• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 3
  • 3
  • 3
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

CSR報告書揭露程度及公司特性- 以電子業及金融保險業為研究對象 / The Disclosure Extent of CSR Report and Firm Characteristics – Evidence from Electronic Industry and Finance and Insurance Industry

陳建安, Chen, Jian An Unknown Date (has links)
在2008年金融危機過後,除了短期獲利狀況外,投資人越來越重視企業對環境、社會風險的回應能力。為了回應投資人的期待與本身管理需求,越來越多企業開始主動編製社會責任報告書。透過揭露更多企業社會責任報告書裏非財務面的相關資訊,將促成各利害關係人共贏的局面。 綜上所述,企業社會責任的報導和揭露之重要性已不言而喻。過去的文獻指出,公司透過揭露企業社會責任的資訊能夠降低分析師盈餘預測差異、降低資金成本、提升公司價值,吸引更多具有社會責任觀的投資人投資。 本研究係以我國電子業與金融保險業之上市櫃公司為研究對象,透過內容分析法與統計分析法,發現之結果如下: 一、 「公司規模」、「產業別」、「獲利能力」會顯著影響公司的企業社會責任揭露程度。 二、 電子業於企業社會責任報告書中之「環境」衡量構面揭露資訊程度顯著大於金融保險業。
2

Determinantes da evidenciação de informações representativas de responsabilidade social: um estudo em instituições de ensino superior filantrópicas

Seibert, Rosane Maria 11 January 2017 (has links)
Submitted by Silvana Teresinha Dornelles Studzinski (sstudzinski) on 2017-03-03T16:02:51Z No. of bitstreams: 1 Rosane Maria Seibert_.pdf: 1131921 bytes, checksum: 737aef3017f39beac30ed6354cbe9c9b (MD5) / Made available in DSpace on 2017-03-03T16:02:51Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Rosane Maria Seibert_.pdf: 1131921 bytes, checksum: 737aef3017f39beac30ed6354cbe9c9b (MD5) Previous issue date: 2017-01-11 / CAPES - Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior / Este estudo objetiva explicar a evidenciação da responsabilidade social em termos dos seus determinantes. As explicações buscam suporte na teoria da legitimidade estabelecida como apropriado fundamento teórico para a evidenciação da responsabilidade social. A ideia central da tese é que a evidenciação da responsabilidade social é uma função da assimetria da informação e consequente pressão social dos públicos de interesse das Instituições de Ensino Superior Filantrópicas (IESFs), preocupados com a sua responsabilidade social. As IESFs, dado algumas características ambientais, podem sofrer pressão social por transparência e prestação de contas de sua responsabilidade social. Estas características podem determinar o nível de evidenciação das IESFs. Aquelas mais complexas, mais diversificadas, que sofrem maior cobertura da mídia, que se localizam em determinadas regiões do país, que se configuram como comunitárias e ou confessionais, que tem mais qualidade, que tem os maiores conselhos universitários e ou que tem outros conselhos e comitês na sua estrutura de governança, bem como as maiores, mais alavancadas e com os menores resultados econômicos, devem evidenciar em maior extensão a sua responsabilidade social. O estudo iniciou com a criação de uma relação de indicadores de informações quantitativas e qualitativas, representativos de responsabilidade social, que foram observados nas páginas eletrônicas de Internet de IESFs. Essa atividade se desenvolveu em seis fases: sistematização dos indicadores; avaliação dos indicadores; validação dos indicadores; revisão da relação dos indicadores; reavaliação dos indicadores; e refinamento da pesquisa feito na Durham University no Reino Unido. Na sequência, com a relação de indicadores, verificou-se a extensão da evidenciação e se criou os índices de evidenciação da responsabilidade social das IESFs. A partir desses índices e das variáveis explicativas criadas para cada uma das características ambientais, possíveis determinantes da extensão da evidenciação da responsabilidade social, definiram-se os modelos econométricos da pesquisa. Depois, realizou-se os testes de regressão linear múltipla pelo método dos mínimos quadrados ordinários e outros testes complementares para identificar os determinantes da extensão da evidenciação. Os resultados empíricos suportam que a teoria da legitimidade é um fundamento teórico para a evidenciação da responsabilidade social das IESFs. As hipóteses relativas à complexidade, à diversificação, ao fator regional, ao evento específico – comunitárias, à qualidade das IESFs, ao tamanho e à alavancagem das mantenedoras das IESFs não rejeitam esse suporte. Assim, a tese contribui para a lacuna na literatura empírica sobre os determinantes da extensão da evidenciação de IESFs e evidenciação de informações representativas de responsabilidade social a partir dos interesses dos públicos específicos. Também contribui com uma relação de informações que podem nortear legisladores e organismos reguladores dessas organizações, bem como as próprias IESFs, em termos de evidenciação de sua responsabilidade social para atender aos interesses dos públicos que as legitimam. / This study aims to explain the evidence of social responsibility in terms of its determinants. Explanations seek support in the legitimacy theory established as an appropriate theoretical foundation for the social responsibility disclosure. The main idea of the thesis is that the social responsibility disclosure is a function of the information asymmetry and consequent social pressure on Philanthropic Institutions of Higher Education (PIHEs) by the stakeholders, concerned with their social responsibility. PIHEs, given some environmental characteristics, may experience social pressure because of the transparency and accountability of their social responsibility. These characteristics can determine the PIHEs disclosure level. Those that are more complex; more diversified; that suffer more media coverage; that are located in certain regions of the country; that are configured as communitary and / or confessional; that has more quality; that has the majors university councils and or that it has other councils and committees in their governance structure. As well as the larger ones, more leveraged and with the lower economic results, should show their social responsibility largely. The study began with the creation of an indicators list of quantitative and qualitative information, social responsibility representative, which were observed in the PIHEs Internet pages. This activity was developed in six phases: indicators systematization; indicators evaluation; indicators validation; review of the indicators; indicators reassessment; and refinement of research done at Durham University in the UK. Following, with the indicators list, the disclosure extent was verified and the PIHEs social responsibility disclosure indices were created. From these indices and the explanatory variables created for each of the environmental characteristics, which are possible determinants of the social responsibility disclosure extent, were defined the econometric models of the research. Then, the multiple linear regression tests were performed by the ordinary least squares method and other complementary tests to identify the disclosure extent determinants. The empirical results support that the legitimacy theory is a theoretical basis for the PIHEs social responsibility disclosure. The hypotheses regarding complexity, diversification, regional factor, specific event - community, the PIHEs quality, the PIHEs maintainers’ size and leverage do not reject this support. Therefore, the thesis contributes to the gap in the empirical literature on the determinants of the PIHEs disclosure extension and the representative information of social responsibility disclosure based on the interests of stakeholders. It also contributes with an information list that can guide legislators and regulators of these organizations, as well as the IHEPs themselves, in terms of disclosing their social responsibility to serve the interests of the stakeholders that legitimize them.
3

The Impact of Audit Committee Characteristics on Corporate Social Responsibility Disclosure

Dwekat, Aladdin 02 September 2021 (has links)
[ES] A través de cuatro trabajos interrelacionados, esta tesis llena el vacío existente en la literatura al examinar el efecto del Comité de Auditoría (CA) y las características del Consejo de Administración en la divulgación de información RSC. El primer artículo presenta una imagen completa del campo de estudio utilizando dos metodologías: el análisis bibliométrico y el de redes sociales, mapeando el conocimiento de trabajos anteriores y sugiriendo nuevas vías para futuras investigaciones. Este trabajo analizó 242 artículos publicados en revistas indexadas en la Web of Science (1992-2019). El segundo papel revisó la literatura previa sobre RSC y los consejos de administración mediante el análisis de contenido, ofreciendo una imagen novedosa de los impulsores más críticos de su desempeño y divulgación, y proporcionando sugerencias constructivas para guiar la investigación futura. El tercer artículo examina el efecto de las características del Comité de Auditoría y del Consejo de Administración sobre la divulgación de la RSC mediante la aplicación de una metodología de investigación novedosa: el análisis comparativo cualitativo difuso (fsQCA). Esta investigación utilizó una muestra de las 69 principales empresas europeas no financieras en el periodo 2016-2018. Los resultados principales de este trabajo muestran como las estrategias RSC se están formando a partir de determinadas configuraciones de las características del Consejo de Administración y señala como una única dimensión es insuficiente para generar una estrategia eficaz. En este contexto, se debe indicar que existen diversas configuraciones de características óptimas para lograr niveles más altos de divulgación de la RSC. Además, respondiendo a las recomendaciones del segundo trabajo para examinar más a fondo el vínculo entre las características del Consejo de Administración y la verificación del informe de Responsabilidad Social Corporativa, el cuarto trabajo prueba el efecto de los atributos de Comité de Auditoría en la adopción de la verificación. Esta investigación utilizó una muestra de empresas europeas que cotizaron en el índice STOXX Europe 600 entre 2011 y 2018. Los dos primeros trabajos han mostrado como las características del Consejo de Administración tienen un impacto significativo y creciente en la literatura sobre RSC, y como sus prácticas juegan un papel crucial en la gestión del desempeño y la divulgación de la RSC. Los hallazgos también identifican el efecto y los patrones que vinculan las características críticas del Consejo sobre el desempeño de la RSC, así como sobre la cantidad y calidad de la información divulgada. En consecuencia, los hallazgos también trazan posibles vías futuras de investigación en el campo con respecto a los vacíos de investigación. El tercer trabajo sugiere que la divulgación de información sobre RSC se basa en una configuración compleja de algunos atributos del Comité de Auditoría y del Consejo de Administración. Estas características juegan un papel fundamental y, en una combinación adecuada, promueven el logro de altos niveles de divulgación. Los resultados empíricos ofrecen una información valiosa para los profesionales y los gobernantes a la hora de establecer y revisar las directrices sobre la composición del Comité Ejecutivo y del Consejo de Administración. Por último, en línea con la literatura anterior, el cuarto de los trabajos desarrollados encuentra que los atributos del Comité de Auditoría relacionados con su independencia, su tamaño, la existencia de un experto financiero y de un comité de RSC están positivamente vinculados con la verificación de la memoria RSC. / [CA] A través de quatre treballs interrelacionats, aquesta tesi ompli el buit existent en la literatura en examinar l'efecte del Comitè d'Auditoria (CA) i les característiques del Consell d'Administració en la divulgació d'informació RSC. El primer article presenta una imatge completa del camp d'estudi utilitzant dues metodologies: l'anàlisi bibliomètrica i el de xarxes socials, traçant el mapa del coneixement dels treballs ja publicats i suggerint noves vies per a futures investigacions. Aquest treball va analitzar 242 articles publicats en revistes indexades en la Web of Science (1992-2019). El segon paper va revisar la literatura prèvia sobre RSC i els consells d'administració mitjançant l'anàlisi de contingut, oferint una imatge nova dels impulsors més crítics del seu acompliment i divulgació, i proporcionant suggeriments constructius per a guiar la investigació futura. El tercer article examina l'efecte de les característiques del Comitè d'Auditoria i del Consell d'Administració sobre la divulgació de la RSC mitjançant l'aplicació d'una metodologia d'investigació novedosa: l'anàlisi comparativa qualitativa difusa (fsQCA). Aquesta investigació va utilitzar una mostra de les 69 principals empreses europees no financeres en el període 2016-2018. Els resultats principals d'aquest treball mostren com les estratègies RSC s'estan formant a partir de determinades configuracions de les característiques del Consell d'Administració i assenyala com una única dimensió és insuficient per a generar una estratègia eficaç. En aquest context, s'ha d'indicar que existeixen diverses configuracions de característiques òptimes per a aconseguir nivells més alts de divulgació de la RSC. A més, responent a les recomanacions del segon treball per a examinar més a fons el vincle entre les característiques del Consell d'Administració i la verificació de l'informe de Responsabilitat Social Corporativa, el quart treball prova l'efecte dels atributs de Comité d'Auditoria en l'adopció de la verificació. Aquesta investigació va utilitzar una mostra d'empreses europees que van cotitzar en l'índex STOXX Europe 600 entre 2011 i 2018. Els dos primers treballs han mostrat com les característiques del Consell d'Administració tenen un impacte significatiu i creixent en la literatura sobre RSC, i com les seues pràctiques juguen un paper crucial en la gestió de l'acompliment i la divulgació de la RSC. Les troballes també identifiquen l'efecte i els patrons que vinculen les característiques crítiques del Consell sobre l'acompliment de la RSC, així com sobre la quantitat i qualitat de la informació divulgada. En conseqüència, les resultats obtinguts també tracen possibles vies futures d'investigació en el camp respecte als buits d'investigació. El tercer treball suggereix que la divulgació d'informació sobre RSC es basa en una configuració complexa d'alguns atributs del Comitè d'Auditoria i del Consell d'Administració. Aquestes característiques juguen un paper fonamental i, en una combinació adequada, promouen l'assoliment d'alts nivells de divulgació. Els resultats empírics ofereixen una informació valuosa per als professionals i els governants a l'hora d'establir i revisar les directrius sobre la composició del Comitè Executiu i del Consell d'Administració. Finalment, en línia amb la literatura anterior, el quart dels treballs desenvolupats troba que els atributs del Comitè d'Auditoria relacionats amb la seua independència, la seua grandària, l'existència d'un expert financer i d'un comitè de RSC estan positivament vinculats amb la verificació de la memòria RSC. / [EN] This thesis fills the literature gap by examining the effect of Audit Committee (AC) and board characteristics on Corporate Social Responsibility Disclosure (CSRD) in four interrelated articles. The first article presents a full picture of the board-CSR field using two methodologies: bibliometric and social network analysis. Thus, it maps the knowledge of preceding works and suggests new avenues for future investigations to connect board characteristics, Corporate Social Responsibility Performance (CSRP), and CSRD. This article analysed 242 articles published on Web of Science database (WoS) journals (1992- 2019). The second article reviewed the previous board-CSR literature by applying a content analysis method. By doing so, this article offers a novel picture of the most critical drivers of CSRP/CSRD and provide constructive suggestions to guide future research. The first and second articles' main results suggest that little research on the board and CSR field have studied other board variables such as AC characteristics. In addition to that, CSR strategies are forming from several combinations of the board attributes and consider one dimension to be insufficient to generate an effective strategy. In this context, it must be pointed out that there is more than one best possible characteristics combination to achieve higher levels of CSRD. Therefore, building on the first and second articles, the third article examines the effect of AC and board characteristics on CSRD by applying a novel research methodology (fuzzy-set Qualitative Comparative Analysis). Furthermore, responding to the second article recommendations to further examine the link between board characteristics and the decisions to obtain Corporate Social Responsibility Assurance (CSRA) report, the fourth article test the effect of AC attributes on the adoption of CSRA. The third article used a sample of the top 69 non-financial European companies for 2016-2018. In comparison, the fourth article used a sample of European companies listed on STOXX Europe 600 over 2011-2018. Our first and second articles indicate that board characteristics have a significant and increasing impact on CSR literature. The results also revealed that the board practices play a crucial role in managing CSRP/CSRD-related issues. The findings also identify the effect of the critical board characteristics on CSRP, CSRD quantity, and CSRD quality. Furthermore, our outcomes provide an overarching picture of the patterns and trends of the systematic nexus between board characteristics and CSRP/CSRD quality and quantity. The findings also draw potential future avenues for research in the field regarding research gaps. Furthermore, our results suggest some potential areas of interest for future political reforms of board of directors' guidelines. The third article suggests that CSRD relies on a complex configuration of some AC attributes, for example, independence, financial expert member, chair independence, size and activity, and other board characteristics. These characteristics play a leading part as a recipe ingredient and, in an appropriate combination, promote achieving high CSRD levels. Our empirical results offer multidimensional and valuable insights for professionals, regulators, and policymakers in establishing and revising the guidelines regarding the AC and board of directors' composition. In line with the complementary role of CG and AC mechanisms suggested by prior literature, our fourth article finds that AC attributes related to AC financial expert, AC independence and size of AC, and the existence of CSR committee are positively linked with the adoption of CSRA. However, our empirical analysis further indicates that AC with a higher percentage of financial expert members tends to choose higher assurance scopes. / Dwekat, A. (2021). The Impact of Audit Committee Characteristics on Corporate Social Responsibility Disclosure [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/172178 / TESIS

Page generated in 0.1135 seconds