Following a close reading strategy, the research seeks to discover what the intratextual relations of each selected poem, three by Ingrid Jonker and three by Sylvia Plath, reveal. Flowing from the thematic overlaps that exist between the selected Jonker poems and Plath poems, it explores what similarities or differences in poetic form, the use of poetic devices and content, in other words intratextual relations, can be discovered via a comparison. Given that Jonker and Plath were contemporaries and shared biographical events, and after having considered and compared the intratextual relations of the selected poems, the research seeks to show what similarities or differences can be discovered in the exploration and comparison of the intertextual and extratextual relations of the selected poems. Thus, the thesis’ critical approach includes the close investigation of the structure of each of the selected poems, in order to discover its communication first, before delving into biographical, historical, social, political, and thematic approaches and interpretations. The research reveals that exercises of close reading, with a few exceptions, have not been the main focus in the discussion of either poet’s poetry. In other words, context has, for the most part, been favoured over text and over form. What the research reveals is that there are overlaps in the intratextual, intertextual, and extratextual relations of the selection of poems, but also differences. A comparison of intratextual relations reveals Plath’s formal training in comparison to Jonker’s largely informal training, for example, and that generally Plath was the more disciplined author of the two. The intertextual and extratextual relations of each poem (and how these relations compare) reveal and highlight that the selection of poems is a reflection or sampling of the poets’ ‘own’ voices. It also reveals the development of their maturity as writers and the development of themes across their poetry and collections of poems. / Dissertation (MA)--University of Pretoria, 2014. / gm2014 / Afrikaans / unrestricted

[ES] Mediante esta tesis doctoral se ha llevado a cabo la producción de un dispositivo escénico que da a conocer las experiencias vividas de una familia colombiana en el seno del conflicto armado. Su puesta en escena emplea la hibridación de lenguajes y se inserta en el campo expandido de experimentación, buscando el sentir común de una memoria colectiva. De esta manera, se crea una acción poético-política con proyecciones, performance y lectura escénica, a través del encuentro intersubjetivo y el agenciamiento colectivo. Para ello, se abordan tres vertientes dentro de este acontecimiento socio-cultural-poético: la memoria individual y colectiva, la violencia política de la desaparición forzada y las dramaturgias de la imagen, en el espacio escénico contemporáneo. A partir de esta articulación conceptual, esta tesis inicia con la ideación y búsqueda de una poética propia a través de la imaginación y el recuerdo, además se ha realizado un proceso colaborativo entre las maestras y estudiantes de la asignatura Práctica Escénica Contemporánea de la Universitat Politècnica de València, lo que ha permitido generar nuevas subjetividades entre artefactos, sujetos y narrativas. Al tratarse de una investigación teórico-práctica el resultado de esta investigación es, además de toda la reflexión teórica plasmada en este documento, el dispositivo artístico Memorias de un sueño: una cadena infinita de afectos para hacernos invisibles a la muerte. Este dispositivo fue estrenado en Valencia, España, el 5 de junio de 2021, en el Teatro Círculo. Dicha obra sirvió como forma de visibilizar la relación entre la memoria autobiográfica de un pasado reciente y la actualidad mediática del estallido social de 2021 en Colombia. / [CA] Mitjançant aquesta tesi doctoral s'ha dut a terme la producció d'un dispositiu escènic que dona a conéixer les experiències viscudes d'una família colombiana en el si del conflicte armat. La seua posada en escena empra la hibridació de llenguatges i s'insereix en el camp l'expandit d'experimentació, buscant el sentir comú d'una memòria col·lectiva. D'aquesta manera, es crea una acció poètic-política amb projeccions, performance i lectura escènica, a través de la trobada intersubjectiva i el agenciamient col·lectiu. Per a això, s'aborden tres vessants dins d'aquest esdeveniment sociocultural- poètic: la memòria individual i col·lectiva, la violència política de la desaparició forçada i les dramatúrgies de la imatge, en l'espai escènic contemporani. A partir d'aquesta articulació conceptual, aquesta tesi s'inicia amb la ideació i cerca d'una poètica pròpia a través de la imaginació i el record, a més s'ha realitzat un procés col·laboratiu entre les mestres i estudiants de l'assignatura Pràctica Escènica Contemporània de la Universitat Politècnica de València, la qual cosa ha permés generar noves subjectivitats entre artefactes, subjectes i narratives. En tractar-se d'una investigació teoricopràctica el resultat d'aquesta investigació s'evidencia en tota la reflexió teòrica plasmada en aquest document y en el dispositiu artístic Memòries d'un somni: una cadena infinita d'afectes per a fer-nos invisibles a la mort. Aquest dispositiu va ser estrenat a València (Espanya), el 5 de juny de 2021, en el Teatre Cercle. Aquesta obra va servir com a manera de visibilitzar la relació entre la memòria autobiogràfica d'un passat recent i l'actualitat mediàtica de l'esclat social de 2021 a Colòmbia. / [EN] Through this doctoral thesis, the production of a scenic device has been carried out that makes known the lived experiences of a Colombian family in the midst of the armed conflict. Its staging employs the hybridisation of languages and is inserted in the expanded field of experimentation, seeking the common feeling of a collective memory. In this way, a poetic-political action is created with projections, performance and scenic reading, through intersubjective encounters and collective agency. To this end, three aspects are addressed within this socio-cultural-poetic event: individual and collective memory, the political violence of forced disappearance and the dramaturgies of the image, in the contemporary stage space. From this conceptual articulation, this thesis begins with the ideation and search for its own poetics through imagination and memory, and a collaborative process has been carried out between the teachers and students of the Contemporary Stage Practice course at the Universitat Politècnica de València, which has allowed the generation of new subjectivities between artefacts, subjects and narratives. As this is a theoretical-practical investigation, the result of this research is evident in all the theoretical reflection expressed in this document and in the artistic device Memorias de un sueño: una cadena infinita de afectos para hacernos invisibles a la muerte (Memories of a dream: an infinite chain of affections to make us invisible to death). This device was premiered in Valencia (Spain), on 5 June 2021, at the Teatro Circulo. This work served as a way of making visible the relationship between the autobiographical memory of a recent past and the current media coverage of the social explosion of 2021 in Colombia. / Cuéllar Torres, T. (2022). Memorias de un sueño. Autobiografía escénica sobre un pasado reciente de Colombia [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/190085