In a dynamic and constantly more complex educational environment, one of the most frequent inquiries students and parents express is whether investment in college education corresponds to benefits obtained at the next level : at work force. One option of answer to this, is estimating the return of individual investment. Individual profits estimation takes into account education costs and benefits made by a single student: how much money is paid to receive college education compared to payback. Two methods have been more commonly used to measure investment return in education: 'Developed Approach' and 'lncome Role Method'. According to survey questions, the following objectives are related: Studying current methodologies to estimate investment return in college education to present accurate results in an estimation model with high added value. Estimating return of investment made by a regular student during his/her professional education in a Higher Education lnstitution (HEI) in Mexico. This issue is relevant in the following terms: +As a contribution to the individual rate estimation in higher education, an added value to the current model was considered, which determined the present costs value per each one of the school years in relation to the last school year, resulting in a more equitable estimation of investment. + Derived from the above, it is expected this research would result in an important contribution to the HEI, to consider responsibility towards graduates' expectations, and on the other hand, young people's decision-making moment to study a university degree. To better describe objectives, four different contrasting theories are presented in the following terms: H1: Studying a university degree represents the most profitable investment for young people, considering costs and benefits in their professional education. ls it is shown that studying a university degree represents a profitable investment to young people. The maximum profit value is of 228% and an average of 34%. H2: There are meaningful differences in the individual investment return from professional education between HEI in Mexico. Individual profit differences go from 228% to 13%. H3: Individual investment return in professional education is higher among good-quality, low-cost higher education institutions as a, reflect of costs of tuition and their fast immersion into workforce. In public HEI, maximum profit is 228%; private HEI, 66%; minimum individual profit, 1% and 0.1% respectively. H4: There is a wide difference between profits and the period of investment return depending on the university degree, as a reflect of different job offer & demand for young graduates. Maximum profit is 104% from BA in Administrative Computer Science, followed by Dental surgeon. The lower profit ones are Graphic Design and International Trade. Bachelor's Degree in Dental surgeon and Administrative Computer Science represent the shortest investment return, in only 3 years; the longest period {7 and 8 years) are Graphic Design and lnternational Trade. Finally, future research lines are the following: + The study of scholarship effect on individual return rate. + The analysis of individual return behavior by gender. + The study of behavior and link between costs and income by BA degree. +A comparative study of individual return rates between countries.

Este estudio se centra en el uso del texto estratégico desde el punto de vista de los directivos académicos. La línea de investigación en estrategia se ha interesado por las prácticas, actividades y comportamientos de los directivos en los diferentes niveles organizacionales durante la formulación de estrategias. Además, las actividades a nivel micro y la pertinencia del texto estratégico en el proceso de implementación se han convertido en un interesante foco de investigación en diferentes contextos organizacionales. A pesar de que la literatura reconoce la importancia de los estrategas y las prácticas estratégicas de las organizaciones, la relación entre los practicantes, las prácticas y los textos estratégicos en la implementación efectiva de la estrategia permanece aún poco explorada. El propósito de este estudio es examinar el rol del texto estratégico en el strategizing, explorando de qué modo las variaciones en las prácticas de implicación y alineamiento del directivo académico y los diferentes usos atribuidos al texto estratégico pueden explicar mejores resultados en la implementación de la estrategia en diferentes universidades. Como tal, las actividades, prácticas y perspectivas involucradas en la construcción e implementación del texto estratégico se estudian a través del análisis de las narrativas de los directivos académicos con respecto a sus puntos de vista y roles dentro del proceso de formulación e implementación de la estrategia. De esta manera, este estudio utiliza un diseño cualitativo, con la aplicación de un estudio de casos múltiple y exploratorio, en donde se han llevado a cabo entrevistas semiestructuradas con 42 directivos académicos (alta dirección y mandos intermedios) en tres tipologías de universidades públicas españolas (tecnológica, de investigación y regional), que constituyen los datos primarios. Los datos complementarios se componen de la documentación oficial de los procesos de la estrategia de las tres instituciones, asimismo, de notas de observación y conversaciones informales. La explotación de estas múltiples fuentes mediante la utilización de la “estrategia como práctica” como lente teórica, la teoría de los enfoques discursivos en la elaboración de estrategias, y el apoyo de la teoría fundamentada, permite la identificación de distintos patrones de narrativas respecto a los roles de los textos estratégicos y las prácticas, así como comportamientos del strategizing y elementos contextuales que caracterizan esta relación. Con base en el análisis de las distintas formas de strategizing y las prácticas utilizadas en las diferentes universidades, se determinan seis roles atribuidos al texto estratégico en la práctica de la estrategia: roles consultivo, conversacional y autoritario, que presentan un mayor potencial facilitador de implicación; roles prescriptivo y contingente, que se asocian a un potencial de mayor restricción de la participación; y el rol ambivalente que presenta una perspectiva ambigua, y que se encuentra en la frontera entre los roles anteriores. Al mostrar de qué modo los directivos académicos (alta dirección y mandos académicos) utilizan textos estratégicos en el desarrollo de estrategias institucionales, este estudio aporta un mayor entendimiento acerca de los elementos que influyen en la implementación de la estrategia y su alineamiento. El estudio sugiere que los diferentes directivos académicos participan en la estrategia y utilizan el texto estratégico de diferentes maneras: de una forma más creativa u otra más restrictiva. Sin embargo, estas diferencias están muy asociadas al contexto específico de las prácticas internas y externas que determinan los diferentes comportamientos presentes en el strategizing, y por lo tanto pueden llevar a restringir o habilitar el uso creativo del texto. El estudio propone un marco dinámico que integra los roles del texto estratégico con los elementos contextuales internos y externos, las prácticas en uso y los patrones de comportamiento de los directivos en la práctica de la estrategia. Además, muestra la importancia de la interacción del texto estratégico con elementos que podrían ser reforzados, cambiados o eliminados en la promoción de las diferentes formas del strategizing interactivo y del consumo creativo del texto. En definitiva, el estudio proporciona al ámbito de investigación de la estrategia nuevos conocimientos acerca del rol de los textos estratégicos en la práctica del strategizing / This study focuses on the use of the strategy text in strategizing from the view point of academic managers. Strategy research has become interested in practices, activities and behaviours of practitioners of different organizational levels in strategizing. Additionally, micro level activities and the relevance of strategy text in implementation process have thus become an interesting focus of research in different organizational settings. Even though the literature have acknowledged the significance of practitioners and practices in organizational strategy, the relationship between practitioners, practices and strategy texts in effective strategy implementation remains still little ascertained. The purpose of this study is to examine the role of the strategy text in strategizing; exploring how variations in practices of academic manager‟s engagement in strategy practices and in strategy text usage can explain enhanced outcomes in strategy implementation in the university setting. As such, the activities, practices and perspectives involved in the construction and implementation of strategy text are studied through narratives of academic managers regarding their views and roles within the strategy process. In this manner, this study uses a qualitative design, with the application of an exploratory multiple case study, where semi-structure interviews with 42 top and middle academic managers in three typology of public Spanish universities were applied (technological, research and regional), which constitutes the primary data. Additional data is comprised of documentation of the official strategy processes of the three institutions, also observation notes, and informal conversations. The exploitation of these multiple sources of data grounded in strategy as practice as theoretical lens, informed by theory of discursive approaches to strategy making, supported by the grounded theory on analyzing the data, allows the identification of distinct patterns of narratives regarding strategy texts roles, strategy practices in use as well as strategizing behaviours and contextual elements driving this relationship. Based on the analysis of distinct forms of strategizing behaviours and practices in use, six roles of strategy text in strategizing are described: consultive, conversational and authoritative roles, which presented higher enabling engagement potential; prescriptive and contingent roles, which were associated with higher constraining engagement potential and the ambivalent role that presented a borderline perspective between the previous roles. By showing how both top and middle academic managers use strategy texts in strategizing, this study adds to our understating of elements that influences in strategy implementation and alignment. The study suggests that different academic managers engage in strategy and use the strategy text in different ways (in a more creative or restrictive form), however these differences are strongly context specific of the internal and external practices that frame strategizing behaviours, which consequently might derive into constraining or enabling text creative uses. The study proposes a dynamic framework that integrates strategy text roles within internal and external contextual elements, practices in use and patterns of strategizing behaviour and shows the relevance of the interaction of strategy text with elements that could be reinforced, changed or withdrawn when promoting the forms of interactive strategizing behaviours and text creative consumptions. Therefore, the study provides strategy research with new understanding of the role of strategy texts in the practice of strategy.

Se trata de una Tesis Doctoral realizada en la modalidad de Tesis Doctoral por artículos, con el objetivo de analizar, en una perspectiva comparada con relación a los Sistemas de Gestión Medioambiental, qué son y qué objetivos tienen los Sistemas de Gestión Energética basados en el estándar ISO 50001, cuáles son las motivaciones que llevan a las organizaciones empresariales a implantar y certificar estos sistemas, y cuáles son los principales beneficios que dichas organizaciones empresariales obtienen de la adopción de los Sistemas de Gestión Energética basados en el estándar ISO 50001. Se entiende que se trata de un tema de relevancia e interés para los distintos agentes involucrados en la adopción del paradigma de la gestión medioambiental y de la empresas sostenible y socialmente responsable. / It is a Doctoral Thesis carried out as an article-style dissertation with the aim of undertaking research aimed clearly at contributing its grain of sand to the specific line of research in which it is framed. The articles that make up this Doctoral Thesis fall within the ambit of work which, as reflected in this paper, is aimed at analyzing, in a comparative perspective in relation to the Environmental Management Systems , what are the goals of Energy Management Systems based on the ISO 50001 standard, the motivations that lead to business organizations to implement and certify these systems and what are the main benefits of these organizations with the adoption of Energy Management Systems based based on ISO 50001 standard are. We understand that the theme is of relevance and interest for the different players involved in adopting the paradigm of quality management, and was carried out with this aim in mind.

Las universidades contribuyen al desarrollo económico de su comunidad a través de la creación del capital humano por medio de la enseñanza; por la investigación y su potencial aplicación; por la transferencia de tecnología y por la formación de emprendedores para la creación de empresas. La formación de empresas con un impacto económico se presenta cuando se conectan los recursos necesarios para generar ideas y las necesidades del mercado. Las universidades contribuyen a este impacto económico fortaleciendo su sistema emprendedor en base a programas académicos y métodos educacionales, así como por centros especializados que proporcionan un soporte al desarrollo de las potencialidades de los emprendedores. El presente trabajo de investigación analiza los factores y tendencias en emprendimiento de los ex alumnos del ITESO a través de cinco preguntas de investigación: (1) ¿Cuál es la evolución del emprendimiento de los ex alumnos del ITESO y la forma que han impactado los recursos económicos disponibles? (2) ¿Cómo influye en la creación de empresas el apoyo familiar y la exposición a diferentes experiencias emprendedoras en la transición previa a llegar a ser emprendedor? (3) ¿Cuáles son los factores que dan origen a la detección y explotación de las oportunidades emprendedoras y su influencia en la creación y desarrollo de empresas? (4) ¿Cuáles son los principales motivadores personales para la creación y el desarrollo de las empresas? (5) ¿Los emprendedores surgen por la formación académica como alumnos en la universidad o por apoyos que presta el ITESO a través de programas en centros de emprendimiento? Esta investigación tiene como objetivo, entender los factores asociados que han impulsado la actividad emprendedora en una universidad mexicana, el caso de los exalumnos del ITESO, analizando la evolución del emprendimiento a través del tiempo e identificando la influencia de roles que tienen lugar en la transición al emprendimiento como la experiencia previa de los emprendedores, los efectos de la capacitación para iniciar una empresa y la exposición a diferentes experiencias emprendedoras. El estudio de la capacidad de creación de empresas por los ex alumnos del ITESO nos permite alinear el entorno académico con la actividad empresarial para tener un flujo de información de doble vía que permita la introducción y desarrollo de una cultura emprendedora en la Universidad así como una cultura de innovación continua en la empresa. / Universities contribute to the economic development of their communities by the creation of human capital as a result of their schooling, investigation and its possible application, technology transfer, and the development of entrepreneurs to create new companies. The development of companies with an economic impact is done when the required resources to develop ideas and market necessities are connected. The universities contribute to this economic impact by making stronger their entrepreneurial system based on academic programs and educational methods, and by specialized centers that support the development of entrepreneurship. This investigation work pretends to analyze the factors and tendencies in entrepreneurship of graduated alumni using five investigation questions: (1) which is the evolution of entrepreneurship of the graduated alumni of the ITESO and how does this have impacted the economic resources available? (2) How does family support and entrepreneurial experiences before being an entrepreneur influence the creation of new companies? (3) Which are the factors that give origin to the identification and use of the entrepreneurial opportunities and which is the influence in creation of companies and their development? (4) Which are the principal personal motivators for companies’ creation and development? (5) Do entrepreneurs are created as a result of their education in universities or because as a result of the support that the ITESO gives them thru programs in entrepreneurial centers? This investigation has as the objective to understand the related factors that have impulse the entrepreneurial activity in a Mexican university, in this case alumni from the ITESO, analyzing the evolution of entrepreneurship along time and identifying the influence of roles that have place in the transition to entrepreneurship such as prior experiences of the entrepreneurs, results of courses based on how to initiate a business and the exposition to different entrepreneurial experiences. The study of the capacity in creating new companies by graduated alumni of the ITESO, help us to allocate the academicals environment with businesses to have an information flow of two ways that can help the introduction and development of an entrepreneurial culture in the university, and also a continuous innovation in a company. / Les universitats contribueixen al desenvolupament econòmic de la seva comunitat a través de la creació del capital humà per mitjà de l'ensenyament; per la investigació i el seu potencial aplicació; per la transferència de tecnologia i per la formació d'emprenedors per a la creació d'empreses. La formació d'empreses amb un impacte econòmic es presenta quan es connecten els recursos necessaris per generar idees i les necessitats del mercat. Les universitats contribueixen a aquest impacte econòmic enfortint el seu sistema emprenedor sobre la base de programes acadèmics i mètodes educacionals, així com per centres especialitzats que proporcionen un suport al desenvolupament de les potencialitats dels emprenedors . El present treball d'investigació analitza els factors i tendències en emprenedoria dels exalumnes de l'ITESO a través de cinc preguntes de recerca: (1) Quina és l'evolució de l'emprenedoria dels exalumnes de l'ITESO i la forma que han impactat els recursos econòmics disponibles? (2) Com influeix en la creació d'empreses el suport familiar i l'exposició a diferents experiències emprenedores en la transició prèvia a arribar a ser emprenedor? (3) Quins són els factors que donen origen a la detecció i explotació de les oportunitats emprenedores i la seva influència en la creació i el desenvolupament d'empreses? (4) Quins són els principals motivadors personals per a la creació i el desenvolupament de les empreses? (5) Els emprenedors sorgeixen per la formació acadèmica com a alumnes a la universitat o per suports que presta l’ITESO a través de programes en centres d'emprenedoria? Aquesta investigació té com a objectiu entendre els factors associats que han impulsat l'activitat emprenedora en una universitat mexicana, el cas dels exalumnes de l'ITESO, analitzant l'evolució de l'emprenedoria a través del temps i identificant la influència de rols que tenen lloc a la transició a l'emprenedoria com l'experiència prèvia dels emprenedors, els efectes de la capacitació per iniciar una empresa i l'exposició a diferents experiències emprenedores. L'estudi de la capacitat de creació d'empreses pels ex alumnes del ITESO ens permet alinear l'entorn acadèmic amb l'activitat empresarial per tenir un flux d'informació de doble via que permeti la introducció i desenvolupament d'una cultura emprenedora a la Universitat així com una cultura d'innovació contínua en l'empresa.

La ausencia de videojuegos como referentes de material educativo nos lleva a pensar que hemos fracasado en comprender el potencial de estos como herramientas educativas, además el hecho de que su presencia en las aulas no haya sido entendida como una situación social, impide la comprensión de su comportamiento dentro del aula. Considerando el uso de los videojuegos como una situación social donde el docente enfatiza el aprendizaje autónomo y permanente del sujeto en el proceso educativo, rol que ha sido denominado como aprendizaje estratégico se presenta el caso de estudio Personatges en joc en el marco de la investigación Acción participativa (IAP). El modelo contextual que hemos desarrollado con el uso de la IAP y que contempla alumnos, profesores e instituciones, se ha mostrado como una alternativa válida para generar pautas que permitan explicar la comunicación de ideas y contenidos mediante videojuegos. Este modelo ha quedado demostrado empíricamente en la colección de videojuegos Personatges en joc. La colección tiene por objetivos dar a conocer los nombres de científicos catalanes, desarrollar competencias básicas y metodológicas en escolares, y trabajar diferentes conocimientos considerados epsecíficos del ciclo educativo de primaria. El primer videojuego corresponde a Narcís Monturiol. La experiencia de este caso desveló problemas al observar la situación social que se produce al introducir videojuegos en las aulas. El segundo videojuego centrado en la figura medieval Joan de Peratallada, ayudó a contextualizar el uso de videojuegos en el aula. Finalmente el tercer videojuego dedicado a la figura del paleontólogo Miquel Crusafont permitió consolidar un modelo teórico obtenido como resultado de trabajar con la IAP. El estudio de caso, ha permitido generar teoría basada en lo que piensan los jugadores y cuál es el carácter y las razones de su propia participación, y en cierta medida como las tecnologías de la información impactan en el modo en que las personas trabajan, juegan, aprenden, socializan y colaboran. Por otro lado la metodología aplicada en el estudio, implica una actuación práctica orientada a la mejora de las acciones en un acto social de importancia estratégica como es el acercamiento de los alumnos a las nuevas tecnologías emergentes.

L’emprenedoria o entrepreneurship és una disciplina científica dedicada a l’estudi metodològic dels emprenedors, la funció empresarial i la creació d’empreses. El creixement d’aquest tipus d’estudis en els darrers anys es deu a la transcendència que suposa la creació d’empreses per al desenvolupament tecnològic i econòmic d’un territori. Les teories sobre l’emprenedoria han estat àmpliament recollides per la literatura acadèmica des dels seus inicis. Aquestes teories inclouen una àmplia diversitat de definicions i de criteris per a l’estudi del fenomen emprenedor. Per tant, un primer estudi d’aquesta bibliografia resulta imprescindible per a la focalització del present treball. L’objectiu d’aquest projecte és l’avaluació de l’emprenedoria dels graduats IQS. Es tracta d’una anàlisi sobre la contribució IQS a la creació d’empreses per part dels seus graduats. IQS és un centre universitari amb més de cent anys d’història, ubicat a Barcelona i dirigit per la Companyia de Jesús. Forma part de la Universitat Ramon Llull, impartint actualment estudis de tipus científic-tecnològic i econòmic-empresarial. La formació dels seus graduats, més enllà dels coneixements ensenyats i apresos, inclou també l’adquisició de capacitats, habilitats i sobretot, valors. En el seu conjunt conformen el caràcter i la personalitat dels seus graduats i constitueixen una base crítica davant de qualsevol presa de decisió en front a la possibilitat de dur a terme una iniciativa emprenedora. La identificació del màxim nombre d’emprenedors graduats IQS i de les empreses creades per part seva és un dels reptes a assolir en aquest projecte. Tot i així, el que constitueix el cos més important del treball, és l’estudi descriptiu d’una mostra dels casos més recents, amb la finalitat d’obtenir conclusions sobre les motivacions dels emprenedors, les característiques de les empreses creades i la contribució d’IQS. La metodologia utilitzada es basa en l’anàlisi de les dades obtingudes a partir d’un qüestionari a contestar per una mostra dels emprenedors IQS identificats. El model es basa en un estudi similar elaborat pel MIT per avaluar l’impacte emprenedor dels seus graduats. L’avaluació dels resultats permet concloure que el nombre d’emprenedors IQS pot considerar-se important i que les empreses que han creat compten amb algunes de les característiques pròpies de les del seu entorn territorial mentre que també responen a qualitats que es deriven de l’actuació d’IQS. / El emprendimiento o entrepreneurship es una disciplina científica dedicada al estudio metodológico de los emprendedores, la función empresarial y la creación de empresas. El crecimiento de este tipo de estudios en los últimos años se debe a la trascendencia que supone la creación de empresas para el desarrollo tecnológico y económico de un territorio. Las teorías sobre el emprendimiento han sido ampliamente recogidas por la literatura académica desde sus inicios. Dichas teorías incluyen una amplia diversidad de definiciones y de criterios para el estudio del fenómeno emprendedor. Por ello, un primer estudio de esta bibliografía resulta imprescindible para la focalización del presente trabajo. El objetivo de este proyecto es la evaluación del emprendimiento de los graduados IQS. Se trata de un análisis sobre la contribución de IQS a la creación de empresas por parte de sus graduados. IQS es un centro universitario con más de cien años de historia ubicado en Barcelona y dirigido por la Compañía de Jesús. Forma parte de la Universitat Ramon Llull impartiendo actualmente estudios de tipo científico-tecnológico y económico-empresarial. La formación de sus graduados, más allá de los conocimientos enseñados y aprendidos, incluye también la adquisición de capacidades, habilidades y sobretodo valores. En su conjunto conforman el carácter y la personalidad de sus graduados y constituyen una base crítica ante cualquier toma de decisión frente a la posibilidad de llevar a cabo una iniciativa emprendedora. La identificación del máximo número de emprendedores graduados IQS y de las empresas creadas por su parte es uno de los retos a conseguir en este proyecto. Sin embargo, lo que constituye el cuerpo más importante del trabajo, es el estudio descriptivo de una muestra de los casos más recientes, con el fin de obtener conclusiones sobre las motivaciones de los emprendedores, las características de las empresas creadas y la contribución de IQS. La metodología utilizada se basa en el análisis de los datos obtenidos a partir de un cuestionario a contestar por una muestra de los emprendedores IQS identificados. El modelo se basa en un estudio similar elaborado por el MIT para evaluar el impacto emprendedor de sus graduados. La evaluación de los resultados permite concluir que el número de emprendedores IQS puede considerarse importante y que las empresas que han creado cuentan con algunas de las características propias de las de su entorno territorial mientras que también responden a cualidades que se derivan de la actuación de IQS. / Entrepreneurship is a scientific discipline addressed to the methodological study of entrepreneurs, business function and business creation. In recent years, the growing of this kind of studies is due to its importance which involves the creation of new companies for the technological and economic development of a territory. Since its beginnings, theories of entrepreneurship have been widely collected by the academic literature. Such theories include a wide variety of definitions and criteria for the study of the entrepreneurial phenomenon. Therefore, a first study of this literature is essential for targeting this work. The purpose of this project is the evaluation of the entrepreneurial activity of IQS’s graduates based on its achievements. This is also connected to the contribution of the IQS to business creation by means its graduates. IQS is an academic center with more than one hundred years of history, located in Barcelona and conducted by the Society of Jesus. IQS is part of the Universitat Ramon Llull and its studies include science and technology and also economics and business administration. The education of its graduates, beyond the knowledge taught and learned, also includes the acquisition of skills, abilities and values. Taken together, they make up the character and the personality of its graduates. This education provide to its students with a critical basis for any decision-making regarding the possibility of carrying out entrepreneurship. The identification of the maximum number of IQS entrepreneurs and the companies created by them is one of the challenges to achieve in this project. However, what is the most important body of this research is the descriptive study of a group of recent cases, in order to draw conclusions about the motivations of entrepreneurs, the characteristics of the companies created and the contribution of IQS. The methodology is based on the analysis of the data obtained from a questionnaire answered by a sample of IQS entrepreneurs. The model is based on a similar study prepared by MIT to assess the entrepreneurial impact of its graduates. The evaluation of the results leads to the conclusion that the number of IQS entrepreneurs can be considered relevant and also that their companies have some of the characteristics of their local environment while also respond to qualities that are derived from the performance of IQS.

El estudio aborda la importancia del entorno como fuente de motivación para la adopción de prácticas de gestión ambiental en las empresas de exploración y explotación de los hidrocarburos (upstream), tomando como base de análisis el enfoque conceptual de la teoría de los grupos de interés (stakeholders), complementado con la teoría institucional que se torna relevante en países con debilidad institucional. Se hace uso de la metodología de investigación mixta, con una base cuantitativa y soporte cualitativo concurrente. El objetivo es identificar a los grupos de interés que las empresas de la industria del upstream del Perú, perciben de mayor importancia al tomar sus decisiones de orden ambiental / L'estudi aborda la importància de l'entorn com a font de motivació per a l'adopció de pràctiques de gestió ambiental a les empreses d'exploració i explotació dels hidrocarburs (upstream), prenent com a base d'anàlisi l'enfocament conceptual de la teoria dels grups d'interès (stakeholders), complementat amb la teoria institucional que es torna rellevant en països amb debilitat institucional. Es fa ús de la metodologia d'investigació mixta, amb una base quantitativa i suport qualitatiu concurrent. L'objectiu és identificar els grups d'interès que les empreses de la indústria del upstream del Perú, perceben de major importància en prendre les seves decisions d'ordre ambiental / This research approaches the importance of social setting as a source of motivation for the adoption of environmental management practices in companies for exploration and exploitation of hydrocarbons (upstream), based on the conceptual approach of the stakeholders’ theory, supplemented with the institutional theory which becomes relevant in countries with weak institutions. Using the mixed research method with quantitative base and qualitative concurrent support. The goal of this research is to identify the stakeholders which companies of Peru upstream industry perceived as major to make their environmental decisions.

El sector turístico en la Comunitat Valenciana es considerado el pilar más importante tanto para su economía como para su sistema productivo, por lo que los recursos, herramientas y gestión implicados en su promoción y diferenciación son analizados en este trabajo, contando con la aportación de diferentes expertos del sector. Bajo el título “Comunitat Valenciana: territorio, destino y marca. Un análisis general de sus herramientas comunicativas", se pretende abarcar, de una forma global, los significados con los que puede relacionarse su denominación y que estuviesen más conectados con la comunicación turística a través de su evolución desde que, en 1985, se dieran los primeros pasos para su promoción, por parte de la administración autonómica, bajo una denominación que pretendía abarcar las provincias de Alicante, Castellón y Valencia. Este es un recorrido desde la primera marca territorio "Mediterrània" hasta la actual "Comunitat Valenciana".

La tesi s'interroga sobre els processos d'influència a què estan sotmeses les persones, en concret es centra en la interacció entre la presència de violència en la programació televisiva infantil i les aportacions interpretatives que fan els espectadors infants. L'apriori és que la noció de violència és una construcció relativa en termes històrics, i a partir del marc teòric del construccionisme, emmarquem la percepció sobre i la preocupació per la violència mediàtica en les tensions dels individus, -també els infants-, com a partíceps dels rituals socials de la postmodernitat. Es presenten els resultats de les entrevistes en profunditat realitzades sobre un corpus audiovisual a infants d'entre set i onze anys i, juntament amb les conclusions, s'ofereix una metodologia d'anàlisi i una teoria tipològica.PARAULES CLAU: violència, violència televisiva, representacions ficcionals, imatge i mímesi, percepció social i construcció de la realitat, opinió pública i comunicació de masses, interpretació dels espectadors infantils, noció d'infància, constructivisme (lineation theory), teories de la recepció, sociolingüística, anàlisi del discurs, recerca qualitativa, recerca empírica. / La tesis se interroga sobre los procesos de influencia a los que están sometidas las personas, en concreto se centra en la interacción entre la presencia de violencia en la programación televisiva infantil y las aportaciones interpretativas que activan los espectadores infantiles. El apriori es que la noción de violencia es una construcción relativa en términos históricos, y a partir del marco teórico del construccionismo, enmarcamos la percepción sobre y la preocupación por la violencia mediática en las tensiones de los individuos -también los niños y las niñas-, como partícipes de los rituales sociales de la postmodernidad. Se presentan los resultados de las entrevistas en profundidad realizadas sobre un corpus audiovisual a niños y niñas de entre siete y once años y, junto a las conclusiones, se ofrece una metodología de análisis y una teoría tipológica.PALABRAS CLAVE: violencia, violencia televisiva, representaciones ficcionales, imagen y mímesis, percepción social y construcción de la realidad, opinión pública y comunicación de masas, interpretación de los espectadores infantiles, noción de infancia, constructivismo (lineation theory), teorías de la recepción, sociolingüística, análisis del discurso, investigación cualitativa, investigación empírica. / This thesis raises questions about the processes of influence to which people are subjected, specifically, the interaction between the presence of violence in children's television programs and the interpretive contribution that young viewers bring. The given is that the notion of violence is a relative construct in historical terms and, starting from the theoretical framework of constructionism, we can describe the perception of and the concern about media violence into the tensions of individuals, including children, as participants in the social rituals of post-modernity. This thesis presents the results of in-depth interviews carried out about an audiovisual corpus with children between six and eleven years of age, and, along with the conclusions drawn, it offers a methodology of analysis and a typological theory. KEY WORDS: violence, television violence, fictional representations, image and mimesis, social perception and construction of reality, public opinion and mass communication, interpretation of child spectators, notion of childhood, constructivism (lineation theory), theories of reception, sociolinguistic, discourse analysis, qualitative research, empirical research.

Competitiveness and excellence heavily rely on the capacity of regions to innovate and transfer knowledge from academic institutions to society. In a scenario where these values acquire a growing importance, universities are called to expand their traditional objectives (teaching and research) by introducing in their objective function the so-called third stream mission. The efficient implementation of these goals is expected to increase the economic and social welfare of territories. This means that universities have turned into crucial engines for regional development. Consequently, universities have to reshape their structures and strategies to incorporate these new demands claimed by public administrations, practitioners, academics and other stakeholders in the society. As a result, it is important to question whether universities allocate their internal resources and capabilities effectively to cope with all the functions they are assumed to develop. In this context, the study of the ways through which universities align their resources in relation to the achievement of their multiple objectives has become a critical research issue, questioning if both environmental factors and internal resources and capabilities can explain performance differences in higher education institutions. Differences in size, geographical location and institutional frameworks depict a complex but challenging framework. The analysis of the contribution of higher education institutions to regional development has gained increased attention. Even though the number of studies dealing with this field of research is extensive, from their analysis it is possible to identify a theoretical and empirical gap in the modelling of universities¿ performance that takes into account its multidimensional nature. Therefore, this thesis aims to fill this gap by examining "what" universities do, "why" they do what they do, and "how" they do it. In particular, the contribution of this dissertation is three folded. First, we propose and define an objective function for public universities. Second, we identify the factors that best contribute to the achievement of teaching, research and knowledge transfer outcomes. Third, we assess university's performance and we scrutinise the different strategic behaviours followed by Spanish public universities. To this end, we carry out an exhaustive literature review, and we present a theoretical framework to model the objective function of universities. From this theoretical development our hypotheses emerge. We therefore propose a three-step empirical analysis to test our hypotheses, focusing the analysis on the Spanish public higher education system. In the first stage analysis, we run different regression models to explain the determinants of university's missions. Second stage employs Data Envelopment Analysis to assess the efficiency of Spanish public universities. Finally, in the third stage we propose a cluster analysis to get a better grasp about the strategic approaches followed by Spanish public universities to address their objective function. Our results suggest that universities can be classified in five different categories. Empirical findings shed some light on how these institutions align their internal resources and capabilities with their strategic orientation. The identified categories follow: efficient universities that are very good at publishing (Cluster 1); universities with a clear lack of resources and institutional support (Cluster 2); universities with a knowledge-transfer orientation (Cluster 3); specialised universities (Cluster 4); and universities with a more academic orientation (Cluster 5). These findings verify our intuition that universities tend to concentrate on certain specific competences, suggesting that universities implement their strategies in different ways according to their specific features and the characteristics of the region where they are located. / La competitivitat i l’excel•lència depenen en gran mesura de la capacitat de les regions per a innovar i transferir coneixement des de les institucions acadèmiques a la societat. En un escenari on aquests valors adquireixen una importància creixent, les universitats estan cridades a ampliar els seus objectius tradicionals (docència i recerca) mitjançant la introducció de la “tercera missió”. S’espera que la implementació eficient d’aquests objectius contribueixi al benestar econòmic i social dels territoris. Això significa que les universitats esdevenen importants motors pel desenvolupament regional. Conseqüentment, les universitats han de redefinir les seves estructures i estratègies per incorporar les noves demandes exigides des de l’administració pública, el sector públic, els acadèmics, i altres promotors. En aquest context, esdevé doncs clau preguntar-se per si les universitats assignen les seves capacitats i recursos interns amb eficàcia per tal de fer front a aquestes demandes, és a dir, conèixer com les universitats alineen els seus recursos en relació amb l'assoliment dels múltiples objectius que han de desenvolupar. Diferències en el tamany, ubicació geogràfica i contexts institucionals representen un marc complex però desafiant, que permet qüestionar en quina mesura els factors de l’entorn i els recursos i capacitats internes poden explicar diferències en el seu rendiment. L'estudi de les universitats com a motors pel desenvolupament regional ha adquirit un interès creixent. Això no obstant, d’entre l’extens nombre d'estudis s’identifica un buit teòric i empíric en la modelització de les seves funcions considerant el seu caràcter multidimensional. Així, aquesta tesi té com a objectiu omplir aquest buit, analitzant "què" fan les universitats, "per què" ho fan, i "com" ho fan. En particular, la contribució de la tesi és triple. En primer lloc, proposar i definir una funció objectiu per a les universitats públiques. En segon lloc, identificar aquells factors que contribueixen a millorar els resultats de docència, recerca i transferència de coneixement. I en tercer lloc, avaluar l’activitat acadèmica mitjançant l’estudi dels diferents comportaments estratègics que segueixen les universitats. Partint d’aquests objectius, primerament es dur a terme una revisió exhaustiva de la literatura, que permet definir el marc conceptual per a modelitzar la funció objectiu de les universitats, a partir d’on sorgeixen les hipòtesis. Posteriorment, es contrasten les hipòtesis mitjançant un anàlisi empíric en tres etapes, centrant l’anàlisi en el sistema universitari públic espanyol. En la primera etapa, s’utilitzen diferents models de regressió per explicar els determinants de les diferents missions de les universitats. En una segona etapa s’avalua l’eficiència tècnica de les universitats de la mostra utilitzant la metodologia de l’Anàlisi Envolvent de Dades. Per últim, la tercera etapa proposa un anàlisi de conglomerats amb la finalitat d’obtenir una major comprensió sobre els enfocaments estratègics que segueixen les universitats a l’hora d’afrontar la seva funció objectiu. Els resultats obtinguts suggereixen que les universitats es poden classificar en cinc categories, aportant informació d’interès sobre com aquestes institucions alineen les seves capacitats i recursos interns amb l’orientació estratègica. Les categories identificades responen a: universitats eficients i propenses a la recerca (Grup 1); universitats amb una manca de recursos i suport institucional (Grup 2); universitats orientades a la transferència de coneixements (Grup 3); universitats especialitzades (Grup 4); i universitats amb orientació a la docència (Grup 5). Aquests resultats confirmen la intuïció de que les universitats tendeixen a concentrar-se en certes competències específiques, suggerint que la implementació de l’estratègia respon tant a les característiques específiques de cada universitat com a les de la regió on estan ubicades.La competitivitat i l’excel•lència depenen en gran mesura de la capacitat de les regions per a innovar i transferir coneixement des de les institucions acadèmiques a la societat. En un escenari on aquests valors adquireixen una importància creixent, les universitats estan cridades a ampliar els seus objectius tradicionals (docència i recerca) mitjançant la introducció de la “tercera missió”. S’espera que la implementació eficient d’aquests objectius contribueixi al benestar econòmic i social dels territoris. Això significa que les universitats esdevenen importants motors pel desenvolupament regional. Conseqüentment, les universitats han de redefinir les seves estructures i estratègies per incorporar les noves demandes exigides des de l’administració pública, el sector públic, els acadèmics, i altres promotors. En aquest context, esdevé doncs clau preguntar-se per si les universitats assignen les seves capacitats i recursos interns amb eficàcia per tal de fer front a aquestes demandes, és a dir, conèixer com les universitats alineen els seus recursos en relació amb l'assoliment dels múltiples objectius que han de desenvolupar. Diferències en el tamany, ubicació geogràfica i contexts institucionals representen un marc complex però desafiant, que permet qüestionar en quina mesura els factors de l’entorn i els recursos i capacitats internes poden explicar diferències en el seu rendiment. L'estudi de les universitats com a motors pel desenvolupament regional ha adquirit un interès creixent. Això no obstant, d’entre l’extens nombre d'estudis s’identifica un buit teòric i empíric en la modelització de les seves funcions considerant el seu caràcter multidimensional. Així, aquesta tesi té com a objectiu omplir aquest buit, analitzant "què" fan les universitats, "per què" ho fan, i "com" ho fan. En particular, la contribució de la tesi és triple. En primer lloc, proposar i definir una funció objectiu per a les universitats públiques. En segon lloc, identificar aquells factors que contribueixen a millorar els resultats de docència, recerca i transferència de coneixement. I en tercer lloc, avaluar l’activitat acadèmica mitjançant l’estudi dels diferents comportaments estratègics que segueixen les universitats. Partint d’aquests objectius, primerament es dur a terme una revisió exhaustiva de la literatura, que permet definir el marc conceptual per a modelitzar la funció objectiu de les universitats, a partir d’on sorgeixen les hipòtesis. Posteriorment, es contrasten les hipòtesis mitjançant un anàlisi empíric en tres etapes, centrant l’anàlisi en el sistema universitari públic espanyol. En la primera etapa, s’utilitzen diferents models de regressió per explicar els determinants de les diferents missions de les universitats. En una segona etapa s’avalua l’eficiència tècnica de les universitats de la mostra utilitzant la metodologia de l’Anàlisi Envolvent de Dades. Per últim, la tercera etapa proposa un anàlisi de conglomerats amb la finalitat d’obtenir una major comprensió sobre els enfocaments estratègics que segueixen les universitats a l’hora d’afrontar la seva funció objectiu. Els resultats obtinguts suggereixen que les universitats es poden classificar en cinc categories, aportant informació d’interès sobre com aquestes institucions alineen les seves capacitats i recursos interns amb l’orientació estratègica. Les categories identificades responen a: universitats eficients i propenses a la recerca (Grup 1); universitats amb una manca de recursos i suport institucional (Grup 2); universitats orientades a la transferència de coneixements (Grup 3); universitats especialitzades (Grup 4); i universitats amb orientació a la docència (Grup 5). Aquests resultats confirmen la intuïció de que les universitats tendeixen a concentrar-se en certes competències específiques, suggerint que la implementació de l’estratègia respon tant a les característiques específiques de cada universitat com a les de la regió on estan ubicades.