L'objectiu d'aquesta tesis és enriquir el coneixement sobre la realitat de la transferència tecnològica des de la universitat a Espanya. El treball esta dividit en quatre capítols, el primer resumeix la literatura teòrica sobre les polítiques de les OTRI i la creació de spin-off universitàries. La resta de capítols es concentra de forma empírica en el fenomen de les spin-off universitàries a Espanya. El primer capítol desenvolupa un model senzill que engloba els models previs (models microeconòmics teòrics i complexos) sobre la figura de les OTRI. El primer capítol també presenta catorze implicacions empíriques per futura recerca. La literatura prèvia sobre el fenomen de les spin-off universitàries emfatitza dos problemes. En primer lloc la asimetria de la informació entre l'emprenedor acadèmic i les diferents fonts de finançament (entre elles el capital risc), i en segon lloc els limitats coneixements en gestionar empreses dels emprenedors acadèmics. En aquest sentit, seguint Vohora y altres (2004), aquests problemes son importants per superar les 4 fases crítiques de desenvolupament de les spin-off universitàries. De fet, ells emfatitzen que en cas que les fases critiques no siguin superades durant un període prolongat l'empresa té moltes probabilitats de fer fallida. Per fer front a l'anàlisi de les spin-off espanyoles va ser necessari construir una mostra de spin¬offs i altres empreses tecnològiques a traves d'un complet qüestionari. La mostra final estava composta per 71 empreses (43 de les quals spin-offs). En el capítol 2 s'il·lustra com es va construir el qüestionari. A partir de les dades descriptives es percep que els emprenedors acadèmics tenen major educació formal però menys coneixement en gestionar empreses. En el capítol 3 s'analitza com les característiques dels fundadors de les spin-off universitàries afecta a la superació de les 4 fases crítiques. En particular, es presenta evidencia que les spin-off tenen major facilitat en aconseguir assessorament i fonts públics, també es troba que tenen una major probabilitat en aconseguir capital risc. Però tots els resultats no son favorables a les spin¬off. En concret és remarcable que els fundadors acadèmics necessiten dels coneixements en gestió per poder tenir un bon rendiment. De fet les empreses spin-off amb fundadors inexperts tenen menors tasses de creixement que la resta d'empreses. Una possible solució per aquest grup d'emprenedors acadèmics podria ser aprendre els coneixements en gestió. De fet (Argyris, 1990) proposa que els emprenedors acadèmics aprendran ràpid ja que estan familiaritzats amb el mètode científic. En el capítol 4 es realitza un anàlisis longitudinal per estudiar aquesta possibilitat. S'utilitza un panell no balancejat de 177 empreses (104 spin-offs) a partir de dades del SABI. L'anàlisi permet separar el creixement de l'output en dos components: el creixement dels inputs i el creixement del TFP que pel cas dels emprenedors acadèmics és interpretat com aprenentatge. Els resultats clarament determinen que al inici els emprenedors acadèmics tenen menor productivitat que les altres empreses tecnològiques, però que son capaços de reduir aquestes diferencies i després de dos o tres anys han recuperat la diferencia inicial. A més, aquest és el primer test a la literatura que demostra que el mètode científic es una eina poderosa per aprendre. / The goal of this dissertation is to provide knowledge about the reality of the technology transfer from universities in Spain. For that purpose this dissertation is structured in four Chapters, the first one summarizing the theoretical literature around TTO policies and Spin-offs creation and the rest presenting empirical evidence about the phenomenon of University Spin-offs in Spain. The first Chapter develops a general simple benchmark that permits the analysis of the TTO's role and how they produce and commercialize their outputs. In particular, those contributions come from the new advances in the micro economic analysis of TTOs . The first Chapter also presents 14 empirical implications for further research in order to advance in the theoretical field. Regarding to the figure of university spin-offs the existent literature stresses two problems namely the asymmetry of information between academic entrepreneurs and the different sources of capital and the lack of managerial skills of the academic entrepreneurs. In this regard, according to the research conducted by Vohora et al. (2004), those problems are important for overcoming the 4 critical junctures of the development of university spin-offs. In fact they argue that if the critical junctures remain unresolved for a prolonged period of time, the venture will eventually fail. In order to study the aforementioned implications and the critical junctures it was necessary to construct a primary Spanish sample of university spin-offs and a comparison sample of high¬technology independent start-ups. In fact we were able to build a primary dataset with complete information of 71 firms (43 university spin-offs). In the Chapter 2 it is illustrated how the survey has been conducted. It is worth noting that while academic entrepreneurs have higher formal education than independent entrepreneurs, they have less managerial skills. In the Chapter 3 we analyze how the characteristics of the university spin-offs' founders affect overcoming the critical junctures. In particular, we present evidence on the fact that university spin-offs receive more facilities at the founding and these initial advantages seem to be maintained at the moment of receiving public or venture capital funds. Among these results we emphasize the importance on the lack of managerial skills for growing. There is consistent evidence on the fact that the university spin-offs without founders with managerial skills have a lower growth rate than university spin-offs which their founders have those skills and the corporate spin-offs. Although the academic entrepreneurs have growth limitations, organizational learning literature (Argyris, 1990) postulates that they will learn fast as they are familiar to the scientific method. So it is worth questioning empirically whether they are able to learn fast along time. In the Chapter 4 we conduct this analysis. In fact, an unbalanced panel from 1994 to 2005 has been constructed, using SABI, what allows analyzing the learning capacity of academic entrepreneurs. The data contains 104 university spin-offs and 73 independent start-ups. A longitudinal productivity analysis has been performed what allows explaining the output growth in two components: the growth of the inputs and the growth of the TFP which for the case of academic entrepreneurs can be interpreted as learning. The results clearly determine that academic entrepreneurs have lower productivity than their counterparts at the outset but they are able to reduce such differences over time and after a period of two or three years academic entrepreneurs converge. Besides, this is the first test in the literature that shed light to the fact that the scientific method is a powerful tool for generating organizational learning.

Actualment, degut a la creixent demanda del transport aeri, que facilita desplaçaments segurs y ràpids, es pot observar una gran densitat de tràfic. Alguns dels sectors de l’actual espai aeri europeu poden congestionar-se en certs períodes, podent arribar inclús a la completa saturació en les hores punta de més confluència. Algunes prediccions fetes per la Unió Europea han pronosticat un augment del número d’operacions de tràfic aeri per la pròxima dècada d’almenys el doble amb respecte als nivells de tràfic actuals. Por això, la Unió Europea va inicià un projecte (el projecto SESAR) per tal de modernitzar la tecnologia i els procediments que actualment s’usen en la gestió del tràfic aeri (ATM, de les sigles en anglès) amb motiu d’incrementar la capacitat del espai aeri. Como contribució tecnològica, este projecte d’investigació introdueix algoritmes de resolució estratègica de conflictes (en anglès “Strategic De-confliction”) que han estat desenvolupats sota el projecte STREAM de EUROCONTROL y llançats sota el paraigües del programa Single European Sky ATM Research (SESAR). El concepte fonamental és la utilització de la informació de qualitat present just abans de l’enlairament i/o durant el vol amb el fi d’assignar rutes/trajectòries lliures de conflicte en la fase de planificació de tràfic, el que en absència d’ incerteses de xarxa i/o de vol hauria de donar lloc de forma efectiva a un escenari lliure de conflictes durant la fase de execució. En aquesta dissertació es presenten els principals mòduls del sistema implementat, és a dir, els mòduls de detecció y de resolució de conflictes. El mòdul de Detecció de Conflictes (CD) fa ús d’Estructures de Dades Espacials (SDS, de les sigles en anglès) com a tecnologia vehicular per crear un entorn micro-escala del ATM en el qual és possible emmagatzemar i gestionar la descripció precisa de gran quantitat de trajectòries (milers de trajectòries), pel que potencialment es possible habilitar una vista completa y centralitzada del espai de estats del sistema en cada moment així com la seva evolució al llarg del temps. Aquesta és una contribució clau de la investigació donat que un model micro-escala permet tindre una representació global en esdeveniments discrets del sistema dinàmic, la utilitat del qual és crucial per obtenir un millor enteniment sobre les complexitats y dinàmiques emergents del sistema que sense una perspectiva (4D/nD) del sistema ATM no seria possible comprendre. El mòdul de Resolució de Conflictes (CR) pot explorar els efectes dominó que poden sorgir per la modificació local de trajectòries durant el procés d’assignació de rutes. Al final del procés, s’identifiquen varis escenaris lliures de conflicte y Paretto-eficients. Diversos indicadors de rendiment poden considerar-se en un procés d’optimització multi-criteri, obtenint d’aquesta manera una eina flexible per una planificació de vols col·laborativa. La implementació s’ha realitzat en C++ y Orientat a Objectes. Diverses simulacions amb tràfic realista (amb i sense incertesa) s’han analitzat per verificar el correcte funcionament dels conceptes. Els resultats de simulació han mostrat que la eina presentada de Strategic De-confliction és excel·lent des del punt de vista computacional i que és capaç d’identificar i gestionar les dinàmiques emergents del sistema. / Actualmente, debido a la creciente demanda del transporte aéreo, que facilita desplazamientos seguros y rápidos, puede observarse una gran densidad de tráfico. Algunos de los sectores del actual espacio aéreo europeo pueden congestionarse en ciertos períodos, llegando incluso a su completa saturación en las horas punta de mayor confluencia. Algunas predicciones elaboradas por la Unión Europea han pronosticado un aumento del número de operaciones de tráfico aéreo para la próxima década de al menos el doble con respecto a los niveles de tráfico actuales. Por ello, la Unión Europea inició un proyecto (el proyecto SESAR) para modernizar la tecnología y los procedimientos que se usan actualmente en la gestión del tráfico aéreo (ATM, de sus siglas en inglés) con el motivo de incrementar la capacidad del espacio aéreo. Como contribución tecnológica, este proyecto de investigación introduce algoritmos de resolución estratégica de conflictos (en inglés “Strategic De-confliction”) que han sido desarrollados bajo el proyecto STREAM de EUROCONTROL y lanzados bajo el paraguas del programa Single European Sky ATM Research (SESAR). El concepto fundamental es la utilización de la información de calidad presente justo antes del despegue y/o durante el vuelo con el fin de asignar rutas/trayectorias libres de conflicto en la fase de planificación de tráfico, lo que en ausencia de incertidumbres de red y/o de vuelo debe dar lugar de forma efectiva a un escenario libre de conflictos durante la fase de ejecución. En esta disertación se presentan los principales módulos del sistema implementado, esto es, los módulos de detección y de resolución de conflictos. El módulo de Detección de Conflictos (CD) hace uso de Estructuras de Datos Espaciales (SDS, de sus siglas en inglés) como tecnología vehicular para crear un entorno micro-escala del ATM en el cual es posible almacenar y gestionar la descripción precisa de gran cantidad de trayectorias (miles de trayectorias), por lo que potencialmente se puede habilitar una vista completa y centralizada del espacio de estados del sistema en cada momento así como su evolución a lo largo del tiempo. Ésta es una contribución clave de la investigación puesto que un modelo micro-escala permite tener una representación global en eventos discretos del sistema dinámico, cuya utilidad es crucial para obtener un mejor entendimiento sobre las complejidades y dinámicas emergentes del sistema que sin una perspectiva (4D/nD) del sistema ATM no se podrían comprender. El módulo de Resolución de Conflictos (CR) puede explorar los efectos dominó que pueden surgir por la modificación local de trayectorias durante el proceso de asignación de rutas. Al final del proceso, se identifican varios escenarios libres de conflicto y Paretto-eficientes. Diversos indicadores de rendimiento pueden considerarse en un proceso de optimización multi-criterio, obteniendo así una herramienta flexible para una planificación de vuelos colaborativa. La implementación se ha realizado en C++ y Orientado a Objetos. Diversas simulaciones con tráfico realista (con y sin incertidumbre) se han analizado para verificar el correcto funcionamiento de los conceptos. Los resultados de simulación han mostrado que la herramienta presentada de Strategic De-confliction es excelente desde el punto de vista computacional y que es capaz de identificar y gestionar las dinámicas emergentes del sistema. / Nowadays, due to the continuously growing demand of the air transportation in Europe, which facilitates fast and safe displacements, a high density of air traffic across the European airspace can be observed. Some sectors of the current European airspace can be notably congested in certain periods, and can be even fully saturated during most confluent peak hours. Some forecasts conducted by the European Union have predicted that the air traffic operations will be in the next decade the double of the current observed traffic volume, therefore the European Union has started a project (i.e., the SESAR project) to modernize the technology and procedures currently used by the air traffic management in order to increase the current airspace capacity. As a technological contribution, this research project introduces a Strategic De-confliction algorithm developed under the EUROCONTROL’s STREAM project and launched under the umbrella of the Single European Sky ATM Research (SESAR) Programme. The underlying fundamental concept is to make use of the enriched information included in the flights prior to take-off and/or while the flights are airborne in order to allocate conflict-free routes/trajectories in a traffic-planning phase that, in the absence of flight and/or network uncertainties, should lead to an actual conflict-free scenario during the flight execution phase. The main modules of the implemented system are presented in this dissertation, i.e., the conflict detection and the conflict resolution modules. The conflict detection (CD) module makes use of Spatial Data Structures as the vehicular technology to create an ATM micro-scale model framework in which it is possible to store and manage the precise micro-scale description of a large amount 4D trajectories in the ATM system (i.e., thousands of trajectories), thus potentially enabling a centralized and complete view of the current state-space of the system and its evolution along the time. This is a key contribution of this research since such micro-scale model framework provides with a global discrete event representation of the dynamic system, which is necessary for a better understanding of the complexities and emerging dynamics that cannot be understood without a global (4D/nD) perspective of the ATM system. The conflict resolution (CR) module is able to explore the potential domino effects generated by the local trajectory amendments during the flight routing allocation process of the entire traffic and, at the end of the process, different conflict-free Pareto-efficient network scenarios can be identified. Various performance indicators can be taken into account in the multi-criteria optimization process, thus offering to the network manager a flexible tool for fostering a collaborative planning process. The implementation of the system has been conducted in C++ with an Object Oriented approach, and several simulations using realistic scenarios (both with and without uncertainties) have been performed and analysed to verify the correct functioning of the concepts. Simulation results have shown that this strategic CD&R tool is excellent from the computational-efficiency point of view and that it is able to identify and manage the emergent dynamics of the system.

Aquesta tesi analitza com les organitzacions intenten palanquejar l’experiència dels ISRI (information system-related incidents) per tal d’evitar la recurrència de fallades i reduir-ne els impactes. En conseqüència, per estudiar-ho s’adopta una perspectiva d’aprenentatge situat i una visió pràctica per tal de respondre la pregunta: “Com aprenen les organitzacions de SI dels seus principals incidents interns, relacionats amb els sistemes d’informació?” Mitjançant el disseny d’un cas múltiple i inductiu, aquest estudi arriba a la conclusió que les organitzacions adopten una gran varietat de pràctiques durant i després del procés de gestió d’un incident. Això ha portat a l’articulació de cinc formes d’aprenentatge: 1) l’aprenentatge mitjançant la gestió de l’incident, 2) la reflexió posterior a l’incident, 3) l’aprenentatge transversal, 4) l’aprenentatge externalitzat i 5) l’aprenentatge a través de la substitució material. Si bé les dues primeres formes d’aprenentatge estan documentades en altres camps, aquest estudi mostra que les característiques dels ISRI afecten les pràctiques relacionades amb aquestes dues formes d’aprenentatge. A més, l’anàlisi se centra també en les altres tres formes, que semblen típiques d’aquest sector. L’aprenentatge transversal fa referència al fet que mentre algunes pràctiques d’aprenentatge se centren en incidents individuals, hi ha unes pràctiques específiques d’aprenentatge que tenen en compte molts esdeveniments adversos. L’aprenentatge externalitzat indica que l’experiència que s’obté d’un incident sovint es capitalitza confiant en proveïdors especialitzats a gestionar incidents. Finalment, la naturalesa particular dels processos de treball de la SI i la seva base material permeten aprendre a través de la substitució material. Aquesta tesi enriqueix la nostra comprensió dels processos pels quals les organitzacions aprenen dels ISRI i, per tant, contribueix als desenvolupaments teòrics de la literatura sobre el coneixement i l’aprenentatge. Més concretament, els resultats d’aquesta recerca qüestionen la visió temporal establerta sobre quan es produeix un procés d’aprenentatge. Si bé la literatura existent en matèria d’aprenentatge organitzacional assenyala que l’aprenentatge té lloc durant l’incident (a través de pràctiques de gestió de l’incident) o (immediatament) després (a través de la reflexió i l’aprenentatge posteriors a l’incident), aquest estudi suggereix que el model temporal del procés d’aprenentatge no s’exhaureix necessàriament en aquesta dicotomia. El concepte d’aprenentatge transversal indica la importància d’observar les pràctiques d’aprenentatge que tenen lloc paral•lelament i a una distància temporal considerable dels incidents que es produeixen en un moment adequat d’aprenentatge. La tesi se suma a la literatura sobre el coneixement destacant la importància dels règims de materialitat subjacents en el procés d’aprenentatge. La idea de l’aprenentatge a través de la substitució material mostra que el règim modular i adaptable de la materialitat que domina en els ISRI pot portar les organitzacions a beneficiar-se de la seva experiència en incidents, sense conèixer-ne necessàriament les causes i les seves possibles solucions. Finalment, la tesi ens ajuda a comprendre millor el rol de la política i la governança de l’aprenentatge a partir dels incidents en el sector de la SI. I ho fa en subratllar els rols de neutralització (enfront de normalització) i de dramatització (enfront de racionalització) en el procés d’aprenentatge. Aquest estudi ha descobert que la ignorància dels actors influents en els aspectes tècnics del problema pot aprofitar-se per part dels agents d’aprenentatge per tal de sumar-se a la pressió política necessària per impulsar les iniciatives d’aprenentatge. L’estudi també destaca la importància crítica de la governança organitzacional per al procés d’aprenentatge. El concepte d’aprenentatge externalitzat subratlla la importància del sistema de governança de l’aprenentatge, que complementa les dues governances d’aprenentatge dominants en la literatura –és a dir, l’aprenentatge intraorganitzatiu i l’interorganitzatiu. Això demostra que, per treure profit de les experiències d’incidents passats, les organitzacions poden evitar fer pràctiques d’aprenentatge, especialment quan tracten amb una gran varietat de tecnologies canviants (abstinència d’aprenentatge), perquè el coneixement que se n’obtingui probablement serà obsolet o perdrà valor amb el temps. / Esta tesis analiza cómo las organizaciones intentan apalancar la experiencia de los ISRI (information system-related incidents) para evitar la recurrencia de fallos y reducir sus impactos. En consecuencia, para su estudio se adopta una perspectiva de aprendizaje situado y una visión práctica para dar respuesta a la pregunta: “¿Cómo aprenden las organizaciones de SI de sus principales incidentes internos, relacionados con los sistemas de información?” Mediante un diseño de un caso múltiple e inductivo, este estudio llega a la conclusión que las organizaciones adoptan una gran variedad de prácticas durante y después del proceso de gestión de un incidente. Esto ha llevado a la articulación de cinco modos de aprendizaje: 1) aprendizaje mediante la gestión del incidente, 2) reflexión posterior al incidente, 3) aprendizaje transversal, 4) aprendizaje externalizado y 5) aprendizaje a través de la sustitución material. Si bien los dos primeros modos de aprendizaje están documentados en otros campos, el presente estudio muestra que las características de los ISRI afectan las prácticas relacionadas con estos dos modos de aprendizaje. Además, el análisis se centra también en los otros tres modos, que parecen típicos de este sector. El aprendizaje transversal se refiere al hecho de que mientras algunas prácticas de aprendizaje se centran en incidentes individuales, existen prácticas específicas de aprendizaje que tienen en cuenta múltiples eventos adversos. El aprendizaje externalizado indica que la experiencia que se obtiene de un incidente con frecuencia se capitaliza confiando en proveedores especializados en gestionar incidentes. Finalmente, la naturaleza particular de los procesos de trabajo de la SI y su base material permiten aprender a través de la sustitución material. Esta tesis enriquece nuestra comprensión de los procesos por los cuales las organizaciones aprenden de los ISRI y, por tanto, contribuye a los desarrollos teóricos de la literatura sobre el conocimiento y el aprendizaje. Más específicamente, los resultados de esta investigación cuestionan la visión temporal establecida sobre cuándo se produce un proceso de aprendizaje. Si bien la literatura existente en materia de aprendizaje organizacional señala que el aprendizaje tiene lugar durante el incidente (a través de prácticas de gestión del incidente) o (inmediatamente) después (a través de la reflexión y el aprendizaje posteriores al incidente), el presente estudio sugiere que el modelo temporal del proceso de aprendizaje no se restringe necesariamente a esta dicotomía. El concepto de aprendizaje transversal indica la importancia de observar las prácticas de aprendizaje que tienen lugar paralelamente y a una distancia temporal considerable de los incidentes que se producen en un momento adecuado de aprendizaje. La tesis se suma a la literatura sobre el conocimiento destacando la importancia de los regímenes de materialidad subyacentes en el proceso de aprendizaje. La idea del aprendizaje a través de la sustitución material muestra que el régimen modular y adaptable de la materialidad que domina en los ISRI puede llevar a las organizaciones a beneficiarse de su experiencia en incidentes, sin conocer necesariamente las causas de dichos incidentes y sus posibles soluciones. Finalmente, la tesis mejora nuestra comprensión del rol de la política y la gobernanza del aprendizaje a partir de los incidentes en el sector de la SI. Al efecto, subraya los roles de neutralización (frente a normalización) y dramatización (frente a racionalización) en el proceso de aprendizaje. Este estudio ha descubierto que la ignorancia de los actores influyentes en los aspectos técnicos del problema puede ser aprovechado por los agentes de aprendizaje para sumarse a la presión política necesaria para impulsar las iniciativas de aprendizaje. El estudio también destaca la importancia crítica de la gobernanza organizacional para el proceso de aprendizaje. El concepto de aprendizaje externalizado subraya la importancia del sistema de gobernanza del aprendizaje, que complementa las dos gobernanzas de aprendizaje dominantes en la literatura –es decir, el aprendizaje intraorganizativo y el interorganizativo. Ello demuestra que, para sacar provecho de las experiencias de incidentes pasados, las organizaciones pueden evitar realizar prácticas de aprendizaje, especialmente cuando tratan con una gran variedad de tecnologías cambiantes (abstinencia de aprendizaje), puesto que el conocimiento que se obtiene probablemente será obsoleto o perderá valor con el tiempo. / This thesis examines how organizations try to leverage the experience of major information system-related incident (ISRI) to avoid the recurrence of failure and to reduce their impacts. Accordingly, the study utilizes a situated learning perspective and a practice view to respond to the question “how do IS organizations learn from their internal, large Information system-related incidents?” Employing a multiple, inductive case study design, the study found that organizations adopt a wide range of practices during and after the incident handling process. This resulted in articulating five learning modes: 1) learning through incident handling, 2) post-incident reflection, 3) transversal learning, 4) outsourced learning, and 5) learning through material replacement. Although the first two learning modes are documented in other domains, the study shows how the characteristics of ISRIs affect the practices associated to these two learning modes. Further, the analysis focuses on the other three learning modes that seem to be typical of this sector. Transversal learning refers to the fact that while some of the learning practices are focused on individual incidents, specific learning practices exist which take into account multiple adverse events. Outsourced learning indicates that capitalizing on the experience of an incident is often carried out through relying on specialized providers that handle incidents. Finally, the particular nature of the IS work processes and its material basis allow for learning through material replacement. The thesis enriches our understanding of the processes whereby organizations learn from ISRIs, thus providing contributions to theoretical developments in knowledge and learning literature. More specifically, the results of the research challenge the established temporal view about when learning process takes place. While the existing literature on organizational learning suggests that learning takes place either during incident (through incident handling practices) or (right) after (through post-incident reflection and learning), the current study suggests that the temporal pattern of learning process is not necessarily confined to this established dichotomy. The concept of transversal learning indicates the importance of looking at learning practices that take place in parallel and with a considerable temporal distance from incidents that occur in a proper moment of learning. The thesis adds to knowledge literature by foregrounding the importance of the materiality regimes underlying the learning process. The idea of learning through material replacement shows that the modular, adaptable regime of materiality that dominates ISRIs can lead organizations to benefit from their incident experience, without necessarily knowing the causes of incidents and their potential solutions. Finally, the thesis advances our understanding of the role of politics and governance of learning from incidents in the IS sector. It does so by highlighting the role of neutralization (versus normalization) and dramatization (versus rationalization) in the process of learning. The study found that the ignorance of influential actors about the technical aspects of the problem could be leveraged by learning agents to add to the political pressure needed to drive learning initiatives. The study also highlights the critical importance of organizational governance for the process of learning. The concept of outsourced learning underscores the importance of a learning governance system, which complements the two dominant learning governances in the literature –i.e., intra and inter-organizational learning. This shows that for capitalizing on the experiences of past incidents, organizations might avoid performing learning practices, especially when they are dealing with a wide range of changing technologies (learning abstinence), since the knowledge gained is expected to be obsolete or decrease in value through time.

No description available.

Amb arrels en l'ètica normativa, el concepte de transparència dels mitjans es defineix generalment com un dels requisits clau per a les pràctiques dels mitjans de comunicació creïbles, que tenen com a base la confiança entre mitjans i les seves audiències (Tsetsura i Kruckeberg, 2009). No obstant això, donada una definició formal de les normes i valors professionals, la conceptualització normativa també pot representar serioses dificultats a l'hora d'inculcar valors ètics substancials en diferents periodistes i en la professió en el seu conjunt (Negre i Barney, 1985). Aquest treball està dirigit a la comprensió del fenomen de la transparència dels mitjans a través de les experiències i interpretacions dels professionals dels mitjans de comunicació ucraïnesos, és a dir, de les persones involucrades en la constitució del fenomen a partir dels seus judicis ètics, valors compartits i regles informals que funcionen a la pràctica a la seva professió. Amb base en el cas d'Ucraïna, es busca elaborar la comprensió d'aquest fenomen de la transparència dels mitjans, a partir de les experiències professionals, les percepcions, les actituds, els valors i les consideracions ètiques dels periodistes. L'estudi es basa en la metodologia de la "grounded theory" (Glaser, i Strauss, 1967; Corbin, i Strauss, 2008; Charmaz, 2006) i aplica mètodes d'entrevistes individuals i discussions de focus grups amb professionals dels mitjans a Ucraïna, així com l'expressió de percepcions mitjançant l'anàlisi dels elements d'art creatiu fets pels mateixos periodistes. La metodologia qualitativa es va utilitzar per permetre que els participants de l'estudi expressessin les seves opinions i expliquessin les seves històries, alhora que reflectissin el que experimentaven en el seu treball i així explicar com entendre el fenomen des de diversos punts de vista. La investigació ha indicat que tot i que els professionals dels mitjans de comunicació van demostrar la seva familiaritat amb la norma de la transparència, formalitzada en els codis ètics periodístics, i la van qualificar d'important per l'ètica professional, les seves històries professionals i exemples il·lustren que una "pràctica" del significat de la transparència diferent de la seva conceptualització normativa. En primer lloc, la transparència percebuda generalment es limita a la idea de la independència dels mitjans i no la inclouen en el procés visible d'elaboració de notícies. És més, la diferència és especialment evident quan es tracta de les pressions que es produeixen en l'organització i que no impliquen les decisions individuals dels periodistes. La diferència també es constata en la rara inclusió de l'audiència i el concepte d'interès públic (de les seves necessitats i demandes) en el debat sobre la transparència de mitjans. En segon lloc, els periodistes tendeixen a justificar les pràctiques poc normatives dient que tenen lloc més enllà de les seves decisions. Com a resultat, els participants verbalment i visualment tenen més aviat una imatge pessimista de la situació dels mitjans a Ucraïna i descriuen les pressions envers els periodistes com comunes i omnipotents, mentre que el periodista es mostra com feble i impotent. En aquesta situació, els mitjans de comunicació i els periodistes perden la seva funció professional de "gatekeepers". Les influències tenen lloc més enllà de les decisions professionals dels periodistes, amb la qual cosa els periodistes se senten menys responsables d'acceptar (o no acceptar) pràctiques no transparents. Com a resultat d'això, els periodistes ucraïnesos semblen desmobilitzats i desmotivats per lluitar contra les pressions, seguir les normes ètiques i millorar el seu nivell professional. Per tant, aquest treball va més enllà de l'explicació de la transparència dels mitjans com un concepte "donat" normatiu, consistent en articular els professionals i proporcionar-los eines ètiques a les situacions diàries a les quals s'enfronten. En concentrar-se en els valors personals dels periodistes i de la seva interpretació, aplicades a les decisions pràctiques, es canvia l'èmfasi de l'examen "normatiu" de transparència dels mitjans com un fenomen estàtic i objectivament existent i se centra en la comprensió de la transparència periodística a través de les lents dels significats i interpretacions subjectives que els periodistes empren en la seva pràctica diària. / Rooted in normative ethics, the concept of media transparency is generally defined as one of the key requisites for credible media practices that are based on trust between the media representatives and their audiences (Tsetsura & Kruckeberg, 2009). However, giving a formal definition to professional standards and values, normative conceptualization may also represent serious difficulties in inculcating substantial ethical values in individual journalists and in the profession as a whole (Black & Barney, 1985). This work is aimed at understanding of the phenomenon of media transparency through the experiences and interpretations of Ukrainian media practitioners - individuals involved in constitution of the phenomenon by their ethical judgments, shared values and informal rules that work in practice. Based on the case of Ukraine, I elaborate the understanding of media transparency phenomenon as it is constructed by journalists` professional experiences, perceptions, attitudes, values and ethical considerations that work in practice. The study is built on the methodology of grounded theory (Glaser, & Strauss, 1967; Corbin, & Strauss, 2008; Charmaz, 2006) and applies methods of individual interviews and focus-group discussions with media practitioners in Ukraine as well as the elements of creative art-based method. Qualitative methodology was utilized to allow study participants express their views and tell their stories, reflecting what they experience in their work and explaining me how they understand the phenomenon under investigation. The research indicated that even though media practitioners demonstrated their familiarity with the norm of transparency, formalized in ethical code, and characterized it as important for professional ethics, their professional stories and examples illustrated that a ‘practical’ meaning of transparency is different from its normative conceptualization. First, the perceived transparency is usually limited to the idea of media independency and do not include the idea of visible news making process. Besides, the difference is especially clear when it comes to the pressures that happen on organizational (inter- and intra-) level and do not involve journalists` individual decisions. The difference also concerns a rare inclusion of audience and the concept of public interest (needs and demands) into discussion about media transparency. Second, journalists tend to justify the practices that happen beyond their decisions and participation perceiving them as normal and acceptable. As a result, verbally and visually participants created rather a pessimistic picture of media situation in Ukraine describing pressures as common and omnipotent and showing journalist as weak and powerless. In this situation media and journalists loose their professional role of gatekeepers; influences happen beyond journalists` professional decisions, so journalists feel themselves less responsible for accepting (or not accepting) non-transparent practices. As a result, Ukrainian journalists seem to be demobilized and demotivated to struggle against pressures, follow ethical standards and improve their professional level. Hence, this work goes beyond the explanation of media transparency as a “given” normative concept, involves practitioners into articulation and making sense about the ethical issue they face and experience. Concentrating on journalists’ personal values and interpretations, applied in practical decisions, it shifts emphasis away from “normative” examination of media transparency as static and objectively existing phenomenon and focuses on understanding transparency through the lenses of subjective meanings and interpretations that journalists employ in their decisions.

El uso voluntario y espontáneo de las redes sociales también resulta en procesos históricos, etnográficos, antropológicos y sociológicos. Esta investigación se basa en un estudio de mercado que demuestra los usos, hábitos y tendencias de las redes sociales en España, Brasil y México. Los datos analizados indican el potencial para que se establezca una agencia ciudadana de comunicación entre los usuarios de sistemas informáticos que posibilitan la convivencia en redes en nivel mundial, desde que se consideren sus identidades y características socioculturales y se nivelen oportunidades de acceso y de uso de los nuevos medios. La educación para los medios favorece este intuito, como es el ejemplo de Mediamanual.at que prepara los materiales didácticos sobre medios que se imparten en 100% de las escuelas públicas de Austria. Es importante que la capacitación para los medios y los nuevos medios esté al alcance de todos. La organización como agencia ciudadana de comunicación parte de los preceptos de cada comunidad. Simultáneamente se crean consejos especializados que – tal como el ejemplo de Mediamanual.at – pueden colaborar en la creación de las características editoriales ya sean en formatos de texto, audio, audiovisual y/o animación. Es la gente de cada barrio o comunidad la que elige su manera de representarse o de hacerse representar. La elaboración de dicha agencia ciudadana de comunicación demanda programaciones informáticas específicas para emular el planeta y hacer funcionar todas las especificaciones para que se establezcan los servicios de transmisión y reproducción instantáneas. Las características editoriales e informáticas serían mejor definidas en colaboración colectiva. Esta tesis detecta el uso de las redes informáticas como medios que abren nuevas formas de convivencia social y difusión de información en distintos formatos. Están presentes los medios y los recursos, ahora toca sondear las formas ciudadanas de usarlos. Es nuestra tarea hacer que los principios de libertad acompañen la difusión al 75% de la población mundial que no tiene acceso a la rede mundial de ordenadores. Además los datos indican que los móviles son parte del camino más rápido y más aceptado por los usuarios. / The voluntary and spontaneous use of online social media networks affects historical, ethnographic, anthropological and sociological processes. This research is based on a survey that demonstrates the usage, trends and custom regarding social media networks in Spain, Brazil and Mexico. The analyzed data indicate a potential for the establishment of global networks through which computer users interact. A prerequisite for the aforementioned networks are awareness of identities and sociocultural characteristics and equality in terms of access opportunities to new media among its users. Media education contributes to meeting this condition, as shown in the example of Mediamanual.at that organizes the teaching materials on media that are taught in 100% of Austria's public schools. It is important that the training for media and new media is available to everyone. However, the organization of the computer users as a public media agency depends on the requirements of each community. Simultaneously it’s possible to create specialized editorial councils that can collaborate in creating and publishing specifications for the media features in different formats such as text, audio, audiovisual and/or animation. The development of this public communication agency requires specific software to emulate the planet and run all the community editorial specifications for the establishment of broadcasting services and instant playback, for example. The editorial features and software would be better defined in collective collaboration. This study has found that the use of computer networks acts as a means to open new forms of social interaction and dissemination of information in multiple formats. Now that the means and resources are present, it's time now to probe the better ways for the citizenship to use them. Our human duty to spread the principals of freedom with rolling out admission to 75% of the global population without access to the worldwide computer networks. Furthermore data demonstrates that mobile phones seem to be the more accepted by the users and able to speed up this process.

No description available.

No description available.

In the first phase a historical and descriptive is carried out, in analyzing both the foundations and history of intellectual capital as its corrent state. We proceed to analyse definitions of intangible assets from diferents fields, the classification of its components and finally, the diferent assessment methods available, focusing on those methods suitable for the businesses of the type SMEs that are the subject of our study. Finally, in this first phase, we have been analyzed the accounting treatment of intangible assets. However, in this first phase of the work, we identify those studies focused on the relationship between intellectual capital and business income or other factors, particularly in the context of SMEs. In the second phase, a fieldwork or an empirical research, the strategy of our inquiry focus on designing a measurement instrument itself for the SMEs considering the basic features of the models analysed in the first phase of the thesis. We have extracted the basic features of one of the models analysed motivated to be suitable model, flexible and adaptable to any organization, and we have adapted to the type of organization we want to analyse with the help of an expert group. To measure and analyse the indicators of each component of intellectual capital, we made a vàlid questionnaire panel. From here, we have applied the model through the questionnaire. The designed model displays the set of relationships that define an organization considered highly connected where you can find the strategic vision of the company at the center. An efficient management of the potential capacities of each one of the components of the CI, is closely linked to the strategic business vision and it has to become a key factor for obtaining a sustantaible competitive advantage. The following methodology was to perform a case study. From certain límits set in the SABI database system, a group of companies (18) of the type SMEs, from industrial sector, and located in the province of Girona, have been obtained. For the case study, we have used quantitative methods, from the treatment and intepretation of numerical data and qualitative methods, channeled through the questionnaire in which the information was obtained directly from the managers of SMEs. Thus, from the empirical data obtained in this phase we have been able to validate or not the hypotesis of the thesis. In the third phase, the investigation is closed through an exploratory analysis through the validation of hypothesis, the conclusions and future lines of approach to exploration. / En una primera fase es duu a terme un treball històric i descriptiu, en el qual s’analitzen tant els fonaments i història del capital intel•lectual com el seu estat actual. Es procedeix a analitzar les definicions d’actiu intangible des dels diferents àmbits, la classificació dels seus components i, finalment, els diferents mètodes de valoració existents, incidint en aquells mètodes més adients per a les empreses del tipus PIME i que són objecte del nostre estudi. Finalment, en aquesta primera fase hem analitzat el tractament en l’àmbit comptable dels actius intangibles. Tanmateix en aquesta primera fase del treball m´he centrat a identificar aquells estudis que vinculen el capital intel•lectual i els rendiments empresarials o d’altres factors, en especial en el context de la PIME. En una segona fase, estudi empíric o treball de camp, l’estratègia de la nostra recerca l’hem centrat a dissenyar un instrument de mesura propi per a la PIME considerant les característiques bàsiques dels models analitzats a la primera fase del treball. Hem extret les característiques bàsiques d’un del models analitzats motivades per ser un model adequat, flexible i adaptable a qualsevol organització, i les hem adaptat a la tipologia d’organització que volem analitzar amb l’ajuda d’un grup d’experts. Per tal de mesurar i analitzar els indicadors de cada component de capital intel•lectual. Hem confeccionat un qüestionari validat per aquest grup d’experts. A partir d’aquí, hem aplicat el model a través del qüestionari. El model dissenyat mostra el conjunt de relacions que defineixen una organització considerada altament connexa on al centre es troba la visió estratègica de l’empresa. Una gestió eficient del potencial de les capacitats de cada un dels components del C.I. estretament vinculada a una visió estratègica empresarial i que ha d’esdevenir un factor clau per a l’obtenció d’avantatge competitiu sostenible. La metodologia que hem emprat ha estat la de realitzar un estudi de casos. A partir d’unes limitacions fixades a la base de dades del sistema SABI, s’ha obtingut el cas a analitzar, un grup d’empreses (18) del tipus PIME, sector industrial, i ubicades a la província de Girona. Per a l’estudi del cas, s’han utilitzat mètodes quantitatius, a partir del tractament i interpretació de dades numèriques i mètodes qualitatius, canalitzades a través del qüestionari en què la informació s’ha obtingut directament dels directius de les pimes. D’aquesta manera, les dades empíriques obtingudes en aquesta fase són les que han permès validar o no les hipòtesis de la tesi. A la tercera fase, es tanca la investigació a través d’una anàlisi exploratòria en la qual hem validat unes hipòtesis, hem obtingut unes conclusions finals tant del model com de les hipòtesis i el plantejament de les línies futures d’exploració.

En el marco de la problemática de la programación de operaciones en taller, en esta tesis se introduce un nuevo problema, que se identifica como problema de flujo general flexible (fJSP) con fechas comprometidas y costes dependientes del intervalo de realización de las operaciones. En el fJSP se deben tratar dos subproblemas, el de asignación de las operaciones a las máquinas que pueden ejecutarlas y el de secuenciación de las operaciones en cada una de las máquinas. Para este problema se propone, como función objetivo, minimizar la suma de los costes asociados a los adelantos y retrasos que se generan con respecto a la fecha de entrega comprometida y unos costes dependientes del intervalo de realización de las operaciones. De entre estos últimos se utiliza el coste de la energía necesaria para ejecutar las operaciones de los jobs (tareas) en las máquinas. Para resolver el problema propuesto se plantea un procedimiento dividido en tres pasos. En el Paso 1 se obtiene una secuencia inicial de jobs; en el Paso 2 se genera una solución inicial mediante un procedimiento que se basa principalmente en realizar, simultáneamente, la construcción y búsqueda del camino mínimo en un grafo polietápico para cada job; y en el Paso 3 se emplean procedimientos de mejora de la solución inicial. También se exponen los resultados de la experiencia computacional que evalúa el procedimiento de resolución propuesto. En los resultados se observa que el procedimiento favorece la programación de las operaciones respetando las fechas de entrega, y ayuda a reducir la factura de la empresa eléctrica, ya que en las soluciones de un conjunto de tipos de ejemplares se observa cómo se asignan, mayoritariamente, operaciones a máquinas con menor consumo de energía, y principalmente en aquellos intervalos de tiempo en los que el coste de la energía es menor. Al analizar los resultados de la experiencia computacional se observa, además, que el procedimiento encuentra la solución de ejemplares de diferente dimensión en un tiempo de proceso de ordenador razonable / In the context of the job-shop scheduling problem, this thesis introduces a new problem, which is identified as the flexible job-shop scheduling problem (fJSP) with due dates and energy costs that are dependent on the time interval in which the operations are processed. The fJSP involves two subproblems: that of assigning operations to the machines that can process them and that of sequencing the operations on each of the machines. For this problem, we propose an objective function that minimizes the sum of the costs of earliness and tardiness with respect to the due date and the costs that depend on the time interval in which the operations are processed. Regarding these costs, we have focused primarily on the cost of the energy required to process the jobs on the machines. To solve the proposed problem, we suggest a solution procedure that is divided into three steps. Step 1 involves obtaining an initial sequence of jobs, Step 2 involves generating an initial solution using a procedure based primarily on simultaneously constructing and finding the shortest path in a multistage graph for each job, and Step 3 involves implementing procedures for improving the initial solution. We report the results of the computational experiment used to test the proposed solution procedure. We were able to conclude from the results that the procedure is useful for scheduling operations while respecting due dates and that it could help reduce electricity bills, since the solutions to a set of example types demonstrated that operations were generally assigned to machines with a lower energy consumption, and mainly in time intervals in which the energy costs is low. When analysing the results of the computational experiment, we also observed that the procedure found the solution for examples of varying sizes in a fairly reasonable computer processing time.