Los ángeles inversores son personas físicas que invierten una parte de su dinero en empresas no cotizadas propiedad de terceras personas. Esta tesis doctoral, utilizando la metodología del estudio de casos, realiza un análisis exploratorio sobre los factores que condicionan positivamente a que un individuo se convierta en un ángel inversor activo. Concretamente, se ha focalizado este estudio en el contexto de Cataluña, analizando la variedad de factores que condicionan la existencia y el posterior desarrollo de estos ángeles inversores. Este trabajo concluye que estos factores pueden englobarse en tres dimensiones: el individuo, la existencia de redes de ángeles inversores y el entorno. Los resultados de este estudio exploratorio indican que las razones que llevan a un individuo a realizar inversiones ángel son básicamente función de una serie de atributos individuales (factores sociodemográficos, contexto personal y motivaciones). Sin embargo, esta decisión de inversión, y, especialmente, su continuidad y posterior desarrollo, también dependerá del entorno (económico, gubernamental,…) en que se desenvuelva el ángel inversor y de que en su ámbito de actuación (área geográfica) existan redes de ángeles inversores que puedan prestarle una amplia variedad de servicios. / Business angels are individuals who invest a portion of their money in unlisted companies. This doctoral thesis, by following the case study methodology, perform an exploratory analysis of the factors that positively influence individuals to become active business angels. Specially, this study focuses on the context of Catalonia, analyzing the variety of factors that affect the existence and further development of these angels. This research concludes that these factors can be considered in terms of three dimensions: the individual, the existence of networks of business angels and the environment. The results of this exploratory study indicate that the reasons that lead one individual to invest are dependent on a number of individual attributes (sociodemographic factors, personal context and motivations). However, such investment decisions, and their continuity and further development, also depend on the environment (economic, governmental, business and cultural) in which the business angel operates and on the existence of business angels networks (BAN) which provide a wide range of services.

La necessitat bàsica de contenir, conservar, emmagatzemar, transportar i –molt especialment– comercialitzar els productes és un fet circumstancial que ha transformat l’envàs en un autèntic artefacte de comunicació publicitària. Des d’aquesta perspectiva, la present tesi doctoral s’ha marcat el ferm propòsit d’esdevenir una aportació que incrementi la qualitat del coneixement científic en l’àmbit del disseny dels envasos. Partint de la idea que la concepció estructural i gràfica de l’envàs és una part consubstancial del producte, aquesta investigació aborda una reflexió que ha d’implicar una millora significativa de l’eficiència del packaging com a activitat professional vinculada a la conceptualització i producció d’envasos. El marc teòric ha quedat circumscrit per les dimensions bàsiques de l’envàs: comunicativa, material, comercial i psicològica. Cadascuna d’aquestes dimensions de l’artefacte visual fa referència explícita a la construcció, producció, difusió i recepció del missatge en el context del procés de comunicació publicitària. De fet, la formulació del missatge visual ha esdevingut el leitmotiv d’aquesta tesi doctoral. A partir d’aquí, l’interès de la investigació s’ha centrat en la identitat visual dels envasos com a instrument a través del qual construir formalment el missatge. En aquest sentit, l’objecte d’estudi ha gravitat a l’entorn de l’existència d’un codi visual que regula el disseny estructural i gràfic dels envasos –concretament, els destinats als productes d’alta freqüència de compra– amb la finalitat de facilitar el reconeixement tipològic del producte en un escenari advers i molt competitiu: el punt de venda. Així mateix, es proposa un model d’anàlisi del codi visual fonamentat en tres eixos conceptuals: ordre, complexitat i congenialitat. Aquesta tríada terminològica ha delimitat la naturalesa funcional del codi. D’acord amb els àmbits d’actuació previstos en el model –estructural, cromàtic, tipogràfic i iconogràfic– han emergit les variables independents seleccionades per a la implementació de la fase experimental; d’una banda, l’estructura del contenidor i, per l’altra, dos valors cromàtics específics (anomenats, color_base i color_auxiliar). La metodologia experimental utilitzada ha estat un disseny factorial de mesures repetides. Aquest enfoc ha permès plantejar una anàlisi estadística multivariable que ha requerit la confecció d’un conjunt de tractaments visuals descontextualitzats. La fase experimental s’ha desenvolupat al voltant de dues tipologies de producte; un grup de tractaments correspon a una ampolla de llet i, l’altre, a una llauna de refresc de cola. Amb aquest procediment s’ha escomès l’anàlisi dels efectes principals i, també, els d’interacció provocats per les modificacions controlades de les variables experimentals. A través d’aquestes formulacions visuals ha resultat factible la realit¬zació dels corresponents contrastos estadístics a fi de confirmar la validesa de les hipòtesis sobre l’existència i límits del codi visual. Però, també, s’han comprovat els efectes que l’aplicació de l’esmentat codi ha provocat en relació a la preferència dels subjectes experimentals per determinades formulacions visuals. / The basic requirement to contain, preserve, store, transport and –more especially– to market products has transformed packaging into an authentic artifact of advertising communication. From this perspective, this doctoral thesis has the firm intention to increase the quality of scientific knowledge in packaging. Based on the idea that pack design is a consubstantial part of the product, this research addresses a reflection that must involves a significant improvement of the efficiency of packaging as a professional activity related to the design and the production of packs. The theoretical framework has been limited to the basic dimensions of the pack which are: communicative dimension, material dimension, commercial dimension and psychological dimension. Each of these dimensions of the visual artifact makes explicit reference to the construction, production, distribution and reception of the message in the process of advertising communication. In fact, the formulation of the visual message has become the leitmotiv of this doctoral dissertation. From there, the interest of the research has focused on the visual identity of packs as a tool through which to construct the message. To this aim, this scientific study focuses on the existence of a visual code that governs the structural and the graphic design of packaging –especially, those destined to fast-moving consumer goods– in order to facilitate their typological recognition in an adverse and very competitive scenario: the point of sale. Furthermore, we propose an analytical model of the visual code based on three concepts: order, complexity and congeniality. From this triad terminology we will describe its operation. This model of the visual code considered four study areas: structural, chromatic, typographic and iconographic. Only three variables have been selected in order to implement the experimental phase; on one hand, the structure of the container and, on the other hand, two specific chromatic values (called, base_color and auxiliary_color). The experimental methodology used was an analysis of variance in repeated measures design (a within-subjects factor). This approach has allowed us to do a multivariate statistical analysis that required a set of visual treatments. The pilot phase has been developed around two types of products; one group corresponds to a bottle of milk and, the other, a can of cola. In this way, we could analyze the main and the interaction effects caused by changes of the controlled variables. Based on these visual formulations, we were able to do the relevant statistical contrasts to confirm the hypothesis of the existence and the limits of the visual code. Also, we have observed the effects that its implementation has caused on the subjects’ preference for certain visual formulations. / La necesidad básica de contener, conservar, almacenar, transportar y –muy especialmente– comercializar los productos es un hecho circunstancial que ha transformado el envase en un auténtico artefacto de comunicación publicitaria. Desde esta perspectiva, la presente tesis doctoral pretende realizar una aportación que incremente el conocimiento científico en el ámbito del diseño de los envases. Partiendo de que la concepción estructural y gráfica del envase es una parte consustancial del producto, esta investigación aborda una reflexión que debe implicar una mejora significativa de la eficiencia del packaging como actividad profesional vinculada a la conceptualización y producción de envases. El marco teórico ha quedado circunscrito por las dimensiones básicas del envase: comunicativa, material, comercial y psicológica. Cada una de estas dimensiones del artefacto visual hace referencia explícita a la construcción, producción, difusión y recepción del mensaje en el contexto del proceso de comunicación publicitaria. De hecho, la formulación del mensaje visual se ha convertido en el leitmotiv de esta tesis doctoral. A partir de ahí, el interés de la investigación se ha centrado en la identidad visual de los envases como instrumento a través del cual construir formalmente el mensaje. En este sentido, el objeto de estudio ha gravitado en torno a la existencia de un código visual que regula el diseño estructural y gráfico de los envases –concretamente, aquellos destinados a los productos de alta frecuencia de compra– con la finalidad de facilitar el reconocimiento tipológico del producto en un escenario adverso y muy competitivo: el punto de venta. Asimismo, se propone un modelo de análisis del código visual basado en tres ejes conceptuales: orden, complejidad y congenialidad. Esta tríada terminológica ha delimitado la naturaleza funcional del código. De acuerdo con los ámbitos de actuación previstos en este modelo –estructural, cromático, tipográfico e iconográfico– han emergido las variables independientes seleccionadas para la implementación de la fase experimental; por un lado, la estructura del contenedor y, por la otra, dos valores cromáticos específicos (color_base y color_auxiliar). La metodología experimental utilizada ha sido un diseño factorial de medidas repetidas. Este enfoque ha permitido plantear un análisis estadístico multivariable que ha requerido la confección de un conjunto de tratamientos visuales descontextualizados. La fase experimental se ha desarrollado alrededor de dos tipologías de producto; un grupo de tratamientos corresponde a una botella de leche y, el otro, a una lata de refresco de cola. Con este procedimiento se ha acometido el análisis de los efectos principales y, también, los de interacción provocados por las modificaciones controladas de las variables experimentales. A través de estas formulaciones visuales ha resultado factible la realización de los correspondientes contrastes estadísticos a fin de confirmar la validez de las hipótesis sobre la existencia y límites del código visual. Pero, también, se han comprobado los efectos que la aplicación de dicho código ha provocado en relación a la preferencia de los sujetos experimentales por determinadas formulaciones visuales.

A partir de una exhaustiva revisión bibliográfica se identificaron los trabajos más relevantes que abordan el estudio y la medición de la personalidad de marca de las organizaciones no lucrativas (ONL). Tomando como referente el trabajo desarrollado por Venable et al. (2005) para la medición de la personalidad de marca de las organizaciones no lucrativas en el contexto estadounidense, se ha realizado la adaptación al contexto peruano, a fin de proporcionar una herramienta útil para la medición de la personalidad de marca de las ONL que trabajan en el Perú. En la primera fase de la investigación se utilizó una metodología cualitativa, realizando entrevistas en profundidad y grupos focales, con el propósito de determinar las dimensiones y rasgos o adjetivos de personalidad humana que son atribuidos a las ONL por parte de los individuos. Se recogieron opiniones en las entrevistas en profundidad de los profesionales del departamento de comunicación de las ONL en Perú y en los grupos focales se recogieron las opiniones de los estudiantes universitarios. Del análisis cualitativo se obtuvieron seis dimensiones y sesenta adjetivos de la personalidad de marca de las organizaciones no lucrativas en el contexto peruano. En una segunda etapa se utilizó la metodología cuantitativa con el objetivo de validar las dimensiones y adjetivos encontrados en la fase cualitativa y a fin de verificar la validez de las hipótesis planteadas. La fase cuantitativa se desarrolló seleccionando una muestra a partir del universo formado por estudiantes universitarios, personal docente, funcionarios y profesionales de una de las universidades más importantes del Perú. Los resultados obtenidos en la encuesta permitieron contrastar satisfactoriamente cada una de las hipótesis planteadas y comprobar la fiabilidad de las seis dimensiones y los adjetivos de la personalidad de marca de las ONL en el contexto peruano. La presente tesis doctoral ofrece a las organizaciones no lucrativas una herramienta que les permite medir y analizar las dimensiones y rasgos o adjetivos principales de la personalidad de marca de las ONL, con el objetivo de fortalecer sus marcas y su posición en el mercado, ya que las ONL están en una constante competencia con otras organizaciones no lucrativas por los donantes (dinero), contribuyentes (servicios) y voluntarios (tiempo). / Based on a comprehensive literature review the most relevant works dealing with the study and measurement of brand personality of nonprofit organizations (NPOs) were identified. Taking as reference the work done by Venable et al. (2005) for measuring brand personality for nonprofit organizations in the American context, there has been adapting to the Peruvian context, in order to provide a useful tool for measuring brand personality NPOs working in Peru. A qualitative methodology was used in the first phase of the investigation, in-depth interviews and focus groups were conducted in order to determine the dimensions and characteristics or adjectives of human personality that are attributed to the NPO by individuals. Opinions were collected during in-depth interviews of professionals in the communications department of the NPO in Peru and in the focus groups the opinions of university students were collected. From this qualitative analysis, six dimensions and sixty adjectives of brand personality of nonprofits organizations were obtained in the Peruvian context. In a second phase, quantitative methodology was used in order to validate the dimensions and adjectives found in the qualitative phase and to verify the validity of the hypotheses. The quantitative phase was developed by selecting a sample from the universe consists of university students, professors, university staff and professionals from one of the most important universities of Peru. The results of the survey allowed contrasting successfully each of the hypotheses and testing the reliability of the six dimensions and adjectives of the brand personality of the NPO in the Peruvian context. This doctoral thesis offers nonprofits organizations a tool that allows them to measure and analyze the dimensions and major characteristics or adjectives of brand personality of the NPOs, with the aim of strengthening their brands and market position, as NPOs are in constant competition with other nonprofits for donors (money), contributors (services) and volunteers (time).

In recent years, organizations have sought an efficient and effective means of management systems (MS). Quality management systems (QMS) and environmental management systems (EMS) are important contributors towards this goal, together with the introduction of more widely known standards published by the International Organization for Standardization (ISO). The QMS is based on the international standard ISO 9001 and for the case of EMS the ISO 14001 norm represents the standard. Their implementation has led to unprecedented worldwide figures. By the end of 2011, there were over one million (1,111,698) ISO 9001 certificates and more than a quarter million (267,457) organisation were certified in ISO 14001 (ISO, 2012). Based on the previous, the present study aims to analyse and capture present and future trends regarding these standards. An empirical analysis is performed focusing primordially on the pulp and paper industry. The main results show changing trends regarding the future of these standards / En els darrers anys, en l’àmbit mundial, les empreses i organitzacions han buscat una eficiència i eficàcia mitjançant sistemes de gestió (SG). La majoria dels països ho han fet a través de sistemes de gestió de la qualitat (SGQ) i sistemes de gestió mediambiental (SGMA), mitjançant la implantació dels estàndards més coneguts arreu publicats per l’Organització Internacional per a l’Estandardització (ISO). El SGQ està basat en la norma internacional ISO 9001 i, el SGMA, en la norma ISO 14001. L’èxit d’aquesta implantació sense precedents ha provocat que arreu del món, a finals de l’any 2011, hi hagués més d’un milió (1.111.698) de certificats de l’ISO 9001 i més d’un quart de milió (267.457) de certificats de l’ISO 14001 (ISO, 2012). Partint d’aquesta base, s’ha elaborat un anàlisi quantitatiu i qualitatiu centrat en el sector paperer amb l'objectiu principal d'analitzar quines són les tendències en sistemes de gestió. Els resultats, mostren canvis de tendència respecte l'estandardització d'aquestes normes

In this thesis a review of the state of the art on empowerment is found. A proposal is put forward for a model of the effective variables of empowerment, a new theoretical model that provides a distinct classification of individual variables. The model consists of four metavariables called reciprocal, unidirectional, shared and reflexive. Finally, a measurement tool for measuring and representing these variables graphically is described, including its process of elaboration through a preliminary pilot study that served to refine and improve the questionnaire. Both the model and the instrument proposed aim to determine the state of the primary variables involved in determining the predisposition and potential of a working group towards empowerment. With the measurement tool both organisational, departmental, working group and/or individual data can be obtained. This instrument can help companies and organisations to discover the limitations existing within a working group and act in consequence. / En aquesta tesi podem trobar un recull de l’estat de l’art de l’empowerment. Una proposta de model de les variables efectives de l’empowerment, un model teòric que aporta una nova classificació de les variables que es donen en els individus. El model està format per quatre metavariables, les variables anomenades recíproques, les unidireccionals, les compartides i les reflexives. Finalment, en la tesi trobarem una eina per mesurar i representar gràficament aquestes variables a més del seu procés d’elaboració amb una primera prova pilot que ens ha servit per depurar-la i millorar la proposta d’un qüestionari de mesura, així com la metodologia seguida per la validació cognitiva dels qüestionari proposat (CASM). Aquest instrument pot ajudar empreses i organitzacions a descobrir les limitacions dels seus grups de treball i a millorar-los.

La tesis analiza la calidad de los servicios ofrecidos por las consultoras, particularmente de aquellas especializadas en la implantación de sistemas de calidad basados en normativa ISO 9000. El principal objetivo es cuantificar el nivel de calidad, así como la medición de los beneficios reportados por la intervención del consultor. Se busca también la relación entre calidad y beneficio aportado.El análisis acerca de la calidad se efectúa a través de una metodología inspirada en el modelo SERVQUAL. Para cuantificar beneficios se desarrolla un procedimiento basado en los principios de gestión de la calidad definidos en ISO 9004:2000, así como en los ochos conceptos fundamentales EFQM.A través de un análisis factorial se han hallado las dimensiones que definen la calidad del servicio.Se analiza también la diferencia de comportamiento de las consultoras en función de su tamaño.Finalmente se discuten aquellos aspectos que el sector debe mejorar para ofrecer más calidad, y en definitiva hacer que su trabajo aporte más valor a sus clientes.

L'objectiu de la tesi és l'anàlisi del accés de les dones a la direcció d'empreses, el seu estil de lideratge, Així com les dificultats que han trobat i tenen actualment per poder exercir la direcció. D'entrada s'ha fet una revisió de la literatura acadèmica sobre el lideratge i l'evolució de les seves característiques fins als dos grans estils: transaccional i transformacional. A partir d'aquest punt, es van recopilant una sèries d'estudis que analitzen les característiques diferencials de gènere i la influència que tenen en els estils de lideratge, per poder elaborar un model conceptual d'anàlisi que s'aplica en l'estudi empíric. Aquest fa referència a la realitat de les dones directives a les empreses de Girona i comarques. En primer lloc es fa una aproximació a les empreses per poder detectar on estan situades les dones directives i poder conèixer el seu perfil, així com l'estil de lideratge que tenen, com han accedit a la direcció i les dificultats que han de superar per poder exercir. Es fa especial referència a la conciliació de la vida laboral i la vida familiar, i també es fa una anàlisi de les motivacions que tenen per exercir la direcció i com veuen el futur per a les dones directives.La metodologia inclou anàlisi quantitativa i qualitativa: per a la quantitativa es varen fer servir dos qüestionaris, el primer dirigit als directius i directives d'una mostra de les empreses de Girona, en que es varen aconseguir 252 qüestionaris vàlids i el segon dirigit a dones directives de les empreses, amb l'obtenció de 100 qüestionaris vàlids. Posteriorment i en la recollida de dades de la fase qualitativa, es varen realitzar entrevistes a 19 dones directives, amb una posterior anàlisi del discurs.L'anàlisi de dades ens mostra que l'accés a la direcció és, en elevats percentatges, la via familiar o el fet de ser empresàries. S'ha de tenir en compte el context en el que estan aquestes empreses, que és de petita i mitjana i bàsicament familiar. L'estil de lideratge amb el que més s'identifiquen és el transformacional, però tenint també molt en compte la importància dels resultats.Les motivacions bàsiques manifestades són: autorrealització i desenvolupament personal. Pel que fa a les dificultats, les directives enquestades i entrevistades no han trobat gaires problemes importants, però el que sí han manifestat, ha estat la sensació de que pel fet de ser dones, han hagut de demostrat molt més la seva capacitat i vàlua en diferents circumstàncies de l'exercici de la direcció. També es té en compte que en les últimes investigacions sobre el tema, malgrat que és considera que les dones poden fer aportacions molt valuoses a les empreses i que poden ser molt positives per l'exercici de la direcció, encara no hi ha en les grans empreses un nombre de dones en càrrecs d'alta direcció que afavoreixi un accés més fàcil als consells d'administració, a no ser que siguin dones membres de la família accionarial. / The thesis aims to analyze women's access to managerial positions within firms, their leadership style, an the difficulties they encounter while working in management.The academic literature on leadership was revised, to reveal two main styles: transactional and transformational. From this, a series of studies were compiled, and an analysis of the differential characteristics of gender and the effect this has on leadership style was done, in order to draw up a conceptual framework which was later applied in the empirical studyThe empirical study refers to the situation of women managers within firms in Girona County. Firstly, it was necessary to approach firms in order to locate women managers, and bid up a profile of them, their managerial style, access to managerial positions and the difficulties encountered in the process, with special attention/emphasis being given to the conciliation between work and family roles. The study also analyzes the motivation behind women becoming managers.The methodology used includes both quantitative and qualitative analysis: For the quantitative, two questionnaires we used; the first was addressed to both male and female managers of a sample of firm in Girona County, from which 252 valid questionnaires were obtained. The second questionnaire was addressed to the women managers of the sample, and 100 valid questionnaires were finally obtained. Subsequently, 19 women managers were interviewed while collecting the data from de questionnaires in the qualitative faze. These discourses were later analyzed. The transactional and transformational leadership styles of the top managers were assessed, and the results gave high importance to the transformational leadership style.The data analysis shows us that: the majority of the firms concerned are small or medium-sized family businesses, from the service and industry sectors. A high percentage of women accessing managerial positions did it via family connections, or by having set up their own business. The leadership style most favored is transformational, according to the performance of the firms.The underlying motives to be managers prove to be self-realization, personal development, and a desire for the family business to continue. Gaining power and/or influence are not valued items.Regarding the difficulties women have in been managers, the women executives in the sample had not encountered significant problems; however, they do feel that due to being women, they have had to prove their ability and worth as managers at certain times.Finally, despite recent research on the subject proving that women, as managers, bring very positive influences to firms, in large firms there is still not enough women in top level executive positions so they can access the executive board, with the exception of those who are members of the shareholding families.

Los sistemas productivos de las empresas han de adaptarse a las exigencias de los mercados. El Value Stream Mapping (VSM) es una técnica desarrollada por la Producción Ajustada y orientada al rediseño de dichos sistemas productivos. Si bien existe divulgación teórica sobre la técnica así como publicaciones de casos prácticos exitosos, se detecta la carencia de un análisis que explore en profundidad la aplicabilidad de la técnica en entornos productivos relacionados con las lineas de flujo desconectadas. Así, el objetivo de la tesis es la evaluación de la aplicabilidad del VSM en dichos entornos. El método de investigación adoptado ha consistido en un estudio de casos múltiple sobre seis empresas. Los resultados confirman la validez práctica del VSM para el rediseño de sistemas productivos. No obstante, también se fijan aspectos de mejora y desarrollo para que la técnica pueda convertirse en la referencia base. / The Value Stream Mapping (VSM) technique, developed within the Lean Production paradigm, was presented as an innovative graphic technique to help practitioners redesign production systems. This thesis presents the results of a research whose main purpose is to evaluate the real applicability of VSM to redesign disconnected flow lines based on manufacturing environments with a diversity of logistical problems. The research was developed using multiple case study methodology in six industrial companies. The experiences have served to highlight the following results: 1) the validity of VSM as a redesign tool is confirmed; 2) resources required for the application process are established; and 3) the differences between theoretical concepts proposed by VSM and their real world practical applications are indicated and analysed. These results have led to conclusions relating to: 1) communication solutions for practitioners to obtain maximum efficiency when using VSM; and 2) definitions of theoretical development points for VSM to become a reference among redesign techniques.

La present tesi doctoral és un recull de cinc articles científics que analitzen l'ús d'innovacions dins l'àmbit manufacturer. Entenent el concepte innovació en un sentit ampli, no només tecnològic. La tesi està estructurada en dos grans apartats, estratègia i producció. En el primer dels apartats, s'inclouen tres treballs. El primer treball és un anàlisi de quines són les principals barreres percebudes per les empreses en la cooperació en R&D. Els altres dos treballs són estudis empírics del comportament estratègic de les empreses que pertanyen al sector tèxtil i confecció. Respecte al segon gran apartat, producció, es presenten dos treballs. El primer treball, presenta per primer cop a Espanya dades detallades sobre l'ús d'innovacions tecnològiques dins l'àmbit manufacturer així com analitza el seu impacte en els resultats de l'empresa. Finalment, l'últim dels treballs estudia la relació entre l'ús d'innovacions organitzatives i la implantació de diferents nivells de qualitat dins l'empresa. / La presente tesis doctoral es una recopilación de cinco artículos científicos que analizan el uso de innovaciones en el ámbito manufacturero. Entendiendo el concepto innovación en un sentido amplio, no sólo tecnológico. La tesis está estructurada en dos grandes apartados, estrategia y producción. El primero de los apartados incluye tres trabajos. El primer trabajo es un análisis de cuáles son las principales barreras percibidas por las empresas en la cooperación en I+D. Los otros dos son estudios empíricos del comportamiento estratégico de las empresas que pertenecen al sector textil y confección. Respecto al apartado de producción, se presentan dos trabajos. Mientras el primero presenta por primera vez en España datos detallados sobre el uso de innovaciones tecnológicas así cómo analiza su impacto en los resultados de la empresa, el segundo, estudia la relación entre el uso de innovaciones organizativas y la implantación de diferentes niveles de calidad dentro la empresa.

The main objective of the present dissertation is to empirically study the integration of management systems (MSs). Specifically, we aim to investigate how organizations carry out the integration process, which benefits and challenges they encounter during this process and whether and how they integrate their audits. Data for this study were obtained through a survey and a case study analysis of companies in Catalonia. The survey was carried out in organizations, registered to ISO 14001and ISO 9001 standards for quality and environmental management. Additionally, some detailed case studies are illustrated, revealing the process of integration as well as the benefits and challenges encountered by the organizations. Results are analysed and show responses on the levels of integration and the use of different integration strategies and methodologies regarding the integration of MSs. Some results regarding the benefits and difficulties of integration and about how companies integrated their audits are also presented. / L'objectiu principal d'aquesta tesi doctoral és estudiar empíricament la integració dels sistemes de gestió. En concret, l’ objectiu és investigar com les organitzacions duen a terme el procés d'integració, els beneficis i els reptes que troben en aquest procés, així com analitzar com s'integren les seves auditories. Les dades per aquest estudi van ser obtingudes a través d'una enquesta i un estudi de casos d'empreses a Catalunya. L'enquesta es va dur a terme en empreses registrades, com a mínim, amb les normes ISO 14001: 2004 i ISO 9001: 2008 de qualitat i gestió ambiental. En l’estudi de casos es revela el procés d'integració, així com els beneficis i els reptes afrontats per les organitzacions estudiades. Els resultats mostren els nivells d'integració i l'ús de diferents estratègies i metodologies d'integració. També es presenten resultats respecte als beneficis i dificultats d'integració i sobre com les companyies van integrar les seves auditories.