Els serveis d'atenció primària s'estan gestionant i avaluant a partir d'un gran nombre d'indicadors que intenten mesurar de forma més o menys exhaustiva el resultat assistencial de l'atenció primària de salut, sobretot el seu procés. Dins d'aquesta perspectiva, les hipòtesis d'aquesta tesi són:- Els professionals de la salut i els usuaris són els que millor poden definir les dimensions del resultat assistencial de l'APS.- Els equips d'atenció primària de salut recullen informació rutinària que permet mesurar aquestes dimensions del resultat assistencial.- En base a les dimensions del resultat assistencial de l'APS, podrem classificar els equips d'atenció primària de salut segons els seus resultats.I, els seus objectius:- Identificar a partir de la revisió de la bibliografia, els atributs de l'atenció primària de salut que incideixen directament sobre els seus resultats finals en les dimensions de satisfacció, salut, i/o costos.- Definir les dimensions del resultat assistencial de l'Atenció primària de salut (APS) a partir de les opinions de professionals i usuaris, per establir indicadors d'avaluació.- Confirmar quina és l'agrupació de les dimensions del resultat assistencial de l'Atenció primària de salut que defineixen millor el resultat dels equips d'atenció primària, utilitzant les fonts d'informació rutinàries en gestió sanitària.Per donar resposta a aquests, la tesi l'he dividit en tres fases:En la fase de cerca bibliogràfica es revisa l'evidencia disponible en la bibliografia internacional sobre la relació que existeix entre els diferents atributs de l'atenció primària de salut i el resultat final de l'atenció sanitària considerada en tres dimensions: l'impacte sobre la salut, la satisfacció i el cost dels serveis prestats.En la fase qualitativa es defineix el resultat assistencial de l'atenció primària salut a partir de la perspectiva dels diferents actors involucrats (usuaris i professionals: metges, infermeres, farmacòlegs, odontòlegs, ginecòlegs, pediatres, altres especialistes, gestors i administratius).I, en la fase quantitativa es tracta de confirmar quina és l'agrupació de les dimensions del resultat assistencial de l'atenció primària de salut que serveixen millor per definir el resultat d'aquesta atenció, utilitzant les fonts d'informació rutinàries en gestió sanitària.Les principals conclusions de les tres parts d'aquesta tesi (apartat de cerca bibliogràfica, apartat qualitatiu i apartat quantitatiu), s'esmenten a continuació:· En aquests estudis es veu que hi ha una relació evident entre els atributs de la medicina de família i els resultats del servei mesurats amb indicadors de satisfacció, salut i/o cost.· La satisfacció de l'usuari l'hem vist associada amb l'accessibilitat, la continuïtat de l'atenció, el temps de consulta i la relació metge-pacient.· La millora en la salut dels pacients l'hem vist relacionada amb la continuïtat, el temps de consulta, la relació metge-pacient i l'aplicació de mesures preventives. La coordinació de l'atenció aporta resultats mixtos de resultats en salut.· La continuïtat, el temps de consulta, la comunicació metge-pacient i les activitats preventives mostren ser cost efectives en l'atenció primària.· A partir de les opinions d'alguns professionals de l'atenció primària de salut i alguns usuaris, s'han definit els components del producte de l'atenció primària de salut.· Hi ha una gran coincidència en la definició del producte entre professionals i usuaris.· Professionals i usuaris identifiquen quatre dimensions del producte d'atencióprimària, coincidents amb els seus atributs bàsics: o accessibilitat als serveis, o coordinació i continuïtat de l'equip d'atenció primària amb altres nivells assistencials. o Relació entre professionals i usuaris o Qualitat cientificotècnica dels equips d'atenció primària i cartera de serveis. · La relació metge-pacient apareix com un element clau en el grup de professionals i usuaris.· Equitat, satisfacció i eficiència, apareixen en els discursos com a eixos transversals de tots els components del producte identificats.· Les quatre dimensions esmentades haurien de registrar l'avaluació dels equips d'atenció primària i haurien de determinar la seva evolució.· L'anàlisi factorial confirmat amb les dades de les bases de dades rutinàries mostra una correlació positiva en les dimensions: "relació metge-pacient, accessibilitat i coordinació d'equip".· Les variables que estan més relacionades amb la dimensió "relació professional-pacient i accessibilitat" són: organització dels serveis, adequació dels horaris de visita, satisfacció amb l'atenció telefònica, qualitat de les explicacions del malalt, atenció a les demandes de l'usuari, resolució dels problemes de l'usuari i respecte a la intimitat de l'usuari.· Pel que fa a la dimensió "coordinació de l'equip", la variable més relacionada és el suport dels companys.· Les variables més relacionades amb la dimensió "qualitat cientificotècnica" són: indicador global de l'estàndard de qualitat farmacèutica i percentatge de prescripció d'antihipertensius recomanats.· El model construït per mesurar el resultat assistencial dels equips d'atenció primària partint de la revisió bibliogràfica, l'opinió de professionals i usuaris en les següents dimensions: relació personal entre professionals i usuaris i accessibilitat, de coordinació interna de l'equip i qualitat cientificotècnica, utilitzant les fonts d'informació que s'utilitzen rutinàriament per la seva gestió dels equips.· Encara que no hi hagi evidència dels altres atributs de l'atenció primària de salut, no podem presuposar que hi ha evidència contrària i, per tant, cal seguir investigant per fabricar aquesta evidència.· Com que manca evidència externa, s'ha de provar el model en altres contextes, per tal d'obtenir-la· No seria convenient avaluar els equips d'atenció primaria de salut i posar incentius en activitats que no siguin les del model provat.

La informació que pot aportar aquest estudi, permetrà contrastar les següents hipòtesis:1. La intervenció educativa basada en proporcionar informació sobre la medicació i els hàbits saludables, realitzada per personal d'infermeria, pot millorar els coneixements sobre la malaltia, sobre els medicaments antihipertensius i les seves pautes d'administració.2. La intervenció educativa basada en proporcionar informació sobre la medicació i els hàbits saludables realitzada pel personal d'infermeria, pot millorar el grau de control de la hipertensió arterial mitjançant l'augment del compliment de les visites periòdiques i del tractament farmacològic. Per tant, aquesta tesi s'ha marcat un objectiu general i uns altres de principals o secundaris. OBJECTIU GENERAL:Determinar si una estratègia educativa basada en la informació personalitzada sobre la medicació i els hàbits de vida saludables, realitzada a la consulta per professionals d'infermeria en coordinació amb el metge, pot millorar el grau de control de la hipertensió arterial, mitjançant l'increment de l'efectivitat del tractament.OBJECTIUS PRINCIPALS:1) Avaluar l'eficàcia d'una intervenció educativa específica en la millora dels coneixements sobre la malaltia, hàbits saludables i la medicació recomanada. 2) Avaluar l'impacte d'una intervenció educativa específica en el compliment de les visites periòdiques, les recomanacions sobre hàbits saludables i en la presa de la medicació.3) Avaluar la relació de la intervenció educativa i el control de la hipertensió. 4) Identificar els problemes relacionats amb el compliment de les visites periòdiques, les recomanacions sobre hàbits saludables i la medicació per al control de la hipertensió arterial.OBJECTIUS SECUNDARIS:1) Descriure els tractaments farmacològics utilitzats per a la hipertensió i els seus efectes adversos.2) Descriure els altres fàrmacs prescrits.3) Analitzar la concordança entre els instruments de mesura del compliment dels tractaments utilitzats en aquest estudi.4) Descriure les característiques dels participants incomplidors.