Background and aims: The immune, respiratory and central nervous system start developing during pregnancy and continue during the first years of life. Therefore, environmental exposures during these periods may play a role on the maturation of these systems. In particular, the exposure to indoor microbial agents, indoor factors such as pets or dampness, and to household cleaning products during infancy or childhood may have important implications in the development processes. This thesis aims to assess the long term effects of indoor exposure to microbial agents and chemical based cleaning products on respiratory and mental health among children from birth to the age of 13 years old. Methods: We used data from nine European birth cohorts that are part of three projects: the European HITEA project, the Spanish INMA project; and the German GINIplus and LISAplus birth cohort studies. Information on the exposure to indoor dampness, pet ownership, the use of cleaning products and allergy and respiratory health was periodically collected through questionnaires and health tests. Living room dust samples were collected when the children were 2-3 months and analysed for microbial agents concentrations (bacterial endotoxin, fungal extracellular polysaccharides (EPS) from Aspergillus spp. and Penicillium spp, and mould β(1,3)- glucans). Multivariable regression models were used to assess the associations between the exposures and the health outcomes. Results: 1) Concentrations of measured microbial agents varied differently across the cohorts. 2) Season of dust sampling, dog ownership, indoor report of dampness, and number of people living in the home is associated with the concentrations of microbial agents. 3) Early life exposure to endotoxin and dogs in the home is associated with lower levels of FeNO at school age. 4) Domestic use of cleaning sprays, air fresheners and solvents during pregnancy is associated with a higher prevalence of wheezing and LRTI during the first year of life. 5) At school age, bystander exposure to domestic cleaning sprays increases the levels of FeNO, and exposure to air freshening sprays and solvents decreases the lung function. 6) Persistent exposure to indoor dampness during early life has negative effects on the cognitive function and social competences at 4 years old. 7) Exposure to visible mould, dampness and pet ownership during the first 10 years of life increases the risk of borderline or abnormal scores in the SDQ at 10 years of age. Conclusion: Our results suggest that indoor exposure to microbial agents during early life and exposure to chemical based cleaning products during pregnancy, infancy and childhood play a role in the development of the respiratory, immune and central nervous systems. / Introducció i objectius: El desenvolupament dels sistemes immunitari, respiratori i nerviós central comença durant l’embaràs i continua al llarg la infància. Així, els primers anys de vida són moments crucials en que qualsevol exposició ambiental pot influir el desenvolupament d’aquests sistemes. Concretament, l’exposició durant la infància a agents microbiològics, humitat, animals de companyia i productes de neteja pot tenir implicacions importants en els processos de maduració d’aquests sistemes. L’objectiu principal d’aquesta tesi és el d’avaluar els efectes a llarg termini de la exposició a agents microbiològics i a productes de neteja de base química a la llar, sobre la salut respiratòria i mental des del naixement fins a l’edat de 13 anys. Mètodes: En aquesta tesi hem fet servir dades de nou cohorts de naixement europees que formen part de tres projectes: el projecte europeu HITEA, el projecte espanyol INMA, i els estudis alemanys GINIplus i LISAplus. La informació sobre la exposició a humitat, a animals de companyia, la utilització de productes de neteja, al·lèrgies i salut respiratòria es va recollir en tots els projectes mitjançant qüestionaris administrats als pares/mares i proves mèdiques o tests neuropsicològics. A més, es van recollir mostres de pols dels menjadors de les cases quan els nens/es tenien 2-3 mesos d’edat que es van analitzar per determinar les concentracions d’agents microbiològics (endotoxines bacterianes, polisacàrids extracel·lulars (EPS) d’Aspergillus spp. i Penicillium spp i β(1,3)-glucans fúngics). Per l’avaluació de les associacions entre exposicions i resultats de salut s’han desenvolupat models de regressió múltiple. Resultats: 1) Les concentracions d’agents microbiològics mesurats en pols de les llars varien per cohort. 2) L’estació de l’any en que es recull la mostra de pols, la presència de gossos a la casa, reportar humitat a la casa i el número de persones que hi viuen estan associats amb la concentració d’agents microbiològics a la pols. 3) L’exposició durant els primers mesos de vida a endotoxines i gossos a la llar s’associa amb nivells baixos de FeNO a edat escolar. 4) L’ús d’esprais i dissolvents per la neteja de la casa, i ambientadors durant l’embaràs està relacionat amb un increment en la prevalença de sibilants i infeccions respiratòries de vies baixes al llarg del primer any de vida. 5) En edat escolar, la exposició passiva a productes de neteja domèstics utilitzats en forma d’esprais incrementa els nivells de FeNO, i l’exposició a esprais ambientadors i dissolvents per la neteja de la llar disminueix la funció pulmonar. 6) L’exposició persistent a humitat a la llar durant els 2 primers anys de vida té un efecte negatiu sobre la funció cognitiva i les competències socials mesurades als 4 anys d’edat. 7) L’exposició a fongs procedents de la humitat, a humitat i a animals de companyia a casa al llarg dels primers 10 anys de vida incrementa el risc de puntuacions “borderline” o anormals al questionari SDQ administrat als 10 anys. Conclusió: els resultats presentats en aquesta tesi suggereixen que l’exposició a agents microbiològics durant els primers mesos de vida i l’exposició a productes de neteja durant l’embaràs i la infància juguen un paper important en el desenvolupament dels sistemes respiratori, immunològic i nerviós central.

Nurse prescribing has experienced much legislative confusion over the past 40 years in Spain. Nonetheless, primary care nurses prescribe medications, most frequently standard childhood vaccinations, antiseptics and nonsteroidal anti-inflammatory drugs, and health care supplies such as consumables for diabetes care, wound care products used to prevent and treat chronic wounds, and supplies needed by patients with urinary incontinence. Therefore, nurse prescription is usual practice, whether it is autonomous or a collaborative effort with doctors and care protocols, even though the regulation of this activity lags behind daily practice. On the other hand, primary care nurses have greater knowledge than doctors do about certain medications and health care supplies and their use, such as those used for the prevention and treatment of pressure ulcers. Care for patients with pressure ulcers, or at risk of developing them, tends to be provided by nurses. Therefore, this research uses the topic of caring for pressure ulcers to illustrate the merits of the legislation permitting nurse prescription. This achievement is expected to contribute to the development and strengthening of the nursing profession / La prescripció infermera (PI) a Espanya ha patit una legislació confusa i canviant durant els darrers gairebé 40 anys. Això no obstant, les infermeres d’atenció primària prescriuen medicaments; els més prescrits són les vacunes, els antisèptics i els antiinflamatoris no esteroïdals, i productes sanitaris com el material fungible que fan servir les persones que pateixen diabetis, els apòsits per a la prevenció i el tractament de ferides cròniques i els productes per a la incontinència d’orina. Per això, la PI és una pràctica habitual, de forma autònoma i col·laborativa mitjançant protocols, tot i que la regulació d'aquesta activitat no estigui d'acord amb la pràctica. Les infermeres d’atenció primària tenen millors coneixements que els metges sobre determinats medicaments i productes sanitaris, en especial els que es fan servir per a la prevenció i el tractament de les nafres per pressió. La cura de les persones que pateixen o es troben en risc de patir nafres per pressió, que majoritàriament recau en les infermeres, és un camp que ha servit en aquesta investigació per mostrar que la PI no constitueix un canvi legislatiu sense fonament

Introduction Interventions to reduce greenhouse gas emissions and mitigate climate change can involve co-benefits of health, with special active transportation policies (including walking, cycling and travelling by public transport) having the potential to provide both co-benefits to environmental and public health. Methods A health impact assessment approach has been performed using a quantitative model for estimating the health impacts of different active transportation policies in urban areas. Result We have quantified the impacts of two risk factors, air pollution and traffic accidents, as well as the protective effect of physical activity. In total, the benefits of physical activity exceed the risks associated with active transport policies. Conclusions Active transportation policies can produce substantial benefits for public health, which are mainly associated with increased levels of physical activity. / Introducción Las intervenciones para reducir las emisiones de gases de efecto invernadero y cambio climático, pueden conllevar co-beneficios para la salud. En especial las políticas de transporte activo (caminar, viajar en bicicletas o en transporte público) pueden tener la capacidad de proveer beneficios para el medioambiente y la salud. Métodos Mediante el abordaje de la evaluación de impactos en salud se ha utilizado una modelo cuantitativo par estimar los impactos en salud de diferentes intervenciones o políticas de transporte activo, en áreas urbanas. Resultado Se cuantificaron los impactos de dos factores de riesgo, la contaminación del aire y los accidentes de tráfico. Se cuantifico además el efecto protector de la actividad física. En conjunto los beneficios de la actividad física superaron a los riesgos asociados con las políticas de transporte activo. Conclusiones Las políticas de transporte activo pueden producir grandes beneficios para la salud de la población. Estos beneficios están asociados principalmente con el incremento en los niveles de la actividad física. / Introducció Les intervencions per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle i canvi climàtic, poden implicar beneficis per a la salut. Especialment les polítiques de transport actiu (caminar, viatjar en bicicletes o en transport públic) poden tenir la capacitat de proveir beneficis per al medi ambient i la salut. Mètodes Mitjançant l'abordatge de l'avaluació d'impactes en salut s'ha utilitzat una model quantitatiu per estimar els impactes en salut de diferents intervencions o polítiques de transport actiu en àrees urbanes. Resultat Es van quantificar els impactes de dos factors de risc, la contaminació de l'aire i els accidents de trànsit. Es va quantificar a més l'efecte protector de l'activitat física. En conjunt els beneficis de l'activitat física superar els riscos associats amb les polítiques de transport actiu. Conclusions Les polítiques de transport actiu poden produir grans beneficis per a la salut de la població. Aquests beneficis estan associats principalment amb l’incremento en els nivells de l'activitat física.

Persistent organic pollutants (POPs), bisphenol A (BPA) and pthalates may increase the risk of respiratory infections and allergic diseases in infants and the effects might last until, at least, adolescence. Cytokines and biomarkers of inflammation can provide information of the mechanisms behind such associations. Data from the “Infancia y Medioambiente” (INMA) population-based birth cohort project and from six other existing European birth cohort studies have been used in the present thesis, which also includes a systematic review. Results of the present work, which includes five scientific publications, suggest that prenatal exposure to POPs affects the immune and respiratory health of children, that the effects are observed even at low levels of exposure and that these may last until adolescence. Biological mechanisms behind such effects were not possible to describe in the present thesis, however, it provided information of a potential biomarker (interleukin 10) of chronic immunotoxic effects of POPs. Results also indicate potential effects of prenatal exposure to BPA and phthalates on the development and functioning of the immune and respiratory systems of infants and children. In the present thesis we highlight the limitations of existing studies in the field and provide recommendations for future research. / Els compostos orgànics persistents (COPs), el bisfenol A (BPA) i els ftalats podrien estar relacionats amb un increment del risc de patir infeccions respiratòries i símptomes relacionats amb l’al•lèrgia en infants i fins, com a mínim, l’adolescència. Les citoquines i els marcadors d’inflamació poden aportar informació dels mecanismes que hi ha darrera d’aquestes associacions. En la present tesis s’han utilitzat dades de la cohort de naixement “Infancia y Medioambiente” (INMA) i de sis cohorts de naixement Europees. La tesis també inclou una revisió sistemàtica. Els resultats d’aquest treball, que inclou cinc publicacions científiques, suggereixen que l’exposició prenatal a COPs afecta els sistemes immunitari i respiratori dels infants i nens, que aquests efectes es donen inclús a exposicions relativament baixes i que aquests efectes poden perdurar fins a l’adolescència. Els mecanismes biològics que podrien explicar els efectes observats no s’han pogut descriure en el present treball, tot i així, hem aportat informació d’un possible biomarcador (interleuquina 10) dels efectes immunotòxics crònics dels COPs. Els resultats també mostren efectes potencials de l’exposició prenatal a BPA i ftalats sobre el desenvolupament i funcionament dels sistemes immunitari i respiratori dels infants i nens. A la present tesis es remarquen les principals limitacions dels estudis existents en aquest camp i es proposen recomanacions de millora per a futurs estudis. Mentrestant, es recomana revisar la legislació actual per tal de reduir l'ús d'aquells compostos que encara estan al mercat i que s'utilitzen àmpliament.

The present research explores the levels and patterns of accumulation of a wide range of persistent organic pollutants (POPs) in the human population. It assesses two major families of POPs, namely organochlorine compounds (OCs) and polybrominated diphenyl ethers (PBDEs), and focuses on the population of Catalonia, a Mediterranean country in South-West Europe with active agricultural and industrial sectors. The research described in this study is based on a public health survey conducted by the Government of Catalonia in 2002, which included a health exam and a blood testing for 919 individuals. Gas chromatography and mass spectrometry techniques have been used to determine the concentrations of these pollutants in the serum samples. This research has customised a methodology to better detect organochlorine compounds in human serum samples. It has also contrasted the POP concentrations with a set of socio-demographic factors, with a special focus on age, sex and body mass index (BMI). And nally, it provides complementary assessments on POPs in other locations of Catalonia, including the Flix township that hosts a chemical factory; and on mercury, which is a non-organic persistent pollutant, in the infant population of the Menorca island. In essence, this research navigates in a diversity of pollutants, research methodologies and geographic conditions to explore the linkages between environmental pollution and human health. / Aquest estudi avalua els nivells i els patrons d'acumulació d'un ampli ventall de contaminants orgànics persistents (COPs) en la població humana. Comprèn dues classes de COPs, específicament els compos- tos organoclorats (OCs) i els polibromodifenil eters (PBDEs), i se centra en la població de Catalunya, un país mediterrani del sud-oest d'Europa amb uns sectors agrícola i industrial actius. La recerca descrita en aquest estudi es basa en una enquesta de salut pública duta a terme per la Generalitat de Catalunya el 2002, que va incloure en examen de salut i l'extracció d'una mostra de sang per a 919 persones. Les concentracions d'aquests contaminants en les mostres de s erum es van determinat mitjan cant t ecniques de cromatogra a de gasos i espectrometria de masses. En aquesta recerca s'ha dissenyat una metodologia específica per tal de millorar la detecció dels compostos organoclorats en mostres de sèrum humà. A més, les concentracions de COPs s'han contrastat amb una sèrie de factors sòcio-demogràfics, amb una especial atenció al sexe, l'edat i l' índex de massa corporal (IMC). Finalment, l'estudi proporciona avaluacions complementàries sobre els COPs en altres llocs de Catalunya, incloent el municipi de Flix, que acull una fàabrica de productes químics; i sobre el mercuri, un contaminant persistent inorgànic, a la població infantil de l'illa de Menorca. En resum, aquesta recerca combina una diversitat de contaminants, mètodes analítics i àrees geogrà ques per tal d'explorar l'associació entre la contaminació medioambiental i la salut humana.

El objetivo de este trabajo fue identificar indicadores pronósticos de mortalidad en personas con demencias avanzadas a corto y largo plazo, introduciendo la calidad de vida como un nuevo posible indicador. Metodología: Estudio observacional prospectivo y analítico de 4 años de duración con demencias avanzadas institucionalizadas. Resultados: La muestra estuvo formada por 155 participantes, con una media de edad al finalizar el estudio de 85.5 años. Los Hazard ratios a partir del modelo de Cox, fueron la edad (HR=1.05), el sexo masculino (HR=1.95), el dolor (HR=1.2), la calidad de vida (HR=1.06), la contención mecánica y las úlceras por presión-UPP (HR=1.87). Conclusiones: Los predictores de mortalidad a corto plazo fueron la gravedad de la demencia y la calidad de vida (factor 2 QUALID); los predictores a largo plazo incluyen la calidad de vida (factor 1 QUALID), el dolor (PAIN-AD), la mayor gravedad de la demencia, las UPP y la contención mecánica. / This study aimed to identify prognostic indicators of short-term and long-term survival in patients with advanced dementia, introducing quality of life as a potential indicator. Methodology: This observational, prospective analysis with 4-year follow-up included 155 patients with advanced dementia living in a long-term care facility. Results: Mean age of the 155 participants was 85.5 years at the end point. The Cox Hazard ratios after 4 years were age (HR=1.05), male sex (HR=1.95), pain (HR=1.2), quality of life (HR=1.06) and physical restraints and pressure ulcers (HR=1.87). Conclusions: The predictors of short-term mortality were the dementia severity and quality of life (Factor 2 of the QUALID instrument); long-term predictors include quality of life (QUALID Factor 1), pain (PAIN-AD), dementia severity, pressure ulcers, and physical restraints.

Objetivo: Estimar la evolución de las caídas en los adultos mayores de 75 y más años de edad que residen en la comunidad, en la ciudad de Lleida. Métodos: Estudio descriptivo, prospectivo y longitudinal (una primera fase transversal y una segunda fase longitudinal con una media de seguimiento de dos años). La muestra total fue 640 individuos de 75 y más años de edad, residentes en la comunidad en la ciudad Lleida. Las variables dependientes fueron la historia de caída en el último año, el miedo a caer y el síndrome postcaída en el icicio, y la aparición de caídas durante la fase de seguimiento. Entre las variables independientes encontramos los factores sociodemográficos, del equilibrio y la marcha, del estado de salud, de la calidad de vida relacionada con la salud y las relaciones sociales, con instrumentos de medida validados. Los datos fueron obtenidos a partir de la encuesta FRALLE. Se procedió a un análisis descriptivo y analítico (bivariado y multivariado) de las variables recogidas en la valoración inicial, y en el seguimiento. Resultados: La prevalencia de caídas en el último año fue 25,0% (IC95%:24,8-25,1), de síndrome postcaída 57,5% (IC95%:57,2-57,7) y de miedo a caer 41,5% (IC95%:41,3-41,6). Diversos factores sociodemográficos, del equilibrio y la marcha, del estado de salud y de la CVRS y las relaciones sociales fueron asociados a estos tres fenómenos. Finalmente, para la regresión logística se obtuvo como factores independientes a las caídas los problemas de audición, los síntomas depresivos y la discapacidad básica; para el síndrome postcaída el sexo femenino, los menores de 85 años, la discapacidad instrumental y el componente físico de la CVRS, y para el miedo a caer en toda la población mayor la discapacidad básica, el componente físico de la CVRS, las caídas y la depresión. En la fase longitudinal, se obtuvo una incidencia de caídas del 35,5% (IC95%:34,9-35,4) y fueron predictores de caídas el sexo, el vivir solo, un deterioro en la calidad de vida relacionada con la salud, los problemas de audición, el estado nutricional y el miedo a caer. Tras el análisis multivariante, el miedo a caer, los problemas de audición y un deterioro de la calidad de vida, se constituyeron como factores independientes. Además, sólo el miedo a caer aun sin antecedentes de caída al inicio, conduce a caída y discapacidad. Conclusiones: Las caídas y el miedo a caer en los adultos mayores que viven en la comunidad constituyen un problema frecuente y con efectos no deseados para la salud del mayor, incluyendo importantes consecuencias psicológicas. Los resultados advierten la necesidad de profundizar en el tema a fin de establecer estrategias preventivas efectivas. / Objectiu: Estimar la evolució de caigudes en la gent gran de 75 anys o més que viuen a la comunitat, a la ciutat de Lleida. Mètode: Estudi descriptiu, prospectiu i longitudinal (un primera fase transversal i una segona longitudinal amb una mitjana de seguiment de 2 anys). La mostra total va ser de 640 individus de 75 i més anys de edat, residents a la comunitat a la ciutat de Lleida. Les variables dependents van ser la història de caiguda en l’últim any, la por a caure i el síndrome post caiguda a l’inici de l’estudi, i l’aparició de caigudes durant la fase de seguiment. Entre les variables independents trobem els factors sociodemogràfics, de l’equilibri i la marxa, de l’estat de salut, de la qualitat de vida relacionada amb la salut i les relacions socials, amb instruments de mesura validats. Les dades van ser obtingudes mitjançant l’Enquesta FRALLE. Es va realitzar un anàlisi descriptiu i analític (bivariat i multivariat) de les variables recollides a la valoració inicial, i al seguiment. Resultats: La prevalença de caigudes en l’últim any va ser 25,0% (IC95%:24,8-25,1), de síndrome post caiguda 57,5% (IC95%:57,2-57,7) i de por a caure 41,5% (IC95%:41,3-41,6). Diversos factors sociodemogràfics, de l’equilibri i la marxa, de l’estat de salut, de la QVRS i les relacions socials van quedar associats a aquests tres fenòmens. Finalment, per la regressió logística es van veure com factors independents a les caigudes els problemes d’audició, els símptomes depressius i la discapacitat bàsica; per al síndrome post caiguda ser dona, menor de 85 anys, discapacitat instrumental i el component físic de la QVRS, i per al por a caure en tota la població major la discapacitat bàsica, el component físic de la QVRS, les caigudes i la depressió. En la fase longitudinal, la incidència de caigudes va ser del 35,5% (IC95%:34,9-35,4) i van ser predictors de caigudes el sexe, el viure sol, un deteriorament en la qualitat de vida relacionada amb la salut, els problemes d’audició, el estat nutricional y la por a caure. Després de l’anàlisi multivariant, la por a caure, els problemes d’audició i un deteriorament de la qualitat de vida en el seu component mental, es van constituir com factors independents. A més, tan sols la por a caure sense antecedents de caigudes a l’inici, condueix a caiguda i discapacitat Conclusions: Les caigudes i la por a caure en la gent gran que viu a la comunitat constitueixen un problema freqüent i amb efectes no desitjables per a la salut de la gent gran, incloent-hi importants conseqüències psicològiques. Els resultats adverteixen la necessitat d’aprofundir en aquest tema a fi d’establir estratègies preventives efectives / Objective: To assess the evolution of falls in older adults 75 and older living in the community, in the city of LLeida. Methods: Descriptive, prospective and longitudinal study (a first transversal phase and a second longitudinal one, with an average of follow-up of 2 years). The total of the sample was 640 individuals community-living persons aged 75 and older, in the city of Lleida. Falls, fear of falling and post-fall syndrome were considered as dependent variables at the beginning of the study, and appearance of falls during the follow-up. Sociodemographic, health status, psychological and physical performance measures were considered as independent variables, with validate scales. Data were collected by the FRALLE survey. A descriptive and analytic analysis were developed (bivariate and multivariate) considering variables collected in the first assessment and in the follow-up. Results: The prevalence of falls during last year was 25,0% (CI95%:24,8-25,1), post-fall syndrome 57,5% (CI95%:57,2-57,7) and fear of falling 41,5% (CI95%:41,3-41,6). Different factors sociodemographic, health status, quality of life and social relations were associated to them. Finally, the logistic regression defined as independents factors for falls hearing impairments, depressive symptoms and basic disability; for post-fall syndrome, female, lower than 85 years, instrumental disability and the physic component from quality of life related to health status, and for fair of falling basic disability, impairment in the physic component from quality of life, falls and depression. In longitudinal phase, incidence of falls was 35,2% (IC95%:34,9-35,4) and were predictors factors for falls female, living alone, impairment in quality of life, hearing impairment, risk of malnutrition and fear of falling. The logistic regression showed that fear of falling, hearing impairment and disability in their quality of life were independent factors. Furthermore, fear of falling without previous fall at the beginning of the study leads to falls and disability. Conclusions: Falls and fear of falling in elderly people community-dwelling are a frequent problem with adverse results for their health, including psychological consequences. Our results warn of the need to pursue the topic in order to establish effective preventive strategies.

L’objectiu global d’aquesta tesis doctoral va ser identificar les fortaleses i limitacions de les mesures de Qualitat de Vida Relacionada amb la Salut desenvolupades específicament per pacients amb insuficiència cardíaca. Una revisió sistemàtica va trobar 7 qüestionaris de Qualitat de Vida Relacionada amb la Salut específics per insuficiència cardíaca: Chronic Heart Failure Assessment Tool (CHAT), Cardiac Health Profile congestive heart failure (CHPchf), Kansas City Cardiomyopathy questionnaire (KCCQ), Left Ventricular Disease Questionnaire (LVDQ), Minnesota Living with Heart Failure questionnaire (MLHFQ), i Quality of Life in Severe Heart Failure Questionnaire (QLSHFQ). L’evidència publicada fins 2006 senyalava el MLHFQ com el qüestionari més estès i recomanable. La versió espanyola del MLHFQ va mostrar característiques similars a l’original, així com també l’avaluació conjunta de versions de 20 països. A més, l’avaluació del model de mesura va confirmar la unidimensionalitat de la puntuació total del MLHFQ, i les seves dimensions física, emocional i social. L’actualització al 2011 de la revisió sistemàtica juntament amb l’avaluació estandarditzada per experts, varen destacar les propietats mètriques del KCCQ per sobre de les del MLHFQ.

Introducció La malaltia alcohòlica presenta una elevada prevalença a l'atenció primària (AP). Una de les seves complicacions més rellevants és l'afectació muscular. Diversos estudis han demostrat l'existència d'una correlació entre la dosi total acumulada d'alcohol (DTA) i l'aparició de miopatia. El diagnòstic precoç és molt important donada la seva alta morbimortalitat i la seva reversibilitat amb l'abstinència. S'ha demostrat la utilitat de les proves no invasives (miometria i ecocardiografia) pel seu diagnòstic i seguiment. Objectius 1. Estudiar l'afectació muscular esquelètica i cardíaca en bevedors crònics des de l'AP. 2. Realitzar una intervenció antialcohòlica en aquests pacients i el seguiment de la seva funció muscular. 3. Valorar la utilitat de proves no invasives en el diagnòstic i seguiment de la miopatia des de l'AP. Material Diseny: estudi d'intervenció sense asignació aleatòria tipus "abans-després". Àmbit: centre d'atenció primària urbà. Durada: 2 anys. Població: Bevedors de risc inclosos en el registre d'edat i sexe del centre. Criteris d'inclusió: homes entre 20 i 60 anys consumidors de 100 o més grams d'alcohol al dia (gr/d) durant, com a mínim, 2 anys previs a l'inici de l'estudi. Mètodes Citació: derivació directa, telèfon i correu. Primera visita: a) anamnesi: antecedents familiars i personals, consum d'alcohol, símptomes de miopatia i miocardiopatia; b) Miometria: mitjançant el miòmetre de Penny&Giles, a nivell del múscul deltoide del braç dominant (mitjana de 3 mesures separades 5 minuts, considerant patològic un resultat <196 Newtons); c) ecocardiografia a tots els pacients amb miometria patològica; d) intervenció antialcohòlica (abordatge motivacional). Seguiment: a) control de la desintoxicació i deshabituació; b) anamnesi del consum i miometria als 3, 6, 12, 18 i 24 mesos; c) ecografia als 6 i 12 mesos si la primera fou patològica i als 12 mesos si fou normal; d) càlcul del percentatge de reducció del consum (consum final - consum inicial / consum inicial x 100) als 12 i 24 mesos. Resultats principals Valoració inicial: 64 pacients inclosos. Edat mitjana: 40,7±9,04 anys; consum mitjà: 130,9±52,5 gr/d; durada mitjana del consum: 21,4±9,1 anys. Símptomes: miopatia: 17 (26,6%) debilitat; cardiopatia: 11 (17,2%) palpitacions. Miometria <196 Newtons en 26 pacients (40,6%) (mitjana: 181,2±31,1 Newtons). Ecocardiografia patològica en 7 casos (26,9% dels 26 pacients amb miometria patològica i 11% del total dels pacients); diagnòstic més freqüent: disfunció diastòlica (19,2%, n=26). Correlació significativa entre DTA i miometria (p=0,003 y r=-0,363). Seguiment: Consum (mitjanes en gr/d): 32,2±42,7; 40±56,5; 31,3±41,2; 39,7±46,9; 37,7±41,7 als 3, 6, 12, 18 i 24 mesos respectivament; Percentatge mitjà de reducció: -67,6% als 12 mesos i -62,3% als 24 mesos. Miometria (mitjanes en Newtons): 187,1±23,3; 185,6±28,1; 187,9±30,3; 199,1±30; 198,8±28,2 en cada període valorat. Ecocardiografia sense canvis. Conclusions 1. La prevalença de miopatia esquelètica és similar a la descrita en la literatura. 2. La disminució de la força muscular en aquests pacients està relacionada amb la DTA. 3. La millora de la miometria durant el seguiment s'associa a la disminució del consum. 4. La prevalença de cardiopatia és inferior a la descrita en la literatura. L'alteració més freqüent fou la disfunció diastòlica. 5. La disminució del consum observada al llarg de tot l'estudi i el nombre de pacients abstinents al finalitzar el mateix, demostren que la intervenció antialcohòlica realitzada des de l'AP és útil en el tractament del bevedor crònic.6. L'atenció primària pot ésser l'àmbit idoni per a iniciar l'abordatge del pacient amb transtorns relacionats amb l'alcohol i per a la detecció de complicacions derivades de la seva ingesta.

La Síndrome de Fatiga Crònica (SFC) és una malaltia d’etiologia poc coneguda. S’ha descrit que situacions estressants viscudes podrien tenir relació amb la presentació de la patologia. OBJECTIU: explorar quins poden ser els factors associats a la presentació de la SFC. MÈTODE: es va realitzar un estudi observacional de casos i controls en el que es van incloure pacients diagnosticats de SFC segons criteris de Fukuda. Els controls es van aparellar amb els casos amb una raó 1:1. Els participants tenien edats compreses entre els 18 i els 75 anys i eren de la Província de Lleida. Se’ls passà una taula d’esdeveniments vitals estressants i també es van recollir aspectes sociodemogràfics, psicosocials i culturals, socioeconòmics i clínics per a fer una descripció més acurada de les persones afectades. La mesura de freqüència utilitzada va ser la prevalença i la d’associació, l’odds ràtio, ambdues acompanyades d’intervals de confiança de 95%. El nivell de significació acceptat va ser de p<0,05. RESULTATS: es van obtenir un total de 154 entrevistes (77 casos i 77 controls) on fins a un 57,1% de situacions de la taula d’esdeveniments vitals estressants van obtenir resultats estadísticament significatius. Es va evidenciar associació entre diversos factors i la presentació de la patologia, tals com l’embaràs, maltractaments tant per part de la parella com a la feina, trastorns d’alimentació, problemes econòmics i canvis dels hàbits de son. CONCLUSIONS: Existeixen esdeveniments que cal tenir en compte a l’hora de la recopilació d’informació relacionada amb els antecedents per a la SFC, fent un seguiment més exhaustiu de les persones que descriuen haver viscut aquests factors per a poder diagnosticar precoçment la malaltia. / El Síndrome de Fatiga Crónica (SFC) es una enfermedad de etiología poco conocida. Se ha descrito que situaciones estresantes vividas podrían tener relación con la presentación de la patología. OBJETIVO: explorar cuáles pueden ser los factores asociados a la presentación de la SFC.MÉTODO: se realizó un estudio observacional de casos y controles en el que se incluyeron pacientes diagnosticados de SFC según criterios de Fukuda. Los controles se emparejaron con los casos con una razón 1:1. Los participantes tenían edades comprendidas entre los 18 y los 75 años y eran de la Provincia de Lleida. Se les pasó una tabla de eventos vitales estresantes y también se recogieron aspectos sociodemográficos, psicosociales y culturales, socioeconómicos y clínicos para hacer una descripción más detallada de las personas afectadas. La medida de frecuencia utilizada fue la prevalencia y la de asociación, la odds ratio, ambas acompañadas de intervalos de confianza de 95%. El nivel de significación aceptado fue de p <0,05. RESULTADOS: se obtuvieron un total de 154 encuestas (77 casos y 77 controles) donde hasta un 57,1% de situaciones de la tabla de eventos vitales estresantes obtuvieron resultados estadísticamente significativos. Se evidenció asociación entre diversos factores y la presentación de la patología, tales como el embarazo, malos tratos tanto por parte de la pareja como en el trabajo, trastornos de alimentación, problemas económicos y cambios de los hábitos de sueño. CONCLUSIONES: Existen eventos que hay que tener en cuenta a la hora de la recopilación de información relacionada con los antecedentes para la SFC, haciendo un seguimiento más exhaustivo de las personas que describen haber vivido estos factores para poder diagnosticar precozmente la enfermedad. / Chronic Fatigue Syndrome (CFS) is a disease whose origins are little known. It has been reported that stressful life events could be related to the existence of the disease. AIM: To explore the factors which may be associated with the onset of CFS. METHODS: We carried out a case-control observational study which included patients diagnosed with CFS according to the Fukuda criteria. Controls were matched with cases on a 1:1 ratio. The participants were aged between 18 and 75 years and were from the province of Lleida. The participants were given a table of stressful life events and we also collected sociodemographic, psychosocial and cultural, socioeconomic and clinical data to make a more accurate description of the people affected. The frequency measurements used were prevalence and association, the odds ratio, both accompanied by 95% confidence intervals. The accepted level of significance was p <0.05. RESULTS: We obtained a total of 154 interviews (77 cases and 77 controls) where up to 57.1% of the stressful life events in the table obtained statistically significant results. We saw a link between various factors and the existence of the disease, such as pregnancy, abuse by both one’s partner and at work, eating disorders, financial problems and changes in sleep habits. CONCLUSIONS: There are events that must be taken into account when compiling background information related to the existence of CFS. We need to complete more comprehensive tracking of people who have experienced these events in order to diagnose the disease early.