La gestión dentro de las empresas representa una gran herramienta tanto para el control, así como el desarrollo de sus actividades, debido a que dentro de ellas se llevan a cabo procesos cada vez más estructurados, acompañados de niveles cada vez más complejos; por lo tanto, se requiere una adecuada toma de decisiones, con el fin de administrar y usar adecuadamente recursos, información y tiempo, con miras de impactar de manera positiva en los clientes, acompañándolo del cumplimiento de objetivos. En el caso de las empresas que conforman el sector de servicios, se cuenta con un control empírico o rudimentario, aplicado por sus propietarios basándose en experiencias connegocios de similares características, lo cual no lo hace eficiente, debido a que la información que proporcionan los procesos no es relevante puesto que no refleja la situación real de las empresas, repercutiendo en la toma de decisiones. Tomando en consideración lo antes mencionado y basado sobre la revisión literaria, realizada en base de datos como Scielo, Dialnet, entre otros; se ha desarrollado el presente artículo con el objetivo de dar a conocer la importancia de la gestión, en este caso de los procesos operativos en la toma de decisiones en las empresas de servicios.

El Global Reporting Initiative (GRI) y la Secretaría de Estado de Suiza para Asuntos Económicos (SECO) han ejecutado un proyecto para la implementación e integración de Pequeñas y Medianas Empresas (PYMEs) como parte de la segunda fase del Programa de Sostenibilidad Corporativa e Informes para Negocios Competitivos (CSRCB por sus siglas en inglés: Corporate Sustainability and Reporting for Competitive Business). Este proyecto se ha realizado en seis países en desarrollo: Colombia, Ghana, Indonesia, Perú, Sudáfrica y Vietnam. En dichos países, las empresas comprometidas al desarrollo sostenible y que decidieron voluntariamente formar parte del programa invitaron a sus proveedores, empresas PYMEs, a participar del mismo. El objetivo de este programa fue que se incorporen a la cadena de valor global, logrando así adecuarse, guiándose de los reportes de sostenibilidad definidos por el GRI. Esta perspectiva coloca a las PYMEs en un plano competitivo mayor, no sólo con sus clientes actuales y nuevos; sino también les da acceso a capital al exponer su trabajo al mundo en la plataforma internacional GRI vía web. Global Report Initiative (GRI, 2019). El objetivo de este programa es desarrollar y/o mejorar en estas empresas (PYMEs) la gestión y presentación de informes voluntarios acerca de asuntos económicos, sociales y ambientales claves, impulsando una conducta empresarial sostenible. Esta mejora se logra a través de tres pilares: “Desarrollar la capacidad de las PYMEs para informar, habilitar un entorno de informes propicio y fomentar la demanda de datos de sostenibilidad” (GRI, 2019). Dichos datos hacen referencia a aspectos propios de eficiencia energética, derechos humanos, emisiones de gases, empoderamiento de las mujeres y lucha anticorrupción y estos deben ser adaptados a su propia realidad. De esta manera se pondrán en práctica directrices que busquen la adecuación a estos temas, con levantamiento de data y KPIs, incorporando a sus stakeholders, en la cadena de valor mundial a través del formato GRI (GRI, 2019). Como menciona el GRI en su plataforma (GRI, 2019), los reportes de sostenibilidad ayudarán a las PYMEs a identificar áreas de mejora, fortalezas, amenazas, administración de riesgo y oportunidades. De esta manera, se podrá mejorar el desempeño de la empresa, preparándola para nuevos mercados, nuevos clientes y los retos de los últimos tiempos. Para trabajar el proyecto, SECO, GRI, CENTRUM PUCP, y las compañías peruanas comprometidas con el mismo propusieron a algunos proveedores PYMEs incorporarlos a su cadena de valor, ahora exigida por sus clientes finales. Éstas recibieron capacitación, directrices y asesoría para elaborar sus reportes de sostenibilidad; desarrollando el primero el 2017. En esta tesis se evaluará a la empresa FAHRENHEIT DDB a través de las consultorías realizadas. Se presentarán los datos de la PYME, su descripción, análisis de su sector, aspectos internos y externos que intervienen en su desempeño y éxito, problemas, oportunidades y su estado actual a través de un análisis cualitativo y cuantitativo. Asimismo, se realizará un análisis causa raíz del problema principal y se darán las alternativas de solución, planteadas junto con un plan de implementación que incluyen los factores que serán claves para el éxito de la PYME. El análisis se ha realizado siguiendo la Guía GRI y el Programa de Negocios Competitivos GRI. “Para un futuro sostenible y una economía verde, todas las empresas deben actuar de manera responsable y transparente” (GRI, 2019). / The Global Reporting Initiative (GRI) and the Swiss State Secretariat for Economic Affairs (SECO) have executed a project for the implementation and integration of Small and Medium Enterprises (SMEs) as part of the second phase of the Corporate Sustainability and Reporting for Competitive Businesses’ Program (CSRCB). This project has been carried out in six developing countries: Colombia, Ghana, Indonesia, Peru, South Africa and Vietnam. In these countries, companies committed to sustainable development and that voluntarily decided to be part of the program invited their suppliers, SME companies, to participate in it. The aim of this program was that they be incorporated into the global value chain, thus adapting, guided by the sustainability reports defined by the GRI. This perspective places SMEs on a greater competitive level, not only with their current and new customers; but also, it gives them access to capital by exposing its work to the world on the international GRI platform via web (GRI, 2019). The aim of this program is to develop and / or improve in these companies (SMEs) the management and presentation of voluntary reports on key economic, social and environmental issues, thus promoting sustainable business conduct. This improvement is achieved through three pillars: "Develop the capacity of SMEs to inform, enable a suitable reporting environment and foster the demand for sustainability data (GRI, 2019)." These data refer to aspects of energy efficiency, human rights, gas emissions, women empowerment and the fight against corruption and these must be adapted to their own reality. In this way, guidelines that seek the adaptation of these issues will be implemented with data collection and KPIs, incorporating its stakeholders in the global value chain through the GRI format (GRI, 2019). As the GRI mentions in its platform (GRI, 2019), sustainability reporting will help SMEs to identify areas for improvement, strengths, threats, risk management and opportunities. In this way, the company's performance can be improved by preparing for new markets, new customers and the challenges of recent times. To work on the project, SECO, GRI, CENTRUM PUCP and the Peruvian companies committed to it proposed some SME suppliers to incorporate them into their value chain, now demanded by their end customers. They received training, guidelines and advice to prepare their sustainability reports; developing the first in 2017. In this thesis, FAHRENHEIT DDB is the company that will be assessed through the consultancies performed. The SME’s data, its description, analysis of its sector, internal and external aspects that intervene in its performance and success, problems, opportunities and its current status will be presented through a qualitative and quantitative analysis. Likewise, a root cause analysis of the main problem will be carried out and alternative solutions will be given, together with an implementation plan that includes the factors that will be key to the success of the SME. The analysis was carried out following the GRI Guide and the GRI Competitive Business Program. "For a sustainable future and a green economy, all companies must act in a responsible and transparent manner" (GRI, 2019).

La presente tesis fue desarrollada con el objetivo de identificar el impacto financiero que un modelo de gestión de riesgos bajo el ISO 9001: 2015 tiene en las empresas del sector servicios prestados a empresas en términos de la información contable financiera que es inherente en los procesos y en los indicadores financieros, específicamente en cómo influirá en la implementación de modificaciones y/o publicaciones de nuevas normas contables (NIIF´s y NIC’s). EL motivo de la presente tesis no radica en implementar propiamente una NIIF o sistema COSO ERM en la empresa sino evaluar el impacto que tiene la gestión de riesgos en el proceso de transición hacia la adopción de una actualización de normas NIIF, es por ello que se hace énfasis en el desarrollo del modelo de gestión de riesgos, el cual nos ayudará a identificar los riesgos propios y evaluar la materialización del más relevante y su impacto en las finanzas-Dimensión 1 (influencia en los ratios financieros pertinentes) y en la información contable financiera-Dimensión 2 (atributos de ésta). Esta tesis se desarrolla en el sector de servicios prestados a empresas, localizándose en las empresas que realizan actividades profesionales, científicas y técnicas siendo estas relevantes debido a un crecimiento constante. Para ello se decidió evaluar una actividad en particular, a partir de la CIIU 74914-Obtención y dotación de personal es que se profundiza en el resultado financiero de la gestión de riesgos empresariales. De esta manera, se desarrolla la presente tesis, confiando en que sirva como aporte de una nueva perspectiva de cómo evaluar las ventajas de desarrollar estándares internacionales, como la ISO 9001:2015 o el COSO ERM 2017, en un sector relevante para el desarrollo del país. Es por ello por lo que contribuye en el fortalecimiento del avance empresarial en términos de gestión empresarial integral, preventiva y fáctica. Finalmente, con el fin ilustrar la problemática detectada, y siendo importante para el sector, se expondrá el proceso de ingresos provenientes de servicios prestados a terceros en el que se evaluará la transición hacia la NIIF 15; cabe mencionar que no es motivo de esta tesis evaluar el impacto propio de la NIIF 15. / This thesis was developed with the objective of determining the financial impact that a risk management model under the ISO 9001:2015 has in the companies of the service sector provided to companies in terms of the financial accounting information that is present in the Processes and financial indicators, settling specifically on how it will influence the implementation of modifications and/or publications of new accounting Standards (NIIF´S and IAS). The reason for this thesis is not to properly implement an IFRS or COSO ERM System in the company, but to evaluate the impact that risk management has on the transition process makes the adoption of an IFRS norm update. This thesis is developed in the sector of services provided to companies, being in companies that carry out professional, scientific and technical activities being relevant due to constant growth. It was decided to evaluate a particular activity, from ISIC 74914-Obtaining and equipping personnel is that the financial result of the management of business risks is deepened. In this way, the present thesis is developed, trusting that it serves as Contribution of a new perspective on how to evaluate the advantages of developing international standards, such as ISO 9001:2015 or COSO ERM 2017, in a sector relevant to the development of the country. This is the main reason why it contributes to the strengthening of business advancement in terms of comprehensive, preventive and factual business management. Finally, in order to illustrate the problem detected, and being important for the sector, the income process will be exposed in which the transition to IFRS 15 is assessed; It is worth mentioning that there is no reason This Thesis Evaluate the own impact of IFRS 15. / Tesis

El treball desenvolupat en aquesta tesi consisteix en l'adaptació a la llengua catalana d'un model de mesura de la qualitat en el sector serveis, el model servqual, i la seva contrastació a través d'una aplicació empírica al sector de les entitats financeres de les comarques gironines. El primers capítols del treball constitueixen un bloc introductori al tema principal de la tesi, la mesura de la qualitat en el sector serveis, i indiquen la necessitat i la conveniència d'obtenir una mesura fiable de la qualitat per tal d'aconseguir un avantatge competitiu sostenible tant en el mercat nacional com en el mercat internacional actual. El desenvolupament metodològic de la tesi es realitza en dues vessants diferents, per una banda es procedeix a l'adaptació a la llengua catalana de l'instrument de mesura que es vol contrastar, i per l'altra es descriu, es discuteix i s'aplica la metodologia estadística que permet descobrir variables latents, és a dir, constructes no observables directament, a través de l'estudi de la covariació de les variables observables o indicadors adequats. L'objectiu general que es vol aconseguir és l'avaluació de la qualitat percebuda del servei que ofereixen les entitats financeres de la província de Girona. Els objectius específics que es planteja el treball, a part de la obtenció de l'instrument adaptat a la llengua catalana per a la mesura de la qualitat percebuda en el sector de les entitats financeres, són: a) L'estudi de la validesa i de la fiabilitat de l'instrument, així com l'anàlisi de l'estabilitat de les dimensions inherents al model i que porten a la formació del constructe qualitat percebuda. b) L'anàlisi de la relació entre les percepcions i les expectatives com a manera d'avaluar la qualitat percebuda. c) La discriminació deis constructes qualitat, qualitat percebuda i satisfacció i les possibles relacions existents entre ells. d) L'estudi del poder predictiu del constructe qualitat percebuda sobre el comportament futur dels clients. e) L'impacte que tenen les característiques socioeconòmiqes deis clients, així com la distinció entre tipus d'entitat (caixes i bancs), en l'avaluació de la qualitat percebuda. L'elecció del sector empíric d'aplicació del treball no ha estat gratuïta i obeeix a dos motius principals. En primer lloc, i a diferència d'altres treballs empírics d'aplicació de l''escala servqual, no es vol fer l' estudi sobre una mostra de conveniència o sobre una llista de clients d'una determinada entitat sinó que planteja l'estudi sobre una mostra aleatòria geogràfica presa sobre el total poblacional censat a les comarques gironines. L' altra motiu l'imposa la mateixa metodologia al exigir que el client ha d'haver pogut escollir lliurament l'entitat que avalua i per tant que el seu judici sobre l'entitat no ha estat condicionat a priori. La mostra s'ha seleccionat realitzant mostreig aleatori simple proporcional a la mesura de l'hàbitat prèvia estratificació dels municipis segons tinguin mida censal inferior als 2.000 habitants, entre 2.000 i 10.000 habitants, entre 10.000 i 50.000 habitants i superior als 50.000 habitants. El total de la mostra de la primera fase (500 persones), s'ha administrat mitjançant entrevista personal per enquestadors entrenats prèviament. El nivell de resposta útil consta de 430 qüestionaris. La mostra utilitzada en la segona fase consta de 150 persones, seleccionades aleatòriament entre les que havien donar resposta valida en la primera fase i l'administració es va fer per correu. Les anàlisis exploradores realitzades mostren la poca estabilitat de les dimensions del model encara que l'escala de les percepcions recull un percentatge de variabilitat superior a l'escala servqual i proporciona valors superiors per l'alfa de Cronbach. Les anàlisis confirmatòries efectuades per a contrastar l'existència de les cinc dimensions del model (tangible, fiabilitat, interès, seguretat i empatia), com a variables latents associades als seus corresponents models de mesura. ens permeten rebutjar-les globalment encara que observem ajustos menys dolents per al' escala de les percepcions que per a l'escala servqual. L'anàlisi en profunditat del model ens porta a la conclusió que els aspectes més significatius en l'avaluació de qualitat són els corresponents a aspectes de seguretat, fiabilitat i interès i que els percentatges de variabilitat explicada són superiors en tots els casos per a l' escala de les percepcions que per al' escala servqual. Atès que l' anàlisi de la bateria servqual indica que les percepcions dels clients només superen les seves expectatives en tres dels ítems corresponents a la dimensió tangible, que les valoracions de qualitat i de satisfacció global són molt bones i que la comparació de les puntuacions mitjanes a les expectatives amb puntuacions mitjanes d'importància dels diferents aspectes avaluats indiquen criteris semblants, concloem que l'escala de les percepcions té un poder explicatiu superior i que la interpretació de l'escala servqual s'ha de contextualitzar en el sentit que no es poden interpretar de la mateixa manera els gaps amb mateixa puntuació, sinó que la diferencia entre percepcions i expectatives és més important si la puntuació donada a les expectatives és més alta. Les anàlisis efectuades a través de proves Anova i interpretades a través d'anàlisis de classificació múltiple indiquen que els aspectes socioeconòmics que més incideixen en les valoracions de qualitat són els que fan referència a la mida de l'hàbitat i al nivell d'estudis. Veiem el paral·lelisme en l'explicació de les dues escales, percepcions i servqual, però sempre a favor de l'escala de les percepcions pel que fa a significativitat i a percentatge de variabilitat explicada. El model estructural saturat entre els constructes que mesuren de manera global la qualitat, les percepcions de qualitat i la satisfacció global, ens permet rebutjar la hipòtesis que es tracta de mesures de tres constructes iguals i ens permet establir relacions entre ells. El modelat amb equacions estructurals de dos models equivalents excepte pel que fa a la direccionalitat entre qualitat i satisfacció entre les percepcions, la qualitat, la satisfacció i el comportament futur del client, ens porta a ajustos completament equivalents. De la mateixa manera, el planteig de models equivalents per discernir quin dels dos constructes, qualitat o satisfacció, és el que causa un efecte directe sobre el comportament futur del client ens porta també a ajustos equivalents. Les principals conclusions del treball són que les percepcions de qualitat dels clients de les entitats financeres de les comarques gironines són molt bones i que els aspectes més importants per a la valoració de la qualitat són els que fan referència a seguretat, fiabilitat i interès. Els aspectes que fan referència a les dimensions tangibles i d'empatia són molt poc significatius estadísticament. Destaca el fet que l'escala de les percepcions té un poder predictiu més alt a nivell individual que l'escala servqual analitzada i que l'escala de les expectatives permet relativitzar la importància de les conclusions extretes a través de l'escala de les percepcions. S'ha comprovat la validació de criteri de l'instrument a través de la predicció del comportament futur del client en l'ajust estructural realitzat i la fiabilitat de l'instrument s'ha comprovat a través de la prova test-retest efectuada entre les dues fases del treball empíric sobre la mateixa mostra de persones en dos moments de temps. Qualitat i satisfacció són la mesura de dos constructes diferents entre els que no hem pogut decidir el sentit de causalitat. El poder predictiu del constructe qualitat percebuda sobre el comportament futur dels clients es mesura a través d'un efecte indirecte a través de les variables de qualitat i de satisfacció global i és significatiu. Les variables socioeconòmiques són importants per entendre millor el comportament dels diferents sectors de mercat així com dels dos tipus d'entitat avaluades (bancs i caixes). L' escala servqual és un esquelet vàlid per a la mesura de la qualitat dels serveis però cal un treball qualitatiu previ a la seva implantació en un sector concret per recollir una part més gran de la variabilitat de les respostes i la seva força està en la utilització repetida al llarg del temps per captar canvis tant en les expectatives com en les percepcions de qualitat dels clients. / During the last years the attainment of quality has become a goal of business environment and, moreover, quality has been proven to be an important tool in the obtaining of sustainable competitive advantages. The measurement and the control of quality in services have a distinctive feature in the sense that focus is put on perceived quality. In services, intangibility is a fact and firms have to strengthen in customers and in the way in which customers form and update their perceptions about quality. In this thesis we adapt the servqual model to the Catalan language in order to analyse customers of financial institutions services in the area of Girona, Spain. A population study is realised. A distinctive feature of our analysis with respect to the majority of previous ones is that ours is a population study. That is to say, instead of directly address on customers of a firm we randomly sampled the population of the province of Girona, Spain. In particular, first stratified random sampling and then simple random sampling within each stratum are applied. Total population reported by the last census (1995 local elections) was N= 421487. The stratum considered were for towns below 2000 inhabitants, between 200 l and 10000 inhabitants and between 10001 and 50000 inhabitants.The questionnaires were individually administered during a face-to-face interview in the home of the individuals of the sample for previously entrained interviewers.Expectatives are specifically analysed. Our aim is to compare such expectatives with perceptions about services. Using the modified servqual methodology, the dimensions of quality are analysed using factor analysis, relative weights for each one of these dimensions and a causal model relating perceived quality, experienced satisfaction, global quality and future intentions of customers about the firm is estimated.The adaptation of the model to the reality is discussed and some proposals about the sampled sector (financial institutions) and the analysed area (the province of Girona) are commented.In addition, anova was used to determine if there were differences among the various sociodemographic categories in regard to each service quality item and each service quality dimension. Posterior MCA were realised to test the overall effect of the different sociodemographic categories on each dimension of service quality.