On the basis of the revision of the power to impose on government procurement matter, the author analyses the content and scope of Plenary Court agreement 1/2015-TCE; to the light of the juridical and factual that will occur with the emission and issue of this binding precedent.In addition, the author works a prediction of the eventual contradictions on the application of the Plenary Court agreement that may occur in the juridical administrative system and the harmful consequences of the effectiveness of it. / A partir de la revisión de la potestad sancionadora en materia de contratación pública, elautor analiza el contenido y los alcances del Acuerdo de Sala Plena 1/2015-TCE; a la luz de las implicancias jurídicas y fácticas que se presentarán con la emisión y publicación de este precedente vinculante.Adicionalmente, se prevé las eventuales contradicciones en que la aplicación de este Acuerdo de Sala Plena puede generar en el ordenamiento jurídico administrativo; así como las nefastas consecuencias de su vigencia.

[ES] A lo largo de más de un siglo de historia de la industria del automóvil, los cambios tecnológicos y la externalización de algunos procesos productivos, han precisado que los proveedores de los grandes constructores desarrollaran nuevas y mayores capacidades. Con ello también se han establecido unas relaciones colaborativas más activas entre los diferentes agentes que forman parte de la industria del automóvil. Recientemente se anunciaba una revolución en la movilidad, la cual generaría cambios disruptivos en la industria del automóvil. Cambios que vendrían provocados por las nuevas normativas de emisiones contaminantes, la necesidad de hacer unas ciudades más habitables y sostenibles, así como la conectividad, los vehículos de conducción autónoma y la movilidad compartida (Neckermann, 2015). Los nuevos requisitos y necesidades suponen un entorno de grandes incertidumbres. Esta situación está provocando el debate en la industria del automóvil la cual ha de hacer frente a importantes retos tecnológicos, manteniendo su competitividad, a la vez que debe continuar satisfaciendo a sus clientes. Una de las claves para mantener el éxito y la competitividad de las empresas que conforman la industria del automóvil pasa por su capacidad en adaptar sus cadenas de valor a dichos cambios. Esto significa establecer cadenas de valor responsivas capaces de afrontar los cambios y oscilaciones a las demandas de los mercados. Ante ese panorama, cabe preguntarse si la industria del automóvil, ubicada en España, está preparada para afrontar las necesidades actuales y futuras de un mercado cada vez más cambiante. En caso contrario, conviene conocer qué acciones deberían emprender para mantener el atractivo que ha llevado a los grandes constructores, y también a importantes proveedores de primer nivel, a continuar realizando inversiones como las que se han llevado a cabo en las últimas décadas. Con este fin, en este trabajo de investigación se ha estudiado la situación de los constructores de automóviles y el modo en que éstos establecen sus relaciones con los proveedores que conforman la industria auxiliar. A lo largo de esta tesis se han ido identificando aquellos factores que influyen en dichas relaciones. Los cuales abarcan desde la comunicación interempresarial y la confianza mutua, hasta las actividades para la introducción de la industria 4.0, o el desarrollo y adquisición de nuevas capacidades y competencias. Se ha tenido en cuenta también la influencia de esas relaciones en la mejora de las cadenas de valor responsivas. Asimismo, se ha realizado una revisión de las Agrupaciones Empresariales Innovadoras - en adelante AEIs -, o clústers del automóvil organizados en España y la labor que estos ejercen en el fortalecimiento de las relaciones cliente-proveedor. La contribución más relevante del presente trabajo es la aportación a la industria del automóvil establecida en España del estado del arte del modo en que se desarrollan las relaciones entre la industria auxiliar y sus clientes, es decir, con los OEMs o los proveedores de nivel superior. Asimismo, se incluye el papel que desempeñan los clústers del automóvil o AEIs en esas relaciones. Mediante el estudio cualitativo y cuantitativo realizado de las empresas proveedoras, así como de los clústers existentes en España, se ha identificado la existencia de cadenas de valor responsivas que contribuyen a la competitividad de la industria automotriz. Al mismo tiempo se ha establecido la fortaleza y debilidad de los diferentes clústers y el rol desempeñado. Finalmente, esta tesis sugiere la continuación de este trabajo de investigación ampliándolo a los OEMs para identificar el rol de liderazgo que desempeñan en la gobernanza de los clústers y la dependencia de las estrategias establecidas por sus sedes centrales. / [CA] Al llarg de més d'un segle d'història de la indústria de l'automòbil, els canvis tecnològics i l'externalització d'alguns processos productius han precisat que els proveïdors dels grans constructors desenvoluparen noves i majors capacitats. Amb això també s'han establit unes relacions col·laboratives més actives entre els diferents agents que formen part de la indústria de l'automòbil. Recientment s'anunciava una revolució en la mobilitat, la qual generaria canvis disruptius en la indústria de l'automòbil. Canvis que vindrien provocats per les noves normatives d'emissions contaminants, la necessitat de fer unes ciutats més habitables i sostenibles, així com la connectivitat, els vehicles de conducció autònoma i la mobilitat compartida (Neckermann, 2015). Els nous requisits i necessitats suposen un entorn de grans incerteses. Aquesta situació està provocant el debat en la indústria de l'automòbil, la qual ha de fer front a importants reptes tecnològics, mantenint la seua competitivitat, alhora que ha de continuar satisfent als seus clients. Una de les claus per a mantindre l'èxit i la competitivitat de les empreses que conformen la indústria de l'automòbil passa per la seua capacitat a adaptar les seues cadenes de valor a aquests canvis. Això significa establir cadenes de valor responsives capaços d'afrontar els canvis i oscil·lacions a les demandes dels mercats. Davant aqueix nou panorama, cal preguntar-se si la indústria de l'automòbil, situada a Espanya, està preparada per a afrontar les necessitats actuals i futures d'un mercat cada vegada més canviant. En cas contrari, convé conéixer quines accions haurien d'emprendre per a mantindre l'atractiu que ha portat als grans constructors, i també a importants proveïdors de primer nivell, a continuar realitzant inversions com les que s'han dut a terme en els últims anys. A aquest efecte, en aquest treball de recerca hem estudiat la situació dels constructors i com aquests estableixen les seues relacions amb els proveïdors que conformen la indústria auxiliar. Al llarg d'aquesta tesi s'han anat identificant aquells factors que influeixen en aquestes relacions. Els quals abasten des de la comunicació interempresarial i la confiança mútua, fins a les activitats per a la introducció de la indústria 4.0, o el desenvolupament i adquisició de noves capacitats i competències. Així com la influència d'aqueixes relacions en la millora de les cadenes de valor responsives. També s'ha realitzat una revisió de les Agrupacions Empresarials Innovadores - d'ara en avant AEIs -, o clústers de l'automòbil organitzats a Espanya i la labor que aquests exerceixen en l'enfortiment de les relacions client-proveïdor. La principal contribució d'aquest estudi és l'aportació a la indústria de l'automòbil establida a Espanya de l'estat de l'art en les relacions que manté la indústria auxiliar amb els seus clients, es dir OEMs i Tiers de nivel superior, així com el paper que exerceixen en aquestes relacions els clústers de l'automòbil o AEIs. Mitjançant l'estudi qualitatiu i quantitatiu realitzat de les empreses proveïdores, així com dels clústers existents a Espanya, s'ha identificat l'existència de cadenes de valor responsives que contribueixen a la competitivitat de la indústria automotriu. Al mateix temps s'ha establit la fortalesa i feblesa dels diferents clústers i el rol que exerceixen. Finalment, aquesta tesi suggereix la continuació d'aquest treball de recerca ampliant-lo als OEMs per a identificar el rol de lideratge eixercit en la governança dels clústers i la dependència de les estratègies establides per les seues seus centrals. / [EN] Throughout more than a century of history of the automobile industry, the technological changes and the outsourcing of some production processes, have required that the suppliers of the most important automobile manufacturers develop new and greater capacities. Within this new environment, more active collaborative relationships have also been established between the different agents that are part of the automotive industry. Recently, it was announced a revolution in mobility, which would generate disruptive changes in the automotive industry. Changes that would be caused by the new regulations on polluting emissions, the need to make cities more liveable and sustainable, as well as the connectivity, the autonomous driving vehicles and the shared mobility (Neckermann, 2015). The new requirements and needs represent an environment of great uncertainties. This situation is causing the debate in the automotive industry, which must face important technological challenges, while maintaining its competitiveness, and continuing to satisfy its customers. One of the keys to maintain the success and competitiveness of the companies that make up the automotive industry is their ability to adapt their value chains to these changes. This means establishing responsive value chains capable of dealing with changes and oscillations to the demands of the markets. In front of this new panorama, it is worth wondering if the automobile industry, located in Spain, is prepared to face the current and future needs of an increasingly changing market. If not, it is important to know what actions they should take to maintain the attractiveness that has led important car manufacturers, as well as major first level suppliers, to continue making investments such as those that have been carried out in recent past years. For this purpose, in this research work it has been studied the situation of the automobile manufacturers and how they establish their relationships with the suppliers that make up the supply industry. Throughout this thesis, those factors that influence these relationships have been identified, from inter-company communication and mutual trust, to the introduction of industry 4.0 activities, or the development and acquisition of new skills and competencies. Identified as well, are the influence of these relationships in the improvement of responsive value chains. A review has also been carried out of the Innovative Business Groups - hereinafter AEIs -, or those automobile clusters organized in Spain and the task they carry out in strengthening customer-supplier relationships. The contribution of this study is the report to the automotive industry established in Spain of the state of the art in the relationships that the auxiliary industry maintains with its customers, i.e.: OEMs and Tiers 1, as well as the role that automotive clústers or AEIs play in these relationships. Through the qualitative and quantitative study carried out of the supplier companies, as well as of the existing clusters in Spain, the existence of responsive value chains that contribute to the competitiveness of the automotive industry has been identified. At the same time, the strength and weakness of the different clusters and the role played have been established. Finally, this thesis suggests the continuation of this research work, extending it to OEMs to identify their leadership role in the governance of the clusters, and the dependence on the strategies established by their headquarters. / Collado Fuentes, A. (2022). Relación cliente-proveedor como ventaja competitiva en la industria del automóvil. Aplicación al clúster del automóvil de la Comunidad Valenciana [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/182418

Tesis por compendio / [ES] Los métodos multicriterio proporcionan un enfoque analítico y estructurado para la toma de decisiones en la gestión de la cadena de suministro, que permiten evaluaciones basadas en múltiples criterios, esenciales para gestionar socios comerciales sostenibles. El objetivo de esta tesis es contribuir a la gestión sostenible de la cadena de suministro desarrollando nuevos modelos y técnicas multicriterio para evaluar proveedores y clientes. Se han diseñado modelos que incorporan las preferencias empresariales para tomar decisiones colaborativas en la selección y clasificación transparente de alternativas basadas en criterios sostenibles. También se han desarrollado métodos para clasificar las alternativas en grupos ordenados y evaluar su calidad. Tanto los modelos como los métodos se han validado mediante casos empíricos y comparado con enfoques alternativos. La metodología se basa en una profunda revisión bibliográfica y en el conocimiento experto de profesionales en la cadena de suministro. Los modelos multicriterio propuestos emplean técnicas como el Analytic Hierarchy Process (AHP), la Multi-Attribute Utility Theory (MAUT) y PROMETHEE. También se han desarrollado tres algoritmos para la clasificación de alternativas (nominal y ordenada). En primer lugar, se ha propuesto un modelo multicriterio híbrido y se ha validado con datos reales para homologar y seleccionar proveedores de tecnología, así como para su priorización y clasificación. Este modelo integra métodos compensatorios (AHP, MAUT) y no compensatorios (PROMETHEE, FlowSort) en una jerarquía con criterios de sostenibilidad. La validación del modelo en un contexto real y su comparación con un modelo alternativo ha demostrado su capacidad para proporcionar información relevante y transparente en la toma de decisiones para la evaluación sostenible de proveedores de tecnología en el sector bancario. En segundo lugar, se ha diseñado un nuevo algoritmo, denominado Global Local Net Flow sorting (GLNF sorting), que clasifica alternativas en grupos ordenados a partir de los flujos netos generados en búsquedas globales y locales con PROMETHEE. Adicionalmente, se ha diseñado el algoritmo SILhouette for Sorting (SILS) para calcular un índice de calidad en las clasificaciones. Ambos algoritmos se han validado empíricamente en la segmentación de proveedores y sus resultados se han comparado con otros métodos publicados. Por una parte, GLNF sorting destaca al mejorar la discriminación entre proveedores cercanos a los perfiles limitantes de los grupos, aprovechando el nivel de similitud preferencial entre alternativas. Por otra, SILS mejora la calidad de las asignaciones y permite un análisis detallado que facilita la toma de decisiones. En tercer lugar, se ha propuesto un sistema de segmentación de clientes B2B basado en transacciones y colaboración, aplicando AHP y GLNF sorting. Validado con 8,157 clientes de una multinacional, se ha evaluado con SILS y estadística descriptiva. Comparado con K-means, el modelo genera clasificaciones más homogéneas y robustas. Esta herramienta permite a las empresas automatizar decisiones y llevar a cabo análisis detallados para mejorar las relaciones con los clientes, alineándose con sus estrategias de colaboración y enfoques de mercado. En cuarto lugar, las búsquedas globales y locales se han utilizado para proponer un algoritmo de clasificación nominal basado dos dimensiones, que proporciona una matriz estratégica muy útil para los gestores de cadena de suministro. Por último, se ha desarrollado el paquete de software PrometheeTools en R, que automatiza la aplicación de PROMETHEE, GLNF sorting y SILS para resolver problemas multicriterio de priorización y clasificación de alternativas. Este paquete se ha validado con éxito y destaca por su eficiencia en PROMETHEE con miles de alternativas. Está disponible en acceso abierto en el repositorio CRAN para su utilización por investigadores y profesionales interesados en toma de decisiones multicriterio. / [CA] Els mètodes multicriteri proporcionen un enfocament analític i estructurat per a la presa de decisions en la gestió de la cadena de subministrament, que permeten avaluacions basades en múltiples criteris, essencials per a gestionar socis comercials sostenibles. L'objectiu d'aquesta tesi és contribuir a la gestió sostenible de la cadena de subministrament desenvolupant nous models i tècniques multicriteri per a avaluar proveïdors i clients. S'han dissenyat models que incorporen les preferències empresarials per a prendre decisions col·laboratives en la selecció i classificació transparent d'alternatives basades en criteris sostenibles. També s'han desenvolupat mètodes per a classificar les alternatives en grups ordenats i avaluar-ne la qualitat. Tant els models com els mètodes s'han validat mitjançant casos empírics i comparat amb enfocaments alternatius. La metodologia es basa en una profunda revisió bibliogràfica i en el coneixement expert de professionals en la cadena de subministrament. Els models multicriteri proposats empren tècniques com ara el procés analític jeràrquic (AHP), la teoria d'utilitat multiatribut (MAUT) i PROMETHEE. També s'han desenvolupat tres algoritmes per a la classificació d'alternatives (nominal i ordenada). En primer lloc, s'ha proposat un model multicriteri híbrid i s'ha validat amb dades reals per a homologar i seleccionar proveïdors de tecnologia, així com per a la seua priorització i classificació. Aquest model integra mètodes compensatoris (AHP, MAUT) i no compensatoris (PROMETHEE, FlowSort) en una jerarquia amb criteris de sostenibilitat. La validació del model en un context real i la seua comparació amb un model alternatiu n'ha demostrat la capacitat per a proporcionar informació rellevant i transparent en la presa de decisions per a l'avaluació sostenible de proveïdors de tecnologia en el sector bancari. En segon lloc, s'ha dissenyat un nou algoritme, denominat Global Local Net Flow sorting (GLNF sorting), que classifica alternatives en grups ordenats a partir dels fluxos nets generats en cerques globals i locals amb PROMETHEE. Addicionalment, s'ha dissenyat l'algoritme SILhouette for Sorting (SILS) per a calcular un índex de qualitat en les classificacions. Ambdós algoritmes s'han validat empíricament en la segmentació de proveïdors i els seus resultats s'han comparat amb altres mètodes publicats. D'una banda, GLNF sorting destaca en millorar la discriminació entre proveïdors pròxims als perfils limitants dels grups, que aprofita el nivell de similitud preferencial entre alternatives. De l'altra, SILS millora la qualitat de les assignacions i permet una anàlisi detallada que facilita la presa de decisions. En tercer lloc, s'ha proposat un sistema de segmentació de clients B2B basat en transaccions i col·laboració, aplicant AHP i GLNF sorting. Validat amb 8,157 clients d'una multinacional, s'ha avaluat amb SILS i estadística descriptiva. Comparat amb K-means, el model genera classificacions més homogènies i robustes. Aquesta eina permet a les empreses automatitzar decisions i portar a cap anàlisis detallades per a millorar les relacions amb els clients, que s'alineen amb les seues estratègies de col·laboració i enfocaments de mercat. En quart lloc, les cerques globals i locals s'han utilitzat per a proposar un algoritme de classificació nominal basat en dues dimensions, que proporciona una matriu estratègica molt útil per als gestors de la cadena de subministrament. Finalment, s'ha desenvolupat el paquet de programari PrometheeTools en R, que automatitza l'aplicació de PROMETHEE, GLNF sorting i SILS per a resoldre problemes multicriteri de priorització i classificació d'alternatives. Aquest paquet s'ha validat amb èxit i destaca per la seua eficiència en PROMETHEE amb milers d'alternatives. Està disponible en accés obert en el repositori CRAN per a la utilització per investigadors i professionals interessats en la presa de decisions multicriteri. / [EN] Multicriteria methods provide an analytical and structured approach to decision making in supply chain management. These techniques allow multicriteria evaluations, which are essential for choosing and managing sustainable business partners. The aim of this thesis is to contribute to sustainable supply chain management by developing new multicriteria models and techniques to assess suppliers and customers. Models have been designed in order to incorporate business preferences to make collaborative decisions in the transparent selection and ranking of alternatives based on sustainable criteria. New methods have also been developed to classify alternatives into ordered groups and to assess their quality. Both models and methods have been validated using empirical cases and compared with alternative approaches. The methodology is based on an in-depth literature review, as well as the expertise of supply chain professionals. The proposed multicriteria models integrate techniques such as the Analytical Hierarchical Process (AHP), Multi-Attribute Utility Theory (MAUT) and the PROMETHEE method. Three new algorithms have also been developed for classifying alternatives into nominal and ordered groups (sorting problem). Firstly, a hybrid multicriteria model has been proposed and validated with real data for technology supplier qualifying, selection and ranking. This model integrates compensatory (AHP, MAUT) and non-compensatory (PROMETHEE, FlowSort) methods in a hierarchy with sustainability criteria to evaluate products, suppliers and manufacturers. Validation of the model in a real context and its comparison with an alternative model has demonstrated its ability to provide relevant and transparent information for decision making in the sustainable evaluation of technology suppliers in the banking sector. Secondly, a new algorithm has been designed, called Global Local Net Flow sorting (GLNF sorting), which classifies alternatives into ordered groups based on the net flows generated in global and local searches with PROMETHEE. In addition, the SILhouette for Sorting (SILS) algorithm has been designed to calculate a quality index in the classifications. Both algorithms have been empirically validated in supplier segmentation and their results compared with other published methods. On the one hand, the GLNF sorting algorithm excels in improving the discrimination between suppliers close to the limiting profiles by exploiting the level of preference similarity between alternatives. On the other, SILS improves the quality of alternative assignments to groups, allows for a detailed analysis of suppliers and facilitates decision making. Thirdly, a customer segmentation model based on transactions and collaboration has been proposed in the Business to Business context, applying AHP and GLNF sorting. Validated with 8,157 customers of a multinational company, it has been assessed by SILS and descriptive statistics. This model generates more homogeneous and robust groups than the K-means cluster method. This tool enables companies to automate decisions and perform detailed analysis to improve customer relationships, aligning with their collaboration strategies and market approaches. Fourthly, global and local searches have been used to propose an algorithm for nominal classification based on two dimensions, which provides a very useful strategic matrix for supply chain managers. Finally, the PrometheeTools software package has been developed in R, which automates the implementation of PROMETHEE, GLNF sorting and SILS to solve multicriteria problems of alternatives ranking and classification. This package has been successfully validated and stands out for the efficiency in PROMETHEE and especially when solving problems with thousands of alternatives. It is available by open access in the CRAN repository for use by researchers and practitioners interested in multicriteria decision making. / Barrera Jimenez, IF. (2024). Multicriteria Techniques for Sustainable Supply Chain Management [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/202879 / Compendio