The Royal Economic Society of Friends of the region of Valencia, founded in 1776 under the control of Carlos the Third, constituted an important support in implementing properly the reforms of the Spanish Enlightenment, its influence in city life is beyond doubt, as is its participation in social movements of the day, it was a veritable driver of the economy and the Valencian culture of the era. Nowadays, such Economic Societies of Friends of the region are understood as organisations which were fundamentally about advocating the development of Agriculture, Commerce, Industry, and the promotion of Culture generally. With this study of the Catalogue, published a few years ago, of the Library and Archive of the RSEAPV we have been able to verify the existence of much documentation relevant to the city: reports and on-going debates about the urban development of the city are there in the proceedings of its Archive, so the problems of the city and issues of how to generate a city were not remote ones for the Society, and this made us think about its interest in these matters and thus about the need to carry out a study of these proceedings, most of them recorded in unedited manuscripts, so as to demonstrate the extent to which these organisations can show us written history. Careful reading and study of these documents has given us a different understanding to the one we had until now of this Society, which was enlightened and influential in its day. The Royal Economic Society of Friends of the region of Valencia, in its roles as a promoter of projects, as a supervising organisation and as a focus for debate on ever-new ideas, participated in and influenced matters related to the urbanisation of our city. / La Real Sociedad Económica de Amigos del País de Valencia fundada en 1776 bajo el control del Monarca Carlos III, constituyó un importante punto de apoyo para poder llevar a buen término en Valencia las reformas de la España de la Ilustración, su influencia en la vida ciudadana está fuera de toda duda, así como su participación en los movimientos sociales más importantes del momento, constituyendo un verdadero motor de la economía y de la cultura valenciana de la época. Hoy en día las Sociedades Económicas de Amigos del País, las entendemos como entidades que abogaron fundamentalmente por el desarrollo de la Agricultura, el Comercio, la Industria y la promoción de la Cultura en general. A través del estudio de los Catálogos publicados de los fondos de la Biblioteca y Archivo de la RSEAPV, hemos podido constatar la existencia de numerosa documentación con contenido urbano, los informes y continuos debates referentes al desarrollo urbano de la Ciudad, estuvieron presentes entre los expedientes de su Archivo, la problemática ciudadana y la forma de generar ciudad no le fueron ajenos a la Entidad, circunstancia que nos hace pensar en el interés de la Sociedad Económica por estos cometidos, y por tanto en la necesidad de realizar un estudio detallado de dichos expedientes, la mayoría de ellos manuscritos inéditos. De manera que ampliemos el concepto que sobre estas entidades nos ha mostrado la historiografía clásica. La lectura detenida de estos documentos y su estudio, nos ha mostrado una visión distinta a la que teníamos hasta el momento de esta Sociedad Ilustrada e influyente en su tiempo: La Real Sociedad Económica de Amigos del País de Valencia, bien como promotora de proyectos, bien como entidad asesora de distintas administraciones públicas, o como foco de debate de ideas siempre novedosas, participó e influyó en los principales asuntos relacionados con el urbanismo de nuestra ciudad. / La Real Societat Econòmica d'Amics del País de València, fundada en 1776 sota el control del monarca Carles III, va constituir un important punt de suport per a poder portar a bon terme a València les reformes de l'Espanya de la Il¿lustració; la seua influència en la vida ciutadana no admet dubte, així com la seua participació en els moviments socials més importants del moment, constituint un vertader motor de l'economia i de la cultura valenciana de l'època. Hui en dia les Societats Econòmiques d'Amics del País, les entenem com a entitats que van advocar fonamentalment pel desenvolupament de l'agricultura, el comerç, la indústria i la promoció de la cultura en general. A través de l'estudi del Catàleg publicat dels fons de la Biblioteca i Arxiu de la RSEAPV, hem pogut constatar l'existència de nombrosa documentació amb contingut urbà, els informes i continus debats referents al desenvolupament urbà de la ciutat, van estar presents entre els expedients del seu Arxiu; la problemàtica ciutadana i la forma de generar ciutat no li van ser aliens a l'Entitat, circumstància que ens fa pensar en l'interés de la Societat Econòmica per estes comeses, i per tant en la necessitat de realitzar un estudi detallat dels dits expedients, la majoria d'ells manuscrits inèdits, de manera que ampliem el concepte que sobre estes entitats ens ha mostrat la historiografia clàssica. La lectura detinguda d'estos documents i el seu estudi, ens ha mostrat una visió diferent de la que teníem fins al moment d'esta Societat Il¿lustrada i influent en el seu temps: la Real Societat Econòmica d'Amics del País de València, bé com a promotora de projectes, bé com a entitat assessora de distintes administracions públiques, o com a focus de debat d'idees sempre noves, va participar i va influir en els principals assumptes relacionats amb l'urbanisme de la nostra ciutat. / Boix Macias, L. (2017). La Ciudad de Valencia, Arquitectura y Urbanismo a través de los Archivos Históricos de la Real Sociedad Económica de Amigos del País de Valencia. 1776-1940 [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/80697 / TESIS

[EN] This thesis focuses on the processes of urban renovation in Valencia in the second half of 19th century, analysing the antecedents and consequences of this transformation in which it is presented in a unique way the relationship between the different urban agents vying for their interests and technical and project support defining the new geometries of the city. In this contrast, you can also read the generic approach of two forms of management of urban intervention, the "Project Plan" against the "Process Plan", this contrast will be recovered in the last third of the twentieth century as two possible formulas and of different scope. A process that necessarily must be analysed in the light of a specific methodological approach and based on a detailed analysis of new documentary and cartographic sources, mostly taken from the Archivo Municipal de Valencia. The unprecedented nature of a significant part of the material used in this research adds value to the thesis, which is completed with the corresponding documentary and cartographic appendices. As distinctive and explanatory features, we can define the outlines of both formulas, and the pros and cons of these two forms of management. On the one hand, the "Project Plan" is a general plan of action, whose main characteristic is the commitment offered to the citizenship and urban agents. On the other, the "Process Plan" is much more flexible, allowing constant rethinking (in terms of execution time, scope, investment, etc.) and involves less risk. The study of the debate among urban agents and the tensions arising around issues of urban regulations becomes the fundamental strategy of this work. This is the reason why we focus on internal operations of greater significance in our timeframe (1865-1910); a social and politically turbulent period, where Republicanism played a leading role in urban transformation of the city. Successive Republican majorities in local government allowed to promote policies that sought to build a city that reflects the republican ideology, with Vicente Blasco Ibáñez as main political leader. On one side, those who became a reality: the opening of the "Calle Revolución", later renamed "Calle de la Paz", and the demolition and reconstruction of the "Barrio de Pescadores". On the other, the general project of urban renovation designed by Luis Ferreres between 1891 and 1892, which raised the construction of two major axes in the form of a cross on the historical center of Valencia. / [ES] La presente tesis doctoral tiene como objetivo concentrar la mirada en los procesos de Reforma Interior de la ciudad de Valencia, analizando los antecedentes y consecuencias de un proceso urbanístico en el que se explicita, de manera singular, el vínculo entre los distintos agentes que pugnan por sus intereses y el soporte técnico y proyectual que define las nuevas geometrías de la ciudad. En esa contraposición, se puede leer también el genérico planteamiento de dos formas de gestión de la intervención urbanística, el plan proyecto frente al plan proceso, cuya contraposición será recuperada en el último tercio del siglo XX como dos fórmulas posibles y de distinto alcance. Este proceso necesariamente debe ser analizado a la luz de un enfoque metodológico específico y partiendo del análisis pormenorizado de nuevas fuentes documentales y cartográficas, en su mayor parte extraídas de los fondos del Archivo Municipal de Valencia. El carácter inédito de una parte importante del material empleado en esta investigación aporta un valor añadido a la tesis, la cual se acompaña de los correspondientes apéndices documentales y cartográficos. Como rasgos distintivos y explicativos, podemos definir las líneas maestras de ambas fórmulas, así como los pros y las contras, de estas dos formas de gestión. Por un lado, el Plan Proyecto, es un plan de intervención global, cuya principal característica es el compromiso que ofrece a la ciudadanía y a los agentes urbanos. Por otro, el Plan Proceso es mucho más flexible, permite replanteamientos constantes (en cuanto a los tiempos de ejecución, alcance, inversión, etc.) e implica un riesgo menor. El estudio del juego de los agentes y del debate y las tensiones surgidas en torno a las cuestiones de policía urbana se convierte en la estrategia fundamental de este trabajo, para el cual nos concentraremos en las intervenciones interiores de mayor calado en la época que abarca nuestro marco cronológico (1865-1910); un periodo social y políticamente convulso, donde el Republicanismo jugó un papel dirigente en la transformación urbana de la ciudad. Las sucesivas mayorías republicanas en el gobierno municipal permitieron impulsar políticas que trataban de construir una ciudad que reflejase el ideario republicano, con Vicente Blasco Ibáñez como principal impulsor político. Por un lado, aquellas que llegaron a producirse: la apertura de la calle Revolución, posteriormente renombrada como calle de la Paz, y el derribo del barrio de Pescadores. Por otro, el proyecto de Reforma Interior diseñado por Luis Ferreres entre los años 1891 y 1892, que planteaba la construcción de dos grandes ejes viarios en forma de aspa sobre el casco histórico de Valencia. / [CAT] La present tesi doctoral té com a objectiu concentrar la mirada en els processos de Reforma Interior de la ciutat de València, analitzant els antecedents i conseqüències d'un procés urbanístic on s'explicita, de manera singular, el vincle entre els distints agents que pugnen pels seus interessos i el suport tècnic i proyectual que defineix les noves geometries de la ciutat. En eixa contraposició, es pot llegir també el genèric plantejament de dos formes de gestió de la intervenció urbanística, el Pla Projecte enfront del Pla Procés, la contraposició del qual serà recuperada en l'últim terç del segle XX com dos fórmules possibles i de distint abast. Aquest procés necessàriament ha de ser analitzat a la llum d'un enfocament metodològic específic i partint de l'anàlisi detallat de noves fonts documentals i cartogràfiques, majoritàriament extretes dels fons de l'Arxiu Municipal de València. El caràcter inèdit d'una part important del material empleat en aquesta investigació aporta un valor afegit a la tesi, la qual es presenta acompanyada dels corresponents apèndixs documentals i cartogràfics. Com a trets distintius i explicatius, podem definir les línies mestres d'ambdós fórmules, així com els pros i les contres, d'aquestes dos formes de gestió. D'una banda, el Pla Projecte, és un pla d'intervenció global, la principal característica del qual és el compromís que ofereix a la ciutadania i als agents urbans. D'un altre, el Pla Procés és molt més flexible, permet replantejaments constants (quant als temps d'execució, abast, inversió, etc.) i implica un risc menor. L'estudi del joc dels agents i del debat i les tensions sorgides entorn de les qüestions de policia urbana es converteix en l'estratègia fonamental d'aquest treball, per al qual ens concentrarem en les intervencions interiors de major calat en l'època que comprén el nostre marc cronològic (1865-1910); un període socialment i políticament convuls, on el Republicanisme va jugar un paper dirigent en la transformació urbana de la ciutat. Les successives majories republicanes en el govern municipal van permetre impulsar polítiques que tractaven de construir una ciutat que reflectís l'ideari republicà, amb Vicente Blasco Ibáñez com a principal impulsor polític. D'una banda, aquelles que van arribar a produir-se: l'obertura del carrer Revolució, posteriorment anomenada com a carrer de la Pau, i el derrocament del barri de Peixcadors. D'un altre, el projecte de Reforma Interior dissenyat per Luis Ferreres entre els anys 1891 i 1892, que plantejava la construcció de dos grans eixos viaris en forma d'aspa al nucli urbà de València. / Tomás Llavador, JM. (2016). GEOMETRIAS DE CIUDAD. EL JUEGO DE LOS AGENTES URBANOS. EL CASO DE VALENCIA [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62313 / TESIS

[EN] Focus of Thesis carries out analysis in reference to the new policies of regeneration and rehabilitation of the city in concept of cities and municipalities XXI Century . According this point of view, comprising the fact of old urban model resulting from the expansion and use of land is finished. The new urbanism needs to implement of new policies to improve exhausted cities. This will be achieved through rehabilitation. However, these processes require regeneration, important economic and essential investments budgetary efforts by the authorities that do not necessarily come from public finances. It's a fact that the tradition of the countries of Western Europe and the United States, still choose public financing in large investments for regeneration of cities being so far the participation of private sector very poor. To good manage public deficit is an excellent idea to improve a public-private partnership to develop new performances. All this must be regulated in favorable legal and financial frameworks for the private sector to attain the profitability of its investments. Legal security attracts investment. This is the most important statement: legal security attracts investment. Regardless of the initial situation, new techniques consolidated urban management of the city incorporated in Law 8/2013. It is well known the urban built after the revised text of the Land Law 7/2015 of 30 October and innovations and Spanish State Regions have been introduced arrangements use ground transfers, use reserves managing use changes, increases in floor area or building density increases. Therefore, against systematic actions or Integrated Action Programmes as tools characteristic and typical of the last two decades management, performances or building Isolated they constitute interventions as the protagonists in the new framework for the management of urban land. Self-financing of actions on a consolidated urban area should be considered as unrealistic. Proceeds from such actions are far from covering costs. However, it should be a guiding principle. In this sense, feasibility studies must be established as key elements in any process of rehabilitation and improvement of existing urban frame. The thesis finally addressed in an extensive chapter, conducting an investigation of internal reform processes that have been undertaken in the city of Valencia, from the Muslim occupation until today. I could not forget that the weight of history and the richness of its architectural and artistic heritage have contributed to Valencia, is constituted as a benchmark both in the process of urban regeneration and expansion and urban growth. / [ES] La presente tesis, realiza un importante y profundo análisis en referencia a las nuevas políticas públicas de regeneración, rehabilitación y rejuvenecimiento de la ciudad, en el contexto de las ciudades y municipios del Siglo XXI. En este sentido, una vez, agotado el modelo urbanístico derivado de la expansión y consumo del territorio, el Urbanismo contemporáneo exige de nuevos procesos de revitalización y mejora de la ciudad preexistente. Ahora bien, estos procesos de regeneración exigen, importantes inversiones económicas e imprescindibles esfuerzos presupuestarios por parte de las Administraciones que no deben proceder necesariamente de las finanzas públicas. Es cierto que la tradición de los países de la Europa Occidental así como de Estados Unidos, siguen optando por la financiación pública en las grandes inversiones de revitalización de las ciudades siendo hasta la fecha la participación del Sector Privado simplemente testimonial. Pero no obstante, en este nuevo escenario, la colaboración público-privada se constituye como pieza clave para controlar el déficit público, atraer capital y relanzar el sector inmobiliario, por lo que todo este tipo de actuaciones exigen unos marcos jurídicos y financieros atractivos y favorables para el Sector privado, que deben percibir unes condiciones de confianza y seguridad que garantice la rentabilidad de sus operaciones. Sin perjuicio de esta situación de partida, adquieren mayor relevancia si cabe, las nuevas técnicas urbanísticas de gestión de la ciudad consolidada incorporadas tanto en la Ley 8/2013, en las conocidas como Actuaciones sobre el medio urbano incorporadas con posterioridad al Texto Refundido de la Ley del Suelo 7/2015 de 30 de octubre, como las innovaciones que la mayor parte de Comunidades Autónomas incorpora en las clásicas herramientas de las transferencias, reservas de aprovechamiento con las actuaciones de cambios de usos, incrementos de edificabilidad o aumentos de la densidad edificatoria. Por ello, frente a las Actuaciones Sistemáticas o los Programas de Actuación Integrada, como instrumentos de gestión característicos y propios de las dos últimas décadas, las Actuaciones Aisladas o Edificatorias se constituyen como las intervenciones protagonistas en el nuevo marco de la gestión del suelo urbano. La autofinanciación de las operaciones de reforma interior a través de las plusvalías urbanísticas responde a una aspiración irrealizable pero que al menos debe ser considerada como el principio informador en cualquier proceso de gestión del suelo. En este sentido, los Estudios de Viabilidad deben constituirse como piezas claves en cualquier proceso de Rehabilitación y mejora de los tejidos urbanos existentes. La tesis, finalmente aborda en un extenso capítulo, un estudio de los antecedentes históricos de la Reforma Interior realizados durante el Siglo XIX hasta la época actual, tanto desde el punto de vista de los precedentes de las primeras normas estatales dictadas al efecto, intensificándose la investigación en el caso particular de Valencia. No podría olvidarse que el peso de la historia y la riqueza de su patrimonio arquitectónico y artístico han contribuido a que Valencia, se haya constituido como uno de los referentes tanto en el proceso de regeneración urbana como en su expansión y Ensanche. / [CAT] La present tesi, realitza un important i profunda anàlisi en referència a les noves polítiques públiques de regeneració, rehabilitació i rejuveniment de la ciutat, en el context de les ciutats i municipis del Segle XXI. En aquest sentit, una vegada, esgotat el model urbanístic derivat de l'expansió i consum del territori, l'Urbanisme contemporani exigeix de nous processos de revitalització i millora de la ciutat preexistent. Ara bé, aquests processos de regeneració exigeixen, importants inversions econòmiques i imprescindibles esforços pressupostaris, per part de les Administracions, que no han de procedir necessàriament de les finances públiques. És cert que la tradició dels països de l'Europa Occidental així com d'Estats Units, segueixen optant pel finançament públic en les grans inversions de revitalització de les ciutats sent fins avui la participació del Sector Privat simplement testimonial, però no obstant açò, en aquest nou escenari, la col¿laboració públic-privada es constitueix com a peça clau per a controlar el dèficit públic, atraure capital i rellançar el sector immobiliari, per la qual cosa tot aquest tipus d'actuacions exigeixen uns marcs jurídics i financers atractius i favorables per al Sector privat, que han de percebre uneixes condicions de confiança i seguretat que garantisca la rendibilitat de les seues operacions. Sense perjudici d'aquesta situació de partida, adquireixen major rellevància si cap, les noves tècniques urbanístiques de gestió de la ciutat consolidada reconogudes tant en la Llei 8/2013, en les anomenades com a Actuacions sobre el medi urbà incorporades amb posterioritat al Text Refós de la Llei del Sòl 7/2015 de 30 d'octubre, com les innovacions que la major part de Comunitats Autònomes han realitzat en les clàssiques eines de les transferències, reserves d'aprofitament i les actuacions de canvis d'usos, increments d'edificabilitat o augments de la densitat edificatoria. Per açò, enfront de les Actuacions Sistemàtiques o els Programes d'Actuació Integrada, com a instruments de gestió característics i propis de les dues últimes dècades, les Actuacions Aïllades o Edificatorias es constitueixen com les intervencions protagonistes en el nou marc de la gestió del sòl urbà. L'autofinançament de les operacions de reforma interior a través de les plusvàlues urbanístiques respon a una aspiració irrealitzable però que almenys ha de ser considerada com el principi informador en qualsevol procés de gestió del sòl. En aquest sentit, els Estudis de Viabilitat han de constituir-se com a referents en qualsevol procés de Rehabilitació i millora dels teixits urbans existents, tot açò sense perjudici de les aportacions públiques a la construcció i gestió del producte immobiliari construït. La tesi, finalment aborda en un extens capítol, la realització d'una recerca dels processos de reforma interior i regeneració urbana que s'han escomès en la ciutat de València, des de l'ocupació musulmana fins a l'actualitat. No podria oblidar-se que el pes de la història i la riquesa del seu patrimoni arquitectònic i artístic han contribuït al fet que València, s'haja constituït com un dels referents tant en el procés de revitalització urbana com en la seua expansió i Eixample. / Hervás Más, JJ. (2016). Régimen urbanístico de la Regeneración de la Ciudad [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61964 / TESIS

[EN] The thesis contains an interpretation of the city of Valencia in the period between the end of the ancient regime and the consolidation of the liberal state, a period comprising the great changes that will make it the modern capital city we know today, focusing on one of the elements we rate as most relevant to this transition: Valencia private residential architecture. The focus is set, consequently, on the urban residential tissue, always keeping its relationship with territorial and urban structure as an obligatory reference. As a main methodological resource, we have chosen to use map-drawing as guideline, considering drawing not just as a means of information, but also -and above all- as an analytical tool. Starting with a series of historical maps and plans, we have drawn new plans created with the same topographical references, correcting those mismatches and maladjustments due to overdue XIXth century mapping techniques. Thus, the available historical maps somehow mark the time-span of the thesis (1821-1944). The thesis is divided into three parts. The first part is concerned with establishing the territorial structure and describe the residential fabric of the city previous to the demolition of its enclosure walls in 1865, i.e., the late-Ancient-Regime city, an heritage on which the new liberal city was about to start its emergence, and that will be the benchmark for Valencia future urban growth. The second part describes the territorial structure and the urban tissue of the bourgeois city. Starting from the inherited structure, liberal state laws and culture aimed at building a new city. A new production system for urban residential tissue would appear along troublesome XIXth century, explained by the interaction of three instances: economical, political and technical. The third and final part is devoted to study of building-types constituents of the Ensanche residential urban tissue. The rental town-house is the product-unit with which the XIXth century city is built. Its study is essential to understand such city form. This part work aims to establish and construct residential building-types starting from the detailed study of 1.356 urban municipal files corresponding to the studied period. The study allows us to establish the urban tissue as resulting from an adjustment between land property aims and architectural solutions. Taken as a whole, the final result shows that the study of residential urban tissue, while often overlooked, is necessary to understand our cities. Valencia is a clear example. Being by nature of its origin an agro-business city, far from 'Manchesterian' models, has produced an extensive literature in which the urban features of XIXth century city are explained more by its shortcomings, due to its distance to the comparison model, that by its urban reality. An urban reality that goes beyond what its monuments may offer us, an urban reality in which its domestic architecture plays a major role. / [ES] La tesis realiza una lectura de la ciudad de Valencia entre el final del Antiguo Régimen y la consolidación del estado liberal, periodo en el que se producen los grandes cambios que la convertirán en la capital moderna que hoy conocemos, centrándose en unos de los elementos que consideramos más relevantes de esa transición: su arquitectura residencial privada. . El objeto central del análisis es el tejido residencial, y su relación con la estructura territorial y urbana la referencia obligada. Como recurso metodológico, se ha elegido utilizar el dibujo como hilo conductor del discurso, entendido no solo como transmisor de información, sino -y sobre todo- como herramienta de análisis. A partir de planimetría histórica se crean una serie de planos con las mismas referencias topográficas, corrigiendo las lógicas deformaciones debidas al atraso de las técnicas cartográficas del XIX. Los planos disponibles son los que marcan el arco temporal del estudio (1821-1944). La tesis se divide en tres partes. La primera se ocupa de establecer la estructura territorial y describir el tejido residencial de la ciudad, en los momentos previos al derribo de sus murallas, en 1865, es decir, la ciudad tardía del Antiguo Régimen, herencia sobre la que se construirá la nueva ciudad liberal, y que será la referencia de los nuevos crecimientos urbanos. La segunda parte describe la estructura territorial y el tejido urbano de la ciudad burguesa. A partir de la estructura heredada, el estado liberal construirá la nueva ciudad. A lo largo de un agitado siglo se creará un sistema de producción del tejido residencial que el trabajo explica a través de la relación recíproca de tres instancias: la económica, la política y técnica. La tercera y última parte se ocupa de estudiar los tipos de edificación residencial constitutivos del tejido. La casa de renta es el producto con el que se construye la ciudad del XIX. Su estudio se hace imprescindible para entenderla. El estudio nos permite establecer las claves del tejido, como resultado de un acuerdo entre las necesidades económicas de promoción y la solución técnica de la arquitectura. El resultado conjunto final permite establecer que el estudio del tejido residencial, muchas veces olvidado, se hace necesario para entender nuestras ciudades. Valencia es un claro ejemplo. Su carácter de ciudad de origen agro-comercial, alejada de los modelos manchesterianos, ha producido una extensa literatura en la que las características urbanas de la ciudad del XIX se explicaban más por sus carencias, debidas a su distancia con el modelo de comparación, que por su realidad urbana. Una realidad urbana que va más allá de lo que sus monumentos nos ofrecen, y que tiene como protagonista principal a su arquitectura doméstica. / [CAT] Es presenta una lectura de la ciutat de València entre el final de l'Antic Règim i la consolidació de l'estat liberal, període en el qual es produeixen els grans canvis que la convertiran en la ciutat moderna que hui coneixem, pivotant sobre els elements que considerem més rellevants d'aquesta transició: la seua arquitectura residencial privada. L'objecte central de la anàlisi és el teixit residencial, i la seua relació amb l'estructura territorial i urbana n'és la referència obligada. Com a recurs metodològic, s'ha triat la utilització del dibuix com a fil conductor del discurs, proposat no només com a transmissor d'informació sinó -i sobretot- com a eina d'anàlisi. A partir de planimetria històrica es desenvolupen una sèrie de plànols amb les mateixes referències tipogràfiques, corregint les lògiques deformacions degudes al retard de les tècniques cartogràfiques del XIX. Els plànols disponibles són els que marquen l'arc temporal de l'estudi (1821-1944). La tesi es divideix en tres parts. La primera s'ocupa d'establir l'estructura territorial i de descriure el teixit residencial de la ciutat en els moments previs a la demolició de les muralles, en 1865, és a dir, la ciutat tardana de l'Antic Règim, herència sobre la qual es construirà la nova ciutat liberal, i que serà la referència dels nous creixements urbans. La segona part descriu l'estructura territorial i el teixit urbà de la ciutat burgesa. A partir de l'estructura heretada, l'estat liberal construirà una nova ciutat. Al llarg d'un agitat segle es crearà un sistema de producció del teixit residencial interpretat mitjançant la relació recíproca de tres instàncies: l'econòmica, la política i la tècnica. La tercera i última part s'ocupa d'estudiar els tipus d'edificació residencial constitutius del teixit. La casa de renda és el producte amb el qual es construeix la ciutat del XIX. El seu estudi és imprescindible per a poder entendre-la. A la fi, podem establir que l'estudi del teixit residencial, de vegades oblidat, és necessari per a entendre les nostres ciutats. València n'és un clar exemple. El seu caràcter de ciutat d'origen agrocomercial, allunyada dels models manchesterians, ha produït una extensa literatura en la qual les característiques urbanes de la ciutat del XIX s'explicaven més per les carències, degudes a la distancia amb el model de comparació, que no per la seua realitat urbana. Una realitat urbana que va més enllà d'allò que els seus monuments ens ofereixen, i que té com a protagonista principal la seua arquitectura domèstica. / Vicente-Almazán Pérez De Petinto, G. (2016). Tejido residencial y estructura urbana. Valencia 1821-1944. Una lectura de la ciudad a partir de la evolución de su arquitectura residencial privada [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/64078 / TESIS