• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 15660
  • 3246
  • 519
  • 298
  • 298
  • 291
  • 266
  • 253
  • 183
  • 162
  • 114
  • 97
  • 97
  • 97
  • 91
  • Tagged with
  • 20214
  • 4406
  • 3864
  • 2995
  • 2738
  • 2701
  • 2205
  • 2018
  • 1896
  • 1813
  • 1778
  • 1736
  • 1631
  • 1541
  • 1529
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
71

Consequences of parental divorce and family structure on children's outcomes in European societies: individual, cohort and country explanations

Garriga Alsina, Anna 11 November 2010 (has links)
The aim of this dissertation is to expand the European literature on the effects of parental divorce and family structure on children's well-being, paying special attention to micro and macro-level explanations. In chapter one is analyzed the mediating and moderating role of family income, parental supervision and children's psychological problems on the effect of parental divorce on children's educational level in the United Kingdom. In another chapter is studied the mediating and moderating role of several types of family's resources on arriving late for school in seventeen western countries. In the other three chapters, the hypothesis of whether the impact of parental divorce on children's well-being decreases when it becomes more common and society becomes more adapted to it is tested. Two strategies are used to test this hypothesis: 1- comparing the effect of parental divorce and family structure on parent-child contacts and on arriving late for school between countries and; 2- comparing the effect of parental divorce on adult-children psychological well-being between two Swedish generations. No evidence in favour of the hypothesis mentioned above is presented in this dissertation. Taking into account these findings, several innovative policies for helping children and families are suggested in the conclusion. / L'objectiu d'aquesta tesi és ampliar la literatura europea sobre les conseqüències del divorci i de l'estructura familiar en els fills posant especial èmfasi en les explicacions micro nivell i macro nivell. En el primer s'estudia si els ingressos familiars, la supervisió dels pares, i els problemes psicològics dels fills expliquen o moderen l'efecte del divorci en el nivell educatiu dels fills en el Regne Unit. En un altre, s'analitza si diferents tipus de recursos familiars expliquen o moderen l'efecte de l'estructura familiar en arribar tard a l'escola. En la resta es contrasta la hipòtesi segons la qual les conseqüències del divorci i de l'estructura familiar disminueixen en una societat quan el divorci és més freqüent i aquesta s'ha adaptat més a aquest canvi social. Aquesta es comprova utilitzant dues estratègies: 1- es compara si l'efecte del divorci i de l'estructura familiar en els contactes entre pares i fills i en arribar tard a l'escola en diferents països; 2- s'analitza la magnitud de l'associació entre el divorci dels pares i el benestar psicològic dels fills entre dues generacions sueques. No es troba cap evidència a favor d'aquesta hipòtesi. En la conclusió es proposen diferents polítiques innovadores pels nens i les famílies.
72

Cultural and structural explanations of fertility : the Spanish case at the beginning of the 21sr century

Delclós Gómez-Morán, Carlos Eric 22 September 2014 (has links)
Esta tesis analiza la natalidad en España a principios del S.XXI. Incluye tres capítulos empíricos sobre el impacto de los factores culturales sobre la natalidad, el impacto de los factores estructurales y culturales sobre el número ideal de hijos, y el impacto de las condiciones de vivienda sobre la natalidad a partir de la crisis económica. Los principales hallazgos son: (1) que las diferencias entre la natalidad de las mujeres nativas y las inmigrantes se deban a diferencias en las actitudes o valores depende de la región de nacimiento; (2) el efecto de los valores y actitudes asociados a la Segunda Transición Demográfica depende del lugar de nacimiento; (3) el número ideal de hijos está condicionado por factores culturales y estructurales; (4) el régimen de tenencia, el acceso a las hipotecas, la calidad y el tipo de vivienda han influido significativamente en la natalidad desde que estalló la crisis económica. / This thesis examines fertility in Spain during the first years of the 21st Century. It contains three empirical chapters: one examining the impact of cultural factors on fertility outcomes, one examining the impact of structural and cultural factors on fertility ideals, and one examining the impact of housing conditions and other material aspects on fertility in the wake of the economic crisis. Broadly, our main findings are: (1) whether ideational factors account for differences in the fertility outcomes of native Spanish women and women born abroad depends on the region of birth; (2) the ideational factors emphasized in the Second Demographic Transition framework affect fertility depending on the respondent’s birthplace; (3) both cultural and structural factors shape fertility ideals; (4) beyond the standard material conditions, housing tenure status, access to mortgages, housing quality, and the type of dwelling significantly impacted fertility since the beginning of the economic crisis.
73

Justicia y responsabilidad : un análisis del liberalismo igualitario

Queralt Lange, Jahel 09 July 2012 (has links)
Según una interpretación común, el liberalismo igualitario agrupa un conjunto amplio de concepciones de la justicia que comparten la intuición de que solo son justas las distribuciones que son sensibles a la responsabilidad individual. La concepción de John Rawls contiene implícita esta idea pero sus principios de justicia generan distribuciones que son insensibles a la responsabilidad. Los liberalismos post-rawlsianos proponen criterios más fieles a esta exigencia de justicia que los principios de Rawls. Según esta reconstrucción, Rawls se ha equivocado. Esta tesis sostiene que esta interpretación es errónea porque ignora el concepto rawlsiano de “sociedad bien ordenada”. El análisis de este ideal revela que cualquier criterio de justicia que aspire a gobernar este tipo de sociedad debe: ser político, ser público, y tener un contenido mínimo. Un criterio sensible a la responsabilidad no es apto para satisfacer estas exigencias. Esto justifica la decisión de Rawls de adoptar principios insensibles a la responsabilidad. / According to a common interpretation, liberal egalitarianism is a broad family of conceptions of justice that share the intuition that only those distributions that are responsibility-sensitive are just. This idea is implicit in John Rawls’ conception of justice but his principles of justice generate distributions that are responsibility insensitive. Post-rawlsian liberalisms propose criteria that are more faithful to this requirement of justice than Rawls’ principles. According to this reconstruction, Rawls is wrong. This thesis claims that this interpretation is wrong because it ignores the rawlsian concept of “well-ordered society”. The analysis of this ideal reveals that any criterion of justice that aspires to regulate this kind of society should satisfy these requirements: it should be political, it should be public, and it should have a minimum content. A responsibility-sensitive criterion is not apt to meet them. This justifies Rawls’ decision to adopt principles that are responsibility-insensitive.
74

Couples’ Decisions and Retirement Age in Europe. A comparative study of three traditions of the Welfare State

Recuenco, Luis 15 July 2013 (has links)
This research analyses from a theoretical, empirical and comparative perspective couples’ decision-making and retirement ages within seven European Union-15 countries belonging to three Welfare State traditions: Social Democratic (Sweden and Denmark), Christian Democratic (Germany and Belgium) and Southern Europe (Spain, Italy and Greece). The fundamental theories and empirical evidence of literature on individual and couples’ retirement is explored in the second and third chapters. A theoretical and empirical analysis is conducted, from a macro institutional approach, on the influence of the four regimes (labour, Welfare State, retirement and gender) on retirement in the three traditions analysed in the fourth chapter. The outcomes indicate that there are three institutional contexts regarding couples’ retirement in Europe where each countries’ tradition shares some characteristics internally, while having, at the same time, differences amongst them. In the last chapter and from this typology, countries are grouped into the three traditions and an econometric micro analysis performed. The outcomes indicate that couples’ retirement ages are conditioned by the spouses’ variables albeit with different intensity, depending on the Welfare State tradition and the institutional context of the analysed countries. / Esta investigación analiza desde una perspectiva teórica, empírica y comparada las decisiones y la edad de jubilación de las parejas en siete países de la Unión Europea-15, pertenecientes a tres tradiciones del Estado de Bienestar: Socialdemócrata (Suecia y Dinamarca) Cristianodemócrata (Alemania y Bélgica) y Sur de Europa (España, Italia, Gracia). En el segundo y tercer capítulo se explora los fundamentos teóricos y la evidencia empírica de la literatura sobre la jubilación individual y jubilación de las parejas. En el cuarto capítulo, a partir de un enfoque macro institucional, se lleva a cabo un análisis teórico y empírico, de la influencia de cuatro regímenes (laboral, Estado del Bienestar, jubilación, género) en la jubilación de las tres tradiciones analizadas. Los resultados indican que existen tres contextos institucionales de jubilación de las parejas en Europa, compartiendo cada tradición de países características similares en su interior y a la vez diferenciándose entre ellas. A partir de esta tipología, en el último capítulo, los países se agrupan en tres tradiciones y se lleva a cabo un análisis micro econométrico. Los resultados indican que la edad de jubilación de las parejas está condicionada por las variables de los cónyuges, aunque con diferente intensidad dependiendo de la tradición del Estado de Bienestar y por el contexto institucional de los países analizados.
75

Federalism and the creation of new states : justifying internal secession

Gilliland, Anthony C. 19 June 2014 (has links)
This thesis addresses the creation of new states within federal arrangements – particularly federations - and their justification in liberal democratic contexts. It is presented as a set of three cumulative articles. The first article argues that existing liberal approaches to justifying secession have important shortcomings if they are to provide moral guidance to when internal secession is justified. In order to address this shortfall, the second article examines the process followed in three existing cases (the creation of Jura in Switzerland, Nunavut in Canada and Jharkhand in India) and how they were justified. Based on the process identified, the third article develops a procedural account of the grounds that may justify internal secessions. Overall the thesis argues that internal secessions should be negotiated between the secessionists, the existing unit they belong to, and the federation as a whole, delimited by the specific federal context in which they take place. / La present tesi doctoral tracta la creació de nous estats en el marc de les federacions i la seva justificació en contextos de democràcies liberals. Es presenta com un conjunt de tres articles cumulatius. El primer argumenta que les teories liberals sobre la secessió presenten mancances com a guia moral quan una secessió interna és justificable. Per abordar dites mancances, el segon article examina el procés que s’ha seguit en tres casos (la creació de Jura, Suissa; Nunavut, Canada i Jharkhand, India) i les justificacions que s'hi van donar. A partir d’aquests casos, el tercer article desenvolupa una teoria normativa procedimental que considera quins són els fonaments que justifiquen les secessions internes. En conjunt, la tesi defensa que les secessions internes s’haurien de negociar entre la part seccionista, la unitat existent a la qual pertanyen, i la federació; tenint en compte el context federal específic en el qual te lloc.
76

Social Inequalities in health among the elderly

Rueda Pozo, Silvia 07 April 2011 (has links)
Aquesta tesi analitza les desigualtats en salut entre les persones grans a través d’un marc d’anàlisi on es combinen la posició socioeconòmica, el gènere, el desenvolupament socioeconòmic regional i el suport social. Està formada per tres articles, cadascun d’ells centrat en les diferents dimensions de les desigualtats socioeconòmiques en salut entre les persones grans. Algunes de les troballes més importants han estat que les desigualtats socioeconòmiques i de gènere persisteixen entre les persones grans; que les dones presenten una pitjor salut que els homes; que l’impacte de les característiques familiars en la salut de les persones grans varia per gènere i segons l’indicador de salut analitzat; que el suport social constitueix un determinant important de l’estat de salut; i que tot i que el grau de desenvolupament regional constitueix un determinant de l’estat de salut, no està relacionat amb les desigualtats de gènere en salut. / This dissertation analyses socio-economic inequalities in health among the elderly through a combined framework of socio-economic position, gender, regional socioeconomic development and social support. It is made up of three papers focusing on the different dimensions of socio-economic inequalities in health among the elderly. The most important findings are that socio-economic and gender inequalities in health persist in old age; that women present a poorer health status than men; that the impact of family characteristics on the health of older people differs by gender and the health indicator analysed; that social support constitutes an important determinant of health status; and that whereas regional socio-economic development constitutes a determinant of health status, it is not related to gender inequalities in health.
77

Accountability for public policies the case of health policy in Spain

Pérez Durán, Ixchel 20 December 2013 (has links)
This research is a contribution to the analysis, measurement and explanation of accountability for public policies. Firstly, I develop a proposal to analyze and measure accountability for public policies. This proposal is innovative since it provides an analytical framework that can be used to measure and compare levels of accountability in different kinds of policies (e.g., health, education, pensions, etc.) or in different contexts (from countries or regions to complex multi-layered authority structures). Secondly, I test the validity of my proposal with an empirical application centered in the health policy in Spain, whose decentralized design allows analyzing the differences in levels of accountability of health policies in each of the 17 autonomous communities. Finally, I analyze the causal conditions that can -or can not- lead to the accountability of this public policy. / Esta investigación es una contribución al análisis, la medición y la explicación de la rendición de cuentas de las políticas públicas. En primer lugar, desarrollo una propuesta para analizar y medir la rendición de cuentas de las políticas públicas. Esta propuesta es innovadora, ya que proporciona un marco analítico que puede ser utilizado para medir y comparar niveles de rendición de cuentas en diferentes áreas de políticas (por ejemplo, salud, educación, pensiones) y en diferentes contextos (por ejemplo, entre distintos países, regiones o gobiernos multinivel). En segundo lugar, pongo a prueba la validez de mi propuesta con una aplicación empírica centrada en la política de salud en España, cuyo diseño descentralizado permite analizar las diferencias en los niveles de rendición de cuentas de esta política en cada una de las diecisiete comunidades autónomas. Finalmente, analizo las variables que pueden favorecer o dificultar la rendición de cuentas de esta política pública.
78

Moral and political legitimacy of secession : a theoretical and comparative analysis

Sanjaume Calvet, Marc 17 December 2013 (has links)
This doctoral thesis examines the legitimacy of secession in the context of liberal democracies. This is a recent debate in political theory since secession has been an excluded issue by liberal theories of democracy. The thesis defends the necessity of incorporating principles and criteria to analyze the legitimacy of secession from a liberal-democratic perspective. The first article is a critical review of the theories of secession through a typology. The review outlines the shortcomings and normative basis of existing theories. The second paper examines three cases of secession legitimisation (Quebec, Scotland and Catalonia) through the discourse of political parties. It concludes that these parties advocate for secession from a moderate and pluralistic approach, a spirit of consensus and a modern conception of the state. The third article discusses recent developments in Catalan politics in relation to the theories of secession. This suggests a lack of accommodation and recognition as a key element. It also concludes that Catalan secessionist discourse is based on diverse normative basis beyond liberal-nationalism. Finally, the fourth article establishes the basis for including the legitimacy of secession within the theory of liberal democracy: plurinational recognition, setting criteria for defining political units and a consent-based legitimacy of the state. / Aquesta tesi doctoral analitza la legitimitat de la secessió en el context de les democràcies liberals. Aquest és un debat recent a la teoria política ja que ha estat un tema exclòs per les teories liberals de la democràcia. La tesi defensa la necessitat d’incorporar principis i criteris que permetin analitzar la legitimitat de la secessió des de la democràcia liberal. El primer article fa una revisió crítica de les teories de la secessió mitjançant una tipologia normativa. La revisió apunta les mancances i les bases normatives de les teories existents. El segon article analitza tres casos de legitimació de la secessió: Quebec, Escòcia i Catalunya, a través del discurs dels partits polítics. Conclou que aquests defensen la secessió de manera moderada i plural, des del nacionalisme liberal, amb voluntat de consens i amb una concepció moderna de l’estat. El tercer article analitza els darrers esdeveniments de la política catalana en relació a les teories de la secessió. Aquest apunta la manca d’acomodació i reconeixement com un element clau. També conclou que el discurs secessionista català troba la legitimitat des de diversos pols normatius més enllà del nacionalisme liberal. Finalment, en el quart article s’estableixen les bases per incorporar la legitimitat de la secessió a la teoria de la democràcia liberal. Es considera que aquesta ha d’incorporar el reconeixement de la plurinacionalitat, criteris per definir les unitats polítiques i una concepció de la legitimitat de l’estat basada en el consentiment.
79

Uma interpretação conservadora revolucionária do político e da ditadura

Bueno, Roberto 12 November 2012 (has links)
Resumo: Esta tese tem como objeto analisar o potencial totalitário de Carl Schmitt. Tal estudo foi realizado por meio da mediação dos referenciais teóricos do conservadorismo, tanto contrarrevolucionário francohispânico do século XIX quanto revolucionário germânico do século XX. O objetivo deste trabalho é o de realizar a investigação acerca da ligação de Schmitt com a tradição totalitária considerando seus conceitos do político e da ditadura por intermédio da interpretação conservadora de sua filosofia. A questão de fundo que estabelece os limites deste trabalho está orientada à interpretação de tais conceitos. A pesquisa tem como referência a possibilidade de que os conceitos do político e da ditadura examinados se encontrem profundamente impactados por uma base de pensamento totalitário que contamine o próprio âmago da filosofia política e jurídico-constitucional de Carl Schmitt. A releitura de Schmitt vem tendo lugar tanto por parte da extrema direita como pelo pensamento pós-marxista. Ambos os movimentos teóricos realizaram a retomada desta fonte eivada de inexoráveis compromissos conceituais de viés totalitário contra a qual este trabalho se opõe ao pensar o político a partir de uma inexorável ligação com a democracia.
80

As ongs e a construção da sociedade civil

Bolson, Izur Hermínio January 1998 (has links)
Esta dissertaao tem como propósito analisar o papel das organizações da sociedade civil - e em particular das Organizações Não-Governamentais (ONGs) - na construção e solidificação do processo democrático enquanto formas alternativas de viabilização da participação política e do exercício da cidadania As ONGs, tal qual se apresentam hoje, surgiram na década de 70 como subfenômeno dos Movimentos Sociais que proliferaram conjuntamente a reconstrução das democracias politicas em nosso continente, ainda que se possa apontar para origens mais remotas, como as organizações vinculadas a programas desenvolvimentistas da década de 50/60, ou mesmo a tradição assitencial cristã, especialmente a católica, que desenvolveu alguns organismos semelhantes já no final da República Velha. Contudo, as ONGs nao se assumem como continuidade histórica desse processo, face ao distanciamento orgânico que estas organizações apresentam em relação aos setores populares, entendido como tal o no comprometimento com a organização e a formação politica dos movimentos sociais populares. Nosso objetivo é estudar as ONGs como organismos da Sociedade Civil que se apresentam como capazes de concretizar o ideal de radicalização da democracia e de construção da cidadania, a partir da integração de contingentes populacionais a margem do Estado e do Mercado. Buscamos traçar um perfil das organizações existententes no Rio Grande do Sul no perodo de 1980-86, adotando como forma de aproximação, por um lado, a sua existência juridicamente constituida, com registro enquanto entidade sem fins lucrativos e, por outro, as formas de articulação encontradas no mundo das ONGs gaúchas naquelaépoca - a saber, o SPEP/UNIJUI e o FORUM SUL de ONGs. Na primeira parte desse trabalho, realizamos um recorte das temáticas que envolvem a emergência das ONGs como atores polticos autonomos. Em primeiro lugar a relação existente entre a construção da grande dicotomia Estado/Mercado e seu reflexo na definição do espaço público versus espaço privado, O privilégio dado aos dois pólos da dicotomia, que tem correspondencia com a valorização teórica devotada a ambos, nao permitiu uma abordagem de mesmo nível para a Sociedade Civil - que só emerge ao debate a partir da revalorização do mundo privado e a partir das fissuras verificadas internamente e nas intersecções existentes entre Estado e Mercado. A segunda temática abordada é a questão do desenvolvimento tanto para o Estado, quanto para o Mercado estaé uma preocupação constante: para o primeiro como forma de legitimação e para o segundo como forma de sobrevivência. Também para as ONGs a questão do desenvolvimento tem uma centralidade calcada na necessidade de superação das carências e dos alijamentos a que esto submetidos os agentes sociais com os quais tem trabalhado A terceira temática diz respeito a intervenção de micro organismos de carter civil ao longo da história poltica brasileira. Buscamos aqui delimitar o campo por onde as ONGs brasileiras passam a transitar, a partir do perodo considerado na pesquisa. Ao mesmo tempo em que é um campo de disputas por legitimidade,é também o locus de formação de identidades comuns. Por fim, abordamos especificamente as ONGs. Traçamos um perfil das organizações selecionadas na pesquisa, orientando-nos por suas relações institucionais e para-institucionais, as formas de aço adotadas e as atividades desenvolvidas, os debates verificados no meio em relação ao carter de sua intervenção, as novas formas de inter-relação com o Estado, com a Sociedade Civil e com o Mercado, o público-alvo e o público atingido, as fontes de financiamento e disponibilidade orçamentária, as remodelações estruturais e os efeitos desta na constituição do quadro de agentes e na vinculação com os destinatários de seus serviços, as necessidades de alterações qualitativas e quantitativas para fazer frente aos novos desafios que naquele momento se apresentavam. Por fim, os desdobramentos em atividades, organizações e temáticas que, naquele momento, estavam sendo colocados como desafios às ONGs e pelas ONGs a sociedade

Page generated in 0.0404 seconds