[EN] This thesis is about the problems of SMEs in the Mining Industry in the IV Region of Chile. It includes the identification of the most critical issues, the participating actors either their relationships or the prioritization of influences. To achieve the purposes of the research, the study of key actors is addressed through the Social Network Analysis (SNA) and Analytic Network Process (Analytic Network Process ANP). The study includes an analysis of the problems of SMEs in the Mining Industry in the IV Region of Chile. In the same way, the more critical issues are identified which affect to the small and medium enterprises of the mining industry. Likewise, it studies the actors who or which are involved in decisions to improve actions to the problems of small and medium-sized mining companies and analyzes the relationships between the various stakeholders, to determine the influence of stakeholders. Finally, the research makes a prioritization list that identifies the actors on the issue of SMEs in the mining industry of the IV Region of Chile, whose study focused on the problem of mineral extraction process. To achieve the objectives, it has taken account the participation of a distinguished group of experts with extensive knowledge in the problems of SMEs in the Mining Industry in the IV Region of Chile. With these experts, different methodological techniques are been developed and structured interviews to raise the required information. Analysis processes is also supported by using Software as Superdecisions UCINET and calculation tools that provide graphical representation and facilitate the analysis of the results. The investigation identified 444 small businesses in the mining industry in the fourth region of Chile and all of them, grouped by mining trade associations, and at the same time, eight companies belonging to medium mining. It also includes analysis of 17 actors and their relationships within the decision-making processes related to the problems of mining SMEs, particularly in the mineral extraction process. / [ES] En la presente tesis doctoral se aborda la problemática de las PYMES de la Industria Minera de la IV Región de Chile. La misma contempla la identificación de los problemas más críticos, los actores participantes y sus relaciones, y la priorización de influencias de los actores. Para lograr los propósitos de la investigación, se aborda el estudio de actores principales mediante el Análisis de Redes Sociales (ARS) y el Proceso Analítico de Red (Analytic Network Process, ANP). El estudio contempla el análisis de la problemática de las PYMES de la Industria Minera de la IV Región de Chile. Asimismo se identifican los problemas más críticos que afectan a las pequeñas y medianas empresas de la industria minera. De igual forma, estudia los actores participantes en las decisiones sobre propuestas de acciones de mejoras a la problemática de las pequeñas y medianas empresas mineras y analiza las relaciones existentes entre los diversos grupos de interés, a fin de determinar las influencias de los actores involucrados. Finalmente la investigación construye un listado de priorización que identifica a los actores sobre la problemática de las PYMES de la Industria Minera de la IV Región de Chile, cuyo estudio se centró en las problemáticas del Proceso de Obtención del Mineral. Para el logro de los objetivos planteados, se cuenta con un destacado grupo de expertos con gran conocimiento de la problemática de las PYMES de la Industria Minera de la IV Región de Chile. Con ellos se desarrollan diversas técnicas metodológicas, así como entrevistas estructuradas para levantar la información requerida. Asimismo se apoyan los procesos de análisis mediante el uso de Softwares como UCINET y Superdecisions que proveen herramientas de cálculo y representación gráfica que facilitan el análisis de los resultados. La investigación permitió identificar a 444 pequeñas empresas de la industria minera de la cuarta región de Chile y todas ellas, agrupadas a través de asociaciones gremiales mineras, y también, 8 compañías mineras pertenecientes a la mediana minería. Asimismo incluye el análisis de 17 actores y sus relaciones, dentro de los procesos de toma de decisiones vinculados a la problemática de las PYMES mineras, específicamente en el Proceso de Obtención del Mineral. / [CAT] En la present tesi doctoral s'aborda les problemàtiques de les PIMES de la Indústria Minera de la IV Regió de Xile. La mateixa contempla la identificació dels problemes més crítics, els actors participants i les seues relacions, i la priorització d'influències dels actors. Per a aconseguir els propòsits de la investigació, s'aborda l'estudi d'actors principals per mitjà de l'Anàlisi de Xarxes Socials (AXS) i el Procés Analític de Xarxa (Analytic Network Process, ANP). L'estudi contempla l'anàlisi de les problemàtiques de les PIMES de la Indústria Minera de la IV Regió de Xile. Així mateix s'identifiquen els problemes més crítics que afecten les xicotetes i mitjanes empreses de la indústria minera. De la mateixa manera, estudia els actors participants en les decisions sobre propostes d'accions de millores a la problemàtica de les xicotetes i mitjanes empreses mineres i analitza les relacions existents entre els diversos grups d'interés, a fi de determinar les influències dels actors involucrats. Finalment la investigació construïx un llistat de priorització que identifica els actors sobre la problemàtica de les PIMES de la Indústria Minera de la IV Regió de Xile, l'estudi de la qual es va centrar en la problemàtica del Procés d'Obtenció del Mineral. Per a l'èxit dels objectius plantejats, s'ha comptat amb la participació d'un destacat grup d'experts amb gran coneixement de les problemàtiques de les PIMES de la Indústria Minera de la IV Regió de Xile. Amb ells es desenrotllen diverses tècniques metodològiques, així com entrevistes estructurades per a alçar la informació requerida. Així mateix es recolzen els processos d'anàlisi per mitjà de l'ús de Programaris com UCINET i Superdecisions que proveïxen ferramentes de càlcul i representació gràfica que faciliten l'anàlisi dels resultats. La investigació va permetre identificar a 444 xicotetes empreses de la indústria minera de la quarta regió de Xile i totes elles, agrupades a través d'associacions gremials mineres, i al seu torn, 8 companyies mineres pertanyents a la mitjana mineria. Així mateix inclou l'anàlisi de 17 actors i les seues relacions, dins dels processos de presa de decisions vinculats a les problemàtiques de les PIMES mineres, específicament en el Procés d'Obtenció del Mineral. / Ramírez Olivares, ER. (2015). Análisis de la problemática de las PYMES de la industria minera de la IV Región de Chile. Estudio de actores participantes mediante ARS y ANP [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/58667 / TESIS

[ES] Las áreas naturales protegidas del Ecuador enfrentan varias amenazas ambientales, de entre las cuales, el pastoreo es una de las más graves en varios Parques Nacionales (PN), incluyendo el Parque Nacional Cotopaxi (PNC). Desde la gestión de algunos parques nacionales se están proponiendo alternativas de acción para compaginar los objetivos de conservación ambiental de los PN con el pastoreo, al mismo tiempo que se promueve el desarrollo social y económico de los ganaderos del lugar y de otros actores sociales que dependen de los recursos naturales del PNC. En este contexto se enmarca la propuesta de esta tesis para la evaluación participativa de la sostenibilidad del pastoreo en los PN. Para elaborar la metodología de trabajo, que se aplica al PNC pero se propone extenderla a otros PN comparables, se han utilizado tres conocidas herramientas: el Análisis de Redes Sociales (ARS), el Análisis de Poder (AP) y el Proceso Analítico de Red (Analytic Network Process, ANP). El ARS fue aplicado para obtener la red social que modela el pastoreo en el PNC. Esta técnica permitió identificar hasta 169 actores relacionados con la sostenibilidad del pastoreo en el PNC. De estos, 39 pudieron ser entrevistados y el resto hubo que descartarlos por diversos motivos. El ARS permitió evaluar la importancia el intercambio de información sobre el pastoreo entre los diferentes actores, así como también sus vínculos y flujos de información. El AP fue desarrollado para completar la estimación de la importancia de los actores evaluados. Se analizaron los poderes visible, oculto e invisible para conocer el poder real de los actores. Esto permitirá elegir a los actores más influyentes para la participación en la evaluación de la sostenibilidad del pastoreo en el PNC. Y por otro lado, el AP permite estudiar qué pasaría si el poder de estos actores se incluyera en el modelo de evaluación participativa desarrollado con ANP. El ANP permite modelar un problema de evaluación como un problema de decisión, incluyendo las diversas variables o criterios que determinan la sostenibilidad del pastoreo. También permite incluir a los actores sociales en la evaluación de las alternativas de solución. En la metodología presentada, un panel de expertos en manejo de áreas naturales determinó el modelo de evaluación, esto es, la red de criterios de valoración y las alternativas de solución agrupadas en clústeres. Y un panel con los actores elegidos tras la aplicación del ARS y el AP evaluó la importancia de los criterios y la sostenibilidad de las alternativas. Los resultados de la investigación confirman que los actores sociales tienen diferentes intereses, sensibilidades y formas de comprender la sostenibilidad. Además se pudo identificar estos intereses y estimar su importancia. Gracias a la aplicación del modelo ANP, los actores que participaron comprenden mejor sus juicios y los de los otros actores. Así, una participación mejor fundada fue obtenida y el consenso, o al menos acuerdos generales, son más probables. También, se consiguió un mayor compromiso hacia el objetivo general de conservación del PNC, ya que el modelo de decisión facilita el diseño de alternativas de solución para disminuir el posible perjuicio para algunos actores, o para el ambiente. Finalmente, en relación a los resultados, para el caso de la sostenibilidad del pastoreo en el PNC, los principales criterios que deben ser tenidos en cuenta son: Contaminación atmosférica debido a la quema de pajonales, y Contaminación de aguas superficiales, y entre las estrategias para llevar a cabo un pastoreo más sostenible son: Desarrollo de alternativas productivas al pastoreo y Control de ingreso del ganado/Delimitación física del parque. / [CA] Les àrees naturals protegides de l'Equador, enfronten diverses amenaces ambientals, d'entre les quals, el pasturatge és una de les més greus en diversos Parcs Nacionals (PN), incloent el Parc Nacional Cotopaxi (PNC). Des de la gestió d'alguns parcs nacionals s'estan proposant alternatives d'acció per compaginar els objectius de conservació ambiental dels PN amb la pastura, al mateix temps que es promou el desenvolupament social i econòmic dels ramaders del lloc i d'altres actors socials que depenen dels recursos naturals del PNC. En aquest context s'emmarca la proposta d'aquesta tesi per a l'avaluació participativa de la sostenibilitat del pasturatge en els PN. Per elaborar la metodologia de treball, que s'aplica a l'PNC però es proposa estendre-la a altres PN comparables, s'han utilitzat tres cnocidas eines: de l'anàlisi de xarxes socials (ARS), l'Anàlisi de Poder (AP) i Procés Analític de Xarxa (Analytic Network Process, ANP). El ARS va ser aplicat per obtenir la xarxa social que modela el pasturatge en el PNC. Aquesta tècnica va permetre identificar fins a 169 actors relacionats amb la sotenibilitat del pasturatge en el PNC. D'aquests, 39 van poder ser entrevistats i la resta va caldre descartar-los per diversos motius. El ARS va permetre avaluar la importància dels actors per a la comunicaió sobre el pasturatge, així com també els seus vincles i fluxos d'informació. El AP va ser desenvolupat per completar l'estimació de la importància dels actors avaluats. Es van analitzar, els poders visible, ocult i invisible per conèixer el poder real dels actors. Això permetrà elegir els actors més influents per a la participació en l'avaluació de la sostenibilitat del pasturatge en el PNC. I d'altra banda, permet estudiar què passaria si el poder d'aquests actors s'inclogués en el model d'avaluació participativa desenvolupat amb ANP. El ANP permet modelar un problema d'avaluació com un problema de decisió, incloent les diverses variables o criteris que determinen la sostenibilitat del pasturatge, i incloure als actors socials en l'avaluació de les alternatives de solució. En la metodologia presentada, un panell d'experts en maneig d'àrees naturals va determinar el model d'avaluació, això és la xarxa de criteris de valoració i les alternatives de solució agrupades en clústers. I un panell amb els actors triats després de l'aplicació de l'ARS i el AP va avaluar la importància dels criteris i la sostenibilitat de les alternatives. Els resultats de la investigació confirmen que els actors socials tenen diferents interessos, sensibilitats i formes de comprendre la sostenibilitat. A més es va poder identificar aquests interessos i estimar la seva importància. Gràcies a l'aplicació del model ANP, els actors que van participar comprenen millor els seus interessos i els dels altres actors. Així, una participació millor fundada va ser obtinguda i el consens, o almenys acords generals, són més probables. També, s'aconsegueix un major compromís cap a l'objectiu general de conservació ja que el model de decisió facilita la millora del disseny d'alternatives de solució per disminuir el possible perjudici per a alguns actors, o per l'ambient. Finalment, en relació als resultats, per al cas de la sostenibilitat del pasturatge en el PNC, els principals criteris que s'han de tenir en compte són: Contaminació atmosfèrica causa de la crema de pastiales, i Contaminació d'aigües superficials. Entre les estratègies per dur a terme un pasturatge més sostenible són: Desenvolupament d'alternatives productives al pasturatge i Control d'ingrés de bestiar / Delimitació física del parc. / [EN] The natural protected areas of Ecuador face several environmental threats, among which grazing is one of the most serious in several National Parks (PN), including Cotopaxi National Park (PNC). From the management of some national parks, alternatives for action are being proposed to reconcile PN's environmental conservation objectives with grazing, while promoting the social and economic development of local livestock farmers and other social actors that depend of the PNC's natural resources. In this context, the proposal of this thesis for the participatory evaluation of the sustainability of grazing in NPs is framed. In order to elaborate the work methodology, which is applied to the PNC but is proposed to be extended to other comparable PNs, three tools have been used: Social Network Analysis (SNA), Power Analysis (AP) and Analytical Network Process (ANP). The ARS was applied to obtain the social network that models grazing in the PNC. This technique allowed the identification of up to 169 stakeholders related to the sustainability of grazing in the PNC. Of these, 39 could be interviewed and the rest had to be discarded for various reasons. The SNA allowed evaluating the importance of the actors for communication about grazing, as well as their links and flows of information. The AP was developed to complete the estimation of the importance of the actors evaluated. They visible, hidden and invisible powers were analyzed to know the real power of the actors. This will allow choosing the most influential actors for participation in the evaluation of the sustainability of grazing in the PNC. In addition, on the other hand, it allows studying what would happen if the power of these actors were included in the participatory evaluation model developed with ANP. The ANP can model an evaluation problem as a decision problem, including the various variables or criteria that determine the sustainability of grazing, and including social actors in the evaluation of alternative solutions. In the methodology presented, a panel of experts in natural area management determined the evaluation model, i.e. the network of valuation criteria and solution alternatives sorted in clusters. Following, a panel with the chosen actors after the application of the ARS and the AP evaluated the importance of the criteria and the sustainability of the alternatives. The research results confirm that social actors have different interests, sensitivities and ways of understanding sustainability. Furthermore, these interests could be identified and their importance assessed. Thanks to the application of the ANP model, the actors who participated understand better their interests and those of the other actors. Thus, a better founded participation was obtained and consensus, or at least general agreements, are more likely. Besides, a greater commitment towards the general objective of conservation is achieved since the decision model facilitates the improvement of the design of alternative solutions for reducing the possible harm to some actors, or to the environment. Finally, in relation to the results, in the case of sustainability of grazing in the PNC, the main criteria that should be taken into account are: Atmospheric pollution due to burning of grasslands, and Contamination of surface waters. Among strategies to carry out a more sustainable grazing, most preferred are: Development of productive alternatives to grazing and Control of cattle entry / Physical delimitation of the park. / A la Universidad Politécnica de Valencia, a través del Centro de Cooperación al Desarrollo (programa ADSIDEO 2011) y al Departamento de Proyectos de Ingeniería. Finalmente, a la Universidad de la Fuerzas Armadas – ESPE, a través del Departamento de Ciencias de la Tierra y la Construcción, por haberme brindado la colaboración necesaria para el desarrollo de ésta investigación. / Jácome Enríquez, WO. (2021). Aplicación del ANP y el ARS a la evaluación participativa de la sostenibilidad del pastoreo en las áreas naturales protegidas. Caso de estudio: Parque nacional Cotopaxi [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/168769 / TESIS

[ES] La participación pública fue introducida como concepto por Naciones Unidas en la Declaración de Río sobre Medioambiente y Desarrollo en 1992. A partir de ahí se considera esencial que los interesados locales participen en los procesos de toma de decisiones relativas a políticas públicas de desarrollo local de su región, ya que se supone que los resultados de estas intervenciones han de dar respuesta a sus intereses y necesidades. La selección de estos interesados clave es crítica para asegurar la viabilidad, legitimidad y el éxito del proceso participativo, ya que es esencial lograr resultados respaldados por un amplio consenso. Por el contrario, si falla la colaboración entre las autoridades y los interesados, se pierde la confianza de éstos y las probabilidades de fracaso de las propuestas llevadas a cabo son muy altas. Para la selección de los interesados hay que tener en cuenta: su motivación o interés en participar en el proceso, su conocimiento, preferencias, preocupaciones y expectativas sobre el problema y el proceso de toma de decisiones. En esta tesis se desarrolla un proceso participativo, basado en un caso de estudio, en el que se selecciona un núcleo decisor que ayude a las autoridades competentes a decidir cuáles son las áreas de inversión que más contribuyen a satisfacer los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS). El caso de estudio se centra en el análisis y priorización de las necesidades de desarrollo de la Región del Meta (Colombia). La investigación se realiza en tres fases. En la primera fase se plantea el problema, los objetivos y la metodología de investigación. En la segunda fase se desarrolla un proceso de selección y análisis de interesados para seleccionar un núcleo decisor. En la tercera fase se identifican y analizan las necesidades de la Región del Meta y se priorizan en función del grado de satisfacción de los ODS. En el trabajo se introduce la técnica Decision Making Trial and Evaluation Laboratory (DEMATEL), adaptado de modo novedoso, para su uso en el análisis de grupos de interés; una nueva propuesta de análisis de influencia, basada en categorías (Ratings) y Análisis de Redes Sociales. Se presenta un análisis comparativo de los resultados obtenidos por los diferentes métodos de análisis de interesados, se discuten sus ventajas y desventajas y se selecciona el núcleo decisor. Para priorizar las necesidades más sentidas de la Región, materializadas en trece áreas de inversión, se estudia cómo invertir en cada área satisface los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS). Para ello se emplean dos técnicas de toma de decisiones multicriterio: El Proceso Analítico Jerárquico (AHP por sus siglas en inglés) y el Proceso Analítico en Red (ANP por sus siglas en inglés). El ANP estudia las dependencias y la retroalimentación entre los elementos de la red. Como la aplicación práctica de ANP resulta compleja, se ha integrado el ANP con DEMATEL, tal y como se describe en la literatura. La metodología y los resultados de esta tesis se pueden reproducir en futuros procesos participativos porque ayuda a identificar interesados y seleccionar un grupo decisor, representativo de los actores de una región o área geográfica, y también a identificar y evaluar necesidades de desarrollo de la región objeto de estudio, teniendo en cuenta las opiniones de los interesados identificados. / [CA] La participació pública va ser introduïda com a concepte per Nacions Unides en la Declaració de Rio sobre Medi Ambient i Desenvolupament a 1992. A partir d'aquí es considera essencial que els interessats locals participin en els processos de presa de decisions relatives a polítiques públiques de desenvolupament local de la seva regió, ja que se suposa que els resultats d'aquestes intervencions han de donar resposta als seus interessos i necessitats. La selecció d'aquests interessats clau és crítica per assegurar la viabilitat, legitimitat i l'èxit de l'procés participatiu, ja que és essencial aconseguir resultats recolzats per un ampli consens. Per contra, si falla la col·laboració entre les autoritats i els interessats, es perd la confiança d'aquests i les probabilitats de fracàs de les propostes dutes a terme són molt altes. Per a la selecció dels interessats cal tenir en compte: la seva motivació o interès en participar en el procés, el seu coneixement, preferències, preocupacions i expectatives sobre el problema i el procés de presa de decisions. En aquesta tesi es desenvolupa un procés participatiu, basat en un cas d'estudi, en el qual es selecciona un nucli decisor que ajudi les autoritats competents a decidir quines són les àrees d'inversió que més contribueixen a satisfer els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS ). El cas d'estudi se centra en l'anàlisi i priorització de les necessitats de desenvolupament de la Regió de l'Meta (Colòmbia). La investigació es realitza en tres fases. En la primera fase es planteja el problema, els objectius i la metodologia d'investigació. En la segona fase es desenvolupa un procés de selecció i anàlisi d'interessats per a seleccionar un nucli decisor. A la tercera fase s'identifiquen i analitzen les necessitats de la Regió de l'Meta i es prioritzen en funció de el grau de satisfacció dels ODS. En el treball s'introdueix la tècnica Decision Making Trial and Evaluation Laboratory (DEMATEL), adaptat de manera nova, per al seu ús en l'anàlisi de grups d'interès; una nova proposta d'anàlisi d'influència, basada en categories (ràtings) i Anàlisi de Xarxes Socials. Es presenta una anàlisi comparativa dels resultats obtinguts pels diferents mètodes d'anàlisi d'interessats, es discuteixen els avantatges i desavantatges i se selecciona el nucli decisori. Per prioritzar les necessitats més sentides de la Regió, materialitzades en tretze àrees d'inversió, s'estudia com invertir en cada àrea satisfà els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Per a això s'empren dues tècniques de presa de decisions multicriteri: El Procés Analític Jeràrquic (AHP per les sigles en anglès) i el Procés Analític en Xarxa (ANP per les sigles en anglès). L'ANP estudia les dependències i la retroalimentació entre els elements de la xarxa. Com l'aplicació pràctica de ANP resulta complexa, s'ha integrat el ANP amb DEMATEL, tal com es descriu a la literatura. La metodologia i els resultats d'aquesta tesi es poden reproduir en futurs processos participatius perquè ajuda a identificar interessats i seleccionar un grup decisori, representatiu dels actors d'una regió o àrea geogràfica, i també a identificar i avaluar necessitats de desenvolupament de la regió objecte d'estudi, tenint en compte les opinions dels interessats identificats. / [EN] Public participation was introduced as a concept by the United Nations in the Rio Declaration on Environment and Development in 1992. Since then, it is considered essential for local stakeholders to participate in decision-making processes related to local development public policies in their region, since the results of these interventions are supposed to respond to their interests and needs. The selection of these key stakeholders is critical to ensure the viability, legitimacy, and success of the participatory process, as it is essential to achieve results supported by a broad consensus. On the contrary, if collaboration between the authorities and stakeholders fails, the trust of the latter is lost and the probability of failure of the proposals carried out is very high. For the selection of stakeholders, it is necessary to take into account: their motivation or interest in participating in the process, their knowledge, preferences, concerns and expectations about the problem and the decision-making process. This thesis develops a participatory process, based on a case study, in which a core decision-maker is selected to help the competent authorities decide which investment areas contribute most to meeting the Sustainable Development Goals (SDGs). The case study focuses on the analysis and prioritization of the development needs of the Meta Region (Colombia). The research is conducted in three phases. In the first phase, the problem, objectives, and research methodology are set out. In the second phase, a stakeholder selection and analysis process is developed to select a core decision-maker. In the third phase, the needs of the Meta Region are identified and analyzed and prioritized according to the degree of satisfaction of the SDGs. The paper introduces the Decision Making Trial and Evaluation Laboratory (DEMATEL) technique, adapted in a novel way, for use in stakeholder analysis; a new proposal for influence analysis, based on categories (ratings) and Social Network Analysis. A comparative analysis of the results obtained by the different stakeholder analysis methods is presented, their advantages and disadvantages are discussed, and the core decision maker is selected. To prioritize the most felt needs of the Region, materialized in thirteen investment areas, it is studied how investing in each area satisfies the Sustainable Development Goals (SDGs). Two multi-criteria decision-making techniques are used: the Analytical Hierarchical Process (AHP) and the Analytical Network Process (ANP). The ANP studies the dependencies and feedback between network elements. As the practical application of ANP is complex, ANP has been integrated with DEMATEL, as described in the literature. The methodology and results of this thesis can be replicated in future participatory processes because it helps to identify stakeholders and select a decision-making group, representative of the actors of a region or geographic area, and also to identify and evaluate development needs of the region under study, taking into account the opinions of the identified stakeholders. / León Camargo, A. (2021). Planteamiento de un proceso participativo para la propuesta y priorización de proyectos de desarrollo regional. Caso de estudio Departamento del Meta en Colombia [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/174853 / TESIS

[ES] El judo es un deporte complejo donde hay identificadas muchas variables multidisciplinares como por ejemplo la fuerza, la potencia, la velocidad, las habilidades técnicas y tácticas, la motivación, la gestión del estrés o la alimentación que tienen una importancia clave e influyen en el resultado final de los combates. Si bien muchos trabajos académicos han estudiado estas variables, generalmente de forma aislada o combinando unas pocas normalmente del mismo ámbito, se ha detectado que no existen estudios que hayan analizado un conjunto de variables multidisciplinares heterogéneas de manera integral, considerando al mismo tiempo variables de diferentes ámbitos (por ejemplo físicas, técnicas, psicológicas, de estilo de vida, etc) y analizado su impacto sobre el rendimiento estratégico de los judokas. Además, una vez que se han identificado esas variables multidisciplinares, es complejo determinar cuáles de ellas están directamente relacionadas con la capacidad del judoka para alcanzar sus objetivos estratégicos, los cuales pueden definirse como las principales metas estratégicas que el deportista pretende alcanzar a medio-largo plazo (por ejemplo, obtener la clasificación para los Juegos Olímpicos), y que por tanto condicionan el esfuerzo y la planificación del deportista. Por tanto, esta Tesis Doctoral desarrolla una propuesta metodológica para identificar, priorizar y cuantificar el impacto de variables multidisciplinares sobre el rendimiento en el ámbito del judo, proporcionando una visión más completa y global y, por extensión, valiosa información adicional para tomar decisiones importantes tales como preparar planes de entrenamiento o planificar el calendario de competiciones. Para ello, se aplica una técnica de ayuda a la toma de decisiones multicriterio, el Analytic Network Process, la cual posibilita la evaluación y cuantificación conjunta de dichas variables multidisciplinares, las cuales son heterogéneas y de las que de muchas no se poseen datos históricos y cuyo impacto sobre el rendimiento del judoka es difícil de determinar. En este sentido, es necesario tener en cuenta que existen también otras relaciones importantes, las interrelaciones entre variables, que también deben evaluarse. Por tanto, se consideran las siguientes relaciones entre variables: Relaciones entre un conjunto de variables multidisciplinares claves del judo y el rendimiento del deportista. Interrelaciones entre las variables multidisciplinares claves del judo que afectan al rendimiento. Interrelaciones entre los objetivos estratégicos definidos y que representan el rendimiento del deportista. Por todo ello, la presente Tesis Doctoral se estructura en diferentes capítulos de la siguiente forma: El Capítulo 1 describe el planteamiento y la estructura de la Tesis Doctoral. En el Capítulo 2 se realiza una revisión bibliográfica de los principales trabajos científicos, justificando el hueco investigador e identificando las principales variables multidisciplinares de judo. En el Capítulo 3 se lleva a cabo un estudio práctico de la importancia de las variables técnico-tácticas en judo, analizando para ello todos los torneos de judo de élite (Grand Prix, Gran Slam, Master y Campeonato del Mundo) celebrados en el año 2019. En el Capítulo 4 se presenta la propuesta metodológica desarrollada en el ámbito de la Tesis. Para ello, inicialmente se justifica el uso del Analytic Network Process como Técnica Multicriterio de Ayuda a la Toma de Decisiones más adecuada para aplicar en la presente Tesis, describiendo a continuación las cuatro fases de la metodología desarrollada. En el Capítulo 5 se aplica la propuesta metodológica al Centro de Alto Rendimiento de Judo de Valencia, donde un grupo de expertos formado a tal fin desarrolla las cuatro fases de la metodología para la categoría de -66 kgs. En el Capítulo 6 se presentan las principales conclusiones de la Tesis Doctoral y se proponen líneas futuras de investigación. / [CA] El judo és un esport complex on hi ha identificades moltes variables multidisciplinars com ara la força, la potència, la velocitat, les habilitats tècniques i tàctiques, la motivació, la gestió de l'estrès o l'alimentació que tenen una importància clau i influeixen en el resultat final dels combats. Si bé molts treballs acadèmics han estudiat aquestes variables, generalment de forma aïllada o combinant unes poques normalment de el mateix àmbit, s'ha detectat que no hi ha estudis que hagin analitzat un conjunt de variables multidisciplinars heterogènies de manera integral, considerant a el mateix temps variables de diferents àmbits (per exemple físiques, tècniques, psicològiques, d'estil de vida, etc.) i analitzat el seu impacte sobre el rendiment dels judokes. A més, una vegada que s'han identificat aquestes variables multidisciplinars, és complex identificar quines d'elles estan directament relacionades amb la capacitat de l'judoka per assolir els seus objectius estratègics, els quals poden definir-se com les principals fites estratègiques que l'esportista pretén assolir a mig-llarg termini (per exemple, obtenir la classificació per als Jocs Olímpics), i que per tant condicionen l'esforç i la planificació de l'esportista. Per tant, aquesta tesi doctoral desenvolupa una proposta metodològica per identificar, prioritzar i quantificar l'impacte de variables multidisciplinars sobre el rendiment en l'àmbit de l'judo, proporcionant una visió més completa i global i, per extensió, valuosa informació addicional per prendre decisions importants tals com preparar plans d'entrenament o planificar el calendari de competicions. Per a això, s'aplica una tècnica d'ajuda a la presa de decisions multicriteri, l'Analytic Network Process, la qual possibilita l'avaluació i quantificació conjunta d'aquestes variables multidisciplinars, les quals són heterogènies i de les que moltes no es posseeixen dades històriques i el impacte sobre el rendiment de l'jukoka és difícil de determinar. En aquest sentit, cal tenir en compte que existeixen també altres relacions importants, les interrelacions entre variables, que també s'han d'avaluar. Per tant, es consideren les següents relacions entre variables: Relacions entre un conjunt de variables multidisciplinars clau de judo i el rendiment de l'esportista. Interrelacions entre les variables multidisciplinars clau de judo que afecten el rendiment. Interrelacions entre els objectius estratègics definits i que representen el rendiment de l'esportista. Per tot això, la present Tesi Doctoral s'estructura en diferents capítols de la següent manera: El capítol 1 descriu el plantejament i l'estructura de la tesi doctoral. En el capítol 2 es realitza una revisió bibliogràfica dels principals treballs científics, justificant el buit investigador i identificant les principals variables multidisciplinars de judo. En el capítol 3, es porta a terme un estudi pràctic de la importància de les variables tècnic-tàctiques en judo, analitzant per a això tots els tornejos de judo d'elit (Grand Prix, Gran Slam, Master i Campionat del Món) celebrats a l'any 2019. En el capítol 4 es presenta la proposta metodològica desenvolupada en l'àmbit de la Tesi. Per a això, inicialment es justifica l'ús de l'Analytic Network Process com a Tècnica Multicriteri d'Ajuda a la Presa de Decisions més adequada per aplicar en la present Tesi, presentant a continuació les quatre fases de la metodologia desenvolupada. En el Capítol 5 s'aplica la proposta metodològica a el Centre d'Alt Rendiment de Judo de València, on un grup d'experts format a aquest fi desenvolupen les quatre fases de la metodologia per a la categoria de -66 kg. En el capítol 6 es presenten les principals conclusions de la tesi doctoral i es proposen línies futures d'investigació. / [EN] Judo is a complex sport where many multidisciplinary key variables, i.e. strength, power, speed, technical and tactical abilities, motivation or estrés management, which have a significant impact on the final result of combats have been identified. However, these studies have usually focused on either only one or a few variables from the same ambit instead of considering a full set of heterogeneous multidisciplinary variables at the same time, which are of different ambits such as physical, tactical-technical, psychological or lifestyle and, at the same time, assessing their impact over judokas' performance. Additionally, once these multidisciplinary variables are identified, it is a complex process to determine which ones are directly linked with the capacity of the athlete for reaching his/her strategic objectives, which can be defined as the main medium-long term strategic goals (i.e. to get the classification for the Olympic Games) and which, therefore, condition the judokas efforts and planning. Then, this Doctoral PhD Thesis develops a methodological proposal for identifying, priorisiting and quantifying the impact of a set of multidisciplinary variables on the strategic performance of judokas, providing a more complete and global vision and, extensively, valuable additional information to make important decisions such as designing training plans or planning the competitions calendar. To this end, a Multi-Criteria Decision Technique, the Analytic Network Proces, is applied, which allows to jointly evaluate and quantify such a set of multidisciplinary variables, which are heterogeneous and which many of them lack of historical data and whose impact on the judoka's performance is very difficult to determine. In this sense, it is also necessary to take into account the existence of other type of relationship, the inter-relationships between the multidisciplinary variables, which should also be assessed. Then the next relationships between variables are considered: Relationships between a set of multidisciplinary variables of judo that are affecting to the judoka's performance. Inter-relationships between the judo multidisciplinary variables. Inter-relationships between the strategic objectives that represent the judoka's performance. Therefore, this Doctoral PhD Thesis is structured as follows: In Chapter 1, the approach and structure are presented. In Chapter 2, a literature review is carried out, justifying the research gap and identifying the main judo multidisciplinary variables. In Chapter 3, a practical study of the importance of the tactical-variables in judo is carried out, analysing all the judo ellite tournaments of 2019. Chapter 4 presents the methodological proposal, justifying initially the application of the Analytic Network Process and then the phases of the methodology. In Chapter 5, the methodological proposal is applied to the High Performance Judo Center of Valencia, where a judo expert group applies the phases of the methodology for the under 66 kgs category. In Chapter 6, the main conclusions as well as the future research lines are presented. / Uriarte Marcos, S. (2021). Propuesta para identificar, priorizar y cuantificar el impacto de variables multidisciplinares sobre el rendimiento deportivo de élite aplicando Analytic Network Process. Una aplicación al Centro de Alto Rendimiento de Judo de Valencia [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/165363 / TESIS

[ES] La toma de decisiones en situaciones complejas y dinámicas representa un gran desafío para los tomadores de decisiones, quienes deben considerar múltiples criterios interdependientes. En este contexto, los métodos de análisis multicriterio de decisión (MCDA) son ampliamente utilizados, pero la mayoría de ellos asumen que los criterios son independientes, lo cual no es aplicable en la mayoría de los problemas del mundo real. El proceso analítico en red (ANP) es una técnica de MCDA que permite modelar las interacciones entre los criterios de decisión, lo que la hace más aplicable a problemas reales. ANP es una generalización del método de proceso jerárquico analítico (AHP), pero a diferencia de este último, reconoce las influencias recíprocas entre los elementos en un problema de toma de decisiones. ANP utiliza una red ponderada y dirigida para modelar estas interacciones, lo que permite una modelización más realista y precisa del problema. Aunque ANP es el método preferido para modelar situaciones de interdependencia y retroalimentación, presenta desafíos en la práctica, particularmente debido al gran número de comparaciones por pares requeridas. Esta tesis aborda la complejidad de ANP y su principal desafío: las matrices de comparación por pares que miden la influencia de un elemento sobre otro en la red. Se presenta un modelo híbrido de ANP simplificado con la técnica DEMATEL que reduce el número de comparaciones por pares necesarias mediante la utilización de escalas de influencia directa, lo que lo hace más factible de aplicar en la práctica. Además, se han recomendado escalas de medición de influencia directa para normalizar los valores numéricos obtenidos, dividiendo por la suma en lugar de una matriz de transición. La medida se vuelve más precisa con más divisiones de escala. En el estudio de caso presentado, se demostró que la propuesta de modelo combinado DEMATEL basado en ANP puede reducir en promedio el 42% del número de preguntas necesarias en comparación con el modelo ANP original, y aun así obtener resultados similares. / [CA] La presa de decisions en situacions complexes i dinàmiques representa un gran desafiament per als prescriptors, els quals han de considerar múltiples criteris interdependents. En aquest context, els mètodes d'anàlisi multicriteri de decisió (MCDA) són àmpliament utilitzats, però la majoria d'ells assumeixen que els criteris són independents, la qual cosa no és aplicable en la majoria dels problemes del món real. El procés analític en xarxa (ANP) és una tècnica de MCDA que permet modelar les interaccions entre els criteris de decisió, la qual cosa la fa més aplicable a problemes reals. ANP és una generalització del mètode de procés jeràrquic analític (AHP), però a diferència d'aquest últim, reconeix les influències recíproques entre els elements en un problema de presa de decisions. ANP utilitza una xarxa ponderada i dirigida per modelar aquestes interaccions, la qual cosa permet una modelització més realista i precisa del problema. Encara que ANP és el mètode preferit per modelar situacions d'interdependència i retroalimentació, presenta desafiaments en la pràctica, particularment a causa del gran nombre de comparacions per parells requerides. Aquesta tesi aborda la complexitat d'ANP i el seu principal desafiament: les matrius de comparació per parells que mesuren la influència d'un element sobre un altre en la xarxa. Es presenta un model híbrid d'ANP simplificat amb la tècnica DEMATEL que redueix el nombre de comparacions per parells necessàries mitjançant l'utilització d'escales d'influència directa, la qual cosa el fa més factible d'aplicar en la pràctica. A més, s'han recomanat escales de mesura d'influència directa per normalitzar els valors numèrics obtinguts, dividint per la suma en lloc d'una matriu de transició. La mesura es torna més precisa amb més divisions d'escala. En l'estudi de cas presentat, es va demostrar que la proposta de model combinat DEMATEL basat en ANP pot reduir en promig el 42% del nombre de preguntes necessàries en comparació amb el model ANP original, i encara obtenir resultats similars. / [EN] Decision-making in complex and dynamic situations poses a great challenge for decision makers who must consider multiple interdependent criteria. In this context, multicriteria decision analysis (MCDA) methods are widely used, but most of them assume that criteria are independent, which is not applicable in most real-world problems. Analytic network process (ANP) is an MCDA technique that allows modeling the interactions between decision criteria, making it more applicable to real-world problems. ANP is a generalization of the analytic hierarchy process (AHP), but unlike the latter, it recognizes reciprocal influences between elements in a decision-making problem. ANP uses a weighted and directed network to model these interactions, allowing for a more realistic and accurate modeling of the problem. Although ANP is the preferred method for modeling interdependence and feedback situations, it presents challenges in practice, particularly due to the large number of pairwise comparisons required. This thesis addresses the complexity of ANP and its main challenge: the pairwise comparison matrices that measure the influence of one element on another in the network. A simplified hybrid ANP model with the DEMATEL technique is presented, which reduces the number of pairwise comparisons required by using direct influence scales, making it more feasible to apply in practice. Additionally, recommended direct influence measurement scales have been suggested to normalize the numerical values obtained by dividing by the sum instead of a transition matrix. The measure becomes more precise with more scale divisions. In the case study presented, it was demonstrated that the proposed DEMATEL-ANP combined model can reduce on average 42% of the necessary questions compared to the original ANP model, and still obtain similar results. / Schulze González, EA. (2023). Análisis del uso de escalas de medida de influencia en el proceso analítico de redes (ANP) para la toma de decisiones multicriterio [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/196689