A través de l'estudi de cas dels projectes de vídeo a la carta (VOD) de cinema filmin (ES) i UniversCiné (FR), aquesta investigació es proposa observar i analitzar d'una banda, de quina manera la digitalització està transformant el sistema audiovisual, atenent especialment al seu impacte sobre l'estructura del mercat i els seus models de negoci. De l'altra, analitzar quines mesures s'han adoptat entorn el VOD a Europa i com ha estat la seva transposició als mercats objecte d'estudi (francès i espanyol), amb l'objectiu d'observar en quina mesura estan afavorint al desenvolupament de la indústria del VOD en l'àmbit cinematogràfic així com a la seva diversitat. Amb això es pretén observar si ens trobem davant d'un sector molt regulat o més aviat es pot considerar que les mesures adoptades són poc intervencionistes deixant que sigui el mateix mercat o sector qui estableixi els seus propis acords i analitzar amb això en quina mesura s'observen les característiques pròpies del paradigma de rendibilització de la cultura a les mesures reguladores adoptades al voltant del vídeo a la carta i si s'observen aquells elements que alguns autors han considerat poden ser definitoris d'un nou paradigma de política cultural. L'anàlisi no quedaria complet sense analitzar també les mesures que s'han adoptat per fomentar el vídeo a la carta a Europa i als mercats objecte d'estudi, França i Espanya, amb l'objectiu de poder observar si han aconseguit complir amb els objectius de foment de la diversitat i de foment de la indústria audiovisual europea. La implantació del Vídeo sota Demanda (VOD), l'increment de la seva oferta, la creació d'una estructura de mercat i un model de negoci viable i la seva acceptació per part dels agents del sector i dels consumidors són elements que també s'han de tenir en compte per poder comprendre tant les demandes de la indústria cinematogràfica i els seus subsectors per al desenvolupament del vídeo a la carta, com la resposta de l'administració per regular i fomentar el seu desenvolupament. / A través del estudio de caso de los proyectos de VOD de cine filmin (ES) y UniversCiné (FR), esta investigación se propone observar y analizar por un lado, de qué manera la digitalización está transformando el sistema audiovisual, atendiendo especialmente a su impacto sobre la estructura del mercado y sus modelos de negocio. Y por otro, analizar qué medidas se han adoptado en torno al VOD en Europa y cómo ha sido su transposición a los mercados objeto de estudio (francés y español), con el objetivo de observar en qué medida están favoreciendo al desarrollo de la industria del VOD en el ámbito cinematográfico así como a su diversidad. Con ello se pretende observar si nos encontramos ante un sector muy regulado o más bien se puede considerar que las medidas adoptadas son poco intervencionistas dejando que sea el propio mercado o el sector quien establezca sus propios acuerdos y analizar con ello en qué medida se vislumbran las características propias del paradigma de rentabilización de la cultura en las medidas reguladoras adoptadas entorno al VOD y si se observan aquellos elementos que algunos autores han considerado pueden ser definitorios de un nuevo paradigma de política cultural. El análisis no quedaría completo sin analizar también las medidas que se han adoptado para fomentar el VOD en Europa y en los mercados objeto de estudio, Francia y España, con el objetivo de poder observar si han logrado cumplir con los objetivos de fomento de la diversidad y de fomento de la industria audiovisual europea. La implantación del Video bajo Demanda (VOD), el incremento de su oferta, la creación de una estructura de mercado y un modelo de negocio viable así como su aceptación por parte de los agentes del sector y de los consumidores son elementos que deberán también tenerse en cuenta para poder comprender tanto las demandas de la industria cinematográfica y de sus subsectores para el desarrollo del VOD, como la respuesta de la administración para regular y fomentar su desarrollo. / Through the case study of VOD film projects filmin (ES) and UniversCiné (FR), this research aims to observe and analyse, firstly, how digitization is transforming the audiovisual system, specially in regard to its impact on market structure and business models, and secondly, to analyse what measures have been taken around VOD in Europe and how they have been transposed into the markets under study (French and Spanish), in order to see to what extent they are favouring the development of the VOD industry in the film sector, as well as its diversity. With this we want to observe if we are dealing with a highly regulated sector or whether it can be considered that the measures that have been taken are not very interventionist, letting the market or the industry itself set their own agreements and thus analyse to what extent the characteristics of the paradigm to value culture are observed in the regulatory measures around video on demand and whether the elements that some authors have considered as defining a new paradigm in cultural policy are observed. The analysis would not be complete without also considering the actions that have been taken to promote VOD in Europe and the markets under study, France and Spain, in order to observe whether they have achieved compliance with the objectives of promoting diversity and promotion of European audiovisual industry. Implementation of Video on Demand (VOD), increases in its offer, the creation of a market structure and viable business model, as well as its acceptance by industry players and consumers, are elements that must be taken into account in order to understand both the demands of the film industry and its subsectors for the development of VOD, as well as the response of the administration to regulate and promote its development.

La present tesis doctoral està centrada en el servei i l’efecte que les palanques comercials, amb visió estratègica, i les palanques promocionals, amb visió tàctica, tenen pels responsables de màrqueting i gestors de la distribució sobre les ventes en volum que les seves marques de productes de gran consum obtenen en establiments de venta al detall, hipermercats i supermercats. Hem estructurat les eines de dinamització de l’activitat comercial en els punts de venta al detall de productes de gran consum, en palanques comercials i palanques promocionals. Les palanques comercials són d’orientació estratègica i es poden agrupar en palanques per facilitar l’accés a la compra, d’assortiment, de creixement/manteniment de la marca i de promoció de venta. Al mateix temps, cadascuna d’aquestes, s’implementa amb palanques promocionals, amb una orientació totalment tàctica. En el cas de la palanca d’accés a la compra, és de gestió totalment interna de la marca per establir la presència i visibilitat en el punt de venta de la cartera de distribuïdors objectiu. La palanca d’assortiment, combina formats, varietats i packs de producte per tal de gener la major i millor resposta de producte que demana el consumidor i ofereix oportunitats comercials a ala distribució. La palanca de creixement/manteniment treballa per crear possibilitats de compra en el punt de venta, recolzant-se en els packaging’s, el merchandising, l’animació i la comunicació de la seva oferta en el punt de venta. Per últim, la palanca de dinamització de les ventes és la més activa i visual pel consumidor, ja que treballa sobre reduccions de preu o promocions que aporten valor afegit a la compra. La importància, les diferències i l’efecte en les ventes de les marques s’ha demostrat amb dades reals procedents de responsables de màrqueting i gestors de la distribució, així com d’un institut d’investigació acreditat per les seves metodologies d’estudi i la seva cartera de clients, i per una cadena d’establiments de venta al detall que ens ha permès disposar de la informació real, malgrat que hem hagut de mantenir la confidencialitat. Totes aquestes informacions ens han constatat la importància que tenen per les marques les palanques comercials i promocionals i el gran ús que fan d’elles. Les dades de ventes relatives a situacions o escenaris comercials reals ens han possibilitat estudiar i ratificar els nostres objectius de la investigació. El treball de camp identifica i reflexa el valor pels professionals que treballen amb aquestes eines de dinamització de l’activitat comercial, de les palanques comercials i de les promocionals, que han de gestionar, per optimitzar els recursos econòmics que disposen per aquestes accions. El valor de la informació aportada en el treball de camp és l’aplicació tècnica de l’anàlisi multivariable per conèixer la contribució de les palanques comercials i promocionals a la dinamització de les marques en el punt de venta. Conèixer l’increment de vendes que una palanca promocional genera, la dimensió de les ventes en promoció que es fa d’una categoria de producte i en condicions normals, la palanca promocional que és més atractiva per als consumidors i la possible priorització, si s’utilitzen vàries, o saber que hi ha palanques que en determinades categories de producte tenen una eficàcia molt baixa, és important i significatiu per les marques. La distribució no és tota igual i associar la informació abans mencionada per tipologies diferents de distribució és un valor més del present model d’anàlisi. L’anàlisi multivariable de les diferent palanques promocionals, en les categories de producte i establiments en els que s’ha estudiat, aporten informacions suficientment consistents per respondre en quant a nivell d’eficàcia de les palanques promocionals i la seva vinculació amb les palanques de comercialització. / La presente tesis doctoral está centrada en el servicio y efecto que las palancas comerciales, con visión estratégica, y las palancas promocionales, con visión táctica, tienen para los responsables de marketing y gestores de la distribución sobre las ventas en volumen que sus marcas de productos de gran consumo obtienen en establecimientos de venta al detalle, hipermercados y supermercados. Hemos estructurado las herramientas de dinamización de la actividad comercial en los puntos de venta al detalle de productos de gran consumo, en palancas comerciales y palancas promocionales. Las palancas comerciales son de orientación estratégica y se pueden agrupar en palancas para facilitar el acceso a la compra, de surtido, de crecimiento / mantenimiento de la marca y de promoción de venta. A su vez cada una de estas se implementa con palancas promocionales, cuya orientación es totalmente táctica. En el caso de la palanca de acceso a la compra, es de gestión totalmente interna de la marca para establecer la presencia y visibilidad en el punto de venta de la cartera de distribuidores objetivo. La palanca de surtido, combina, formatos, variedades y packs de producto para generar la mayor y mejor respuesta de producto que demanda el consumidor y ofrece oportunidades comerciales a la distribución. La palanca de crecimiento / mantenimiento trabaja para crear posibilidades de compra en el punto de venta, apoyándose en los packaging’s, el merchandising, la animación y la comunicación de su oferta en el punto de venta. Por último, la palanca de dinamización de las ventas es la más activa y visual para el consumidor, ya que trabaja sobre reducciones de precio o promociones que aportan valor añadido a la compra. La importancia, las diferencias y el efecto en las ventas de las marcas se han demostrado con datos reales de ventas procedentes de responsables de marketing y gestores de la distribución, así como de un instituto de investigación acreditado por sus metodologías de estudios y su cartera de clientes y una cadena de establecimientos de venta al detalle que nos ha permitido disponer de información real, a pesar de que ha sido debidamente alterada para mantener su confidencialidad. Todas estas informaciones han constatado la importancia que tienen para las marcas las palancas comerciales y promocionales y el gran uso que hacen de ellas. Los datos de ventas relativos a situaciones o escenarios comerciales reales nos han posibilitado estudiar y ratificar nuestros objetivos de investigación. El trabajo de campo identifica y refleja el valor para los profesionales que trabajan con estas herramientas de dinamización de la actividad comercial, de las palancas comerciales y sus instrumentos o palancas promocionales, que deben gestionar, para optimizar los recursos económicos que disponen para estas acciones. El valor de la información aportada en el trabajo de campo es la aplicación de la técnica de análisis multivariable para conocer la contribución de las palancas comerciales y promocionales a la dinamización de las marcas en el punto de venta. Conocer el incremento de ventas que una palanca promocional genera, la dimensión de las ventas de una categoría de producto que se hace en promoción y en condiciones normales, la palanca promocional que es más atractiva para los consumidores y la posible priorización, si se utilizan varias, o saber que hay palancas que en determinadas categorías de producto tienen una eficacia muy baja, es importante y significativo para las marcas. La distribución no es toda igual y asociar la información antes mencionada para tipologías diferentes de distribución es un valor más del presente modelo de análisis. El análisis multivariable de las diferentes palancas promocionales, en las categorías de producto y establecimientos en los que se ha estudiado, aportan informaciones suficientemente consistentes para responder en cuanto al nivel de eficacia de las palancas promocionales y su vinculación con las palancas de comercialización. / The present doctoral thesis is focused on the effect and use of commercial drivers, with and strategic approach, and promotional drivers, on tactical approach, on sales volume of brands for Marketing and Retail managers selling in retailing, hypermarkets and supermarkets. We have distinguished the different commercial activation tools in the point of sales on commercial levers and promotional levers. Commercial levers are strategic oriented and can be grouped on four areas: easing the buying process, assortment, brand growth/maintenance and sales promotion. At the same time, each commercial lever is implemented with promotional levers, with a tactical orientation. In the case of easy buying process, serves to gain awareness and visibility in the point of sales. The lever of assortment combines formats, varieties and product packaging to motivate the maximum level of product response and to offer commercial opportunities to retailers. The lever of growth /maintenance works to create purchasing opportunities in the point of sales, based on packaging’s, merchandising, animation and communication of the offer. Last, the lever of sales activation is the most visual and dynamic for the consumer through price reductions o value added promotions. The importance, differences and effects on sales have been tested with real data from marketing managers and retail executives, a remarkable collaboration with a research institute recognised by its methodologies and customer portfolio. Finally, those results were contrasted with an international retail chain. This information underline the importance of commercial and promotional levers for the fast moving consumer brands. Real sales data were used to analyse and certify our research goals. The field work identify and reflect the value of the research for managers who work with drivers to activate the commercial activity, taking them as a critical asset to optimize the marketing budgets to increase the value of the brand. The value of this research is the use of the multivariable analysis technique to get to know the contribution of commercial and promotional levers to activate the brands in the point of sales. The fact of understanding where the increase of sales comes from, the dimension of promotional sales in a certain category compared to regular sales, which lever is more attractive for consumers and the possibility of sorting levers depending on the category and effectiveness resulted as critical from a branding perspective. Understanding that Retail is a very fragmented context, the information of commercial levers provides remarkable business intelligence value for decision making. The multivariable analysis of different promotional effects on each product category and retail point of sales provides knowledge consistent enough to determine the level of effectiveness of each promotional lever and the linkage with the commercial levers.

Aquesta tesi vol aprofundir en la comprensió de les marques del distribuïdor i les percepcions dels usuaris a Espanya. L'evolució de la MdD a Espanya ve explicada pel creixement de l'ensenya Mercadona, però: les MdD generen les mateixes percepcions? Hi ha diferencies entre les marques de detallistes, en la valoració dels atributs? Es reflecteix en la lleialtat cap el producte? I en la lleialtat cap a la cadena minorista? La recerca quantitativa –a partir d'una base de dades d'entrevistes a responsables de la llar- demostra la superioritat de Bosc Verd (la marca de Mercadona en la categoria de productes per a la llar, BV a partir d'ara) respecte a les altres MdD. Aconsegueix valoracions en línia a les MB de segon nivell en els atributs de “product performance”, genera un major nivell de prova que resto de les MdD, i té una molt elevada capacitat de fidelitzar. En el segment de detergents líquids, obté resultats molt superiors a totes les marques existents. Aquesta marca semblar seguir el model anglosaxó de “MdD de més qualitat” identificat per Erdem, Zhao i Valenzuela (2004). Els spillovers (efectes desbordament) mostren diferents comportaments segons les MdD analitzades: Els usuaris de Bosc Verd, mostren un menor consum d'altres MdD i estan més fidelitzats cap a la seva MdD. Els usuaris de Carrefour i Día sí reflecteixen l'efecte creuat entre les marques: els usuaris de Carrefour també consumeixen producte de la marca Día, i aquests també consumeixen la marca Eroski. Les marques Carrefour i Día segueixen el patró estudiat i definit per Szymanowski i Gijsbrechts (2012). Des d'aquesta tesi s'ha categoritzat com “spillover intra categoria-competència”. El comprador de Mercadona compra més productes d'altres categories, per la qual cosa genera “una major despesa en la tenda” que la resta de comprador MdD de les altres ensenyes. I compra més MdD de la seva ensenya Mercadona. En aquesta tesi, aquest efecte s'ha categoritzat com “spillover inter categories-marca pròpia”. Aquest comprador segueix un patró diferent al detectat per Szymanowski i Gijsbrechts (2012): en BV l'efecte “familiaritat “de la marca és molt superior a aquest efecte “qualitat” cap a altres MdD. Les entrevistes en profunditat als directius d'empreses fabricadors, realitzades entre 2014 i 2015, situen a BV per sobre de la resta de les MdD en la valoració del producte i per la imatge de l'ensenya, la qual cosa reforça aquest avantatge de BV. L'entrevista a un ex-directiu de Mercadona ha permès descobrir la importància i dimensió de la comunicació personal que fa Mercadona, amb 1,2 milions de persones impactades a l'any. Es tracta d'una acció de comunicació en les tendes especialment dissenyada per a aquesta fi, realitzada per empleats i l'equip de prescriptors. En aquesta acció, dirigida al target de compradors o els qui viuen als voltants d'un nou establiment, s'expliquen i demostren les bondats dels productes de Mercadona en una xerrada informativa d'una hora. La recerca demostra que BV és una marca amb dimensions de marca en línia o superiors a les MB2, superiors a la resta de les MdD i molt bé valorada pels seus usuaris. És una marca que té les característiques de les marques “anunciades a TV”: 1) és coneguda, 2) és provada en una proporció molt superior a la resta de MdD i fins i tot algunes MB (l'alt nivell de prova confirma la poca incertesa que genera) 3) té una excel·lent capacitat de fidelització per l'excel·lent relació qualitat-preu que ofereix i 4) expandeix el seu ús a altres categories, com ocorre amb les extensions de línia de les MB i 5) la comunicació que realitza –no auditada per Infoadex- és diferent però sens dubte efectiva. La prova de la seva efectivitat és presència de “la recomanació” com a factor de compra detectat en la recerca. Els excel·lents resultats de BV posen en una situació difícil a aquelles MB “no capdavanteres” que no són capaces de crear un espai propi al mercat. La qualitat del producte, la imatge de la tenda i la comunicació en el punt de venda generen una percepció de la MdD de Mercadona i de l'ensenya Mercadona més positiva que la que tenen la resta de detallistes. Això fet explica que aparegui com una de les marques més estimades pels espanyols en l'estudi del *Iese (2012). Aquest conjunt de factors crea “un entorn competitiu únic” per als fabricants a Espanya, com indica algun entrevistat. Les MB han de replantejar-se la seva estratègia en aquest entorn competitiu que ha demostrat que Mercadona és capaç de tenir la marca número u en moltes categories. Ho aconsegueix amb una comunicació diferent, però sens dubte molt efectiva. Les línies futures de recerca poden ser diverses i en múltiples àrees. A nivell de comunicació, seria interessant analitzar en l'àmbit minorista quins són els resultats d'una comunicació massiva front l'aproximació actual; en aquest sentit, poder avaluar els resultats de Lidl -amb un producte de qualitat i publicitat massiva en televisió- pot resultar de gran interès. En l'àmbit dels efectes spillovers, seria interessant estudiar aquests efectes cap a altres categories (per exemple, alimentació i drogueria, o cura personal i drogueria) i veure si mostren un patró de comportament similar. També seria interessant conèixer la situació al moment actual i veure l'evolució de les diferents MB. / Esta tesis quiere profundizar en la comprensión de las marcas del distribuidor y las percepciones de los usuarios en España. La evolución de la MdD en España viene explicada por el crecimiento de la enseña Mercadona, pero: ¿las MdD generan las mismas percepciones? Hay diferencias entre las marcas de detallistas en la evaluación de los atributos? Se ve reflejado en la lealtad hacia el producto? ¿y en la lealtad hacia la cadena minorista? La investigación cuantitativa –a partir de una base de datos de entrevistas a responsables del hogar- demuestra la superioridad de Bosque Verde (la marca de Mercadona en la categoría de productos para el hogar, BV a partir de ahora) respecto a las demás MdD. Consigue valoraciones en línea a las MB de segundo nivel en los atributos de “product performance”, genera un mayor nivel de prueba que resto de las MdD, y tiene una muy elevada capacidad de fidelizar. En el segmento de detergentes líquidos, obtiene resultados muy superiores a todas las marcas existentes. Esta marca parecer seguir el modelo anglosajón de “MdD de más calidad” identificado por Erdem, Zhao y Valenzuela (2004). Los spillovers (efectos desbordes) muestran diferentes comportamientos según las MdD analizadas: Los usuarios de Bosque Verde, muestran un menor consumo de otras MdD y estan más fidelizados hacia su MdD. Los usuarios de Carrefour y Día sí reflejan el efecto cruzado entre las marcas: los usuarios de Carrefour también consumen producto Día, y éstos también consumen Eroski. Las marcas Carrefour y Día siguen el patrón estudiado y definido por Szymanowski y Gijsbrechts (2012). Desde esta tesis se ha categorizado como “spillover intra categoría-competencia”. El comprador de Mercadona compra más productos de otras categorías, por lo que genera “un mayor gasto en la tienda” que el resto de comprador MdD de las otras enseñas. Y compra más MdD de su enseña Mercadona. En esta tesis, este efecto se ha categorizado como “spillover inter categorías-marca propia”. Este comprador sigue un patrón diferente al detectado por Szymanowski y Gijsbrechts (2012): en BV el efecto “familiaridad “de la marca es muy superior al efecto “calidad” hacia otras MdD. Las entrevistas en profundidad a los directivos de empresas fabricantes, realizadas entre 2014 y 2015, sitúan a BV por encima del resto de las MdD en la valoración del producto y por la imagen de la enseña, lo que refuerza esa ventaja de BV. La entrevista a un ex-directivo de Mercadona ha permitido descubrir la importancia y dimensión de la comunicación personal que hace Mercadona, con 1,2 millones de personas impactadas al año. Se trata de una acción de comunicación en las tiendas especialmente diseñada para este fin, realizada por empleados y el equipo de prescriptores. En esta acción, dirigida al target de compradores o quienes viven en los alrededores de un nuevo establecimiento, se explican y demuestran las bondades de los productos de Mercadona en una charla informativa de una hora. La investigación demuestra que BV es una marca con dimensiones de marca en línea o superiores a las MB2, superiores al resto de las MdD y muy bien valorada por sus usuarios. Es una marca que tiene las características de las marcas “publicitadas en TV”: 1) es conocida, 2) es probada en una proporción muy superior al resto de MdD e incluso algunas MB (el alto nivel de prueba confirma la poca incertidumbre que genera) 3) tiene una excelente capacidad de fidelización por la excelente relación calidad-precio que ofrece y 4) expande su uso a otras categorías, como ocurre con las extensiones de línea de las MB y 5) la comunicación que realiza –no auditada por Infoadex- es diferente pero sin duda efectiva. La prueba de su efectividad es presencia de “la recomendación” como factor de compra detectado en la investigación. Los excelentes resultados de BV ponen en una situación difícil a aquellas MB “no líderes” que no son capaces de crear un hueco propio en el mercado. La calidad del producto, la imagen de la tienda y la comunicación en el punto de venta generan una percepción de la MdD de Mercadona y de la enseña Mercadona más positiva que la que tienen el resto de minoristas. Ello hecho explica que aparezca como una de las marcas más amadas por los españoles en el estudio del Iese (2012). Este conjunto de factores crea “un entorno competitivo único” para los fabricantes en España, como indica algún entrevistado. Los fabricantes de “MB” deben replantearse su estrategia en este entorno competitivo que ha demostrado que Mercadona es capaz de tener la marca número uno en muchas categorías. Lo consigue con una comunicación diferente, pero sin duda muy efectiva. Las líneas futuras de investigación pueden ser varias y en múltiples áreas. A nivel de comunicación, sería interesante analizar en el ámbito minorista cuáles son los resultados de una comunicación masiva frente la aproximación actual; en este sentido, poder evaluar los resultados de Lidl -con un producto de calidad y publicidad masiva en televisión- puede resultar de gran interés. En el ámbito de los efectos spillovers, sería interesante estudiar estos efectos hacia otras categorías (por ejemplo, alimentación y droguería, o cuidado personal y droguería) y ver si muestran un patrón de comportamiento similar. También sería interesante conocer la situación en el momento actual y ver la evolución de las diferentes MB. / This thesis aims to deepen the understand of the Distributor Brands, (DB) and their user perceptions in the Spanish market. The evolution of the DB in Spain is explained by the growth of the retail chain Mercadona, but: do the existing DB generate the same perceptions? Are there differences among the retail chains brands in the attributes evaluation? Do they impact on the loyalty towards the product? And towards the chain? Quantitative research - from a database of interviews with household shoppers- shows the superiority of Bosque Verde (the Mercadona brand in the category of household cleaning products, now BV) with respect to any other DB. BV achieves results in line with the second level MB on product performance attributes; BV generates a higher trial level than the DB, and has a very high capacity to convert buyers into loyal users. In the liquid detergent segment, the BV results are far superior to all other existing brands. BV seem to follow the Anglo-Saxon model of “high quality DB" identified by Erdem, Zhao, and Valenzuela (2004). The spillovers effects show different behaviours depending on the DB: BV users show a lower consumption of other DB and are more loyal towards their brand. Carrefour and Día users do reflect a cross effect between the brands: Carrefour users also purchase Día products, and Día users also purchase Eroski products. Carrefour and Día brands follow the pattern defined by Szymanowski and Gijsbrechts (2012). In this thesis we have named this effect "intra-category competitor spillover". The Mercadona buyer also purchases more products from other categories, generating "higher in-store spending” compared to the rest of DB buyers of other retailers. And they buy Mercadona DB in higher proportion to other DB buyers of other retailers. In this thesis, this effect has been categorized as "inter category –own brand spillover". This buyer follows a different pattern from that described by Szymanowski and Gijsbrechts (2012): BV brand shows that the “familiarity” brand effect is far superior to the "quality" effect towards other DB. In the in depth interviews carried out between 2014 and 2015, managers of the main manufacturers’ interviewed consider BV better than all of the other DB competitors due to its better product performance and the positive Mercadona retail image, both which reinforce the advantages of BV. The interview with a former Mercadona executive uncovered the importance and dimension of one-to-one Mercadona communication, which reaches 1.2 million people per year. It's an in-store communication action especially designed for this purpose, carried out by employees and a team of “prescriptors”. In this action, aimed at Mercadona buyers or those who live in the vicinity of a new shop, they explain and demonstrate the benefits of Mercadona products at a one hour meeting. Research shows that BV is a brand with brand dimensions in line or above the second level MF, higher than the rest of the DB and highly valued by its users. It is a brand that has the traits of TV advertised brands: 1) it has high awareness, 2) it is tried in a higher proportion to the rest of DB and even some MB (the high trial level confirms the low uncertainty it generates, 3) it has excellent loyalty ratio for its value for money offering, 4) BV expands its usage to other categories (as happens with MB line extensions) and, 5) the communication plan put in place -not audited by Infoadex- is certainly effective. Its effectiveness is demonstrated by the "recommendation" as a purchase factor, identified in the research. The excellent results of BV create a difficult situation for those non-leading MB who are not able to create their own niche in the market. The quality of the product, the store image and the communication at the point of sale generate a more positive Mercadona DB perception and Mercadona retail perception than the rest of retail chains. This fact explains why it was shown to be one of the most beloved brands by Spaniards in a study by IESE (2012). This set of factors creates "a unique competitive environment" for manufacturers in Spain, as indicated by one interviewee. "MB" and its manufacturers should rethink their strategy in this competitive environment where Mercadona has shown that is able to achieve number one position in many categories. This is achieved by means of a different, but certainly very effective communication approach and strategy. Future lines of research can be various and in multiple areas. At the communication level, it would be interesting to analyse the results of a massive advertising campaign in the retail field compared to the current Mercadona approach; in this sense, the Lidl advertising results -with a quality product and significant TV media - may be of great interest. In the field of spillover effects, it would be interesting to study these effects in other categories (for example, food and drugstore, or personal care and drugstore) and evaluate if they show similar patterns. It would also be interesting to know the current situation and compare the evolution of the different MB.

The existing industries are facing new challenges due to increasing international competition, this involves increasing needs for productivity, the design of new products and delivery times getting shorter. At the same time, ergonomic considerations in the design of work and the workplace can boost productivity and quality, promote the health of employees and attract new employees (Axelsson, 2000). Flower production in Colombia is mainly for export, being the second largest exporter in the world after the Netherlands and representing 14% of world exports of the product. Furthermore, this activity be developed manually and repetitively, has shown a large number of Musculoskeletal Disorders (MSD acronym in English) which are the major cause of occupational disease in this industrial sector (European Agency for Safety and Health at Work, 2007). At this initial so this study was to determine the factors Labour Organization (OT) present in the rose harvest process and analyze their influence on exposure to risk factors for physical load biomechanics. The methodology chosen was an observational analytic transversal through a case study. To do this, the hypothesis against the current situation has been reflected through the following research questions: Is it possible factors modulate the organization of work-related MSDs in the flower industry work? and Is it possible to determine the technical standard of the rose harvest activities sufficient to indicate the lowest percentage of workers exposed to WRMSD?. Initially we conducted a literature review which has resulted in a proposed conceptual model linking the OT factors and prevalence of WRMSD. Subsequently, the field work was conducted with seven (7) business of Colombian flower industry and the result has shown a medium OCRA index 3.3003 to the right arm and a value of 2.6430 for the case of the upper left . Knowledge is applied in industrial organization for the determination of standard technical actions leaving OCRA index reductions in tasks such as gill, pruning, disbudding and cut Roses, the latter with a value of approximately 66% reduction. Finally, suggestions for improvements were made involving aspects of redesign, work rhythms and a mathematical model of optimization in order to generate a turnover program with specific parameters of ergonomics be a major effort reduction. / Las industrias actuales se enfrentan a retos nuevos, debido a la creciente competencia internacional, esto involucra necesidades relacionadas con el aumento de la productividad, el diseño de nuevos productos y plazos de entrega cada vez más cortos. Al mismo tiempo, las consideraciones ergonómicas en el diseño del trabajo y los lugares de trabajo puede fomentar la productividad y la calidad, promover la salud de los empleados y atraer a nuevos empleados (Axelsson, 2000). La producción de flores en Colombia se destina principalmente a la exportación, siendo el segundo país exportador en el mundo después de Holanda y representando el 14% del valor mundial de las exportaciones del producto. Así mismo, esta actividad por ser desarrollada de manera manual y repetitiva, ha evidenciado un gran número de los Trastornos Musculoesqueléticos (MSD siglas en Inglés) los cuales son la mayor causa de enfermedad profesional en este sector industrial (European Agency for Safety and Health at Work, 2007). Ante esto, de manera inicial para este estudio, se propuso determinar los factores de la Organización del Trabajo (OT) presentes en el proceso de cosecha de rosas y analizar su influencia en la exposición a factores de riesgo por carga física biomecánica. La metodología escogida ha sido una investigación observacional analítica de tipo transversal a través de un estudio de casos. Para ello, la hipótesis frente a la situación actual ha quedado reflejada a través de las siguientes preguntas de investigación: ¿Es posible que los factores de la organización del trabajo modulen los MSDs relacionados con el trabajo en el sector floricultor? y ¿Será posible determinar las acciones técnicas estándar de las actividades de cosecha de rosas que permitan indicar el menor porcentaje de trabajadores expuestos a los WRMSD?. Inicialmente se realizó una revisión de la literatura la cual ha dado como resultado un modelo conceptual propuesto que relacione los factores de la OT y la prevalencia de los WRMSD. Posteriormente, el trabajo de campo fue realizado con siete (7) empresas del sector floricultor Colombiano y cuyo resultado ha arrojado un índice OCRA medio de 3,3003 para el miembro superior derecho y un valor de 2,6430 para el caso del miembro superior izquierdo. Se aplicaron conocimientos en organización industrial para la determinación de las acciones técnicas estándar dejando reducciones del índice OCRA en tareas como enmalle, poda, desbotone y corte de Rosas, esta última con un valor de reducción aproximado del 66%. Finalmente se realizaron propuestas de mejoras que involucran aspectos de rediseño, ritmos de trabajo y un modelo matemático de optimización a fin de generar un programa de rotación de personal con parámetros propios de la ergonomía como principal eje de reducción de esfuerzo. / Les indústries actuals s'enfronten a reptes nous, a causa de la creixent competència internacional, això involucra necessitats relacionades amb l'augment de la productivitat, el disseny de nous productes i terminis de lliurament cada vegada més curts. Alhora, les consideracions ergonòmiques en el disseny del treball i els llocs de treball pot fomentar la productivitat i la qualitat, promoure la salut dels empleats i atreure nous empleats (Axelsson, 2000). La producció de flors a Colòmbia es destina principalment a l'exportació, sent el segon país exportador al món després d'Holanda i representant el 14% del valor mundial de les exportacions del producte. Així mateix, aquesta activitat per ser desenvolupada de manera manual i repetitiva, ha evidenciat un gran nombre dels Trastorns Musculoesquelètics (MSD sigles en anglès) els quals són la major causa de malaltia professional en aquest sector industrial (European Agency for Safety and Health at Work, 2007). Davant d'això, de manera inicial per a aquest estudi, es va proposar determinar els factors de l'Organització del Treball (OT) presents en el procés de collita de roses i analitzar la seva influència en l'exposició a factors de risc per càrrega física biomecànica. La metodologia escollida ha estat una investigació observacional analítica de tipus transversal a través d'un estudi de casos. Per a això, la hipòtesi davant de la situació actual ha quedat reflectida a través de les següents preguntes d'investigació: És possible que els factors de l'organització del treball modulin els MSDS relacionats amb el treball en el sector floricultor? i Serà possible determinar les accions tècniques estàndard de les activitats de collita de roses que permetin indicar el menor percentatge de treballadors exposats als WRMSD?. Inicialment es va realitzar una revisió de la literatura la qual ha donat com a resultat un model conceptual proposat que relacioni els factors de la OT i la prevalença dels WRMSD. Posteriorment, el treball de camp va ser realitzat amb set (7) empreses del sector floricultor Colombià i el resultat ha llançat un índex OCRA mitjà de 3,3003 per al membre superior dret i un valor de 2,6430 per al cas del membre superior esquerre . Es van aplicar coneixements en organització industrial per a la determinació de les accions tècniques estàndard deixant reduccions de l'índex OCRA en tasques com emmallament, poda, desbotone i tall de Roses, aquesta última amb un valor de reducció aproximat del 66%. Finalment es van realitzar propostes de millores que involucren aspectes de redisseny, ritmes de treball i un model matemàtic d'optimització per tal de generar un programa de rotació de personal amb paràmetres propis de l'ergonomia com a principal eix de reducció d'esforç.

L'externalització de Sistemes, Serveis i Tecnologies de la Informació (SSTI) és una pràctica habitual al sector privat que ja ha estat àmpliament estudiada a la literatura científica. En canvi, al context del sector públic, aquests processos d'externalització no han estat encara prou ben recollits, malgrat la importància del sector quant a volum econòmic que generen les seves necessitats de SSTI. El treball que presentem fa una aportació a aquesta encara molt reduïda recerca al voltant de l'externalització de SSTI al sector públic, a partir de l'estudi d'un cas innovador: el de l'Acord marc d'homologació de serveis TIC de la Generalitat de Catalunya (AMH). L'AMH és un mecanisme per a la prequalificació o homologació dels proveïdors que hauran de fer l'aprovisionament d'una part central i diversa dels SSTI dels diferents departaments i ens de la Generalitat. Es va gestar durant el 2003 i la vigència de la seva tercera edició arriba fins a l'inici de 2013. / La externalización de Sistemas, Servicios y Tecnologías de la Información (SSTI) es una práctica habitual en el sector privado que ya ha sido ampliamente estudiada en la literatura científica. En cambio, el contexto del sector público, estos procesos de externalización no han sido todavía suficientemente bien recogidos, a pesar de la importancia del sector en cuanto a volumen económico que generan sus necesidades de SSTI. El trabajo que presentamos hace una aportación a esta todavía muy reducida investigación en torno a la externalización de SSTI al sector público, a partir del estudio de un caso innovador: el del Acuerdo marco de homologación de servicios TIC de la Generalidad de Cataluña (AMH). El AMH es un mecanismo para la precalificación o homologación de los proveedores que deberán hacer el aprovisionamiento de una parte central y diversa de los SSTI los diferentes departamentos y entes de la Generalidad. Se gestó durante 2003 y la vigencia de su tercera edición llega hasta el inicio de 2013. / Outsourcing of Information Systems, Services and Technology (ISST) is a common practice in the private sector that has been widely studied in the literature. However, in the context of the public sector, ISST outsourcing has not yet received sufficient attention, despite the importance of the sector in terms of economic volume generated and ISST needs. The present thesis makes a contribution to the still scarce research about ISST outsourcing in the public sector, by showing the research results arisen during the in-depth study of an innovative case: the so-called Pre-qualification Agreement for ICT services (AMH) led by the Government of Catalunya. The AMH is a mechanism for pre-qualification or certification of provider companies responsible for provisioning a central part of the ISST needed by the various departments and agencies of the Catalan Government. It was firstly conceived in 2003 and, after three different versions, the validity of its third edition reaches the beginning of 2013.

El conocimiento de la forma en que el cliente valora las ofertas en competencia permite a la organización desarrollar ventajas competitivas sostenibles.Esta tesisanalizala oferta realizada los grupos competitivos de hoteles a través de factores cognitivos y afectivospercibidos por los clientes, estudiando las interrelaciones entre éstos. Los resultados muestran que la valoración de estos factores entre los clientes de estos grupos competitivos es estadísticamente diferente. Además, los distintos segmentos de clientes, diferenciados por su canal de reserva (e-clientes vs. clientes off-line), perciben con distintos niveles de intensidad los factores y sus interrelaciones. Tras el análisis teóricoformulamos las hipótesis asentadas en paradigmas aceptados por la comunidad científica que hemos contrastado a través del modelo matemático de los logit binomial modificado y ecuaciones estructurales.El resultado del contraste del modelo aporta nuevas recomendaciones para el diseño de la oferta de servicios hoteleros. / Having a deep understandingabout how customers evaluate a business product and/or services is a must whenfirms want to improve their competitiveness. This research analyses customers’cognitive and emotional factors and their interrelationship. All these factors and relationships affect the perceived offer amongst competitive groups of hotels. Results show that the valueperceived by each group of clients is statistically significant in bothcognitive and emotional factors. They also show that depending on the booking channelused by customers (on-line and off-line) consumers perceive with differentintensity cognitive and emotional factors and their relationship. Academicrelevant literature has been reviewed to summarize the state of the art and to designresearch hypothesis. To contrast hypothesis a mathematical model (logitbinomial modified and structural equations) has been used. Finally, severalrecommendations to design hotel services offer are included.

La tesis analiza el impacto de los factores determinantes de la competitividad empresarial (sectoriales, empresariales y, sobre todo, sistémicos) en un cluster emergente. El énfasis en los factores sistémicos se deriva de que son los que se vinculan directamente con las ventajas que proporciona la ubicación geográfica. Así, se desarrolla un marco de análisis a partir del concepto de eficiencia colectiva, en el cual tanto los factores económicos ligados al territorio (economías externas) como los factores socioculturales vinculados a la comunidad (acciones conjuntas) se relacionan con el desempeño y resultados empresariales, su capacidad para competir y su capacidad innovadora. Las hipótesis planteadas se comprueban para una muestra representativa de empresas del cluster minero de Antofagasta (Chile), de cuyo estudio empírico se desprende que las economías externas dinámicas son las que presentan un efecto significativo, por encima de las estáticas y de las acciones conjuntas. / This thesis analyzes the impact of the determinants of corporate competitiveness (sectoral, business and, especially, systemic) on an emerging cluster. Emphasis has been placed on the systemic factors, because they are directly associated with the advantages provided by the geographical location of the firms. Thus, an analytic framework has been developed based on the concept of collective efficiency. In this framework, both economic factors related to the territory (external economies) and socio-cultural factors linked to the community (joint actions) are associated to the firms' performance, competitiveness and innovative capacity. To test the hypotheses formed, fieldwork was carried out using a representative sample of companies in the mining cluster in Antofagasta (Chile). Results show that dynamic external economies have a significant effect, above the static and joint actions.

En el context de la Col·laboració Universitat-Empresa (UIC), l'objectiu d'aquest projecte d'investigació és entendre com i per què les indústries contacten centres tecnològics o de recerca amb un objectiu d'investigació. La revisió de la bibliografia, però, va produir poc sobre com les indústries es comporten quan es troben amb un problema tecnològic relacionat amb el mercat, no tenir antecedents de les relacions anteriors amb els centres de recerca de la Universitat, i decidir que necessiten acostar- a ells per primera vegada. Seguint la metodologia d'estudi de cas, es va realitzar una investigació qualitativa de diversos casos al voltant de tres proposicions teòriques per tal d'avaluar si es podria desenvolupar o no un patró comú. La primera proposició estableix que una empresa que s'acosta a un centre d'investigació per primera vegada per resoldre una Oportunitat de Mercat Relacionada amb la Tecnologia (TRMO) contacta amb un facilitador tecnològic que l'empresa creu que podria ser capaç d'ajudar a trobar el centre adequat. La segona proposició vol comprovar si els membres de l'empresa recorden haver estat visitats per un intermediari d'un centre de recerca o tecnològic o haver fet un altre tipus d'activitats que les pròpies d'una investigació externalitzada amb un centre tecnològic o de recerca. Finalment, la proposició 3 té per objecte determinar si l'empresa utilitza de manera proactiva el seu capital social per obtenir ajuda per trobar el centre adequat. Es van trobar sis empreses per complir els requisits, i es van entrevistar als seus directius. En aquest treball es troba una sèrie d'evidències sobre els factors que impulsen aquests primers contactes. A més, aquest treball explora el comportament intern quan es tracta de seleccionar el soci adequat. Això planteja preguntes sobre el lideratge de projectes, la maduresa del projecte, i la construcció de confiança entre l'empresa i el centre d'investigació. Seguint aquesta línia d'investigació, aquest treball proposa un model i el compara amb la bibliografia actual sobre la forma de preparar les infraestructures per activar les relacions. / En el contexto de la Colaboración Universidad-Empresa (UIC), el objetivo de este proyecto de investigación es entender cómo y por qué las industrias contactan centros tecnológicos o de investigación con un objetivo de investigación. La revisión de la bibliografía, sin embargo, produjo poco sobre cómo las industrias se comportan cuando se encuentran con un problema tecnológico relacionado con el mercado, no tener antecedentes de las relaciones anteriores con los centros de investigación de la Universidad, y decidir que necesitan acercarse a ellos por primera vez. Siguiendo la metodología de estudio de caso, se realizó una investigación cualitativa de varios casos en torno a tres proposiciones teóricas a fin de evaluar si se podría desarrollar o no un patrón común. La primera proposición establece que una empresa que se acerca a un centro de investigación por primera vez para resolver una Oportunidad de Mercado Relacionada con la Tecnología (TRMO) contacta con un facilitador tecnológico que la empresa cree que podría ser capaz de ayudarle a encontrar el centro adecuado. La segunda proposición quiere comprobar si los miembros de la empresa recuerdan haber sido visitados por un intermediario de un centro de investigación o tecnológico o haber hecho otro tipo de actividades que las propias de una investigación externalizada con un centro tecnológico o de investigación. Finalmente, la proposición tres tiene por objeto determinar si la empresa utiliza de manera proactiva su capital social para obtener ayuda para encontrar el centro adecuado. Se encontraron seis empresas para cumplir los requisitos, y se entrevistó a sus directivos. En este trabajo se encuentra una serie de evidencias sobre los factores que impulsan dichos primeros contactos. Además, este trabajo explora el comportamiento interno cuando se trata de seleccionar el socio adecuado. Esto plantea preguntas sobre el liderazgo de proyectos, la madurez del proyecto, y la construcción de confianza entre la empresa y el centro de investigación. Siguiendo esta línea de investigación, este trabajo propone un modelo y lo compara con la bibliografía actual sobre la forma de preparar las infraestructuras para activar las relaciones. / In the context of University-Industry Collaboration (UIC), the goal of this research project is to understand how and why industries contact research or technological centers with a research objective. The review of the literature, however, yielded little on how industries behave when they encounter a technological related market problem, have no record of previous relationships with University research centers, and decide they need to approach them for the first time. Following case study methodology, a qualitative multiple case study research was performed around three theoretical propositions in order to assess whether or not a common pattern could be developed. Proposition one states that a firm that approaches a research center for the first time to solve a Technology Related Market Opportunity (TRMO) contacts a technological facilitator who they believe might be able to assist them find the right party. The second proposition is meant to check whether or not members of the firm remember having been visited by a research/technical center intermediary or having done other than externalized research activities with a research/technical center. Finally, proposition three is intended to determine if the firm proactively uses its social capital to obtain assistance to find the right party. Six companies were found to meet the requirements, and their managers were interviewed. This paper finds a number of evidence concerning the driving factors that trigger said first contacts. Also, this work explores internal behavior when it comes to selecting the right partner. This raises questions on project leadership, project maturity, and trust building between the company and the research center. Following this line of research, this work also proposes a model and compares this with current literature on how to prepare infrastructure to trigger relationships.

Las técnicas de modelado conceptual son un componente esencial en un gran número de métodos de desarrollo de sistemas de información. Sin embargo,normalmente dedican muy poca --o ninguna atención al problema de la validación del esquema conceptual.En este trabajo se explora una técnica que, partiendo del esquema conceptual, permite realizar especificaciones del sistema de información que son formales e inteligibles para los usuarios. La técnica que se propone está basada en la axiomatización de los formularios de empresa. Para ello, se define una gramática que permite expresar mediante fórmulas los formularios de empresa y se presenta un procedimiento que permite transformar el esquema conceptual en fórmulas de dicha gramática. El esquema conceptual así transformado representa el conjunto de axiomas del cálculo que, mediante un conjunto de reglas de inferencia que se proponen, permite obtener, como teoremas del cálculo, los formularios que utilizará el usuario. De esta manera, el usuario puede validar el esquema conceptual a través de los formularios que utilizará, y además se consigue una especificación formal del sistema a construir que los programadores no malinterpretarán.Para comparar la propuesta con otras aproximaciones al problema, se estudian propuestas concretas de las áreas de la ingeniería del software, la ingeniería ontológica, el diseño ontológico, el modelado conceptual, la normalización de bases de datos y los métodos formales de especificación de sistemas. Se muestra que las posiciones que mantienen dichas propuestas respecto a la noción de información son distintas y en algunos casos contradictorias. Para mostrar esto, se estudian las diferentes posiciones que han mantenido a lo largo de la historia distintos filósofos frente a la noción de información.Una comprensión más profunda de las premisas filosóficas que se asumen, normalmente de manera implícita, en los distintos métodos, puede ayudar a la elección del método apropiado a cada tipo de problemas que se presenta durante el desarrollo de sistemas de información y además puede ayudar a comprender la génesis filosófica de las distintas técnicas de desarrollo. / Les tècniques de modelatge conceptual són un component essencial en un gran nombre de mètodes de desenvolupament de sistemes d'informació. No obstant això, normalment dediquen molt poca, o cap, atenció al problema de la validació de l'esquema conceptual.En aquest treball s'explora una tècnica que, partint de l'esquema conceptual, permet realitzar especificacions del sisstema d'informació que són formals i intel.ligibles per als usuaris. La tècnica que es proposa està basada en l'axiomatització dels formularis d'empresa. Per a això es defineix una gramàtica que permet expressar mitjançant fórmules els formularis d'empresa i es presenta un procediment que permet transformar l'esquema conceptual en fórmules d'aquesta gramàtica. L'esquema conceptual així transformat representa el conjunt d'axiomes del càlcul que, mitjançant un conjunt de regles d'inferència que es proposen, permet obtenir, com a teoremes del càlcul, els formularis que utilitzarà l'usuari. D'aquesta manera, l'usuari pot validar l'esquema conceptual a través dels formularis que utilitzarà i , a més, s'aconsegueix una especificació formal del sistema a construir que els programadors no malinterpretaran.Per a comparar la proposta amb altres aproximacions al problema, s'han revisat mètodes concrets de les àrees de l'enginyeria del software, l'enginyeria ontològica, el disseny ontològic, el modelatge conceptual, la normalització de bases de dades i els mètodes formals d'especificació de sistemes. En aquest treball es mostra que les posicions que mantenen aquestes propostes respecte a la noció d'informació són diferents i en alguns casos contradictòries. Per a mostrar això s'estudien les diferents posicions que han mantingut, al llarg de la història, distints filòsofs sobre la noció d'informació.Una comprensió més profunda de les premises filosòfiques que assumeixen, normalment de manera implícita, els distints mètodes, pot ajudar a l'elecció del mètode apropiat per a cada tipus de problema que es presenta durant el desenvolupament de sistemes d'informació i a més pot ajudar a comprendre la gènesi filosòfica de les diferents tècniques de desenvolupament. / Misunderstanding system requirements is one of the main causes of failure when developing corporate information systems. Requirements engineering tackles this problem in two ways: (1) by getting users to validate the system requirements; and (2) by formally specifying requirements to ensure that programmers do not misinterpret specifications. However, some authors argue that it is impossible to both formally state requirements in a way that cannot be misinterpreted by programmers and to make the specifications intelligible to the users performing the validation.The techniques used by conceptual modelling are an essential component in many development methods for Information Systems (IS). However, such techniques usually pay little or no attention to the problem of validating the conceptual schema. This paper explores a technique that is based upon a conceptual schema to draw up IS specifications that are both formally stated and intelligible to users. The technique is based on reducing company forms to axioms. For this purpose, a grammar is defined to express a company's forms as formulae. A procedure then turns the conceptual schema into formulae employing this grammar. The transformed conceptual schema thus represents the calculus axioms. A set of inference rules are then applied to obtain the forms (stated as calculus theorems) to be employed by users. This allows users to validate the conceptual schema through the forms they work with whilst also achieving a formal specification of the system that programmers cannot misinterpret.Specific proposals in software engineering, ontological engineering, ontological design, conceptual modelling, normalisation of data bases, and formal system specification of methods were compared with the proposed approach. It is shown that the alternative approaches to the one put forward reveal different and occasionally contradictory concepts as to what constitutes information.A deeper grasp of the philosophical premises (frequently taken for granted) underlying the various methods will: (1) help make the right choices for tackling a given problem in IS development (2) foster understanding of the philosophical roots of the various development techniques.

Durant les darreres set dècades la creativitat ha atret un interès creixent. Investigadors científics de diversos camps acadèmics, així com gerents d'empreses, professionals de la creativitat i educadors, estan interessats en el tema de la creativitat humana i els factors que l'estimulen o la inhibeixen. Aquest interès es basa en la creença que la creativitat és un motor de la innovació, un factor clau en el desenvolupament futur de la humanitat. Així mateix, hi ha la creença que si som capaços de comprendre els factors subjacents que augmenten la creativitat humana podem dissenyar programes de capacitació per ajudar els empleats d'avui i a les generacions futures, a assolir el seu ple potencial creatiu per al benefici de tota la humanitat. El propòsit d'aquest treball consisteix en examinar l'efecte que la formació té sobre el rendiment creatiu. La capacitació ha estat indicada per la investigació en creativitat de tenir el potencial de millorar les habilitats creatives. Com a resultat, al llarg del temps s'han dissenyat molts programes de formació que tenen el propòsit de capacitar i millorar les habilitats creatives (Sawyer, 2006). No obstant això, l'evidència empírica sobre l'eficàcia d'aquests programes està limitada a alguns d'aquests programes. En lloc de centrar-se en l'eficàcia d'algun programa específic aquesta tesi doctoral es proposa avaluar la mesura en que el format del programa de formació (el mètode d'ensenyament) pot tenir en el rendiment creatiu dels grups que han rebut formació creativa. D'aquesta manera l'investigadora desitja saber si la forma en què la creativitat s'ensenya als alumnes afecta el rendiment creatiu post-entrenament. Específicament aquest estudi examina l'efecte de dos d'aquests formats, és a dir, la formació de l'aprenentatge basat en l'experiència comparat amb els enfocaments més tradicionals (tipus seminari). A més, l'estudi també analitza els efectes que el tipus de problema (problema real o fictici) pot tenir en el rendiment creatiu. Cent nou grups d'empleats de quaranta-cinc empreses espanyoles (981 participants en total) van participar en diferents experiències de formació dutes a terme per determinar si i com els factors abans esmentats (tipus de formació i el realisme del problema) afecten al rendiment creatiu. El rendiment creatiu dels grups es va mesurar mitjançant l'ús de tres mesures: la fluïdesa, l'originalitat i el grau d'elaboració de les idees produïdes per cada grup. Per al tractament estadístic de les dades es van utilitzar tècniques com l'anàlisi de variància (ANOVA) i la prova t de Student. Els resultats estadístics revelen un efecte positiu de la formació en el rendiment creatiu indicant també que l'entrenament basat en l'experiència és més adequat per a l'entrenament de la creativitat. A més els resultats empírics revelen també que treballar amb problemes reals en oposició a problemes ficticis, millora el rendiment creatiu. Aquest estudi té una doble contribució per al camp d'investigació en creativitat. En primer lloc, proporciona evidència empírica addicional pel que fa als factors que condicionen l'eficàcia de la formació en creativitat. El mètode formatiu i el realisme del problema són dos factors amb potencial de condicionar l'eficàcia de la formació en creativitat. Aquests dos factors han estat poc examinats pels estudis previs. Els resultats empírics d'aquest estudi indiquen l'existència d'una relació entre el format concret del programa de capacitació i el rendiment de la ideació després de rebre aquesta formació. En concret, els resultats del procés d'ideació es veuen reforçats per la prestació de formació a través d'aprenentatge basat en l'experiència. Els grups que van rebre aquest tipus de formació van generar més de dues vegades tantes idees que els grups que no van rebre entrenament (9.07 vs 4.34) i gairebé tres vegades més idees que els grups que van rebre la formació de tipus tradicional (9.07 vs 3.67). En comparació amb les idees generades pels grups que van rebre formació tradicional, les idees generades pels grups d'aprenentatge basat en l'experiència van mostrar nivells superiors d'originalitat i elaboració. A més, també s'estableix una relació entre el realisme del problema i la ideació post-entrenament. Els grups que van treballar per generar solucions a problemes reals i van rebre formació a través de l'aprenentatge basat en l'experiència van generar idees amb un grau d'elaboració superior comparats amb els grups entrenats a través d'un enfocament tradicional (3.47 vs 3.39) i comparats amb els grups que no van rebre cap tipus de formació en creativitat (3,74 vs 3,47). A més els grups d'aprenentatge basat en l'experiència van produir més idees i van obtenir una qualificació més alta en la dimensió originalitat que els grups que van rebre formació tipus seminari (3,98 vs 3,78). Una contribució menys directa, és que l'estudi també proporciona evidència sobre la relació entre la formació en creativitat i el rendiment creatiu. En concret, els resultats empírics estableixen una relació positiva entre la formació i el rendiment creatiu. Els grups que van rebre formació van produir més idees i també van mostrar resultats superiors en termes d'originalitat i elaboració, en comparació amb els grups no entrenats. Mitjançant l'estudi de la producció creativa post-formació dels grups que van rebre capacitació en diferents formats i han treballat en diferents tipus de tasques, l'estudi proporciona evidència sobre l'eficàcia de la formació, valuosa no només per al món acadèmic, sinó també pels professionals en la seva recerca de desenvolupament de la majoria dels programes de formació de creativitat efectiva. / La creatividad ha atraído un creciente interés en las últimas siete décadas. Investigadores científicos de diversos campos académicos, así como gerentes de empresas, profesionales de la creatividad y educadores, están interesados en el tema de la creatividad humana y los factores que la estimulan o la inhiben. Dicho interés se basa en la creencia que la creatividad es un motor de la innovación, un factor clave en el desarrollo futuro de la humanidad. Asimismo, existe la creencia que si somos capaces de comprender los factores subyacentes que aumentan la creatividad humana podemos diseñar programas de capacitación para ayudar a los empleados de hoy y a las generaciones futuras, a alcanzar su pleno potencial creativo para el beneficio de toda la humanidad. El propósito de este trabajo consiste en examinar el efecto que la formación tiene sobre el rendimiento creativo. La capacitación ha sido indicada por la investigación en creatividad para tener el potencial de mejorar las habilidades creativas. Como resultado, a lo largo del tiempo se han diseñado muchos programas de formación que tienen el propósito de capacitar y mejorar las habilidades creativas (Sawyer, 2006). Sin embargo, la evidencia empírica sobre la eficacia de dichos programas está limitada a algunos de esos programas. En vez de centrarse en la eficacia de algún programa específico esta tesis doctoral se propone evaluar la medida en que el formato del programa de formación (el método de enseñanza) puede tener en el rendimiento creativo de los grupos que han recibido formación creativa. De esta manera la investigadora desea saber si la forma en que la creatividad se enseña a los alumnos afecta el rendimiento creativo post-entrenamiento. Específicamente este estudio examina el efecto de dos de estos formatos es decir, la formación del aprendizaje basado en la experiencia comparado con los enfoques más tradicionales (tipo seminario). Además, el estudio también analiza los efectos que el tipo de problema (problema real o ficticio) puede tener en el rendimiento creativo. Ciento nueve grupos de empleados de cuarenta y cinco empresas españolas (981 participantes en total) participaron en diferentes experiencias de formación llevadas a cabo para determinar si y cómo los factores antes mencionados (tipo de formación y el realismo del problema) afectan en el rendimiento creativo. El rendimiento creativo de los grupos se midió mediante el uso de tres medidas: la fluidez, la originalidad y el grado de elaboración de las ideas producidas por cada grupo. Para el tratamiento estadístico de los datos se utilizaron técnicas como el análisis de varianza (ANOVA) y la prueba t de Student. Los resultados estadísticos revelan un efecto positivo de la formación en el rendimiento creativo indicando también que el entrenamiento basado en la experiencia es más adecuado para el entrenamiento de la creatividad. Además los resultados empíricos revelan también que trabajar con problemas reales en oposición a problemas ficticios, mejora el rendimiento creativo. Este estudio tiene una doble contribución para el campo de investigación en creatividad. En primer lugar, proporciona evidencia empírica adicional con respecto a los factores que condicionan la eficacia de la formación en creatividad. El método formativo y el realismo del problema son dos factores con potencial de condicionar la eficacia de la formación en creatividad. Estos dos factores han sido poco examinados por los estudios previos. Los resultados empíricos de este estudio indican la existencia de una relación entre el formato concreto del programa de capacitación y el rendimiento de la ideación tras recibir dicha formación. En concreto, los resultados del proceso de ideación se ven reforzados por la prestación de formación a través de aprendizaje basado en la experiencia. Los grupos que recibieron este tipo de formación generaron más de dos veces tantas ideas que los grupos que no recibieron entrenamiento (9.07 vs 4.34) y casi tres veces más ideas que los grupos que recibieron la formación de tipo tradicional (9.07 vs 3.67). En comparación con las ideas generadas por los grupos que recibieron formación tradicional, las ideas generadas por los grupos de aprendizaje basado en la experiencia mostraron niveles superiores de originalidad y elaboración. Además, también se establece una relación entre el realismo del problema y la ideación post-entrenamiento. Los grupos que trabajaron para generar soluciones en problemas reales y recibieron formación a través del aprendizaje basado en la experiencia generaron ideas con un grado de elaboración superior comparados con los grupos entrenados a través de un enfoque tradicional (3.47 vs 3.39) y comparados con los grupos que no recibieron ningún tipo de formación en creatividad (3,74 vs 3,47). Además los grupos de aprendizaje basado en la experiencia produjeron más ideas y obtuvieron una calificación más alta en la dimensión originalidad que los grupos que recibieron formación tipo seminario (3,98 vs 3,78). Una contribución menos directa, es que el estudio también proporciona evidencia sobre la relación entre la formación en creatividad y el rendimiento creativo. En concreto, los resultados empíricos establecen una relación positiva entre la formación y el rendimiento creativo. Los grupos que recibieron formación produjeron más ideas y también mostraron resultados superiores en términos de originalidad y elaboración, en comparación con los grupos no entrenados. Mediante el estudio de la producción creativa post-formación de los grupos que recibieron capacitación en diferentes formatos y han trabajado en diferentes tipos de tareas, el estudio proporciona evidencia sobre la eficacia de la formación, valiosa no sólo para el mundo académico, sino también a los profesionales en su búsqueda de desarrollo de la mayoría de los programas de formación de creatividad efectiva. / Creativity has attracted increasing interest over the past seven decades. Scientific researchers from numerous academic fields as well as business managers, creativity practitioners and educators, are all interested in the subject of human creativity, its stimulators and inhibitors. Such interest is based on the belief that creativity is a motor of innovation, a key factor in future development of humanity. It is thus also believed that if we are able to understand the underlying factors that enhance human creativity we can design training programs to help employees and future generations to reach their full creative potential to the benefit of the entire humanity. The purpose of this dissertation is to examine the effect of training on creative performance. Training has been long indicated to have the potential of enhancing creative abilities. As result many creativity training programs have been developed by organizations and educational institutions alike (Sawyer, 2006). Yet, the empirical evidence regarding the effectiveness of creativity training programs is limited to few such programs. Rather than being focused on the effectiveness of specific training programs this dissertation is centered on the effect that the delivery format may have on the creative performance of groups that have received creative training. This way the researcher seeks to ascertain whether the way in which creativity is taught to trainees affects post-training creative performance. Specifically this study examines the effect of two such formats namely lecture-based training versus an experiential-learning approach. In addition, the study also examines the effects that the type of problem (real-life versus fictitious) may have on creative performance. One hundred and nine groups of employees of forty five Spanish companies (981 participants overall) participated in different training experiences conducted to ascertain if and how the aforementioned factors (type of training and problem realism) affect creative performance. Each group was submitted to a specific training experience and group creative performance was measured by using three measures: fluency, originality, and elaboration of ideas produced. Statistical analysis of performance differences between each training experience and each measure was conducted using Student’s t-test and analysis of variance (ANOVA). Results of the data analysis reveal a positive effect of training on creative performance and also showed that training based on experience is better suited for creativity training. In addition the empirical results also reveal that working on real-life problems as opposed to fictitious ones, enhances creative performance. The contribution made by this study to the field of creativity research is twofold. First it provides additional empirical evidence regarding the factors conditioning the effectiveness of creativity training. Specifically, the empirical application looks at training delivery method and task realism. These factors have been under examined by previous creativity research literature. The empirical findings of this study indicate the existence of a relationship between training delivery method and post-training ideation performance. Specifically, ideation performance is enhanced by training delivery based on experiential learning. The groups that received this type of training generate more than twice as many ideas as the groups that received no training (9.07 vs. 4.34) and almost three times more ideas than the groups that received lecture-based training (9.07 vs. 3.67). In comparison to the ideas generated by the groups that received lecture-based training, the ideas generated by experiential learning groups received superior rating scores for originality and elaboration. In addition, a relationship was also established between problem realism and post-training ideation. The groups that worked on solving real problems and were trained through experiential learning rated higher on the degree of elaboration of the ideas generated than both lecture-based trained groups (3.47 vs. 3.39) and untrained groups (3.74 vs. 3.47). Experiential learning groups also produced more ideas and were rated higher on the originality dimension than lecture-based training groups (3.98 vs. 3.78). Another, less direct contribution, is that the study also provides evidence regarding the relationship between creativity training and creative performance. Specifically, the empirical findings establish a positive relationship between training and creative performance. Trained groups, produced more ideas and also show superior results in terms of originality and elaboration as compared to untrained groups. By examining the post-training creative output of groups that received training in different formats and have worked on different types of tasks, the study provides evidence regarding the effectiveness of training, valuable not only to academia but also to practitioners in their quest of developing the most effective creativity training programs.