El manejo del agua en plantaciones frutícolas, o arbóreas, requiere un profundo conocimiento de la respuesta del árbol a diferentes situaciones de estrés hídrico, y de como r í · '"·', ; las posibles técnicas de aplicación de agua de riego y las condiciones del medio (principalmente suelo y agua) donde se encuentra ubicada la plantación, pueden condicionar la disponibilidad de agua para la planta. Con la finalidad de profundizar y ampliar este tipo de conocimientos se ha desarrollado el " *' presente trabajo. Para su realización se han elegido tres especies (melocotón, avellano y nogal), y tres temáticas relacionadas con el agua: sensibilidad estacional al déficit hídrico (y en consecuencia la aplicación de estrategias de riego deficitario controlado (RDC)), ecofisiología de las relaciones hídricas e intercambio de gases y calidad del agua de riego. Con ello se pretende abarcar varios aspectos de la respuesta de los árboles frente a posibles estreses hídricos. Los resultados obtenidos nos permiten observar la especificidad de la respuesta productiva y fisiológica que cada caso estudiado en la relación "especie:condiciones del medio" nos aporta. En el caso del melocotonero (Capítulos I y II) sometido a calendarios de riego deficitario controlado se ha visto la importancia que el tipo de suelo tiene en la aplicación de estas estrategias, y como este factor condiciona el intercambio de gases, el estado hídrico de la planta y la evolución del crecimiento del fruto y cosecha. En este sentido es de remarcar el incremento en la capacidad fotosintética experimentada por los melocotoneros de la variedad "CalRed" que estuvieron sometidos a un tratamiento de riego deficitario controlado. En el estudio de los dos temas de avellano (Capítulos III y V) se pone de manifiesto la alta sensibilidad que este cultivo presenta a las situaciones de déficit hídrico especialmente al déficit parcial de presión de vapor y a la falta de agua durante la fase de crecimiento del fruto. En este mismo cultivo se ha observado una fuerte influencia varietal el comportamiento de los parámetros fisiológicos analizados en este trabajo. Destacándose la necesidad de cubrir los requerimientos hídricos de esta especie en las fases de llenado de frutos. Finalmente se estudia la sensibilidad del nogal (Capítulo IV) a la toxicidad del NaCl presente en el agua de riego. Todos los parámetros analizados (consumo de agua, intercambio de gases, crecimiento, desarrollo foliar, necrosis, etc.) detectan una gran sensibilidad de esta especia a la presencia de NaCl en al agua de riego y se detecta que no existe ningún mecanismo aparente de exclusión eficiente como para mitigar los daños observados.

L'estudi del polimorfisme dels isoenzims en 9 progenies d'avellaner (Corylusavellana L.), utilitzant extractes de fulla i de pol·len, ha permès establir la genèticade sis sistemes enzimàtics en aquesta espècie: aconitasa (AGO), 6-fosfogluconatdeshidrogenasa (6PGD), fosfoglucoisomerasa (PGI), fosfoglucomutasa (PGM),glutamat oxalacetat transaminasa (GOT) i malat deshidrogenasa (MDH).La variació observada s'ha pogut explicar per l'existència de 10 gens d'herènciaMendeliana: Aco-1 (4 al·lels), Aco-2 (3 al·lels), 6Pgd-2 (3 al·lels), Pgi-2 (2 al·lels),Pgi-3 (3 al·lels), Pgm-1 (2 al·lels), Pgm-2 (2 al·lels), Pgm-3 (5 al·lels), Got-2 (2al·lels) i Mdh-1 (2 al·lels). En dos d'aquests gens (Pgm-1 i Pgm-3), s'ha detectatla presència d'un al·lel nul. La cosegregació no independent de set gens harevelat l'existència de 4 grups de lligament: Aco-2-Pgm-2, 6Pgd-2-Pgm-2, Pgm-1 -Pgm-3 i Mdh-1-Pgi-2, el que ha permès elaborar el primer mapa de lligament enl'avellaner.La gran variabilitat mostrada per aquests sis sistemes enzimàtics en l'avellaner,ha fet possible la identificació de 74 varietats amb un genotip únic de les 119estudiades. Els resultats obtinguts han confirmat sinonímies, i han permès lapossible identificació d'algunes altres de noves.Els paràmetres poblacionals analitzats situen l'avellaner amb uns nivells devariabilitat pròxims als d'altres espècies al·lògames. Els valors calculats de laidentitat genètica, suggereixen que totes les varietats cultivades d'avellanerpertanyen a una sola espècie.

L'assecatge i emmagatzematge de l'avellana són processos molt importants en latecnologia postcollita de l'avellana que poden influir en la seva qualitat i idoneïtat per alconsum. Aquesta Tesi estudia la cinètica d'assecatge i la influència de les condicionsd'assecatge i frigoconservació sobre la qualitat de l'avellana; prèviament, però, es fa un estudidel comportament higroscopio de l'avellana.Per a l'estudi del comportament higroscòpic de l'avellana s'han determinat les corbesde rehidratació i les isotermes d'humitat d'equilibri a diferents temperatures. L'equació dePeleg dóna un bon ajust a les corbes de rehidratació; mentre que dels diferents modelsmatemàtics als que s'han ajustat les dades experimentals d'humitat d'equilibri, l'equació deG.A.B. és la que prediu millor les isotermes d'humitat d'equilibri de l'avellana.L'estudi de la influència de les condicions de frigoconservació sobre la qualitat del'avellana en gra s'ha fet emmagatzemant, durant un any, mostres d'avellana de les varietatsNegret, Pauetet i Tonda Romana a temperatures entre 0°C i 10°C i a humitats relatives de40% i 60%. Per avaluar la qualitat de l'avellana emmagatzemada s'ha determinat l'índexd'acidesa, els coeficients d'extinció K232 i K270, el període d'inducció, l'activitat dels enzimslipasa, peroxidasa i polifenoloxidasa, l'evolució del color i l'acceptació organoléptica del'avellana. Els resultats obtinguts posen de manifest que la conservació de l'avellana enaquestes condicions de frigoconservació és bona.Per a l'estudi de la influència de les condicions d'assecatge sobre la qualitat del'avellana s'han realitzat experiències d'assecat amb avellana de la varietat Negt'et en gra i enclosca i amb avellana de la varietat Pauetet en gra, a temperatures entre 30°C i 80°C, i s'hadeterminat el grau d'alteració de la fracció lipídica i l'evolució del color de l'avellana. Elsresultats obtinguts indiquen que les temperatures d'assecat superiors a 50°C afavoreixen eldesenvolupament dels enranciments hidrolític i oxidatiu.En darrer terme, s'ha estudiat la cinètica d'assecat de l'avellana ajustant les corbesd'assecat en capa prima a diferents equacions. També s'ha realitzat la validació de l'algoritmede simulació de l'assecat d'avellana en llit profund que utilitza el model de Nellist i l'equacióde velocitat d'assecat de Page, mitjançant la realització d'experiències d'assecat industriald'avellana.