El primer de gener de 2005 cloïa el procés de liberalització del comerç internacional dels productes de la indústria del tèxtil i la confecció iniciat deu anys abans amb la signatura de l’Agreement on Textiles and Clothing de l’Organització Mundial de Comerç. Aquest acord contemplava la progressiva desaparició de les mesures proteccionistes que han caracteritzat el sector als països desenvolupats i que esmorteïen els efectes de la producció de tercers països. Aquest fet ha suposat l’inici d’una nova etapa en el territori en què es centra aquesta recerca: les poblacions que a les comarques de l’Alcoià, el Comtat i la Vall d’Albaida (País Valencià) han construït històricament la seua economia sobre els ciments del sector del tèxtil i la confecció. Als seus treballadors, després d’una llarga temporada essent la mà d’obra barata que l’economia de mercat requeria per a solidificar un consum extensiu, la liberalització els ha suposat un nou pes que suportar a la ja feixuga càrrega que comporta un sector especialment precari en les seues formes: han deixat de ser competitius segons els paràmetres culturals hegemònics. La pretensió principal en aquesta tesi doctoral ha estat analitzar la interpretació que els treballadors del sector del tèxtil i la confecció donen a la crisi del sector –amplificada posteriorment per una crisi econòmica mundial– en termes de percepció de la incertesa. El procés de liberalització comercial ha sigut el centre de l’estudi però no en els seus components econòmics, sinó socials. S’ha volgut focalitzar la mirada en un punt generalment obviat quan es parla de les conseqüències de la crisi: la percepció d’incertesa per part dels treballadors, entenent incertesa com la incapacitat de previndre, la inexistència de respostes a la seua quotidianitat. Per extensió, s’acosta al procés de construcció de certeses, entenent aquest procés com una part inherent del benestar, doncs suposa per als individus tindre a les seues mans les regnes del present i del futur. La tesi doctoral s’ha basat fonamentalment en entrevistes en profunditat que han permès esbrinar quin és l’ús que els treballadors analitzats fan dels recursos que els proporcionen els principals canals de provisió de benestar en el marc del que s’anomena règim de benestar sud-europeu i que avui es troben en transformació: família, estat, mercat i esfera relacional. Un ús clarament condicionat per la posició que ocupen a l’estructura social i, en conseqüència, per l’habitus que s’hi genera i que ofereix les maneres possibles i legítimes per a filtrar i gestionar els riscos quotidians on juguen un paper cabdal la classe social, el gènere i l’edat. / The first of January 2005 ended the liberalization process of international trade of textile and clothing products which began ten years earlier with the signing of the Agreement on Textiles and Clothing of the World Trade Organization. That agreement involved the gradual elimination of the protectionist measures which have characterized the sector in developed countries which dampen the effects of production to third countries. This fact meant the beginning of a new era in the regions this research focuses on: the towns of Alcoià, Comtat and Vall d’Albaida (Valencian Country). The economy of all the towns in this area has been historically based on textile and clothing sector. Liberalization has led the employees, after a long season being the cheap labor that the market economy required to solidify an extensive consumption, to a new weight to withstand the heavy load that behaves as a sector particularly precarious in their ways: they have ceased to be competitive according to the hegemonic cultural parameters. The main goal in this thesis is to analyze the interpretation in terms of perceived uncertainty that the workers of the textile and clothing sector crisis suffer which has been amplified by a global economic crisis. The process of trade liberalization has been the center of the study but not in its economic components, but in the social ones. It has been focused on an often overlooked point when talking about the consequences of the crisis: the workers perception of uncertainty, understood as the inability to prevent uncertainty, the lack of answers to their everyday life. By extension, it approaches the process of certainties building, understanding this process as an inherent part of welfare, which means for individuals to have the reins of present and future in their hands. The Ph thesis has been mainly based on interviews that have allowed to find out the use analyzed workers make of the resources provided by the main channels of welfare provision under the welfare regime called South-European which, at the same time, are currently changing: family, state, market and relational sphere. One use which is clearly conditioned by the position in the social structure and, consequently, by the habitus it generates and provides possible and legitimate ways to filter and manage everyday risks where social status, gender and age play an important role.