DE TESIS DOCTORALA partir de la aplicación de la metodología ergonómica, este estudio se dedicó a investigar propuestas para mejorar la accesibilidad y legibilidad de la información académica para los estudiantes universitarios con discapacidad, que solicitaron ayuda al Plan de Apoyo al Estudiante con Discapacidad de la UPC, - proyecto experimental que objetiva aminorar problemática de dicho alumnado en el proceso de aprendizaje / enseñanza.El grupo estudiado fue compuesto por 14 alumnos discapacitados físicos y/o sensoriales matriculados en las escuelas y centros adscritos de la Universitat Politècnica de Catalunya, entre los 22 atendidos por el Plan de Apoyo al Estudiante con Discapacidad de la UPC, que desearon participar y colaborar con esta investigación llevada a cabo entre los cursos académicos de 1999/2000 y 2001/2002.La originalidad del trabajo científico consiste en que la metodología ergonómica no ha sido aplicada anteriormente para la adaptación del puesto de estudio del estudiante universitario con necesidades educativas especiales por motivo de discapacidad, física y/o sensorial.Como objetivos generales y específicos, esta investigación se propuso a recompilar y analizar las dificultades del alumnado descrito como sujetos, en relación con el acceso y legibilidad de la información académica, y proponer un diseño ergonómico de la información que permita al grupo estudiado aminorar sus dificultades de participación en el proceso aprendizaje/enseñanza.Para ello, fue utilizado el "método etnográfico" aplicado en la metodología de la ciencia de la Ergonomía Cognitiva. En la composición de la investigación, se utilizaron las técnicas de investigación "observación", "aplicación de entrevistas" y "análisis de tarea", para estudiar casos presentados por alumnos disminuidos física, cognitiva y sensorialmente, matriculados en la Universitat Politècnica de Catalunya, UPC, durante los cursos académicos de 2000/2001 y 2001/2002. Las conclusiones muestran la idoneidad del método ergonómico para la descripción de las necesidades del alumnado delimitado. 100% de los sujetos estudiados describen una percepción de mejora en la accesibilidad y legibilidad de la información académica, a partir de las actuaciones ergonómicas propuestas y utilizadas, derivadas de las investigaciones realizadas. Se prevé que se produzca un éxito similar en la adaptación del puesto de estudio de los alumnos con las características mencionadas, con la aplicación del método desarrollado.El trabajo se concluye con la proposición de sugerencias en los métodos, técnicas y equipos utilizados en el proceso de enseñanza / aprendizaje que, incorporadas al sistema de educación universitario ordinario, podrían facilitar el acceso y la legibilidad de la información académica para dicho alumnado.En consecuencia de los resultados significativos encontrados, esta investigación se derivó en la publicación de tres artículos científicos publicados en Barcelona, por ocasión de los siguientes eventos:CAES¨99 - Congreso Internacional de Ergonomía,Les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions en l´Educació - Jornades de Treball1º Congreso Internacional de Docencia Universitaria.

La tesi analitza el procés d'emancipació dels joves des d'una triple vessant: social, econòmica i del mercat immobiliari. Analitza els diferents factors que intervenen en l’emancipació, tant per facilitar-la com per dificultar-la, per després complementar-los amb un apartat de propostes per a la gestió social de l’habitatge i la (re)habilitació de zones i espais susceptibles de ser transformats en habitatges assequibles. L'anàlisi consta de tres parts: una primera anàlisi bibliogràfica constitueix el marc teòric, que fonamenta les posteriors anàlisi quantitatives, la primera a partir de dades secundàries i la següent a partir de dades primàries. Finalment, un tercer apartat de propostes de gestió social de l’habitatge tanca la tesi amb unes conclusions que engloben tota l’anàlisi. El gruix de l’anàlisi recau en aquesta segona part quantitativa que primerament es basa en dades secundàries i després en dades primàries obtingudes a partir d’una enquesta. L’anàlisi quantitativa a partir de dades secundàries es basa en dades del cens, del padró i de la EPA (Encuesta de Población Activa) i analitza les característiques de les persones i les llars joves, tot comparant llurs comportaments en funció de l’edat i en contrast amb les llars adultes. Establint així una caracterització de les persones i les llars joves per a la posterior anàlisi de regressió logística que permet obtenir els elements determinants de l’emancipació. L’anàlisi quantitativa a partir de dades primàries es realitza mitjançant una enquesta a una mostra de la població jove emancipada i una petita mostra de la població jove que encara no s’ha emancipat però pretén fer-ho en els propers dos anys que possibilita l'anàlisi dels factors limitadors. L’enquesta es realitza al Maresme el 2007 i aporta una informació rellevant pel que fa a les dades subjectives del procés d'emancipació. Analitza l'emancipació en dos moments: primari (<25 anys) i consolidat (25-34 anys), incloent valoracions i aspectes de caràcter subjectiu. Es determinen així els factors que afavoreixen l'emancipació, així com els que la dificulten mitjançant una anàlisi de regressió logística que complementa la mateixa anàlisi feta a partir de dades secundàries i es complementa amb una caracterització de l’emancipació en funció dels valors més determinants. Finalment es proposen formes de gestió social de l'habitatge basades en la (re)habilitació i (re)utilització d’espais i zones en (des)ús que tant la Llei pel dret a l’habitatge com la Llei d’urbanisme permeten per facilitar l’accés a l’habitatge i diversificar l’oferta immobiliària existent, tant tipològicament com per la relació amb l’ús i el preu. S’utilitzen en aquest apartat mesures aplicables al conjunt de Catalunya però amb exemples concrets del Maresme.

El nombre d'habitatges destinats a proveir serveis d'habitatge de lloguer a la ciutat de Barcelona ha passat de 290.954 unitats al 1970 (62% del parc d'habitatges principals) a 170.079 unitats al 2001 (28% del parc d'habitatges principals). Durant el segle XX s'ha produït un canvi en l'estructura de la provisió de serveis d'habitatge a la ciutat amb la retirada progressiva de l'oferta del mercat de lloguer privat a la vegada que la demanda iniciava un procés d'autoproducció de serveis d'habitatge en comprar directament el mitjà de producció, és a dir l'actiu habitatge en lloc de comprar els serveis al mercat com havia fet fins llavors.El resultat d'aquest treball ens mostra que una de les causes d'aquest canvi estructural ha estat la confluència d'una disminució progressiva de la rendibilitat en la producció de serveis d'habitatge de lloguer junt amb una substancial millora en l'accessibilitat per part de la demanda a la compra del mitjà de producció del servei d'habitatge, es a dir de l'actiu habitatge, la qual cosa ha afavorit l'autoproducció de serveis d'habitatge.Aquest canvi estructural en la provisió de serveis d'habitatge de lloguer implica doncs a la vegada un canvi en l'estructura de la propietat d'actius immobiliaris a la ciutat que té tot un seguit d'efectes diversos en el camp econòmic i social. / The number of houses providing housing for rent in Barcelona has fallen from 290,954 units in 1970 (62% of the main housing stock) in 2001 to 170,079 units (28% of the housing main stock). During the twentieth century has been a change in the structure of the provision of housing in the city, declining the supply of private rental market while demand initiated a process of selfproduction of housing services by buying direct means of production, i.e. the asset instead of buying housing services as the market had done until then.The result of this work shows that one of the causes of this structural change has been the confluence of a progressive decrease in profitability in the production of rental housing services, together with a substantial improvement in accessibility to part of the demand to purchase the means of production of housing services, i.e. the active property, which has encouraged self-service housing.This structural change in the provision of housing implies both a change in the structure of ownership of real estate assets in the city and has a range of different effects on the economic and social development.KEYWORDS: rental housing services, structure of providing housing services, selfservice housing, housing assets, profitability, accessibility, ownership structure of real estate assets.

Human-computer interaction is an important area that searches for better and more comfortable systems to promote communication between humans and machines. Vision-based interfaces can offer a more natural and appealing way of communication. Moreover, it can help in the e-accessibility component of the e-inclusion. The aim is to develop a usable system, that is, the end-user must consider the use of this device effective, efficient and satisfactory. The research's main contribution is SINA, a hands-free interface based on computer vision techniques for motion impaired users. This interface does not require the user to use his upper body limbs, as only nose motion is considered. Besides the technical aspect, user's satisfaction when using an interface is a critical issue. The approach that we have adopted is to integrate usability evaluation at relevant points of the software development.