tal fin, partimos de la comprobación de una afirmación aquí argumentada: El arte es artefacto ideológico de su época. Una manifestación humana que responde de manera dialéctica a las circunstancias históricas y sociales de su contexto. El arte que se produce en nuestros días puede ser comprendido como correlato de la industria cultural y la sociedad de consumo. Las metodologías empleadas has surgido a partir del marco metodológico de la hermenéutica profunda , teniendo en cuenta los aportes del sociólogo John B. Thompson y de los semióticos Charles S. Peirce y George Peninou. En sentido específico, se tratan los casos particulares de artistas que intervienen en las vallas publicitarias desde las significaciones que surgen en la dicotomía Arte-Industria Cultural, focalizándose en su tensión dialéctica en el entorno urbano de la ciudad de México D.F. a través del registro y catalogación de ejemplos de estos soportes en arterias de esta capital. PALABRAS CLAVE. Ideología, Cultura, Ciudad, Formas Simbólicas, Poder-Dominación, Estrategias de valoración, Industria Cultural, Publicidad, Valla Publicitaria, Reificación, Retórica, Arte contemporáneo, Artefacto Ideológico, Resistencia, Participación, Conciencia, Acción. Dicho marco metodológico, es un estudio sistémico del universo social. En donde el concepto de ideología es central. Véase Thompson John, B. Ideología y cultura moderna, Teoría crítica social en la era de la comunicación de masas. (México D.F.: Universidad Autónoma Metropolitana, 1993, pp.390), p. 135. / [CA] RESUM (abstract) Aquesta recerca sorgeix en el marc del Doctorat en Arts Visuals: Producció, Gestió i Restauració (Mèxic), impartit per la Universitat Politècnica de València. Té com a hipòtesi principal la següent: la dimensió visual d¿una ciutat és resultat d¿un procés ideològic, i de l¿enunciació d¿aquest en els discursos i les obres sorgides del si de les classes dominants. Les societats modernes, i els seus espais per antonomàsia, les ciutats, es construeixen i desconstrueixen en termes d¿assimilació d¿aquest discurs simbòlic, contextualitzat per les circumstàncies sociohistòriques del seu temps, o bé de resistència a aquest. En congruència amb aquesta especificitat espaciotemporal, el lloc que s¿estudia és la Ciutat de Mèxic Districte Federal. L¿estudi de cas particular té com a objecte la tanca publicitària. Suport visual protagonista de les urbs postmodernes, l¿anunci publicitari monumental és símptoma inequívoc de la mercantilització de la nostra època, resultat de l¿encimbellament de la indústria cultural i de les seues estratègies de control del comportament social, a través de la seua tàctica retòrica i gràcies al seu instrument enunciatiu: la publicitat. La proliferació desmesurada d¿aquests suports afecta de manera irreversible el paisatge urbà i la identitat de la planificació urbana, però també les maneres de ser i de fer de l¿habitant d¿aquests espais d¿asfalt i ciment. Per a aconseguir el nostre fi, partim de la comprovació d¿una afirmació ací argumentada: l¿art és artefacte ideològic de la seua època. Una manifestació humana que respon de manera dialèctica a les circumstàncies històriques i socials del seu context. L¿art que es produeix en els nostres dies pot ser comprès com a correlat de la indústria cultural i la societat de consum. Les metodologies emprades has sorgit a partir del marc metodològic de l¿hermenèutica profunda , tenint en compte les aportacions del sociòleg John B. Thompson i dels semiòlegs Charles S. Peirce i Georges Péninou . En sentit específic, es tracten els casos particulars d¿artistes que intervenen en les tanques publicitàries des de les significacions que sorgeixen en la dicotomia art-indústria cultural, centrant-se en la tensió dialèctica entre aquests en l¿entorn urbà de la ciutat de Mèxic DF a través del registre i la catalogació d¿exemples d¿aquests suports en artèries de l¿esmentada capital. PARAULES CLAU Ideologia, cultura, ciutat, formes simbòliques, poder-dominació, estratègies de valoració, indústria cultural, publicitat, tanca publicitària, reïficació, retòrica, art contemporani, artefacte ideològic, resistència, participació, consciència, acció. Aquest marc metodològic és un estudi sistèmic de l¿univers social en què el concepte d¿ideologia és central. Vegeu Thompson, John B., Ideología y cultura moderna, teoría crítica social en la era de la comunicación de masas (Mèxic DF: Universitat Autònoma Metropolitana, 1993, 390 p.), p. 135. / García Luna Martínez, G. (2015). La dimensión visual de la urbe. Consideraciones generales de la Ciudad de México, como espacio mediático de las distintas manisfestaciones visuales y sus generadores sociales [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/48801