L'aplicació de Reg Deficitari Controlat (RDC) en parcel·les comercials d'arbres fruiters s'enfronta a unaproblemàtica variada. En primer lloc cal buscar una metodologia fiable que permeti caracteritzar l'estrèsen la planta i en segon lloc, cal valorar quin nivell de dèficit és permisible assolir en un cultiu, demanera que els efectes d'aquest estrès no esdevinguin indesitjables. El treball que es presenta preténaprofundir en el coneixement de les relacions hídriques en arbres fruiters amb la intenció de millorar lagestió del RDC.Un dels factors que ajuda a l'èxit en l'aplicació d'una determinada estratègia de RDC és que el cultiu enqüestió presenti certa tolerància al dèficit hídric. Comparant la resposta fisiològica de l'avellanerrespecte la de l'ametller quan han estat sotmesos a un període de 2.5 mesos (15 juny a 31 agost) delimitació progressiva en les aportacions de reg, s'ha demostrat, en l'avellaner, l'alta dependència de laseva capacitat fotosintètica sobre el potencial hídric de la fulla medit abans del alba. L'avellaner hamostrat, a més, una limitada capacitat d'experimentar potencials hídrics de fulla baixos, la qual cosa elconverteix en un cultiu amb molt poca habilitat d'aprofitament del recurs hídric en condicions limitants,tot al contrari que en l'ametller. Tot això condueix a que les possibles estratègies de RDC a aplicar enavellaner s'hagin de dissenyar amb la màxima precaució.La posada a la pràctica de RDC necessita d'un seguiment de l'estat hídric de la planta durant el períodede reg deficitari. En presseguer els treballs realitzats s'han enfocat sota aquesta perspectiva, en l'àmbitd'una sèrie de tractaments de reg, basats en l'aplicació de reg deficitari en dos estadis diferents del cicleanual del cultiu. Un període de reg deficitari es va aplicar durant la fase II de desenvolupament del fruit(fase d'alentiment del creixement), i l'altre període a postcollita. En aquests treballs s'ha fet avinent queel potencial de fulla al migdia en condicions de mesura estandaritzades (dies complerts sense núvols, enfulles que reben radiació directa) pot ser un indicador aconsellable per ajudar a la programació de RDCen presseguer, sobretot en RDC de fase II, degut al alt nivell explicatiu d'aquest paràmentre sobre elcomportament estomàtic. En postcollita, el cultiu esdevé més tolerant al dèficit hídric (el potencial hídricde fulla de pèrdua de turgència és més negatiu que durant la fase II) i per sobre d'un determinat nivelld'estat hídric de la fulla, el potencial de fulla al migdia sembla menys determinant sobre l'activitatd'intercanvi de gasos de la fulla. Durant la fase III de desenvolupament del fruit (fase de creixementràpid del fruit) el potencial hídric de fulla al migdia va estar poc lligat amb la seva activitat estomàtica,el que fa més aconsellable l'ús del potencial hídric de fulla mesurat abans de la sortida del sol.En perera, una part dels treballs s'han encaminat a avaluar la resposta de la planta al dèficit hídric anivell de relacions hídriques en la fulla. L'objectiu és el de fonamentar la possible adequació deestratègies de RDC a la perera. Per tal cosa es van aplicar dos cicles de dessecament progressiumitjançant maneig de l'aigua de reg. Un cicle es va aplicar durant el mes de maig (durant 27 dies) i l'altre cicle durant el juliol (durant 23 dies). En el cicle de primavera no es va evidenciar amb prouclaredat cap mecanisme d'aclimatació al dèficit hídric, però durant el cicle d'estiu es va fer palesal'existència d'un augment en la fracció d'aigua a l'apoplasma del teixit foliar, que es va traduir en unamajor baixada del potencial hídric de la fulla dels arbres en dèficit, respecte els de no dèficit, per igualvalor de contingut d'aigua relatiu. Aquest major gradient però, solament es produiria a partir de lapèrdua de turgència de la fulla, la qual cosa condueix més a la supervivència de la planta que almanteniment dels processos productius.En l'altra part dels estudis en perera, s'ha volgut comprobar la resposta del fruit a l'aplicació d'un RDCaplicat en la fase I de creixement del fruit (fase de creixement linial) en unes condicions concretes decultiu en contenidors de gran capacitat (120 litres). Durant la fase I, els fruits del tractament RDC vanaugmentar la seva mida a un ritme inferior que els dels arbres Control (tractament de no estrès). Enrestituir la dosi òptima amb l'inici de la fase II (fase de creixement exponencial del fruit) i durant 2-3setmanes, els fruits del tractament RDC van experimentar un ritme superior en l'augment del volum dela pera en comparació amb el Control. Aquest ritme però, no es va mantenir durant la resta de la fase II,durant la qual els fruits del tractament Control van tornar a mostrar un creixement superior. S'especulaamb el fet que durant la fase I s'afectés negativament el procés de divisió cel·lular del fruit; aixòexplicaria la limitació en la potencialitat del creixement del fruit al final de fase II. Les condicionsespecífiques de l'assaig, amb restricció radicular produïda pels contenidors, ús de portempelts pocvigorosos o el nivell d'estrès hídric assolit durant la fase I del creixement del fruit, podrien també tenir elseu paper en aquesta resposta del fruit al RDC aplicat.

L'estudi del polimorfisme dels isoenzims en 9 progenies d'avellaner (Corylusavellana L.), utilitzant extractes de fulla i de pol·len, ha permès establir la genèticade sis sistemes enzimàtics en aquesta espècie: aconitasa (AGO), 6-fosfogluconatdeshidrogenasa (6PGD), fosfoglucoisomerasa (PGI), fosfoglucomutasa (PGM),glutamat oxalacetat transaminasa (GOT) i malat deshidrogenasa (MDH).La variació observada s'ha pogut explicar per l'existència de 10 gens d'herènciaMendeliana: Aco-1 (4 al·lels), Aco-2 (3 al·lels), 6Pgd-2 (3 al·lels), Pgi-2 (2 al·lels),Pgi-3 (3 al·lels), Pgm-1 (2 al·lels), Pgm-2 (2 al·lels), Pgm-3 (5 al·lels), Got-2 (2al·lels) i Mdh-1 (2 al·lels). En dos d'aquests gens (Pgm-1 i Pgm-3), s'ha detectatla presència d'un al·lel nul. La cosegregació no independent de set gens harevelat l'existència de 4 grups de lligament: Aco-2-Pgm-2, 6Pgd-2-Pgm-2, Pgm-1 -Pgm-3 i Mdh-1-Pgi-2, el que ha permès elaborar el primer mapa de lligament enl'avellaner.La gran variabilitat mostrada per aquests sis sistemes enzimàtics en l'avellaner,ha fet possible la identificació de 74 varietats amb un genotip únic de les 119estudiades. Els resultats obtinguts han confirmat sinonímies, i han permès lapossible identificació d'algunes altres de noves.Els paràmetres poblacionals analitzats situen l'avellaner amb uns nivells devariabilitat pròxims als d'altres espècies al·lògames. Els valors calculats de laidentitat genètica, suggereixen que totes les varietats cultivades d'avellanerpertanyen a una sola espècie.

No description available.

No description available.