Los protozoos pertenecientes al género "Perkinsus" son parásitos de numerosas especies de bivalvos y gasterópodos marinos. Los efectos deletéreos de esta parasitosis son dependientes de las condiciones medioambientales, habiéndose constatado que temperaturas y salinidades elevadas aumentan la prevalencia y la intensidad de la infección. El ciclo vital conocido de estos protozoos lo componen trofozoitos, hipnosporas y zoosporas, siendo los trofozoitos el estadio vegetativo que prolifera en el tejido conjuntivo del huésped. El parasitismo de "Perkinsus" induce diferentes respuestas defensivas según el huésped y la especie. Las almejas venéridas "Tapes semidecussatus" y "T. decussatus" desarrollan frente a la infección de "P. atlanticus" una reacción inflamatoria, mediada por hemocitos granulares, que causa la encapsulación de este parásito. Si bien la encapsulación es una estrategia defensiva habitual tanto en moluscos como en otros grupos de invertebrados, la desarrollada por estas almejas contra los trofozoitos de "P. atlanticus" exhibe características singulares. Así, mientras las cápsulas de moluscos suelen estar compuestas por hemocitos, células semejantes a fibroblastos y fibras del tejido conjuntivo, en estas almejas venéridas, los trofozoitos de "P. atlanticus" son encapsulados por un material de naturaleza no fibrilar secretado por los hemocitos infiltrados en la vecindad de los parásitos.El componente mayoritario de la cápsula es un polipéptido (p225) de un peso molecular aproximado de 225 kDa. Los ensayos de deglucosilación revelan que p225 no está glucosilado, dado que ni la incubación con Endo II ni la fi-eliminación alcalina mostraron un efecto detectable en su peso molecular. La imnunolocalización de este polipéptido indica que "p225" es almacenado en los gránulos de los granulocitos infiltrados, siendo secretado y organizado como una cápsula alrededor de los trofozoitos. Asimismo, la ausencia de este polipéptido, demostrado por "Western-blot" e inmunolocalización, en los animales no parasitados, indica que "p225" es un producto de nueva expresión asociado con esta parasitosis.Los hemocitos granulares son las células implicadas en la respuesta inflamatoria que "Tapes" spp. desarrolla contra los trofozoitos de "P. atlanticus", coincidiendo, de este modo, con el principal tipo hemocitario identificado en las cápsulas de moluscos. Sin embargo, los granulocitos que componen esta reacción celular exhiben características diferenciales respecto a los circulantes. Así, mientras los granulocitos circulantes de "T. semidecussatus" muestran gránulos de contenido flocular con un halo lúcido periférico, los granulocitos localizados en las proximidades de los trofozoitos se caracterizan por la presencia de numerosos gránulos de contenido homogéneo con abundantes membranas internas. Estas observaciones estructurales y los resultados obtenidos mediante el suero contra "p225" indican que una vez que los hemocitos granulares han accedido al tejido conjuntivo de los órganos parasitados sufren un proceso de rediferenciación dando lugar a un nuevo tipo celular de carácter secretor. La secreción ocurre en la estricta inmediación de los trofozoitos e implica la muerte de los granulocitos.Aunque tanto la respuesta defensiva elaborada por "T. semidecussatus", como la desarrollada por "T. decussatus" conllevan la encapsulación de los trofozoitos de "P. atlanticus", estas respuestas exhiben características diferenciales. Así, mientras la reacción celular de "T. semidecussatus" está organizada en áreas individualizadas, separadas por elementos del tejido conjuntivo aquélla de "T. decussatus" está compuesta por una única masa hemocitaria, sin fibras ni células de origen conjuntivo. Asimismo, los gránulos de los granulocitos rediferenciados de "T. decussatus" muestran menos membranas internas y, además, sin la típica ordenación en paralelo de "T. semidecussatus". Por último, aunque mediante el suero contra "p225" se observó inmunoreactividad en "T. decussatus" en los mismos compartimentos intra y extracelulares relacionados con la síntesis secreción y depósito de "p225" que lo fueron en "T. Semidecussatus", las estimaciones de la densidad de marca, para cada uno de los compartimentos, señalan una disminución relativa de ésta en "T. decussatus".Por otra parte, los resultados obtenidos tras la inoculación de cuerpos extraños en "T. semidecussatus" demuestran que el parasitismo de "P. atlanticus" induce específicamente la rediferenciación de los granulocitos infiltrados y la subsiguiente expresión de "p225"; ni heridas experimentales, ni la inoculación de material biológico de diferente tamaño, como bacterias, algas o hipnosporas no viables de "P. atlanticus", induce esta reacción celular específica. Así, aunque los hemocitos granulares asociados a las áreas inoculadas exhibieron actividad fagocítica, en ningún punto del experimento se observaron procesos de secreción por parte de estas células. En cualquier caso, estos hemocitos granulares no expresaron "p225", el componente mayoritario de la cápsula secretado por los granulocitos de la reacción celular.Tras la administración de 5'-bromodeoxiuridina, tan sólo un pequeño número de granulocitos de la reacción celular mostraron reactividad. Sin embargo, en el tejido conjuntivo epicárdico se observaron diferencias significativas entre los animales parasitados y aquéllos libres de la infección. Estos resultados evidencian que esta respuesta defensiva, basada en una reacción inflamatoria, es consecuencia del reclutamiento de hemocitos y de su rediferenciación, siendo repuestos los niveles hemocitarios mediante la actividad proliferativa de este tejido especializado. / Protozoa of the genus "Perkinsus" (Apicomplexa. Perkinsea) are major disease agents in marine molluscs and they have been associated with large-scale mortality in bivalves and gastropods worldwide. The life cycle of those protozoa consists of trophozoiles, hipnospores and zoospores, trophozoites being the vegetative stage observed in the connective tissue of the hosts.The venerid clams "Tapes semidecussatus" and "T. decussates" develop an inflammatory response, based on a cellular reaction, against "Perkinsus atlanticus" infection. This reaction involves the infiltration of granule-containing haemocytes. The holocrine secretion by the granulocytes gives rise la the encapsulation of the trophozoites. The main component of the capsule is a polypeptide (p225) of about 225 kDa, which is slightly glycosylated. The immunolocalization of this polypeptide shows that p225 is stored in the granules of the granulocytes, and is secreted, in a polarized way, around the trophozoites, leading lo their encapsulation. Moreover, the absence of this polypeptide in non-parasitized specimens, confirmed by Western-blot and immunolocatization, indicates that p225 is produced "de novo" in response to the parasitosis. On the other hand, ultrastructural observations and the results obtained by means of the serum against p225 indicate that under parasite induction these infiltrated granular haemacytes redifferentiate, giving rise to secretory granulocytes.After 5'-bromodeoxyuridine administration, only a few granulocytes of the cellular reaction were labelled. However, significant differences between parasitized and non-parasitized specimens were observed in the epicardic connective tissue. These results show that this defensive reaction involves the infiltration and redifferentiation of granular haemocytes without cell division, and that haemocyte levels are recovered by means of the proliferative activity of this specialized tissue.

La present memòria té com a principals objectius investigar sobre la relació dels diferents protozous ciliats vers els paràmetres d'enginyeria que s'utilitzen per al cootrol dels reactors biològics de fangs actius de les estacions depuradores d'aigües residuals, així com poder utilitzar els resultats obtinguts per al millorament del funcionament i control de les plantes depuradores d'aigües residuals. Per altra banda i per a comprendre els factors limitants dels reactors biològics s'estudien diversos tòxics, concretament s'efectua l'estudi en bioassatjos i s'han escollit dos metalls pesants (el Zinc i el Plom) i el Fenol. Posteriorment s'efectua l'estudi del Zinc en Planta Pilot. Alhora s'analitza també un control de les concentracions de metall en una planta pilot experimental i en una planta urbana. L'estudi es basa en els resultats de les anàlisis biològiques, físiques i químiques obtingudes en una planta pilot i en tres plantes depuradores urbanes durant un any.L'estudi dels microorganismes i específicament dels ciliats ens aporta informació en dos camps el de la sistemàtica, i ecologia de les espècies del sistema que constitueix els fangs actius i en el funcionament biològic de les plantes de fangs actius. L'estudi de les metodologies emprades en aquest camp ens ha portat a aprofundir-les per treure'n més informació. Hem elaborat noves metodologies i hem efectuat modificacions a d'altres ja existents. Destaquem els principals resultats i cooclusions obtinguts;1) Es determinen faunísticameot 33 espècies de ciliats. El nombre d'espècies fixades al substrat és superior a les altres formes i cal destacar l'Ordre Peritrichida. En nombre d'individus els ordres Peritrichida i Hypotrichida són els més abundants i en algun cas l'abundàocia de l'ordre Scuticociliatid correspon a elevats creixements de Uronema marinum.2) Es desenvolupa una equació matemàtica per tal de poder quantificar fàcilment els difernts tipus d'organismes filamentosos en viu i en fresc. Després de la realització de nombroses observacions s'ha arribat a la conclusió que existeix una relació molt estreta entre la longitud d'un segment i el nombre d'interseccions que s'obté creuant aquest segment amb una mostra de línies a l'atzar i independentment de la forma d'aquestes línies o filaments. S'obté que el nombre d'interseccions obtingudes és directament proporcional a la longitud total dels filaments d'una mostra.3) Es desenvolupa un nou model d'enginyeria per tal de valorar l'edat dels fangs. L'estudi del citat model amb dades reals demostra la seva utilitat obtenint interessants resultats sobre la dinàmica de poblacions mentre augmenta l'edat dels fangs. S'obté que per sobre de 12 dies d'edat de fangs no hi ha augment de la concentració de ciliats.En l'estudi de la relació entre els paràmetres físico-químics i les concentracions de protozous ciliats, el paràmetre que dóna un coeficient de correlació més elevat a nivell multivariant (múltiples espècies) i univariant (una sola espècie) és l'edat de fangs obtinguda a partir del model proposat.4) S'estudia la variació de la velocitat de divisió cel.lular, el resultat del qual enfront a la concentració d'individus ens dóna un nou valor de judici, tant o més important per valorar la relació de les espècies amb un detenninat paràmetre i per poder trobar el rang òptim de desenvolupament de cada espècie. Es determina per a cada espècie estudiada la variació de la velocitat de divisió segons els següents paràmetres físico-químics: Oxigen dissolt, edat de fangs (a partir del model proposat), càrrega màssica i DBO, de decantador primari i secundari.5) L'estudi de l'afinitat de les espècies de ciliats ens permet concloure que la interdependència que existeix respecte entre les espècies es efímera i canvia d'una estació a un altre. Per tant, les associacions trobades varien principalment segons els valors dels paràmetres físico-químics.6) S'observa que existeix una relació inversament proporcional entre la diversitat específica dels ciliats i la càrrega màssica. Essent així els ciliats indicadors no tan sols de la qualitat de l'aigua tractada sinó de la qualitat de l'aigua que entra en el procés.7) En l'estudi de la toxicitat del Zn s'observa que la seva disponibilitat pot variar al llarg del tractament. En l'efluent es produeix una redissolució del Zn, atribuïble molt probablement a la disminució de la matèria orgànica. La seva toxicitat indueix l'encistament d' Opercularia minima. Respecte el Pb s'observa que en les aigües residuas utilitzades precipita tot, i a 550 mg/l. màxima concentració testejada no es produeixen efectes tòxics.8) La concentració d'oxígen dissolt és un dels principals factors que limiten la velocitat de creixement cel.lular dels ciliats, essent el gènere Vorticella el que necessita una concentració més elevada d'oxigen dissolt per sobre de 3 ppm per assolir una velocitat de divisió més elevada.9) L'augment de la concentració de ciliats significa una reducció de la DBO, de l'efluent, si bé per disminuir-la per sota dels 15 ppm, ha d'augmentar molt el quocient (concentració de ciliats/càrrega màssica) respecte la DB05 de l'efluent, la corba que s'obté té una forma semblant a una exponencial inversa.10) Es proposen unes taules estadístiques per relacionar els diferents organismes i els paràmetres d'enginyeria. La utilització de les quals optimitza el diagnòstic. Aquestes taules estadístiques es basen amb les dades obtingudes i s'obté per a cada concentració d'individus d'una espècie determinada un valor mitjà de cada paràmetre físico-químic estudiat. Per a cada valor mitjà també s'obté la seva variança, de forma que alhora de pronosticar un paràmetre físico-químic s'efectua la mitjana ponderada respecte la variança. / This thesis aims to study the relationship between protozoan ciliates and the engineeringparameters that are used in activated sludge wastewater treatment plants. The results may be used to improve the functioning and control of such plants. Furthermore, in order to understand the limiting factors in biological reactors, various toxics are studied: zinc, lead and phenol. The study is based on the results of biological, chemical and physical analyses obtained in a pilot plant and in three urban sewage treatment plants over one year. Methodological studies in this field have not only provided more information but have also helped in the modification and development of existing methods.1) A mathematical equation bas been developed which will easily aid the counting the different kinds of filamentous organisms "in vivo".2) A new engineering model bas been developed which will determine the MCRT. The study of this model with real data demonstrated its utility, since interesting results were obtained on the of population dynamics as the MCRT varies.3) We study variation in the cell growth rate, whose results constitute new values for characterization of the process.4) We determine the existence of an inverse proportional relationship between ciliate specific diversity and organic loading rate.5) It was observed that availability of zinc could vary during the treatment. Its toxicity induced encystement of "Opercularia minima". In sewage water lead salts were rapidly precipitated, and when the maximum concentration tested reached 500 mg/l no toxic effects were observed.