Aquesta tesis investiga les fonts de valor de la banca relacional per les empreses. Després d'un primer capítol introductori, el Capítol 2 revisa les contribucions més rellevants en la literatura de la banca relacional. El Capítol 3 adreça la pregunta si la banca relacional és compatible amb la competència bancària, usant dades d'una enquesta a petites empreses d'Estats Units. El resultat principal és que les tecnologies de banca relacional poden ser usades en les mercats bancaris més competitius sempre i quan les empreses es comprometin a demanar prestat de un sol banc. El Capítol 4 proposa una estratègia empírica per tal de discriminar entre les prediccions teòriques oposades de tenir una relació banc-empresa exclusiva: estimar l'efecte diferencial en el cost i la disponibilitat del crèdit segons el grau de competència bancària. El Capítol 5 estudia l'efecte de la banca relacional en la rendibilitat de l'empresa. Pels dos últims capítols s'utilitzen dades de panel de 70,000 petites i mitjanes empreses espanyoles (1993-2004). Els resultats són consistents amb la visió que els bancs s'apropien majoritàriament del valor generat en les relacions properes amb les empreses sempre i quan no s'enfrontin a la competència d'altres prestadors. / This thesis investigates the sources of the value of lending relationships to the borrowing firm. After a first introductory chapter, Chapter 2 reviews the most relevant contributions to the relationship lending literature. Chapter 3 addresses the question of whether relationship lending is compatible with banking competition, using a survey of small firms in the United States. The main result is that relationship lending technologies are used in the most competitive banking markets as long as firms commit to borrowing from a single lender. Chapter 4 proposes an empirical strategy to disentangle the opposite theoretical predictions of exclusive bank-firm relationships: estimate the differential effect on cost and availability of credit depending on banking market concentration. Chapter 5 studies the effect of relationship lending on firm performance. For the last two chapters we use a panel dataset of 70,000 small and medium Spanish firms (1993-2004). The results are consistent with the view that banks appropriate most of the value generated through close relationships with its borrowers as long as they do not face competition from other lenders.

El nombre d'habitatges destinats a proveir serveis d'habitatge de lloguer a la ciutat de Barcelona ha passat de 290.954 unitats al 1970 (62% del parc d'habitatges principals) a 170.079 unitats al 2001 (28% del parc d'habitatges principals). Durant el segle XX s'ha produït un canvi en l'estructura de la provisió de serveis d'habitatge a la ciutat amb la retirada progressiva de l'oferta del mercat de lloguer privat a la vegada que la demanda iniciava un procés d'autoproducció de serveis d'habitatge en comprar directament el mitjà de producció, és a dir l'actiu habitatge en lloc de comprar els serveis al mercat com havia fet fins llavors.El resultat d'aquest treball ens mostra que una de les causes d'aquest canvi estructural ha estat la confluència d'una disminució progressiva de la rendibilitat en la producció de serveis d'habitatge de lloguer junt amb una substancial millora en l'accessibilitat per part de la demanda a la compra del mitjà de producció del servei d'habitatge, es a dir de l'actiu habitatge, la qual cosa ha afavorit l'autoproducció de serveis d'habitatge.Aquest canvi estructural en la provisió de serveis d'habitatge de lloguer implica doncs a la vegada un canvi en l'estructura de la propietat d'actius immobiliaris a la ciutat que té tot un seguit d'efectes diversos en el camp econòmic i social. / The number of houses providing housing for rent in Barcelona has fallen from 290,954 units in 1970 (62% of the main housing stock) in 2001 to 170,079 units (28% of the housing main stock). During the twentieth century has been a change in the structure of the provision of housing in the city, declining the supply of private rental market while demand initiated a process of selfproduction of housing services by buying direct means of production, i.e. the asset instead of buying housing services as the market had done until then.The result of this work shows that one of the causes of this structural change has been the confluence of a progressive decrease in profitability in the production of rental housing services, together with a substantial improvement in accessibility to part of the demand to purchase the means of production of housing services, i.e. the active property, which has encouraged self-service housing.This structural change in the provision of housing implies both a change in the structure of ownership of real estate assets in the city and has a range of different effects on the economic and social development.KEYWORDS: rental housing services, structure of providing housing services, selfservice housing, housing assets, profitability, accessibility, ownership structure of real estate assets.