• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 28
  • 21
  • 5
  • 1
  • Tagged with
  • 55
  • 55
  • 32
  • 27
  • 25
  • 18
  • 14
  • 13
  • 12
  • 10
  • 9
  • 8
  • 7
  • 7
  • 7
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Olfactory neuroethology of the Oriental fruit moth, Grapholita molesta (Busck)

Ammagarahalli Munishamappa, Byrappa 06 October 2015 (has links)
The oriental fruit moth, Grapholita molesta, is one of the main pests of peach trees worldwide. It is conThe oriental fruit moth, Grapholita molesta, is one of the main pests of peach trees worldwide. Plant volatiles are a promising technique to attract G. molesta under mating disruption conditions. In my thesis I have characterized the response of olfactory receptor neurons (ORN) to pheromone and plant odors by means of single-sensillum electrophisiology. I then used this information to determine that a previously reported pheromone-plant synergism does not result from pheromone-plant interactions at the ORN level. I have compared several plant volatile blends previously tested in Australia and China, and have found that none of them attracted moths in the field, but they synergized pheromone responses in the laboratory. Finally, I investigated the role of plant blends and alcohols on the response to unnatural pheromone blend ratios or overdosed pheromone concentrations. With these studies we hopefully advanced on basic and applied aspects of the olfactory neuroethology of this species. / Grapholita molesta es una de las principales plagas del melocotonero. Los volátiles de planta son una técnica prometedora para atraer G. molesta en condiciones de confusión sexual. En mi tesis he caracterizado la respuesta de las neuronas receptoras olfativas (ORN) a la feromona y volátiles de planta mediante registros de sensila única. Después determiné que el sinergismo entre volátiles de planta y feromona previamente publicado no ocurre a nivel de la ORN. Más adelante he comparado volátiles de planta que en estudios anteriores en China y en Australia habían dado buenos resultados pero en mi caso no hubo respuestas en campo, aunque en el túnel de vuelo sí que aumentaron la respuesta a la feromona. Finalmente he explorado el papel de volátiles de planta y alcoholes en la respuesta a mezclas subóptimas de feromona. Con estos resultados espero haber contribuido al conocimiento de la neuretología olfativa de esta plaga. / Grapholita molesta és una de les principals plagues del presseguer. Els volàtils de planta són una tècnica prometedora per atreure G. molesta en condicions de confusió sexual. En la meva tesi he caracteritzat la resposta de les neurones receptores olfactòries (ORN) a la feromona i volàtils de planta mitjançant registres de sensila única. Després vaig determinar que el sinergismo entre volàtils de planta i feromona prèviament publicat no ocorre a nivell de la ORN. Més endavant he comparat volàtils de planta que en estudis anteriors a Xina i a Austràlia havien dau bons resultats però en el meu cas no va haver-hi respostes en camp, encara que en el túnel de vol sí que van augmentar la resposta a la feromona. Finalment he explorat el paper de volàtils de planta i alcohols en la resposta a mescles subóptimas de feromona. Amb aquests resultats espero haver contribuït al coneixement de la neuretología olfactòria d'aquesta plaga.trolled with sex pheromones (mating disrupton) and insecticide applications. Under mating disruption conditions it is difficult to monitor the pest and to evaluate the control methods. Plant volatiles are a promising technique to attract G. molesta under mating disruption conditions. In addition plant volatiles could attract females, while the sex pheromone only attracts males.
2

Competencia entre margall, Lolium rigidum gaudin, y cebada, Hordeum vulgare L., en condiciones de cultivo mediterráneas

Izquierdo i Figarola, Jordi 27 February 1997 (has links)
Se ha realizado un estudio de la competencia ejercida entre margall (Lolium rigidum Gaud.)y cebada (Hordeum vulgäre L.) en condiciones de cultivo mediterráneas. Se realizaron tresensayos en Lleida durante el periodo 1992/1995 y uno en Wongan Hills (Australia Occidental)durante el año 1995. En cada ensayo se sembraron un rango diferente de densidades de cebaday margall con el objetivo de estudiar la influencia de la densidad del cultivo sobre el crecimientoy el desarrollo del margall y estudiar la influencia de la mala hierba sobre el rendimiento y losparámetros del rendimiento de la cebada.El aumento de la densidad de siembra de cebada permitió reducir de forma considerable eldesarrollo y la capacidad reproductiva de L rigidum. En el ensayo de la campaña 92/93 se observóque al aumentar la densidad de cebada de O a 400 plantas/m2 se producía una disminución de labiomasa de la mala hierba del 85 %, del número de espigas del 80 %, del número de semillas del60 % y del peso de 1000 semillas del 40 %. En el ensayo 93/94 se observó una disminución debiomasa del 49 % al aumentar la densidad de cebada de 75 a 300 kg/ha y en la 94/95 del 23 % alaumentarla de 75 a 150 kg/ha. En Australia se consiguió una reducción del 70 % en la biomasay el número de espigas de L rigidum al aumentar la densidad de siembra del cultivo de 25 a 200kg/ha.En la campaña 1993/94 realizada en Lleida no se detectó ningún efecto de competencia delmargall sobre la cebada, atribuyéndose al hecho de que durante toda esa campaña hubo un elevadodéficit de agua en el suelo que Junto a una germinación tardía del margall, hicieron que éste semostrara menos competitivo. En la campaña siguiente, en cambio, se observó una pérdida derendimiento semejante en todas las densidades de la cebada y que fue ajustada a un modelo de tipolineal. Una densidad de 1000 plantas/m2 de L. rigidum provocaron unas pérdidas del 36 % en laproducción de cebada. La competencia se produjo esencialmente en un período temprano de lacampaña, pues el único componente del rendimiento afectado fue el número de espigas por m2delcultivo (entre un 26 y un 33 % de reducción).En la campaña 1995 realizada en Wongan Hills, las pérdidas de rendimiento oscilaron entre el48 y el 100 %, siendo mayores en las parcelas con menor densidad de siembra del cereal. Lacompetencia de L rigidum con la cebada fue importante al inicio y al final del ciclo, de forma quesu presencia produjo reducciones del 65 % en el número de espigas de la cebada y del 20 % enel peso de 1000 granos de la misma.El mayor poder competitivo de L. rigidum en Australia también se reflejó en el valor del umbraleconómico; éste fvie mayor en Lleida (de 108 a 122 plantas/m2, dependiendo de la eficaciaesperada del tratamiento) que en Wongan Hills (de 25 a 29 plantas/m2).
3

Contribution à l'etude de l'effet de l'irrigation et la fertilisation azotée et potassique sur les performances productives et qualitatives de l'olivier super-intensif

Belguerri, Hemza 19 May 2016 (has links)
En aquest treball s'ha estudiat la importància de tots els factors esmentats anteriorment sobre el comportament productiu i qualitatiu de l'olivera superintensiva al nord-est d'Espanya. El primer capítol està dedicat a l'avaluació de l'efecte de l'aplicació de dues estratègies de reg que són el reg completo i el reg deficitari controlat . Les dues estratègies s'han combinat amb l'aplicació de nitrogen i potassi amb dues dosis cadascun. A més de l'efecte d'aquests dos factors es va estudiar l'efecte de l'orientació de plantació mitjançant la comparació dels paràmetres productius i vegetatius entre les dues cares. En el segon capítol es va estimar el balanç de nitrogen per tal de calcular les entrades i sortides de N relacionades amb la resposta dels arbres i la disponibilitat de nitrogen en el sòl. El tercer capítol és una reavaluació dels nivells de nitrogen en les fulles de l'olivera superintensiva per millorar el rendiment i la qualitat de l'oli. / En este trabajo se ha estudiado la importancia de todos los factores mencionados anteriormente sobre el comportamiento productivo y cualitativo del olivo superintensivo en el noreste de España. El primer capítulo está dedicado a la evaluación del efecto de la aplicación de dos estrategias de riego que son el riego completo y riego deficitario controlado. Ambas estrategias se han combinado con la aplicación de nitrógeno y potasio con dos dosis cada uno. Además del efecto de estos dos factores se estudió el efecto de la orientación de plantación mediante la comparación de los parámetros productivos y vegetativos entre las dos caras del seto. En el segundo capítulo se estimó el balance de nitrógeno con el fin de calcular las entradas y salidas de N relacionadas con la respuesta de los árboles y la disponibilidad de nitrógeno en el suelo. El tercer capítulo es una reevaluación de los niveles de nitrógeno en las hojas del olivo superintensivo para mejorar el rendimiento y la calidad del aceite. / In this work, the importance of irrigation, fertilization and orientation of planting on productive and qualitative performance was studied in an olive orchard conducted under super-high-density conditions in the northeast area of Spain. The first chapter was devoted to the evaluation of the effect of two irrigation strategies which are a full irrigation and regulated deficit irrigation. Both strategies have been combined with the application of nitrogen and potassium with two doses for each one. In addition to the effect of these factors, the effect of planting orientation was studied by comparing the productive and vegetative parameters between both sides of the hedgerow. In the second chapter, the nitrogen balance was estimated to calculate the inputs and outputs of N related to the response of trees and the availability of soil nitrogen. Finally, the third chapter is considered as a reappraisal of nitrogen levels in leaf of super-high-density olive orchard to improve yield and oil quality.
4

Water stress measurements in fruit trees under different regulated deficit irrigation regimes

Marsal Vila, Jordi 06 March 1997 (has links)
L'aplicació de Reg Deficitari Controlat (RDC) en parcel·les comercials d'arbres fruiters s'enfronta a unaproblemàtica variada. En primer lloc cal buscar una metodologia fiable que permeti caracteritzar l'estrèsen la planta i en segon lloc, cal valorar quin nivell de dèficit és permisible assolir en un cultiu, demanera que els efectes d'aquest estrès no esdevinguin indesitjables. El treball que es presenta preténaprofundir en el coneixement de les relacions hídriques en arbres fruiters amb la intenció de millorar lagestió del RDC.Un dels factors que ajuda a l'èxit en l'aplicació d'una determinada estratègia de RDC és que el cultiu enqüestió presenti certa tolerància al dèficit hídric. Comparant la resposta fisiològica de l'avellanerrespecte la de l'ametller quan han estat sotmesos a un període de 2.5 mesos (15 juny a 31 agost) delimitació progressiva en les aportacions de reg, s'ha demostrat, en l'avellaner, l'alta dependència de laseva capacitat fotosintètica sobre el potencial hídric de la fulla medit abans del alba. L'avellaner hamostrat, a més, una limitada capacitat d'experimentar potencials hídrics de fulla baixos, la qual cosa elconverteix en un cultiu amb molt poca habilitat d'aprofitament del recurs hídric en condicions limitants,tot al contrari que en l'ametller. Tot això condueix a que les possibles estratègies de RDC a aplicar enavellaner s'hagin de dissenyar amb la màxima precaució.La posada a la pràctica de RDC necessita d'un seguiment de l'estat hídric de la planta durant el períodede reg deficitari. En presseguer els treballs realitzats s'han enfocat sota aquesta perspectiva, en l'àmbitd'una sèrie de tractaments de reg, basats en l'aplicació de reg deficitari en dos estadis diferents del cicleanual del cultiu. Un període de reg deficitari es va aplicar durant la fase II de desenvolupament del fruit(fase d'alentiment del creixement), i l'altre període a postcollita. En aquests treballs s'ha fet avinent queel potencial de fulla al migdia en condicions de mesura estandaritzades (dies complerts sense núvols, enfulles que reben radiació directa) pot ser un indicador aconsellable per ajudar a la programació de RDCen presseguer, sobretot en RDC de fase II, degut al alt nivell explicatiu d'aquest paràmentre sobre elcomportament estomàtic. En postcollita, el cultiu esdevé més tolerant al dèficit hídric (el potencial hídricde fulla de pèrdua de turgència és més negatiu que durant la fase II) i per sobre d'un determinat nivelld'estat hídric de la fulla, el potencial de fulla al migdia sembla menys determinant sobre l'activitatd'intercanvi de gasos de la fulla. Durant la fase III de desenvolupament del fruit (fase de creixementràpid del fruit) el potencial hídric de fulla al migdia va estar poc lligat amb la seva activitat estomàtica,el que fa més aconsellable l'ús del potencial hídric de fulla mesurat abans de la sortida del sol.En perera, una part dels treballs s'han encaminat a avaluar la resposta de la planta al dèficit hídric anivell de relacions hídriques en la fulla. L'objectiu és el de fonamentar la possible adequació deestratègies de RDC a la perera. Per tal cosa es van aplicar dos cicles de dessecament progressiumitjançant maneig de l'aigua de reg. Un cicle es va aplicar durant el mes de maig (durant 27 dies) i l'altre cicle durant el juliol (durant 23 dies). En el cicle de primavera no es va evidenciar amb prouclaredat cap mecanisme d'aclimatació al dèficit hídric, però durant el cicle d'estiu es va fer palesal'existència d'un augment en la fracció d'aigua a l'apoplasma del teixit foliar, que es va traduir en unamajor baixada del potencial hídric de la fulla dels arbres en dèficit, respecte els de no dèficit, per igualvalor de contingut d'aigua relatiu. Aquest major gradient però, solament es produiria a partir de lapèrdua de turgència de la fulla, la qual cosa condueix més a la supervivència de la planta que almanteniment dels processos productius.En l'altra part dels estudis en perera, s'ha volgut comprobar la resposta del fruit a l'aplicació d'un RDCaplicat en la fase I de creixement del fruit (fase de creixement linial) en unes condicions concretes decultiu en contenidors de gran capacitat (120 litres). Durant la fase I, els fruits del tractament RDC vanaugmentar la seva mida a un ritme inferior que els dels arbres Control (tractament de no estrès). Enrestituir la dosi òptima amb l'inici de la fase II (fase de creixement exponencial del fruit) i durant 2-3setmanes, els fruits del tractament RDC van experimentar un ritme superior en l'augment del volum dela pera en comparació amb el Control. Aquest ritme però, no es va mantenir durant la resta de la fase II,durant la qual els fruits del tractament Control van tornar a mostrar un creixement superior. S'especulaamb el fet que durant la fase I s'afectés negativament el procés de divisió cel·lular del fruit; aixòexplicaria la limitació en la potencialitat del creixement del fruit al final de fase II. Les condicionsespecífiques de l'assaig, amb restricció radicular produïda pels contenidors, ús de portempelts pocvigorosos o el nivell d'estrès hídric assolit durant la fase I del creixement del fruit, podrien també tenir elseu paper en aquesta resposta del fruit al RDC aplicat.
5

Respuesta fisiológica y productiva del estrés hídrico en diferentes especies frutales: melocotonero (Prunnus persica L Batsch), avellano (Corylus avellana L) y nogal Junglans regia)

Girona i Gomís, Joan 10 November 1994 (has links)
El manejo del agua en plantaciones frutícolas, o arbóreas, requiere un profundo conocimiento de la respuesta del árbol a diferentes situaciones de estrés hídrico, y de como r í · '"·', ; las posibles técnicas de aplicación de agua de riego y las condiciones del medio (principalmente suelo y agua) donde se encuentra ubicada la plantación, pueden condicionar la disponibilidad de agua para la planta. Con la finalidad de profundizar y ampliar este tipo de conocimientos se ha desarrollado el " *' presente trabajo. Para su realización se han elegido tres especies (melocotón, avellano y nogal), y tres temáticas relacionadas con el agua: sensibilidad estacional al déficit hídrico (y en consecuencia la aplicación de estrategias de riego deficitario controlado (RDC)), ecofisiología de las relaciones hídricas e intercambio de gases y calidad del agua de riego. Con ello se pretende abarcar varios aspectos de la respuesta de los árboles frente a posibles estreses hídricos. Los resultados obtenidos nos permiten observar la especificidad de la respuesta productiva y fisiológica que cada caso estudiado en la relación "especie:condiciones del medio" nos aporta. En el caso del melocotonero (Capítulos I y II) sometido a calendarios de riego deficitario controlado se ha visto la importancia que el tipo de suelo tiene en la aplicación de estas estrategias, y como este factor condiciona el intercambio de gases, el estado hídrico de la planta y la evolución del crecimiento del fruto y cosecha. En este sentido es de remarcar el incremento en la capacidad fotosintética experimentada por los melocotoneros de la variedad "CalRed" que estuvieron sometidos a un tratamiento de riego deficitario controlado. En el estudio de los dos temas de avellano (Capítulos III y V) se pone de manifiesto la alta sensibilidad que este cultivo presenta a las situaciones de déficit hídrico especialmente al déficit parcial de presión de vapor y a la falta de agua durante la fase de crecimiento del fruto. En este mismo cultivo se ha observado una fuerte influencia varietal el comportamiento de los parámetros fisiológicos analizados en este trabajo. Destacándose la necesidad de cubrir los requerimientos hídricos de esta especie en las fases de llenado de frutos. Finalmente se estudia la sensibilidad del nogal (Capítulo IV) a la toxicidad del NaCl presente en el agua de riego. Todos los parámetros analizados (consumo de agua, intercambio de gases, crecimiento, desarrollo foliar, necrosis, etc.) detectan una gran sensibilidad de esta especia a la presencia de NaCl en al agua de riego y se detecta que no existe ningún mecanismo aparente de exclusión eficiente como para mitigar los daños observados.
6

Caracterización de Phytophthora infestans y mejora genética para la resistencia en patata

Alor Romero, Néstor Alfredo 05 February 2015 (has links)
La caracterització de Phytophthora infestans, principal patogen de la patata, és d'importància per a la seguretat alimentària. Per això es van realitzar prospeccions en províncies altament productores d'Espanya obtenint 52 aïllats. En aquests aïllats es van identificar mitjançant tècniques moleculars els tipus d'aparellament A1 i A2 mostrant la possibilitat d'aparellament. Els haplotips mitocondrials van indicar la presència de tipus Ia, associat als llinatges clonals US-7 i US-8. Posteriorment, mitjançant la utilització de marcadors SSR es van identificar 12 genotips, entre els quals es troba Blue 13 i les seves variants. L'espectre de virulència va mostrar 17 varietats fisiològiques entre les quals es trobaven aïllats complexos amb 11 gens de virulència. Sobre aquests aïllats complexos es va avaluar a l'acció de 4 fungicides amb diferents matèries actives, sent la Ciazofamida la que va controlar als mateixos. Finalment, dos aïllats agressius es van inocular en espècies silvestres, per identificar fonts de resistència. El programa de millora va permetre seleccionar 33 clons de 2n any amb caràcters agronòmics desitjables i resistents a resistents a P. infestans. / La caracterización de Phytophthora infestans, principal patógeno de la patata, es de importancia para la seguridad alimentaria. Por ello se realizaron prospecciones en provincias altamente productoras de España obteniendo 52 aislados. En estos aislados se identificaron mediante técnicas moleculares los tipos de apareamiento A1 y A2 mostrando la posibilidad de apareamiento. Los haplotipos mitocondriales indicaron la presencia de tipo Ia, asociado a los linajes clonales US-7 y US-8. Posteriormente, mediante la utilización de marcadores SSR se identificaron 12 genotipos, entre los que se encuentra Blue 13 y sus variantes. El espectro de virulencia mostró 17 razas fisiológicas entre las que se encontraron aislados complejos con 11 genes de virulencia. Sobre estos aislados complejos se evaluó a la acción de 4 fungicidas con diferentes materias activas, siendo la Ciazofamida la que controló a los mismos. Por último, dos aislados agresivos se inocularon en especies silvestres, para identificar fuentes de resistencia. El programa de mejora permitió seleccionar 33 clones de 2° año con caracteres agronómicos deseables y resistentes a resistentes a P. infestans. / The Characterization of Phytophthora infestans, main pathogen of potato, is relevant for food security. For that reason it had made a survey in different places from Spain obtaining 52 isolates. The molecular techniques were first identified the mating types A1 and A2 showing the mating possibility. The presence of type Ia was identified by mitochondrial haplotypes, this type is associated with clonal lineages US-7 and US-8. Subsequently, by using SSR markers were identified 12 genotypes among them Blue 13 and its variants. The virulence spectrum study identified 17 physiological races where there had complex isolates with 11 genes of virulence. These complex isolated were evaluated by 4 fungicide with different active materials, being Cyazofamid who controlled to isolated. Finally, two aggressive isolates were inoculated in wild species, to identify sources of resistance. The improvement program allowed selected 33 clones of 2nd year with desirable traits and resistant to P. infestans.
7

La calidad de las manzanas golden smoothe en respuesta a las estrategias de aplicación de nitrogeno y calcio, combinado con el efecto del 1-metilciclopropeno

Xuclà Tarrés, Francisco 01 March 2013 (has links)
En un assaig de tres anys amb pomes Golden Smoothee, cultivades a Gimenells (Lleida), es van realitzar diferents estratègies d'aplicació de calci sobre els fruits, combinades amb dues dosis d'abonat nitrogenat. Es van comparar els fruits de Gimenells amb els d'una finca de Pina d'Ebre (Saragossa), on també es va aplicar en totes dues el producte 1-MCP. Realitzant aplicacions de calci precollita, es va aconseguir incrementar els nivells d'aquest nutrient a les pomes, i caldrà aconseguir uns continguts mínims per obtenir una bona qualitat en collita i després de la seva conservació, aconseguint reduir el bitter pit i la plara, encara que no es van arribar a eliminar totalment. Una aplicació elevada de nitrogen va provocar una interacció amb el calci, que es va manifestar en el segon any d'assaig. Els fruits tractats amb 1-MCP van aconseguir mantenir millor la fermesa durant la conservació, amb uns nivells de respiració i producció d'etilè menors. / En un ensayo de tres años con manzanas Golden Smoothee, cultivadas en Gimenells (Lleida), se realizaron diferentes estrategias de aplicación de calcio sobre los frutos, combinadas con dos dosis de abonado nitrogenado. Se compararon los frutos de Gimenells con los de una finca de Pina de Ebro (Zaragoza), donde también se les aplicó en ambas el producto 1-MCP. Realizando aplicaciones de calcio precosecha, se consiguió incrementar los niveles de este nutriente en las manzanas, siendo necesario alcanzar unos contenidos mínimos para obtener una buena calidad en cosecha y después de su conservación, consiguiéndose reducir el bitter pit y la plara, aunque no se llegaron a eliminar totalmente. Una aplicación elevada de nitrógeno provocó una interacción con el calcio, que se manifiesto en el segundo año de ensayo. Los frutos tratados con 1-MCP consiguieron mantener mejor la firmeza durante la conservación, con unos niveles de respiración y producción de etileno menores. / In a three-year trial with Golden Smoothee apples grown in Gimenells (Lleida), different strategies were performed calcium application on fruit, combined with two doses of nitrogen fertilization. We compared the fruits of Gimenells with an estate of Pina de Ebro (Zaragoza), where he also was applied in both the product 1-MCP. Performing preharvest calcium application, is able to increase the levels of this nutrient in apples, being necessary to achieve minimum contents for a good quality harvest and after storage, which results in reducing bitter pit and plara, but were never total elimination. A high nitrogen application caused an interaction with calcium, which is evident in the second year of study. The fruits treated with 1-MCP got better maintain firmness during storage, with levels of respiration and ethylene production minors.
8

Caracterización agronómica, genética y composición química de una colección de variedades de esparceta

Demdoum, Samir 20 January 2012 (has links)
La esparceta (Onobrychis viciifolia Scop.) es una leguminosa forrajera tradicional en Europa, apreciada por los ganaderos por su apetecibilidad, alto valor nutritivo y no producir meteorismo en los animales. A pesar del descenso habido en las superficies cultivadas desde los años 60, el cambio hacia una agricultura más sostenible ha reactivado el interés por esta planta. Para mejorar en el conocimiento del cultivo, la presente tesis ha tenido como objetivos estudiar la variabilidad de una colección de variedades de esparceta a nivel agronómico y genético, así como evaluar la incidencia de diferentes ritmos de corte sobre el rendimiento, la composición química del forraje y el estado de reservas radiculares de las plantas. Adicionalmente, se ha estudiado el proceso reproductor de la planta con el fin de avanzar en el conocimiento de la cinética del mismo y del grado de autoincompatibilidad de la esparceta. Para ello, se diseñaron cuatro ensayos experimentales. En el ensayo I, se evaluó una colección de 23 variedades, 11 de ellas de origen nacional y 12 europeas, según criterios agronómicos, morfológicos y de composición química durante tres años. Este ensayo fue completado con el ensayo II, el cual estudió la diversidad genética de la colección de variedades de esparceta mediante el uso de microsatélites EST-SSR; en ausencia de loci de microsatélites disponibles en el género Onobrychis, se evaluó la transferibilidad de marcadores de microsatélites de Medicago y Glycine a especies de Onobrychis. El ensayo III estuvo enfocado hacia la determinación del efecto de diferentes ritmos de corte sobre el rendimiento y la composición química del forraje, así como su influencia sobre el estado de las reservas radiculares. Por último, el ensayo IV inició el estudio de la biología reproductiva de la esparceta, abordando la descripción morfológica de la flor, la caracterización de la fase progámica y de la cinética de su desarrollo, así como el estudio del nivel de autocompatibilidad de la planta. En las condiciones del ensayo I, las 23 variedades expresaron importantes diferencias a nivel agromorfológico, notablemente en términos de intensidad de floración que osciló de 14,2 % a 91,4 % de plantas florecidas durante el primer año, de porte, presentando rangos de rastrero a erecto, de productividad con una variación de 1041 a 1776 g MS/planta en los dos años de cultivo, y una tasa de mortalidad del 50 % al 78 % al cabo de tres años, siendo, sin embargo, escasas las diferencias observadas a nivel de composición química. La división clásica entre variedades de tipo común o gigante fue insuficiente para describir las variedades, presentando muchas de ellas caracteres intermedios. Un grupo de ocho variedades destacó por sus buenos valores agromorfológicos. El transfer de microsatélites desde Glycine y Medicago permitió disponer de marcadores útiles para la esparceta. La agrupación de las variedades obtenida mediante microsatélites estuvo determinada principalmente por su origen geográfico. La aplicación de diferentes ritmos de corte no influyó en la producción anual, ni en su reparto estacional que fue del 39% de media en el primer corte, pero mejoró las reservas de la corona y raíces, que aumentaron del 15 % al 23 % entre cortes en inicio o en final de floración. La aplicación de cortes frecuentes, mejoró el contenido en proteína bruta en un punto y medio sobre la aplicación de cortes menos frecuentes. El estudio de la fase progámica posibilitó el establecimiento de la cinética del proceso reproductor de la esparceta y la realización de polinizaciones controladas. El nivel de cuajado no fue significativamente diferente cuando se practicó autopolinización o polinización cruzada, pero se apreció que existen mecanismos físicos y temporales que impiden la autopolinización.
9

Estabilidad del mutante sugary1 en maíz dulce

Djmel, Abderrahmane 18 January 2013 (has links)
Els objectius són avaluar els efectes de fons genètics del blat de moro sobre la viabilitat de su1, estimar els factors genètics que afecten aquesta variabilitat, els efectes de la introducció de su1 en el valor agronòmic i, determinar els caràcters més limitants per a la seva viabilitat i identificar gens o regions cromosòmiques que afecten la regulació genètica de la viabilitat de su1. S'ha estudiat utilitzant dos sistemes basats en mesures de generacions auto-fecundades separadament durant cinc anys consecutius. La regulació genètica de la viabilitat de su1 s'ha estudiat en dues poblacions de RIL con 1106 SNP i una F2 caracteritzat amb 295 SSR. La viabilitat de su1 depèn de múltiples gens amb efectes menors distribuïts al llarg de tot el genoma. Aquests gens, que estan fortament influïts per la naturalesa del fons genètic i per les condicions ambientals, controlen diversos caràcters lligats a la viabilitat del mutant su1. / Se pretende evaluar los efectos del fondo genético del maíz en la viabilidad de su1 y estimar los efectos genéticos que controlan esta viabilidad, determinar los efectos de la introducción de su1 en el valor agronómico y los caracteres limitantes para la viabilidad, e identificar regiones cromosómicas asociadas a la viabilidad de su1. Se han utilizado dos sistemas basados en medias de generaciones autofecundadas separadamente durante cinco años consecutivos y evaluados en campo y en condiciones controladas. La regulación genética de la viabilidad de su1 se ha estudiado en dos poblaciones de RIL genotipadas con 1106 SNP y una F2 con 295 SSR. La viabilidad del mutante su1 depende de múltiples genes con efectos menores distribuidos a lo largo de todo el genoma. Estos genes, que están fuertemente influidos por la naturaleza del fondo genético y por las condiciones ambientales, controlan varios caracteres ligados a la viabilidad del mutante sugary1. / We studied the effect of diverse maize genetic backgrounds on sugary1 fitness and to estimate the genetic effects on sugary1 fitness, the effect of the introgression of su1 in the genetic regulation of agronomic performance and to determine the most limiting factors for su1 fitness under natural and controlled conditions, and the genes or genomic regions affecting the genetic regulation of su1 viability. We used five successive selfing cycles in two separated mean generation designs in the field. The genetic regulation of su1 was examined in two RILs genotyped with 1106 SNPs and an F2 characterized with 295 SSRs. The su1 fitness depends on many genes with small effects on a variety of fitness-related traits throughout the genome that are significant or not depending on both genetic background and environmental conditions.
10

Efectos de los sistemas de labranza de los cereales sobre los organismos perjudiciales y benéficos del suelo en el sudeste bonaerense (Argentina)

Manetti, Pablo L. 15 December 2015 (has links)
El objetivo de esta Tesis fue estudiar las poblaciones de organismos perjudiciales y benéficos durante el desarrollo de los cultivos de trigo y maíz en siembra directa (SD) y laboreo convencional (LC) en el sudeste de la provincia de Buenos Aires. El estudio fue realizado sobre 46 lotes comerciales durante los ciclos agrícolas 2002/03, 2003/04 y 2004/05. En cada lote se tomaron muestras de suelo y se colocaron trampas pitfall para determinar el número de individuos de la macrofauna y mesofauna y la densidad activa de macrofauna y de carábidos. No se observaron diferencias en la composición y en la abundancia relativa de la macrofauna entre LC y SD, pero sí efectos leves sobre la macrofauna y los Enchytraeidae. Hubo una mayor densidad activa en SD para ciclo 1 en trigo y ciclos 1 y 3 de maíz. Diplopoda y crustáceos tenían mayor densidad activa en SD que LC. La densidad activa total fue mayor en SD, pero hubo diferencias dentro de grupos taxonómicos. La densidad activa total de los carábidos no estuvo relacionada a los sistemas de labranza. La riqueza (S) fue mayor en LC respecto a SD en un ciclo de trigo y en un ciclo de maíz. Calosoma sp., Scarites anthracinus y Trirammatus striatulus, representaron entre el 46 y el 69% del total de individuos capturados en LC y entre el 66 y el 78% en SD. S. anthracinus fue la especie de mayor densidad activa en ambos cultivos y no fue afectada por el sistema de labranza. Los cultivos bajo SD no presentaron mayor ataque de plagas, aunque el rastrojo en superficie y el no laboreo permitió el desarrollo de babosas y bichos bolita. / L’objectiu d’aquesta Tesi fou estudiar les poblacions d’organismes perjudicials i beneficiosos durant el desenvolupament dels cultius de blat i panís en sembra directa (SD) i conreu convencional (LC) en el sud-est de la província de Buenos Aires. L’estudi es va fer en 46 camps comercials durant les campanyes 2002/03, 2003/04 i 2004/05. En cada camp es van prendre mostres de sòl i es van disposar trampes pitfall per a determinar el nombre d’individus de la macrofauna y de la mesofauna i la densitat activa de macrofauna i de caràbids. No es van observar diferències en la composició i en l’abundància relativa de la macrofauna entre LC i SD, però sí efectes lleus sobre la macrofauna i els Enchytraeidae. Es va observar una major densitat activa a SD per la primera campanya de blat i la primera i la tercera de panís. Diplopoda i crustacis van tenir major densitat activa en SD que a LC. La densitat activa total va ser major a SD, però hi va haver diferències dins de grups taxonòmics. La densitat activa total dels caràbids no va estar relacionada amb els sistemes de conreu. La riquesa (S) va ser majoir a LC que a SD en una campanya de blat i de panís. Calosoma sp., Scarites anthracinus i Trirammatus striatulus, que van representar entre el 46 i el 69% del total d’individus capturats a LC i entre el 66 i el 78% a SD. S. anthracinus fou l’espècie amb major densitat activa en els dos cultius i no va estar afectada pel sistema de conreu. Els cultius sota SD no van presentar major atac de plagues, tot i que el rostoll en superfície i el no conreu va permetre el desenvolupament de llimacs i de porquets de Sant Antoni. / The objective of the Thesis was to determine the damaging and beneficial organisms in no-till (SD) and conventional till (LC) wheat and corn crops in the south-east of the Buenos Aires province. The study was carried out in 46 commercial plots during the 2002/03, 2003/04 and 2004/05 growing seasons. In each plots soil samples were taken and pitfall traps displayed in order to determine the number of individuals of the macrofauna and mesofauna and the activity-density of the macrofauna and ground beetles. No differences in the composition and in the relative abundance were observed between LC and SD, but there were light effects on the macrofauna and Enchytraeidae. A higher activity-density was observed in SD than in LC during the first growing season of wheat and the first and the third growing seasons of corn. Diplopoda and crustaceans showed a ahigher activity-density in SD than in LC. The total activity-density was higher in SD, but there were differences within taxonomic groups. The total activity-density of ground beetles was not related with the tillage systems. The richness (S) was higher in LC than in SD in one growing season of wheat and corn. Calosoma sp., Scarites anthracinus and Trirammatus striatulus, represented between 46% and 69% of the total individuals captured in LC and between 66% and 78% in SD. S. anthracinus was the species with the highest activity-density in the two crops and it was not affected by the tilling system. The crops under SD did not suffered a higher pest attack than those developed under LC, although the surface stubble and the no tillage allow the development of slugs and pillbugs.

Page generated in 0.0445 seconds