• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 1
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • 2
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Social Responsibility Expenses: Tax Aspects to Consider / Gastos de Responsabilidad Social: Aspectos Tributarios a Considerar

Belaunde Plenge, Walther 10 April 2018 (has links)
Corporate Social Responsibility (CSR) is a way of doing business that assumes a more active role in relation to everyone involved in such activity and to anyone who could be affected in anyway by it. Thus, the corporation becomes an agent who must adopt principles and policies for all of its activities, not only to prevent negative consequences but also to obtain larger benefits for its workers, shareholders, neighbors, community, among others.This paper analyses if the expenses on CSR are tax deductible for Income Tax purposes, focusing mainly in what is referred to as social and environmental expenses, which are the ones that demand the most resources. / La Responsabilidad Social Corporativa (RSC) es una forma de realizar actividades empresariales asumiendo un rol más activo en relación a todos aquellos que forman parte de dicha actividad y de aquellos que pueden verse afectados de otra manera por las mismas. Así la empresa pasa a ser un actor que debe adoptar principios y políticas que acompañen a todas sus actividades no sólo para que no tengan consecuencias adversas, sino para que las mismas tengan mayores beneficios para sus trabajadores, accionistas, vecinos, comunidad, entre otros.En el artículo se analiza si los Gastos de responsabilidad social son deducibles para fines del Impuesto a la Renta, enfocándonos principalmente en los denominados gastos sociales y ambientales que son los que mayores recursos demandan.
2

The Impact of Audit Committee Characteristics on Corporate Social Responsibility Disclosure

Dwekat, Aladdin 02 September 2021 (has links)
[ES] A través de cuatro trabajos interrelacionados, esta tesis llena el vacío existente en la literatura al examinar el efecto del Comité de Auditoría (CA) y las características del Consejo de Administración en la divulgación de información RSC. El primer artículo presenta una imagen completa del campo de estudio utilizando dos metodologías: el análisis bibliométrico y el de redes sociales, mapeando el conocimiento de trabajos anteriores y sugiriendo nuevas vías para futuras investigaciones. Este trabajo analizó 242 artículos publicados en revistas indexadas en la Web of Science (1992-2019). El segundo papel revisó la literatura previa sobre RSC y los consejos de administración mediante el análisis de contenido, ofreciendo una imagen novedosa de los impulsores más críticos de su desempeño y divulgación, y proporcionando sugerencias constructivas para guiar la investigación futura. El tercer artículo examina el efecto de las características del Comité de Auditoría y del Consejo de Administración sobre la divulgación de la RSC mediante la aplicación de una metodología de investigación novedosa: el análisis comparativo cualitativo difuso (fsQCA). Esta investigación utilizó una muestra de las 69 principales empresas europeas no financieras en el periodo 2016-2018. Los resultados principales de este trabajo muestran como las estrategias RSC se están formando a partir de determinadas configuraciones de las características del Consejo de Administración y señala como una única dimensión es insuficiente para generar una estrategia eficaz. En este contexto, se debe indicar que existen diversas configuraciones de características óptimas para lograr niveles más altos de divulgación de la RSC. Además, respondiendo a las recomendaciones del segundo trabajo para examinar más a fondo el vínculo entre las características del Consejo de Administración y la verificación del informe de Responsabilidad Social Corporativa, el cuarto trabajo prueba el efecto de los atributos de Comité de Auditoría en la adopción de la verificación. Esta investigación utilizó una muestra de empresas europeas que cotizaron en el índice STOXX Europe 600 entre 2011 y 2018. Los dos primeros trabajos han mostrado como las características del Consejo de Administración tienen un impacto significativo y creciente en la literatura sobre RSC, y como sus prácticas juegan un papel crucial en la gestión del desempeño y la divulgación de la RSC. Los hallazgos también identifican el efecto y los patrones que vinculan las características críticas del Consejo sobre el desempeño de la RSC, así como sobre la cantidad y calidad de la información divulgada. En consecuencia, los hallazgos también trazan posibles vías futuras de investigación en el campo con respecto a los vacíos de investigación. El tercer trabajo sugiere que la divulgación de información sobre RSC se basa en una configuración compleja de algunos atributos del Comité de Auditoría y del Consejo de Administración. Estas características juegan un papel fundamental y, en una combinación adecuada, promueven el logro de altos niveles de divulgación. Los resultados empíricos ofrecen una información valiosa para los profesionales y los gobernantes a la hora de establecer y revisar las directrices sobre la composición del Comité Ejecutivo y del Consejo de Administración. Por último, en línea con la literatura anterior, el cuarto de los trabajos desarrollados encuentra que los atributos del Comité de Auditoría relacionados con su independencia, su tamaño, la existencia de un experto financiero y de un comité de RSC están positivamente vinculados con la verificación de la memoria RSC. / [CA] A través de quatre treballs interrelacionats, aquesta tesi ompli el buit existent en la literatura en examinar l'efecte del Comitè d'Auditoria (CA) i les característiques del Consell d'Administració en la divulgació d'informació RSC. El primer article presenta una imatge completa del camp d'estudi utilitzant dues metodologies: l'anàlisi bibliomètrica i el de xarxes socials, traçant el mapa del coneixement dels treballs ja publicats i suggerint noves vies per a futures investigacions. Aquest treball va analitzar 242 articles publicats en revistes indexades en la Web of Science (1992-2019). El segon paper va revisar la literatura prèvia sobre RSC i els consells d'administració mitjançant l'anàlisi de contingut, oferint una imatge nova dels impulsors més crítics del seu acompliment i divulgació, i proporcionant suggeriments constructius per a guiar la investigació futura. El tercer article examina l'efecte de les característiques del Comitè d'Auditoria i del Consell d'Administració sobre la divulgació de la RSC mitjançant l'aplicació d'una metodologia d'investigació novedosa: l'anàlisi comparativa qualitativa difusa (fsQCA). Aquesta investigació va utilitzar una mostra de les 69 principals empreses europees no financeres en el període 2016-2018. Els resultats principals d'aquest treball mostren com les estratègies RSC s'estan formant a partir de determinades configuracions de les característiques del Consell d'Administració i assenyala com una única dimensió és insuficient per a generar una estratègia eficaç. En aquest context, s'ha d'indicar que existeixen diverses configuracions de característiques òptimes per a aconseguir nivells més alts de divulgació de la RSC. A més, responent a les recomanacions del segon treball per a examinar més a fons el vincle entre les característiques del Consell d'Administració i la verificació de l'informe de Responsabilitat Social Corporativa, el quart treball prova l'efecte dels atributs de Comité d'Auditoria en l'adopció de la verificació. Aquesta investigació va utilitzar una mostra d'empreses europees que van cotitzar en l'índex STOXX Europe 600 entre 2011 i 2018. Els dos primers treballs han mostrat com les característiques del Consell d'Administració tenen un impacte significatiu i creixent en la literatura sobre RSC, i com les seues pràctiques juguen un paper crucial en la gestió de l'acompliment i la divulgació de la RSC. Les troballes també identifiquen l'efecte i els patrons que vinculen les característiques crítiques del Consell sobre l'acompliment de la RSC, així com sobre la quantitat i qualitat de la informació divulgada. En conseqüència, les resultats obtinguts també tracen possibles vies futures d'investigació en el camp respecte als buits d'investigació. El tercer treball suggereix que la divulgació d'informació sobre RSC es basa en una configuració complexa d'alguns atributs del Comitè d'Auditoria i del Consell d'Administració. Aquestes característiques juguen un paper fonamental i, en una combinació adequada, promouen l'assoliment d'alts nivells de divulgació. Els resultats empírics ofereixen una informació valuosa per als professionals i els governants a l'hora d'establir i revisar les directrius sobre la composició del Comitè Executiu i del Consell d'Administració. Finalment, en línia amb la literatura anterior, el quart dels treballs desenvolupats troba que els atributs del Comitè d'Auditoria relacionats amb la seua independència, la seua grandària, l'existència d'un expert financer i d'un comitè de RSC estan positivament vinculats amb la verificació de la memòria RSC. / [EN] This thesis fills the literature gap by examining the effect of Audit Committee (AC) and board characteristics on Corporate Social Responsibility Disclosure (CSRD) in four interrelated articles. The first article presents a full picture of the board-CSR field using two methodologies: bibliometric and social network analysis. Thus, it maps the knowledge of preceding works and suggests new avenues for future investigations to connect board characteristics, Corporate Social Responsibility Performance (CSRP), and CSRD. This article analysed 242 articles published on Web of Science database (WoS) journals (1992- 2019). The second article reviewed the previous board-CSR literature by applying a content analysis method. By doing so, this article offers a novel picture of the most critical drivers of CSRP/CSRD and provide constructive suggestions to guide future research. The first and second articles' main results suggest that little research on the board and CSR field have studied other board variables such as AC characteristics. In addition to that, CSR strategies are forming from several combinations of the board attributes and consider one dimension to be insufficient to generate an effective strategy. In this context, it must be pointed out that there is more than one best possible characteristics combination to achieve higher levels of CSRD. Therefore, building on the first and second articles, the third article examines the effect of AC and board characteristics on CSRD by applying a novel research methodology (fuzzy-set Qualitative Comparative Analysis). Furthermore, responding to the second article recommendations to further examine the link between board characteristics and the decisions to obtain Corporate Social Responsibility Assurance (CSRA) report, the fourth article test the effect of AC attributes on the adoption of CSRA. The third article used a sample of the top 69 non-financial European companies for 2016-2018. In comparison, the fourth article used a sample of European companies listed on STOXX Europe 600 over 2011-2018. Our first and second articles indicate that board characteristics have a significant and increasing impact on CSR literature. The results also revealed that the board practices play a crucial role in managing CSRP/CSRD-related issues. The findings also identify the effect of the critical board characteristics on CSRP, CSRD quantity, and CSRD quality. Furthermore, our outcomes provide an overarching picture of the patterns and trends of the systematic nexus between board characteristics and CSRP/CSRD quality and quantity. The findings also draw potential future avenues for research in the field regarding research gaps. Furthermore, our results suggest some potential areas of interest for future political reforms of board of directors' guidelines. The third article suggests that CSRD relies on a complex configuration of some AC attributes, for example, independence, financial expert member, chair independence, size and activity, and other board characteristics. These characteristics play a leading part as a recipe ingredient and, in an appropriate combination, promote achieving high CSRD levels. Our empirical results offer multidimensional and valuable insights for professionals, regulators, and policymakers in establishing and revising the guidelines regarding the AC and board of directors' composition. In line with the complementary role of CG and AC mechanisms suggested by prior literature, our fourth article finds that AC attributes related to AC financial expert, AC independence and size of AC, and the existence of CSR committee are positively linked with the adoption of CSRA. However, our empirical analysis further indicates that AC with a higher percentage of financial expert members tends to choose higher assurance scopes. / Dwekat, A. (2021). The Impact of Audit Committee Characteristics on Corporate Social Responsibility Disclosure [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/172178 / TESIS
3

Valor de marca en productos frescos: frutas y hortalizas

Marín Armero, Antonio 18 July 2022 (has links)
[ES] Las marcas han servido desde su origen para que los consumidores puedan distinguir los artículos de distintos productores y constituyen unos de los principales activos de las compañías. Sin embargo, las marcas han estado ausentes durante muchos años de los productos frescos como las frutas y las hortalizas. A lo largo de las últimas décadas varios autores como David Aaker y Kevin Lane Keller han elaborado diversas propuestas para establecer modelos que permitan medir el Valor de Marca desde la perspectiva del consumidor. En la presente tesis partimos de la hipótesis de que la aparición en el mercado de marcas a consumidor final en productos frescos como frutas y hortalizas ha alcanzado la suficiente presencia como para que los consumidores sean capaces de percibir diferencias con respecto a los productos de su misma categoría, en función de las distintas dimensiones que componen el Valor de Marca desde la perspectiva del consumidor, y pagar un precio mayor por ellas. Los objetivos de esta tesis son evaluar el Valor de Marca desde la perspectiva del consumidor en los productos frescos como frutas y hortalizas adaptando la metodología existente para aplicarlo a tres marcas concretas. Analizar la presencia de marcas y evaluar la percepción de los miembros de los canales de comercialización del mercado de frutas y hortalizas sobre las marcas a consumidor final. Proponer un modelo/escala de Valor de Marca desde la perspectiva del consumidor basado en la metodología existente que permita medir dicho valor en las marcas de frutas y hortalizas frescas. Aplicar el modelo/escala de Valor de Marca desde la perspectiva del consumidor a tres marcas comerciales y realizar una segmentación de consumidores La metodología ha consistido en un trabajo exploratorio que se concretó en un análisis cualitativo mediante entrevista en profundidad semiestructurada a expertos. Los resultados de este análisis cualitativo se utilizaron para diseñar el cuestionario que mide el Valor de Marca en el contexto de los productos frescos como frutas y hortalizas. Este cuestionario se utilizó para realizar una investigación descriptiva que se materializó en un análisis cuantitativo mediante encuesta online a consumidor final. Las entrevistas con los expertos de los canales de producción y comercialización han dado como resultado la selección de las marcas Plátano de Canarias, Zespri y Kumato y la adaptación de las dimensiones de la marca al contexto de las frutas y hortalizas. A partir de estos resultados se ha elaborado una escala de Valor de Marca desde la perspectiva del consumidor adaptada a las marcas de frutas y hortalizas que ha sido validada mediante encuesta a consumidor final. El consumidor aprecia como distintivas las dimensiones analizadas en la escala propuesta y señala las dos dimensiones de Singularidad y Responsabilidad Social Corporativa como las que más se relacionan con la disponibilidad a pagar un precio premium por una marca determinada. Se puede concluir que los miembros de los canales de producción y comercialización son conscientes del Valor de Marca desde la perspectiva del consumidor. Este Valor de Marca se puede medir adaptando las herramientas existentes mediante encuesta a consumidor final. Los consumidores reconocen las dimensiones de las distintas marcas de frutas y hortalizas que existen en el mercado español y valoran unas más que otras a la hora de pagar un precio mayor por ellas. / [CA] Les marques han servit des del seu origen perquè els consumidors puguen distingir els articles de diferents productors i constitueixen uns dels principals actius de les companyies. No obstant això, les marques han estat absents durant molts anys dels productes frescos com les fruites i les hortalisses. Al llarg de les últimes dècades diversos autors com David Aaker i Kevin Lane Keller han elaborat diverses propostes per a establir models que permeten mesurar el Valor de Marca des de la perspectiva del consumidor. En la present tesi partim de la hipòtesi que l'aparició en el mercat de marques a consumidor final en productes frescos com a fruites i hortalisses ha aconseguit la suficient presència com perquè els consumidors siguen capaços de percebre diferències respecte als productes de la seua mateixa categoria, en funció de les diferents dimensions que componen el Valor de Marca des de la perspectiva del consumidor, i pagar un preu major per elles. Els objectius d'aquesta tesi són adaptar la metodologia existent per a avaluar el Valor de Marca des de la perspectiva del consumidor en els productes frescos com a fruites i hortalisses i aplicar-lo a tres marques concretes. Analitzar la presència de marques i avaluar la percepció dels membres dels canals de comercialització del mercat de fruites i hortalisses sobre les marques a consumidor final. Dissenyar un model/escala de Valor de Marca des de la perspectiva del consumidor basat en la metodologia existent que permeta mesurar aquest valor en les marques de fruites i hortalisses fresques. Aplicar el model/escala de Valor de Marca des de la perspectiva del consumidor a tres productes i realitzar una segmentació de consumidors. La metodologia ha consistit en un treball exploratori que es va concretar en una anàlisi qualitativa mitjançant entrevista en profunditat semiestructurada a experts. Els resultats d'aquesta anàlisi qualitativa es van utilitzar per a dissenyar el qüestionari que mesura el Valor de Marca en el context dels productes frescos com a fruites i hortalisses. Aquest qüestionari es va utilitzar per a realitzar una investigació descriptiva que es va materialitzar en una anàlisi quantitativa mitjançant enquesta online a consumidor final. Les entrevistes amb els experts dels canals de producció i comercialització ha donat com a resultat la selecció de les marques Plàtan de Canàries, Zespri i Kumato i l'adaptació de les dimensions de la marca al context de les fruites i hortalisses. A partir d'aquests resultats s'ha elaborat una escala de Valor de Marca des de la perspectiva del consumidor adaptada a les marques de fruites i hortalisses que ha sigut validada mitjançant enquesta a consumidor final. El consumidor aprecia com a distintives les dimensions analitzades en l'escala proposada i assenyala les dues dimensions de Singularitat i Responsabilitat Social Corporativa com les que més es relacionen amb la disponibilitat a pagar un preu premium per una marca determinada. Es pot concloure que els membres dels canals de producció i comercialització són conscients del Valor de Marca des de la perspectiva del consumidor. Aquest Valor de Marca es pot mesurar adaptant les eines existents mitjançant enquesta a consumidor final. Els consumidors reconeixen les dimensions de les diferents marques de fruites i hortalisses que existeixen en el mercat espanyol i valoren unes més que unes altres a l'hora de pagar un preu major per elles. / [EN] Brands have been used since their origin to enable consumers to distinguish goods from different producers and are one of the main assets of companies. However, brands have been absent for many years from fresh produce such as fruit and vegetables. Over the last decades, several authors such as David Aaker and Kevin Lane Keller have developed several proposals to establish models to measure Brand Equity from the consumer's perspective. In this thesis, we start from the hypothesis that the appearance in the market of end-consumer brands in fresh products such as fruit and vegetables has achieved sufficient presence for consumers to be able to perceive differences with respect to products of the same category, according to the different dimensions that make up the Brand Equity from the consumer's perspective, and to pay a higher price for them. The objectives of this thesis are to adapt the existing methodology for assessing Brand Equity from the consumer's perspective in fresh produce such as fruit and vegetables and apply it to three specific brands; to analyse the presence of brands and to evaluate the perception of the members of the marketing channels of the fruit and vegetable market on the brands to the final consumer; to design a Brand Equity model/scale from the consumer's perspective based on the existing methodology to measure the Brand Equity of fresh fruit and vegetable brands; and to apply the Brand Equity model/scale from the consumer's perspective to three products and perform a consumer segmentation. The methodology consisted of exploratory work that took the form of a qualitative analysis by means of a semi-structured in-depth interview with experts. The results of this qualitative analysis were used to design the questionnaire that measures Brand Equity in the context of fresh produce such as fruit and vegetables. This questionnaire was used to carry out descriptive research that materialised in a quantitative analysis by means of an online survey of end consumers. The interviews with experts in production and marketing channels resulted in the selection of the brands Plátano de Canarias, Zespri and Kumato and the adaptation of the brand dimensions to the context of fruit and vegetables. Based on these results, a Brand Equity scale has been developed from the consumer's perspective, adapted to the fruit and vegetable brands and validated by means of a survey of end consumers. The consumer appreciates the dimensions analysed in the proposed scale as distinctive and identifies the two dimensions of Uniqueness and Corporate Social Responsibility as those most closely related to the willingness to pay a premium price for a given brand. It can be concluded that members of the production and marketing channels are aware of Brand Equity from a consumer perspective. This Brand Equity can be measured by adapting existing tools through end-consumer surveys. Consumers recognise the dimensions of the different fruit and vegetable brands on the Spanish market and value some more than others when it comes to paying a higher price for them. / Marín Armero, A. (2022). Valor de marca en productos frescos: frutas y hortalizas [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/184339 / TESIS

Page generated in 0.1133 seconds