Intensification of agriculture and forestry during the last century has led to loss of grasslands and meadows, both important habitats for butterflies. Several studies show that different biotopes in the swedish forest also can be suitable habitats for butterflies, and that is what I am focusing on in my study. This study was conducted in the area of Bergslagen, Sweden. The area is dominated by production forests, mainly consisting of pine and spruce, along with clear cuts, peatland, lakes and agricultural areas. The aim of the study was to investigate if and in which way species, species diversity and number of individuals of butterflies are affected by fragmentation in the surrounding landscape. I was focusing on habitat area and number of patches. Landscape composition in an area of 1500 m in radius around each of the 12 transects were studied. Nine species in total was found. Gonepteryx rhamni increased in number of individuals with increasing area of peatland and higher number of peatland patches, they also increased in individuals with higher number of water patches. Pieris napi decreased in individuals with increasing area of water. Plebejus idas and Plebejus argus decreased in number of individuals with higher number of forest patches, clear cut patches and patches of open land, they also decreased in individuals with increasing number of patches in total. Species diversity also decreased with increasing number of forest patches. Responses to fragmentation seem to be very species specific, some species responded positively to habitat area and number of patches while some responded negatively and some did not respond at all. My results show that some butterfly species in Bergslagen are affected by fragmentation and it is important to take on a landscape approach in conservation of butterflies.

Magistro darbe pateikti Aukštaitijos nacionaliniame parke dieninių drugių (Lepidoptera, Rhopalocera) faunos tyrimų rezultatai. Tyrimo metu aptikta 70 dieninių drugių rūšių. Aukštaitijos nacionaliniame parke 2002 metais buvo vykdomi tyrimai, užregistruotos 78 dieninių drugių rūšys (Švitra, Dapkus 2002). Tyrimų rezultatuose palyginta dieninių drugių faunos sudėtis Lietuvoje ir Aukštaitijos nacionaliniame parke. Pateikiama trumpa kiekvienos šeimos charakteristika ir apibūdintos aptiktos rūšys. Nurodoma kiekvienos rūšies skraidymo laikas ir paplitimas, taip pat aptariamas dieninių drugių pasiskirstymas įvairiose buveinėse. Šiame darbe pateikiamos retos ir į Lietuvos raudonąją knygą įrašytos dieninių drugių rūšys, aptiktos tyrimų vietovėse. Taip pat sudarytas aptiktų dieninių drugių sistematinis sąrašas. Darbe išanalizuoti Leptidea sinapis, L. reali, Melitaea aurelia ir M. britomartis morfologiniai požymiai, kurie padeda identifikuoti šias artimai giminiškas rūšis. / In this Master's thesis the fauna studies of Aukštaitijos national park’s diurnal butterflies (Lepidoptera, Rhopalocera) are submitted. During the investigation 70 species of diurnal butterflies were discovered. In year 2002 in Aukštaitijos national park there were surveys carried out and there was recorded 78 species of diurnal butterflies (Švitra, Dapkus 2002). Research results compare diurnal butterflies’ fauna’s composition in Lithuania and in Aukštaitijos national park. Also, provides a brief overview of each family characteristic, discovered species are defined and characterized. Research indicates the flight time and prevalence, as well as deals with the distribution of diurnal butterflies in different habitats. This paper provides rare and in Lithuanian Red Book included species of diurnal butterflies that were found in research areas. It is also provides the systematic list of detected diurnal butterflies. The paper analyzed Leptidea sinapis, Leptidea reali, Melitaea Aurelia and Melitaea britomartis morphological features that help to identify these closely related species.

La repercussió de l'activitat agrària en vers de l'entorn natural i la creixent preocupacióper la diversitat biològica, justifiquen la present investigació. El tàxon Rhopalocera,(Insecta: Lepidoptera), és el bioindicador adoptat, degut a què compleix les condicionsnecessàries i és un component del paisatge. Es tria la comarca del "Somontano deBarbastro" ja que compta amb una amplia representació de paisatges amb diferentsintensitats de gestió agrària, que es constitueixen en una gradació que varia des d'illesde conreu tradicional, dins l'ecosistema natural, fins a monocultius de regadiu. Per altrabanda, la comarca es troba immersa en un clima semiàrid i subhumit on s'assenta granpart de l'activitat agrària a nivell general. És remarcable també, la preséncia deserralades marginals del Prepirineu aragonés on es troben presents els dominis climàcicsvegetals de la roureda de roure de fulla petita (Violo-Quercetum fagineae) i delcarrascar (Quercetum rotundifoliae).Es determina l'efecte que diferents intensitats d'activitat antròpica, (preferentmentagrària), exerceixen en vers comunitats de ropalòcers i la distribució comarcal de lesespécies.Dins de cada domini vegetal, es consideren diferents formacions vegetals tot depenentdel grau d'intervenció antròpica: bosc dens, bosc aclarit, brolla, illes de conreus, campsde conreus abandonats i conreus actuals. Pel que fa a la intensitat de gestió agrària, esdiferencien: illes de conreus dins l'ecosistema natural, (pluriconreu i monoconreu),conreus de secà i conreus de regadiu, (pluriconreu, monoconreu herbaci i monoconreuarbori).S'ha emprat el transsecte en banda de 700 x 10 m, amb mostreig durant 40 minuts i atres indrets, (repeticions), per paisatge i mes, dintre del perí­ode de temps comprés entreels dies 15-30 des del mes de març fins el mes d'octubre.S'analitzen les preferències ambientals a nivell familiar i especí­fic, la composició il'estructura fauní­stica als diferents tipus de paisatge i es realitza una anàlisibiocenològica de similitud fauní­stica entre ells. Es correlaciona la diversitat biològicaamb la presència de paràmetres derivats de l'activitat antròpica.S'han inventariat 138 espècies de ropalòcers, les quals constitueixen el 55 % del censactual de la pení­nsula Ibérica, essent descrites llurs característiques ecològiques mésimportants, diagrames de vol i distribució corològica per espécie en quadrí­cules UTMde 5 km de costat.La riquesa més gran d'espècies es troba als paisatges amb presència d'ecosistemanatural, així­ com als grans espais oberts amb brolles.Dintre del conjunt comarcal, la roureda de roure de fulla petita (amb 109 espècies) ésmés diversa que el carrascar (amb 101 espècies); i tots dos dominis són mès diversosque el agrosistema (amb 73 espècies).Dins l'ecosistema agrari, la riquesa més gran en espècies es produeix a les illes depluricultiu tradicional, amb una diversitat similar a la del bosc aclarit. La mí­nimariquesa i diversitat es troba al monocultiu. El secà és més ric en espècies que el regadiu idins d'aquest és fonamental la presència de lleguminoses i pratenses plurianuals.Pertorbacions antròpiques lleugeres a l'ecosistema natural mantenen la diversitat, si bé,aquesta decreix amb l'eliminació de la vegetació natural. La intensificació del'agricultura produeix una disminució dràstica i una variació especí­fica a les poblacionsde lepidòpters, disminuint els Satyridae i incrementant els Pieridae; l'abundància demarges és determinant pel manteniment de la diversitat de l'agrosistema. La diversitatbiològica d'un paisatge és afavorida per la presència d'ecosistema natural, per unacobertura arbòria mitjana, una elevada cobertura arbustiva-herbàcia i un cert graud'activitat agrària.Existeix alta similitud faunística entre la roureda de roure de fulla petita i el carrascar.Pieridae s'associa a l'agrosistema i a intensitats altes de gestió agrària, Satyridae,Nymphalidae i Lycaenidae a l'ecosistema natural poc intervingut.Per la seva composició faunística, els paisatges s'agrupen en funció de la presència debrolles, grau d'intervenció antròpica i presència de reg, arbrat i marges.S'estableixen espècies tolerants a una activitat forestal moderada i intolerants al'activitat agrària, indicadores per tant de "salut" i "equilibri" ecològics. També esdescriuen espécies tolerants a una activitat agrària moderada i d'altres espèciesafavorides per aquesta activitat, essent en aquest cas, indicadores de paisatges amb unagestió agrària elevada i en conseqüència, una diversitat biològica baixa. / La repercusión de la actividad agraria sobre el entomo natural y lapreocupación creciente por la diversidad biológica justifican esta investigación. Se hanelegido el taxon Rhopalocera (Insecta: Lepidoptera) como bioindicador por cumplir lascaracterí­sticas adecuadas para ello y ser componente del paisaje y la comarca delSomontano de Barbastro por contar con una amplia representación de paisajes condistintas intensidades de gestión agraria, desde islas de cultivo tradicional entre elecosistema natural a monocultivos de regadí­o y por estar enclavada en clima semiáridoy subhúmedo, donde se asienta en general gran parte de la actividad agraria; situada enlas sierras marginales del Prepirineo Aragonés, en ella tienen importancia los dominiosvegetales de quejigar (Violo-Quercetum fagineae) y carrascal (Quercetumrotundifoliae).Se ha determinado el efecto que diferentes intensidades de actividad antrópica(preferentemente agraria) ejercen sobre las comunidades de Ropalóceros y ladistribución comarcal de las especies.En cada dominio vegetal se han considerado distintas formaciones vegetales opaisajes según el grado de intervención antrópica, bosque denso, bosque claro,matorral, islas de cultivo, campos de cultivo abandonados y cultivos actuales; dentro delos cultivos, distintas intensidades de gestión agraria, islas de cultivo entre ecosistemanatural (pluricultivo y monocultivo), cultivos de secano y cultivos de regadí­o(pluricultivo, monocultivo herbáceo y monocultivo arbóreo).Se ha utilizado el método de transecto en banda de 700 x 10 m, muestreandodurante 40 minutos, en tres localidades (repeticiones) por formación vegetal y mes entrelos dí­as 15-30 desde marzo a octubre.Se han analizado las preferencias ambientales entre familias y especies, lacomposición y estructura fauní­stica en las distintas formaciones vegetales, realizando unanálisis biocenológico de similitud fauní­stica entre ellos y correlacionando ladiversidad biológica con la presencia de parámetros derivados de la actividad antrópica.Se han inventariado 138 especies de ropalóceros, el 55 % del censo de laPení­nsula Ibérica, describiendo sus caracterí­sticas ecológicas más sobresalientes,diagramas de vuelo y distribución corológica por especies en cuadrí­culas proyecciónUTM de 5 km de lado.La mayor riqueza en especies se encuentra en paisajes con presencia deecosistema natural y grandes espacios abiertos con matorral autóctono.En el conjunto comarcal el dominio del quejigar con 109 especies es más diversoque el carrascal con 101 especies y ambos más que el agrosistema con 73 especies.En el ecosistema agrario la máxima riqueza en especies se produce en islas depluricultivo tradicional con una diversidad similar a la del bosque claro; la mí­nimariqueza y diversidad en el monocultivo. El secano es más rico en especies que elregadío y en éste es fundamental la presencia de leguminosas y pratenses plurianuales.Perturbaciones antrópicas ligeras en el ecosistema natural mantienen ladiversidad, la cual decrece con la eliminación de la vegetación natural. Laintensificación de la agricultura produce un descenso drástico y una variación especí­ficaen las poblaciones de lepidópteros, disminuyendo Satyridae e incrementándosePieridae; la abundancia de márgenes es determinante en el mantenimiento de ladiversidad del agrosistema. La diversidad biológica de un paisaje es favorecida por lapresencia de ecosistema natural, por una cobertura arbórea media, una elevada coberturaarbustivo-herbácea y un cierto grado de actividad agraria.Existe alta similitud fauní­stica entre quejigar y carrascal. Pieridae va asociada alagrosistema y a intensidad alta de gestión agraria, Satyridae, Nymphalidae y Lycaenidaeal ecosistema natural poco intervenido.Tomando como referencia la composición fauní­stica los paisajes se agrupansegún presencia de matorral, grado de intervención antrópica y presencia de riego,arbolado y márgenes.Se citan especies tolerantes a una actividad forestal moderada e intolerantes a laactividad agraria, indicadoras de "salud" y "equilibrio" ecológicos; otras tolerantes auna actividad agraria moderada y otras favorecidas por tal actividad e indicadoras depaisajes con gestión agraria elevada y diversidad biológica baja. / This research study has been carried out due to the incidence of agrarian activityon natural land and the increasing preoccupation over diversity. The Rhopalocera(Insecta: Lepidoptera) have been employed as bioindicators since they have suitablefeatures for this purpose and they constitute part of the landscape; the Somontano ofBarbastro has been chosen for this study because of its landscapes wit diverse intensitiesof agrarian management: from tillage-isles in natural ecosystems to very intensivelymanaged irrigated land. This natural region is located at Prepyrenean mountains havingsemiarid and subhumid climate and holding the dominion of gall-oak {Violo-Quercetumfagineae) and holm-oak (Quercetum rotundifoliae).We have determined the effects of agrarian management intensity on butterflycommunities and also, the spatial distribution of the species.In each vegetal dominion we have studied several landscapes as a function ofanthropic activity: woodland, open-woodland, bushy-land, cultivated-islands,abandoned cultivation lands and cultivated land. Within the agrosystem we have studiedseveral agrarian management intensities, cultivated land within natural ecosystems,irrigated and non-irrigated land.We have utilized a transect band (700 x 10 m) as sampling method. Threedifferent localities were sampled during 40 min for each landscape and each monthfrom march to October. Sampling was carried out within the second half of each month.Environmental preferences of species and families have been analyzed, as wellas species composition and faunistic structure in several landscapes. Biocenologic andfaunistic similarity analyses have been carried out among landscapes and we have alsocorrelated biodiversity with anthropic activity parameters.138 butterfly species have been catalogued (55% of total species number onIberian Peninsula) together with their main ecològic characteristics, flight diagrams andcorologic distribution in squares UTM 5 km/side.The highest species richness is found in natural ecosystems and open bushy land.Gall-oak dominion with 109 species and holm-oak dominion with 101 speciesare both more diverse than the agrosystem with 73 species.The highest species richness found in agrarian ecosystems takes place intraditional cultivated-islands with similar diversity to open woodland ecosystems. Thelowest richness and diversity occurs in monocultures. Dry farming is species richer thanirrigated land, being specially important the presence of prairies with a dominance ofleguminous plants.Biodiversity on natural ecosystem is maintained by light disturbances ofanthropic origin. It decreases together with the removal of natural vegetation. Intensivemanagement causes a dramatic fall on the numbers of butterflies, changing so theirpopulations; Satyridae and Pieridae families are particularly affected by management.Border effect appears to be essential for diversity maintenance in agrosystems.Landscape biodiversity is favoured by the presence of a natural ecosystem, a treecanopy,a dense bush-canopy or grassland-canopy and a certain degree of agrarianactivity.There is a high faunistic similarity between gall-oak and holm-oakdominions.The family Pieridae is closely linked to intensively managed agrosystemswhile families Satyridae, Nymphalidae and Lycaenidae are closer related to naturalecosystems with low degree of disturbance.In function of their faunistic composition landscapes are grouped together bybush presence/absence, degree of anthropic disturbance, irrigation, tree-canopy andborder effects.We relate some species that accept moderate forest activities but don't acceptagrarian activities, which indicate the ecologyc "health" and "equilibrium" of theecosystem; other species that tolerate a moderate agrarian activity and some others thatare favoured for this activity; these last are used as bioindicators of landscapes withintensive agrarian management and low biologic diversity.