No description available.

No description available.

No description available.

[ES] La presente investigación expone los resultados obtenidos en el diseño e implementación de unas tablas de registro para el análisis, gestión y manejo de las fases preliminares de diagnóstico del patrimonio cultural. Este proyecto nace de la necesidad de encontrar un método operativo capaz de brindar un enfoque objetivo para la toma de decisiones inherentes a las evaluaciones diagnósticas y estudios específicos a realizarse sobre los bienes culturales en condiciones de recursos limitados y elevado número de obras o elementos. Debido a la abundancia de variables, factores y materiales que influyen en la conservación del patrimonio cultural, el diseño de una matriz de datos y de una metodología de muestreo unificados representan el primer paso para la comprensión de sus exigencias, además de poner las bases para el futuro desarrollo de estudios de tipo estadístico. Éstos representan un recurso óptimo siendo una rama de las matemáticas que estudia las correlaciones y dependencias entre los fenómenos físicos y naturales y han sido empleados en varias áreas del conocimiento entre las cuales destacan las ciencias sociales, la ecología, la medicina y el control de calidad en los procesos industriales. Entre las herramientas ofrecidas por las ciencias estadísticas, que se ocupan de estudiar una determinada población por medio de recolección, recopilación e interpretación de datos, el análisis exploratorio de datos (EDA) representa un medio de comprensión y formulación de hipótesis a partir de unas tablas definidas de contingencia. En este trabajo se exponen los resultados derivados del diseño e implementación de las fichas de registro y análisis de datos adaptadas para las exigencias del sector de la conservación, ofreciendo un acercamiento a sus posibilidades aplicativas, ventajas y limitaciones en relación a la resolución de casos de estudio reales tratados a lo largo de la experiencia de formación, investigación y docencia en diferentes realidades y contextos. / [CA] La present investigació exposa els resultats obtinguts en el disseny i implementació d'unes taules de registre per a l'anàlisi, gestió i maneig de les fases preliminars de diagnòstic del patrimoni cultural. Aquest projecte naix de la necessitat de trobar un mètode operatiu capaç de brindar un enfocament objectiu per a la presa de decisions inherents les avaluacions diagnòstiques i estudis específics a realitzar-se sobre els béns culturals en condicions de recursos limitats i elevat nombre d'obres o elements. A causa de l'abundància de variables, factors i materials que influeixen en la conservació del patrimoni cultural, el disseny d'una matriu de dades i d'una metodologia de mostreig unificats representen el primer pas per a la comprensió de les seues exigències, a més de posar les bases per al futur desenvolupament d'estudis de tipus estadístic. Aquests representen un recurs òptim sent una branca de les matemàtiques que estudia les correlacions i dependències entre els fenòmens físics i naturals i han sigut emprats en diverses àrees del coneixement entre les quals destaquen les ciències socials, l'ecologia, la medicina i el control de qualitat en els processos industrials. Entre les eines oferides per les ciències estadístiques, que s'ocupen d'estudiar una determinada població per mitjà de recol·lecció, recopilació i interpretació de dades, l'anàlisi exploratòria de dades (*EDA) representa un mitjà de comprensió i formulació d'hipòtesi a partir d'unes taules definides de contingència. En aquest treball s'exposen els resultats derivats del disseny i implementació de les fitxes de registre i anàlisi de dades adaptades per a les exigències del sector de la conservació, oferint un acostament a les seues possibilitats aplicatives, avantatges i limitacions en relació a la resolució de casos d'estudi reals tractats al llarg de l'experiència de formació, investigació i docència en diferents realitats i contextos. / [EN] This research presents the results obtained in the design and implementation of registration tables for the analysis, management and handling of the preliminary diagnostic phases of cultural heritage. This project arises from the need to find an operational method capable of providing an objective approach for making decisions inherent in diagnostic evaluations and specific studies to be carried out on cultural assets in conditions of limited resources and a high number of works or elements. Due to the abundance of variables, factors and materials that influence the conservation of cultural heritage, the design of a data matrix and a unified sampling methodology represent the first step towards understanding its requirements, in addition to laying the foundations for the future development of statistical studies. These represent an optimal resource, being a branch of mathematics that studies the correlations and dependencies between physical and natural phenomena and has been used in several areas of knowledge, among which the social sciences, ecology, medicine and quality control stand out. in industrial processes. Among the tools offered by statistical sciences, which deal with studying a certain population by means of data collection, compilation and interpretation, exploratory data analysis (EDA) represents a means of understanding and formulating hypotheses from tables defined contingency. This work presents the results derived from the design and implementation of the data registration and analysis sheets adapted to the demands of the conservation sector, offering an approach to its applicative possibilities, advantages and limitations in relation to the resolution of cases of real studies treated throughout the experience of training, research and teaching in different realities and contexts. / Mastroiacovo, T. (2021). Diseño de tablas de registro unificadas para el diagnóstico y estimación del indicador de riesgo del patrimonio cultural [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/170194

[ES] Las piscifactorías romanas existentes en la provincia de Alicante, al igual que ocurre con el resto de las que se encuentran dispersas por las costas del Mediterráneo, son uno de los ejemplos de patrimonio cultural que actualmente se encuentran más amenazados por efecto del cambio climático. A través del presente trabajo, se ha pretendido documentar el mayor número de instalaciones existentes en todo el Mediterráneo, localizándolas y describiendo brevemente sus características. Dado que posiblemente, dentro de poco tiempo, muchas de ellas hayan quedado definitivamente sumergidas o muy dañadas por efecto del aumento del nivel del mar y el oleaje. La investigación comenzó con el estudio y el análisis de la, no excesivamente abundante, bibliografía sobre el tema. Así, se pudo comprobar cómo, el aumento del nivel del mar, pese a ser una amenaza generalizada para todos estos enclaves, había afectado en mayor medida a las instalaciones situadas en la zona central del Mediterráneo norte, principalmente en la costa tirrénica italiana. A través de una Estancia de Investigación en la Sapienza-Università di Roma, fue posible visitar in situ muchas de las piscifactorías existentes en esta costa, y documentar su estado de conservación, sus características físicas, sus relaciones con el entorno y sus valores. A su vez, fue posible aumentar el volumen de bibliografía analizada, al contar los fondos de diversas instituciones situadas en Roma, con mucho mayor número de publicaciones sobre estas instalaciones. En lo que respecta a los cuatro enclaves detectados hasta el momento en la provincia de Alicante, la descripción realizada ha sido mucho más detallada. Se ha analizado el estado socioeconómico del entorno, tanto del momento histórico en el que se construyeron como del actual, al igual que su situación legal. De esta forma, y conociendo el estado actual del yacimiento, es posible abordar una eventual puesta en valor que pueda repercutir de manera reseñable en el destino turístico. Las propuestas planteadas para el uso y la conservación de estos elementos se centran en garantizar la seguridad jurídica de los bienes patrimoniales, establecer unos criterios y exigencias que han de cumplirse para realizar la visita pública en unas condiciones mínimas para el visitante de confort y calidad, y marcar las directrices a seguir para que todo el proceso llegue a buen puerto. Por último, se ha planteado la posibilidad de presentar una candidatura de inscripción a la lista de Patrimonio Mundial de la UNESCO que dotaría de mayor significancia a este tipo de patrimonio. / [CA] Les piscifactories romanes existents a la província d'Alacant, igual que ocorre amb la resta de les que es troben disperses per les costes de la mar Mediterrània, són un dels exemples de patrimoni cultural que actualment es troben més amenaçats per efecte del canvi climàtic. A través del present treball, s'ha volgut documentar el major nombre d'instal·lacions existents en tota la mar Mediterrània, localitzant-les i descrivint breument les seues característiques. Tenint en compte que possiblement, d'ací a poc temps, moltes d'elles hauràn quedat definitivament submergides o molt danyades per efecte de l'augment del nivell de la mar i l'onatge. La investigació va començar amb l'estudi i l'anàlisi de la, no excessivament abundant, bibliografia sobre el tema. Així, es va poder comprovar com, l'augment del nivell de la mar, malgrat ser una amenaça generalitzada per a tots aquests enclavaments, havia afectat en major mesura a les instal·lacions situades en la zona central del Mediterrani nord, principalment en la costa tirrènica italiana. A través d'una "Estada de Recerca" a la Sapienza-Università di Roma, va ser possible visitar 'in situ' moltes de les piscifactories existents en aquesta costa, i documentar el seu estat de conservació, les seues característiques físiques, les seues relacions amb l'entorn i els seus valors. Al mateix temps, va ser possible augmentar el volum de bibliografia analitzada, en comptar els fons de diverses institucions situades a Roma, amb molt major nombre de publicacions sobre aquestes instal·lacions. Pel que fa als quatre enclavaments detectats fins al moment a la província d'Alacant, la descripció realitzada ha sigut molt més detallada. S'ha analitzat l'estat socioeconòmic de l'entorn, tant del moment històric en el qual es van construir com de l'actual, igual que la seua situació legal. D'aquesta manera, i coneixent l'estat actual del jaciment, és possible abordar una eventual posada en valor que puga repercutir, de manera ressenyable, en la destinació turística. Les propostes plantejades per a l'ús i la conservació d'aquests elements es centren en garantir la seguretat jurídica dels béns patrimonials, establir uns criteris i exigències que han de complir-se per a realitzar la visita pública en unes condicions mínimes, per al visitant, de confort i qualitat, i marcar les directrius a seguir perquè tot el procés arribe a bon port. Finalment, s'ha plantejat la possibilitat de presentar una candidatura d'inscripció a la llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO que dotaria de major significança a aquesta classe de patrimoni. / [EN] The existing Roman fish tanks in the province of Alicante, as is the case with the rest of those scattered along the Mediterranean coast, are one of the examples of cultural heritage that is currently most threatened by the effect of climate change. Through this work, we have tried to document the largest number of existing facilities throughout the Mediterranean, locating them and briefly describing their characteristics. Given that possibly, within a short time, many of them will have been definitively submerged or severely damaged by the effect of rising sea levels and waves. The research began with the study and analysis of the not excessively abundant bibliography on the subject. Thus, it was possible to verify how the rise in sea level, despite being a generalized threat to all these sites, had affected the facilities located in the central area of the northern Mediterranean, mainly on the Italian Tyrrhenian coast, to a greater extent. Through a Research Stay at the Sapienza-Università di Roma, it was possible to visit in situ many of the existing fish tanks on this coast, and document their state of conservation, their physical characteristics, their relationships with the environment and their values. In turn, it was possible to increase the volume of bibliography analyzed, by counting the holdings of various institutions located in Rome, with a much greater number of publications on these facilities. About the four sites detected so far in the province of Alicante, the description made has been much more detailed. The socioeconomic status of the environment has been analyzed, both from the historical moment in which they were built and from the current one, as well as their legal situation. In this way, and knowing the current state of the site, it is possible to address an eventual enhancement that could have a significant impact on the tourist destination. The proposals made for the use and conservation of these elements focus on guaranteeing the legal certainty of heritage assets, establishing criteria and requirements that must be met to carry out the public visit in minimum conditions for the visitor of comfort and quality, and mark the guidelines to follow so that the entire process reaches a successful conclusion. Finally, the possibility of presenting a candidacy for inscription on the UNESCO World Heritage list has been raised, which would give greater significance to this type of heritage. / Caballero Rubio, FJ. (2023). Análisis de las piscifactorías romanas de la provincia de Alicante y elementos asociados. Propuestas para su conservación y puesta en valor turística [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/192497

[ES] La tierra ha constituido uno de los materiales constructivos de mayor antigüedad y presencia en las sociedades del pasado, dada su elevada disponibilidad en el entorno, sencilla obtención y transformación. Durante los diferentes periodos históricos, el desarrollo de técnicas constructivas como las mixtas, el amasado, el adobe o la tapia, ha respondido a tradiciones y culturas constructivas específicas que, en base a la experimentación, suponen un perfeccionamiento en su ejecución en aras de mejorar las propiedades mecánicas y físicas, así como dar una respuesta personalizada a los agentes de degradación. Por ello, se trata de construcciones capaces de arrojar datos de gran relevancia en la caracterización de estas sociedades, su delimitación territorial, migraciones, contactos o formas de vida; pero también de constituir herramientas para su transmisión al gran público mediante el reconocimiento físico y visual de las mismas. En los años recientes, la construcción con tierra de la antigüedad ha suscitado un interés renovado en el ámbito académico, debido al atesoramiento de dicha información en tanto a las técnicas constructivas; y en el de conservación, dadas las contradicciones experimentadas en la prolongación de su vida útil, reducción del mantenimiento derivado del desuso y retención de valores de autenticidad. Sin embargo, son numerosos los factores que amenazan y dificultan la preservación de estos vestigios, al tratarse de una arquitectura desprovista de sus sistemas de protección tradicionales, con un encaje y funcionalidad limitada en la sociedad actual, y una comprometida valoración del material, asociado a connotaciones negativas y a la pobreza constructiva. El objetivo de la presente tesis es abordar el panorama peninsular en este marco, atendiendo a los contextos de mayor fragilidad y priorizando la arquitectura de tierra doméstica, productiva y funeraria adscrita a los periodos prehistórico, protohistórico, romano o, en menor medida, medieval. De esta forma, identificar, por una parte, una muestra representativa de casos de estudio con vestigios conservados in situ, y generar una base de datos tanto de origen bibliográfico (estudio de técnicas constructivas), como con información actualizada (estado de conservación y transformación actual), a través de la toma de los mismos en visitas de campo. Por otra, proponer una metodología de evaluación que represente los principales factores de peligrosidad en la dimensión natural (sismo, inundación, desertificación y precipitación), social y antrópica, en aras de establecer, por comparación y cruce de datos institucionales, grados de vulnerabilidad y riesgo que favorezcan la prevención y planificación de estrategias de conservación. / [CA] La terra ha constituït un dels materials constructius de major antiguitat i presència en les societats del passat, d'acord amb la seua elevada disponibilitat en l'entorn, senzilla obtenció i transformació. En els diferents períodes històrics, el desenvolupament de tècniques constructives com les mixtes, la paret de mà, els tovots o la tàpia, ha respost a tradicions i cultures constructives específiques que, atesa l'experimentació, suposen un perfeccionament en la seua execució a fi de millorar les propietats mecàniques i físiques, així com donar una resposta personalitzada als agents de degradació. Per això, es tracta de construccions capaces de llançar dades de gran rellevància en la caracterització d'aquestes societats, la seua delimitació territorial, migracions, contactes o formes de vida; però també de constituir eines per a la seua transmissió al gran públic mitjançant el reconeixement físic i visual. En els últims anys, la construcció amb terra de l'antiguitat ha suscitat un interés renovat en l'àmbit acadèmic, a causa del tresorejament d'aquesta informació en tant a les tècniques constructives; i en el de conservació, d'acord amb les contradiccions experimentades en la prolongació de la seua vida útil, reducció del manteniment derivat del desús i retenció de valors d'autenticitat. No obstant això, són nombrosos els factors que amenacen i dificulten la preservació d'aquests vestigis, en tractar-se d'una arquitectura desproveïda dels seus sistemes de protecció tradicionals, amb un encaix i funcionalitat limitada en la societat actual, i una compromesa valoració del material, associat a connotacions negatives i a la pobresa constructiva. L'objectiu de la present tesi és abordar el panorama peninsular en aquest marc, atesos els contextos de major fragilitat i prioritzant l'arquitectura de terra domèstica, productiva i funerària adscrita als períodes prehistòric, protohistòric, romà o, en menor mesura, medieval. D'aquesta manera, identificar, d'una banda, una mostra representativa de casos d'estudi amb vestigis conservats in situ, i generar una base de dades tant d'origen bibliogràfic (estudi de tècniques constructives), com amb informació actualitzada (estat de conservació i transformació actual), a través de la recollida d'aquests en visites de camp. Per una altra, proposar una metodologia d'avaluació que represente els principals factors de perillositat en la dimensió natural (sisme, inundació, desertificació i precipitació), social i antròpica, a fi d'establir, per comparació i encreuament de dades institucionals, graus de vulnerabilitat i risc que afavorisquen la prevenció i planificació d'estratègies de conservació. / [EN] Earth has been one of the oldest and most widely used building materials in past societies, given its high availability in the environment, ease of production and transformation. Throughout different historical periods, the development of construction techniques such as wattle and daub, cob, adobe, and rammed earth has been influenced by specific construction traditions and cultures. Through experimentation, these techniques have been refined to improve their mechanical and physical properties, as well as to provide personalised responses to degradation. Consequently, these constructions yield significant data for the characterization of these societies, their territorial boundaries, migrations, contacts, and ways of living. They also serve as tools for public dissemination through their physical and visual recognition. In recent years, ancient earth construction has sparked renewed interest in the academic and conservation fields. The accumulation of knowledge regarding these construction techniques and the challenges experienced in extending their lifespan, reducing maintenance resulting from disuse, while preserving their authenticity values, have contributed to this interest. However, numerous factors threaten and complicate the preservation of these remnants, as they lack traditional protective systems, have limited fit and functionality in today's society, and are associated with negative connotations and poor construction quality. The objective of this thesis is to address the situation on the Iberian Peninsula within this circumstances, focusing on contexts of greater fragility and prioritizing domestic, productive, and funerary earthen architecture from prehistoric, protohistoric, Roman, and to a lesser extent, medieval periods. The aim is twofold: first, to identify a representative sample of case studies with preserved remains in situ and generate a database from both bibliographic sources (study of construction techniques) and updated information (current state of conservation and transformation) through field visits and data collection. Second, to propose an evaluation methodology that encompasses the main factors of natural (earthquakes, flooding, desertification, and precipitation), social, and anthropic hazards. By comparing and cross-referencing institutional data, this methodology aims to establish degrees of vulnerability and risk that facilitate prevention and conservation planning strategies. / Gracias al Ministerio de Ciencia e Innovación, por financiar la presente tesis en el Centro de Investigación en Arquitectura, Patrimonio y Gestión para el Desarrollo Sostenible de la Universitat Politècnica de València, así como las estancias de índole internacional y nacional durante los años de desarrollo. / Manzano Fernández, S. (2023). Arquitectura de tierra en yacimientos arqueológicos de la Península Ibérica: estudio de riesgos naturales, sociales y antrópicos y estrategias de conservación [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/197994

[ES] La presente investigación se enfoca en hacer un diagnóstico en profundidad de buenas prácticas aplicadas en el campo de la restauración y conservación del patrimonio arquitectónico, con gran influencia de las ciencias sociales en lo que al trabajo con comunidades locales se refiere. El objeto reside en construir un itinerario metodológico participativo aplicable a este tipo de proyectos en los que, desde las políticas internacionales, cada vez se demanda más la inclusión de las comunidades que rodean a los bienes inmuebles declarados. Todo ello delimitado a contextos urbanos de tamaño medio, pequeñas ciudades o enclaves rurales cuya vinculación con la población local es directa. Si bien los procesos participativos que incluyen a las comunidades locales usualmente se aplican antes y después de las obras de restauración, esta investigación se enfoca en el desarrollo de los mismos durante la ejecución de las obras. Existen numerosas iniciativas y prácticas experimentales realizadas en los campos del urbanismo, el desarrollo local, la arqueología, la museología y la educación, pero en menor medida desde la arquitectura. El posicionamiento de la investigación parte de la consideración del papel del arquitecto como técnico que forma parte de los equipos multidisciplinares que coordinan las obras y que se enfrenta, en muchos casos, a un proyecto complejo que abarca desde la intervención directa en los elementos arquitectónicos hasta la gestión de actividades paralelas y complementarias a la restauración (actividades educativas, de investigación histórica, de divulgación y de comunicación directa con las comunidades locales). La tesis se estructura en tres fases. En primer lugar, se realiza una recopilación de experiencias relacionadas con la intervención en lugares patrimoniales en un contexto geográfico concreto, con el objetivo de identificar los procesos de trabajo desarrollados. La segunda fase se concentra en el estudio de metodologías aplicadas por las ciencias sociales y otras disciplinas que enfocan el trabajo con comunidades desde la participación activa de la población. En la tercera fase, se combina la información recogida para elaborar un itinerario metodológico aplicable a dos casos de estudio experimentales. Durante el desarrollo, se procede a la puesta en práctica del itinerario, cuyo contenido se retroalimenta en el proceso, teniendo en cuenta los aportes de la comunidad local implicada y el contexto cultural en el que se trabaja. Finalmente se llega a la evaluación de proceso elaborado, concluyendo con la adaptabilidad que el esquema creado tendría en otros contextos culturales. Con todo ello, este tema de Tesis Doctoral pretende aportar una visión más cercana de cómo aplicar metodologías participativas a proyectos técnicos de restauración que integren un trabajo activo con comunidades, abarcado en paralelo a la conservación y la gestión del patrimonio cultural arquitectónico. / [CA] La present investigació s'enfoca a fer un diagnòstic en profunditat de bones pràctiques aplicades en el camp de la restauració i conservació del patrimoni arquitectònic, amb gran influència de les ciències socials en el que al treball amb comunitats locals es referix. L'objecte residix a construir un itinerari metodològic participatiu aplicable a esta mena de projectes en els quals, des de les polítiques internacionals, cada vegada es demanda més la inclusió de les comunitats que envolten als béns immobles declarats. Tot això delimitat a contextos urbans de grandària mitjana, xicotetes ciutats o enclavaments rurals la vinculació dels quals amb la població local és directa. Si bé els processos participatius que inclouen a les comunitats locals usualment s'apliquen abans i després de les obres de restauració, esta investigació s'enfoca en el desenrotllament dels mateixos durant l'execució de les obres. Existixen nombroses iniciatives i pràctiques experimentals realitzades en els camps de l'urbanisme, el desenrotllament local, l'arqueologia, la museologia i l'educació, però en menor mesura des de l'arquitectura. El posicionament de la investigació partix de la consideració del paper de l'arquitecte com a tècnic que forma part dels equips multidisciplinaris que coordinen les obres i que s'enfronta, en molts casos, a un projecte complex que abasta des de la intervenció directa en els elements arquitectònics fins a la gestió d'activitats paral·leles i complementàries a la restauració (activitats educatives, d'investigació històrica, de divulgació i de comunicació directa amb les comunitats locals). La tesi s'estructura en tres fases. En primer lloc, es realitza una recopilació d'experiències relacionades amb la intervenció en llocs patrimonials en un context geogràfic concret, amb l'objectiu d'identificar els processos de treball desenrotllats. La segona fase es concentra en l'estudi de metodologies aplicades per les ciències socials i altres disciplines que enfoquen el treball amb comunitats des de la participació activa de la població. En la tercera fase, es combina la informació arreplegada per a elaborar un itinerari metodològic aplicable a dos casos d'estudi experimentals. Durant el desenrotllament, es procedix a la posada en pràctica de l'itinerari, el contingut del qual es retroalimenta en el procés, tenint en compte les aportacions de la comunitat local implicada i el context cultural en el qual es treballa. Finalment s'arriba a l'avaluació de procés elaborat, concloent amb l'adaptabilitat que l'esquema creat tindria en altres contextos culturals. Amb tot això, este tema de Tesi Doctoral pretén aportar una visió més pròxima de com aplicar metodologies participatives a projectes tècnics de restauració que integren un treball actiu amb comunitats, abastat en paral·lel a la conservació i la gestió del patrimoni cultural arquitectònic. / [EN] The present research focuses on making an in-depth diagnosis of good practices applied in the field of restoration and conservation of architectural heritage, with great influence of the social sciences as far as working with local communities is concerned. The aim is to build a participatory methodological itinerary applicable to this type of projects in which, from international policies, the inclusion of the communities surrounding the declared properties is increasingly demanded. All of this is limited to medium-sized urban contexts, small cities or rural enclaves with direct links to the local population. Although participatory processes that include local communities are usually applied before and after the restoration works, this research focuses on the development of these processes during the execution of the works. There are numerous initiatives and experimental practices carried out in the fields of urban planning, local development, archaeology, museology and education, but to a lesser extent in architecture. The positioning of the research is based on the consideration of the role of the architect as a technician who is part of the multidisciplinary teams that coordinate the works and who is faced, in many cases, with a complex project that ranges from direct intervention in the architectural elements to the management of parallel and complementary activities to the restoration (educational activities, historical research, dissemination and direct communication with local communities). The thesis is structured in three phases. First, a compilation of experiences related to the intervention in heritage sites in a specific geographical context is carried out, with the aim of identifying the work processes developed. The second phase focuses on the study of methodologies applied by the social sciences and other disciplines that focus on working with communities from the active participation of the population. In the third phase, the information gathered is combined to elaborate a methodological itinerary applicable to two experimental case studies. During development, the itinerary is put into practice, the content of which is fed back into the process, taking into account the contributions of the local community involved and the cultural context in which the work is carried out. Finally, the process is evaluated, concluding with the adaptability that the created scheme would have in other cultural contexts. With all this, this Doctoral Thesis topic aims to provide a closer view of how to apply participatory methodologies to technical restoration projects that integrate an active work with communities, encompassed in parallel to the conservation and management of architectural cultural heritage. / Ferrando Ortiz, A. (2024). Desarrollo de líneas directrices para la aplicación de procesos participativos en proyectos de restauración del patrimonio arquitectónico [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/214029