Amb aquest estudi es pretén conèixer els nivells de Satisfacció amb la vida i simptomatologia afectiva dels estudiants de Psicologia de la Universitat de Girona, analitzar la influència de les diferències individuals en l'explicació de la Satisfacció amb la vida i la simptomatologia afectiva i aportar dades empíriques que ajudin a clarificar les relacions existents entre diferents característiques de personalitat i la seva influència sobre la conducta Proactiva de vinculació social dels estudiants universitaris.Han participat en l'estudi 159 alumnes dels estudis de psicologia de la Universitat de Girona (86'2% dones i 13'8% homes).Els resultats obtinguts mostren que hi ha un 28'5 % d'estudiants que manifesten no sentir-se satisfets amb la seva vida en general. Els dominis més directament vinculats al jo, com la percepció d'un mateix i el suport afectiu que reps dels altres, són els que millor contribueixen a l'explicació de la Satisfacció amb la vida. Els resultats també mostrem que són les característiques de personalitat (neuroticisme, responsabilitat i extraversió) les variables que millor prediuen la Satisfacció amb la vida en general i per dominis. / This study aims (a) to determine the level of satisfaction with life and of affective symptomatology of psychology students at the University of Girona, (b) to analyse the influence of individual differences to explain satisfaction with life and affective symptomatology, and (c) to provide empirical data that clarify the existing relationship between different personality characteristics and their influence on the proactive social behaviour of the university students.A total of 159 psychology students (86.2% female and 13.8% male) from the University of Girona participated in the study. The results obtained demonstrate that 28.5% of the students claim to generally not be satisfied with their lives. The domains most directly associated with the ego, such as self perception and the affective support received from others, contribute most to explain satisfaction with life. The results also show that personality characteristics (neuroticism, responsibility and extraversion) are the variables that best predict satisfaction with life, both in general and by domains.

El benestar psicològic, entès com la vessant psicològica que forma part del concepte més ampli de qualitat de vida, constitueix un àmbit d'estudi en expansió. Tot i tenir un passat més breu en comparació amb d'altres constructes psicosocials, cada vegada investigadors de les més diverses disciplines s'afegeixen a la llista d'estudiosos que fan del benestar psicològic un dels seus objectes d'investigació. Amb tot, l'estudi del benestar psicològic en l'adolescència constitueix probablement un dels àmbits en els quals la necessitat de seguir avançant es fa més evident. El seu estudi en subjectes adolescents té, a més, un doble interès. Per una part, els canvis i transicions que nois i noies experimenten durant l'adolescència comporten amb freqüència que sigui un període estressant per a molts d'ells/es, amb implicacions importants per al seu benestar psicològic. Aprofundir en el seu coneixement durant aquest període té un interès més enllà de l'estrictament científic i permet el disseny de programes de prevenció més ajustats a les problemàtiques que els/les adolescents puguin estar experimentant. L'exploració dels elements del benestar psicològic constitueix una de les estratègies d'aproximació al seu estudi. En aquesta tesi doctoral s'han seleccionat alguns dels elements que de la literatura científica es desprèn que tenen una connexió més estreta amb el benestar psicològic i que són la satisfacció amb la vida globalment i amb àmbits específics de la vida, l'autoestima, el suport social percebut, la percepció de control i els valors. Tot i que existeix un consens elevat en considerar que l'exploració d'aquests elements és de primera necessitat de cares a aprofundir en l'estructura del benestar psicològic, generalment han estat estudiats de forma separada, malgrat no falten intents d'integració teòrica. Les limitacions més importants que presenta l'estudi del benestar psicològic i el dels seus elements en l'actualitat són bàsicament de caràcter epistemològic i fan referència a la dificultat de trobar visions comunes (tant a nivell de definicions com de teories explicatives) compartides per una majoria d'investigadors socials. Aquestes limitacions justifiquen l'interès per dirigir l'atenció vers un altre tipus d'explicacions del benestar psicològic, qualitativament diferents a les disponibles, que no es refugiïn ni en reduccionismes ni en explicacions causals rígides. Les teories de la complexitat suposen una alternativa productiva en aquest sentit ja que aquelles característiques a través de les quals la complexitat ve donada (borrositat de límits, punts de catàstrofe, dimensions fractals, processos caòtics i no lineals), són, en definitiva, les mateixes propietats que caracteritzen als fenòmens psicosocials. I això inclou el de benestar psicològic. Les dades de les que disposem, obtingudes mitjançant un estudi transversal, impedeixen fer una aproximació al benestar psicològic des de totes les propietats de la complexitat esmentades a excepció de la característica de la no linealitat. L'objectiu general de la tesi ha estat el de construir un model de benestar psicològic a partir de les dades obtingudes que permetés: 1) Evidenciar relacions entre variables que fins aquests moments no han pogut ser massa explorades, 2) Contemplar aquestes relacions més enllà de la seva unidireccionalitat, i 3) Entendre el benestar psicològic en l'adolescència des d'un punt de vista més integrador i holista i, consegüentment, oferir una manera més comprehensiva d'aproximar-se a aquest fenomen. Aquesta tesi ha de ser entesa com un primer pas, fonamentalment metodològic, per l'elaboració futura de conceptualizacions sobre el benestar psicològic en l'adolescència que es basin en els principis que ens aporten les ciències de la complexitat. Malgrat els resultats obtinguts no estan absents de limitacions, obren noves perspectives d'anàlisi del benestar psicològic en l'adolescència. / Psychological well-being is the psychological dimension of quality of life and a growing field of study. It has a shorter past compared to other psychosocial concepts. However, researchers coming from many diverse displicines are every day enlarging the list of those who take psychological well-being as their object of study. The study of adolescent psychological well-being is probably one of the fields where the need of moving forward is more evident.Its study in adolescent population has a double interest. On the one hand, boys and girls deal with different changes and transitions at these ages and this leads adolescence frequently to be an stressful period of time, with important consequences for their psychological well-being. On the other hand, the fact of deeping in its knowledge during this period has also an interest which goes beyond the scientifical one, and allows the designing of more adjusted to the specific problems adolescents are living prevention programs. The exploration of psychological well-being elements is one of the approximation strategies to its study. In this thesis, we have selected some of the elements it is considered by the scientific literature to have a stronger connection to psychological well-being. They are the following: satisfaction with life as a whole, satisfaction with specific life dimensions, self-esteem, social suport, perception of control and values. There is an important consensus in considering that the exploration of this elements is of vital need to deepen in the psychological well-being structure. They have generally been studied in a separated way, however, it is possible to find some theoric integration attempts.The most important limitations that psychological well-being and also its elements have nowadays are basically epistemological, and refer to the difficulty of finding common visions (at the definitions level and at explanatory theories as well), shared by a majority of social researchers. These limitations justify the interest of directing attention towards other type of qualitatively different explanations, while avoding those being reductionistic and based on rigid causal explanations. Complexity theories can be a valid alternative as those properties that characterise complexity (fuzziness of limits, catastrophical points, fractal dimensions, chaotic and non linear processes) are, at the end, the same features psychosocial phenomena have. This including psychological well-being. The data we had, obtained through a transversal study, do not allow us to approximate to psychological well-being from each of the above properties with the exception of non linearity.The general objective of the thesis has been constructing a psychological well-being model from the obtained data which should be able of: 1) Making evident some up-to-now still non-explored relationships among variables, 2) Comprehending these relationships beyong their unidirectionality, and 3) Understanding psychological well-being in adolescence from a more integrative and holistic point of view and, thus, offering a more comprehensive way of approaching to these phenomenon.This thesis must be understood as a first step, specially a methodological one, to elaborate in the future conceptualisations about psychological well-being in adolescence based on complexity theories principles. Although the obtained results have some limitations, they also open to new analysis perspectives in the study of psychological well-being in adolescence.