[EN] Study focus: Currently, one of the most stimulating characteristics of Typography is the wide variety of its iconic components, reflected in the infinite number of particularized versions and interpretations of its morphology. Although this expressive facet is inherent in its historical evolution, primarily developed within the framework of copywriting for publication, at present, following the digitisation of typographic processes and material, and as a result of being fully incorporated into the mass media and visual broadcasting sector, it has acquired special significance by becoming, together with colour and image, one of the essential resources of designers when creating their graphic products. Nonetheless, a certain conceptual uncertainty still exists in both professional and educational circles as to its real implications on the communication processes involved, both in what is considered to be its natural environment par excellence, typographic composition for publication, and in those where it is on a par with the true elements of iconic expression. Aims: To objectively formulate a theoretical framework for this issue that enables us to determine the real implications of the morphological elements of text characters for each specific activity, something which might be eminently practical when it comes to making design decisions. Methodology: The chosen approach consists of a differentiated analysis of the morphological component of typographic characters in each situation: when reading and thus taking part in the semiotics of language; and when being the object of a process of appreciation of its iconic component and therefore contributing to the attribution of meaning of what is being transmitted at a visual level. Outcomes: According to all the evidence-based information collected, the approximation to the morphological component of the dissociate characters at a cognitive level when reading or appreciating their morphological characteristics, fully determines their impact on the processes involved, contributing, at best in the first case, to optimize the transmissive attributes of the basic unit of reading, namely the word, or taking part in the transmissive attributes of its iconic component, involving a high degree of decontextualisation from its true purpose as a reading character or symbol, in the second. / [ES] Interés del estudio: Uno de los aspectos más sugestivos de la Tipografía, lo constituye, hoy por hoy, la elevada variedad que presenta su componente icónico en forma de infinitas versiones e interpretaciones particularizadas de su morfología. Aunque este factor expresivo es inherente a su evolución histórica, desarrollada fundamentalmente en el marco de la composición de textos para edición, hoy por hoy, a raíz de la digitalización que han experimentado los procedimientos y el material tipográfico y como consecuencia de su plena integración en el marco de los grandes medios de información y difusión visual, dicho aspecto ha adquirido máxima relevancia al convertirse, junto con el color o la imagen, en uno de los recursos fundamentales de los que dispone el diseñador a la hora de enfrentarse a la realización de sus productos gráficos. Sin embargo, tanto en ambientes profesionales, como docentes, existe una notable indeterminación conceptual en torno a la idea sobre su repercusión objetiva en los procesos de la comunicación en los que interviene, tanto en el que sería su medio natural por excelencia, la composición tipográfica para edición, como en aquellos en los que su actuación se equipara con la de los elementos genuinos de la expresión icónica. Objetivos: Conseguir plantear un marco teórico sobre la cuestión con base objetiva que permita conocer el grado de incidencia real del componente morfológico de los signos de la modalidad tipográfica del texto en cada actuación concreta, que pueda tener una proyección eminentemente práctica para las decisiones de diseño. Metodología: El enfoque adoptado consiste en la realización de un análisis diferenciado del componente morfológico de las grafías tipográficas en cada situación: al leer y al participar, de ese modo, en los procesos de la semiótica del lenguaje, por un lado; y al ser objeto de un proceso de apreciación de su componente icónico y participar así de la atribución de significados propia de lo transmitido en el plano de lo visual, por otro. Resultados logrados: En función de toda la información recopilada y contrastada se ha obtenido la evidencia de que la aproximación al componente morfológico de las grafías de tipo disociada en el plano de lo cognitivo, al leer o al proceder a la apreciación de sus características morfológicas, determina completamente su grado de incidencia en los procesos en los que interviene, contribuyendo, como mucho, en el primer caso, a optimizar las cualidades transmisivas de la unidad básica para la lectura moderna o visual, es decir, de la palabra, o participando de las cualidades transmisivas de lo icónico en función de un importante grado de descontextualización de su actuación genuina como signo para la lectura, en el segundo. / [CA] Interés de l'estudi: Un dels aspectes més suggestius de la Tipografia consistix, ara com ara, en l'elevada varietat que presenta el seu component icònic en forma d'infinites versions i interpretacions particularitzades de la seua morfologia. Tot i que este factor expressiu és inherent a la seua evolució històrica, desenrotllada fonamentalment en el marc de la composició de textos per a edició, actualment, arran de la digitalització que han experimentat els procediments i el material tipogràfic, i com a conseqüència de la seua plena integració en el marc dels grans mitjans d'informació i difusió visual, eixe aspecte ha adquirit una rellevància màxima en convertir-se, junt amb el color o la imatge, en un dels recursos fonamentals de què disposa el dissenyador a l'hora d'enfrontar-se a la realització dels seus productes gràfics. No obstant això, tant en ambients professionals com docents, hi ha una notable indeterminació conceptual pel que fa a la idea sobre la seua repercussió objectiva en els processos de la comunicació en què intervé, tant en el que seria el seu medi natural per excel·lència, la composició tipogràfica per a edició, com en aquells en què la seua actuació s'equipara amb la dels elements genuïns de l'expressió icònica. Objectius: Aconseguir plantejar un marc teòric sobre la qüestió amb base objectiva que permeta conéixer el grau d'incidència real del component morfològic dels signes de la modalitat tipogràfica del text en cada actuació concreta i que puga tindre una projecció eminentment pràctica per a les decisions de disseny. Metodologia: L'enfocament adoptat consistix en la realització d'una anàlisi diferenciada del component morfològic de les grafies tipogràfiques en cada situació: en llegir i d'eixa manera participar en els processos de la semiòtica del llenguatge per una banda; i en ser objecte d'un procés d'apreciació del seu component icònic i participar així, de l'atribució de significats pròpia d'allò que s'ha transmés en el pla visual. Resultats assolits: En funció de tota la informació recopilada i contrastada s'ha obtingut l'evidència que l'aproximació al component morfològic de les grafies de tipus dissociada en el pla cognitiu, en llegir o procedir a l'apreciació de les seues característiques morfològiques, determina completament el seu grau d'incidència en els processos en què intervé, contribuint, com a molt, en el primer cas, a optimitzar les qualitats transmissives de la unitat bàsica per a la lectura moderna o visual, és a dir, de la paraula, o participant de les qualitats transmissives de l'icònic en funció d'un important grau de descontextualització de la seua actuació genuïna com a signe per a la lectura, en el segon. / Mas Hurtuna, MM. (2015). El lector indiferente . El impacto del estilo en tipografía de edición [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/59427