ANTECEDENTS: La natació té beneficis per la salut, però l’assistència a piscines comporta l’exposició a subproductes de la cloració (SPC). Els banyistes podrien tenir cert risc de patir efectes respiratoris, com l’asma, però l’evidència és inconsistent. L’objectiu principal és determinar si l’assistència a piscines s’associa a efectes respiratoris aguts i crònics, especialment l’asma infantil. MÈTODES: Per avaluar efectes aguts es mesura funció pulmonar i diferents biomarcadors respiratoris a 48 adults sans abans i després de nedar en una piscina clorada. Per avaluar efectes crònics: estudi transversal a Sabadell (9-12 anys; N=3.223) i estudi longitudinal en una cohort de naixement (ALSPAC, Regne Unit; 7-10 anys; N=5.738). Informació sobre assistència a piscines durant la infància i símptomes d’asma i al lèrgia recollida amb qüestionari i espirometria. RESULTATS: L’únic efecte agut detectat és un lleuger augment de la permeabilitat pulmonar, estimada amb la concentració de CC16 en sang, correlacionat amb l’exposició a SPC i l’exercici físic. L’assistència a piscines no s’associa a un augment del risc d’asma, tampoc entre els nens atòpics, però s’associa a una menor prevalença d’alguns símptomes respiratoris i millor funció pulmonar. Els nens asmàtics que havien anat a la piscina tenen menys símptomes d’asma. CONCLUSIÓ: Es detecta un lleuger efecte agut sobre la permeabilitat de l’epitel li pulmonar dels banyistes, però actualment se’n desconeix la rellevància clínica. Aquest treball no dóna suport a la hipòtesi que l’assistència a piscines durant la infància augmenta el risc d’asma. Al contrari, la natació s’associa lleugerament a menys símptomes d’asma entre els 7 i 12 anys d’edat. / BACKGROUND: Swimming is a healthy activity, but swimming pool attendance enhances the exposure to disinfection by-products (DBP). Swimming pool attendants may have a higher risk of suffering from respiratory conditions, such as asthma, but the evidence is unconsistent. The aim is determine if swimming pool attendance is associated with acute and chronic respiratory effects, especially childhood asthma. METHODS: To evaluate acute effects lung function and several respiratory biomarkers were measured in 48 healthy adults before and alter swimming in a chlorinated pool. To evaluate chronic effects: crosssectional study in Sabadell (9-12 years; N=3,223) and longitudinal study in a birth cohort (ALSPAC, UK; 7- 10 years; N=5,738). Information on swimming pool attendance and asthma and allergic symptoms was collected by questionnaire and spirometry. RESULTS: The only acute effect detected was an slight increase in the lung epithelium permeability, estimated by serum CC16 concentration, correlated with DBP exposure and physical activity. Swimming pool attendance was not associated to an increased asthma risk, neither in atopic children, but was associated with a lower prevalence of some respiratory symptoms and higher lung function. Asthmatic children who attended swimming pools had less asthma symptoms. CONCLUSION: An slight acute effect on the lung epithelium permeability was detected among swimmers, but the clinical relevance is currently not understood. This work do not support the hypothesis that swimming pool attendance during childhood increases the asthma risk. On the contrary, swimming is associated to slightly lower prevalence of asthma symptoms in children 7 to 12 years old.