Tesis por compendio / [ES] Los métodos multicriterio proporcionan un enfoque analítico y estructurado para la toma de decisiones en la gestión de la cadena de suministro, que permiten evaluaciones basadas en múltiples criterios, esenciales para gestionar socios comerciales sostenibles. El objetivo de esta tesis es contribuir a la gestión sostenible de la cadena de suministro desarrollando nuevos modelos y técnicas multicriterio para evaluar proveedores y clientes. Se han diseñado modelos que incorporan las preferencias empresariales para tomar decisiones colaborativas en la selección y clasificación transparente de alternativas basadas en criterios sostenibles. También se han desarrollado métodos para clasificar las alternativas en grupos ordenados y evaluar su calidad. Tanto los modelos como los métodos se han validado mediante casos empíricos y comparado con enfoques alternativos. La metodología se basa en una profunda revisión bibliográfica y en el conocimiento experto de profesionales en la cadena de suministro. Los modelos multicriterio propuestos emplean técnicas como el Analytic Hierarchy Process (AHP), la Multi-Attribute Utility Theory (MAUT) y PROMETHEE. También se han desarrollado tres algoritmos para la clasificación de alternativas (nominal y ordenada). En primer lugar, se ha propuesto un modelo multicriterio híbrido y se ha validado con datos reales para homologar y seleccionar proveedores de tecnología, así como para su priorización y clasificación. Este modelo integra métodos compensatorios (AHP, MAUT) y no compensatorios (PROMETHEE, FlowSort) en una jerarquía con criterios de sostenibilidad. La validación del modelo en un contexto real y su comparación con un modelo alternativo ha demostrado su capacidad para proporcionar información relevante y transparente en la toma de decisiones para la evaluación sostenible de proveedores de tecnología en el sector bancario. En segundo lugar, se ha diseñado un nuevo algoritmo, denominado Global Local Net Flow sorting (GLNF sorting), que clasifica alternativas en grupos ordenados a partir de los flujos netos generados en búsquedas globales y locales con PROMETHEE. Adicionalmente, se ha diseñado el algoritmo SILhouette for Sorting (SILS) para calcular un índice de calidad en las clasificaciones. Ambos algoritmos se han validado empíricamente en la segmentación de proveedores y sus resultados se han comparado con otros métodos publicados. Por una parte, GLNF sorting destaca al mejorar la discriminación entre proveedores cercanos a los perfiles limitantes de los grupos, aprovechando el nivel de similitud preferencial entre alternativas. Por otra, SILS mejora la calidad de las asignaciones y permite un análisis detallado que facilita la toma de decisiones. En tercer lugar, se ha propuesto un sistema de segmentación de clientes B2B basado en transacciones y colaboración, aplicando AHP y GLNF sorting. Validado con 8,157 clientes de una multinacional, se ha evaluado con SILS y estadística descriptiva. Comparado con K-means, el modelo genera clasificaciones más homogéneas y robustas. Esta herramienta permite a las empresas automatizar decisiones y llevar a cabo análisis detallados para mejorar las relaciones con los clientes, alineándose con sus estrategias de colaboración y enfoques de mercado. En cuarto lugar, las búsquedas globales y locales se han utilizado para proponer un algoritmo de clasificación nominal basado dos dimensiones, que proporciona una matriz estratégica muy útil para los gestores de cadena de suministro. Por último, se ha desarrollado el paquete de software PrometheeTools en R, que automatiza la aplicación de PROMETHEE, GLNF sorting y SILS para resolver problemas multicriterio de priorización y clasificación de alternativas. Este paquete se ha validado con éxito y destaca por su eficiencia en PROMETHEE con miles de alternativas. Está disponible en acceso abierto en el repositorio CRAN para su utilización por investigadores y profesionales interesados en toma de decisiones multicriterio. / [CA] Els mètodes multicriteri proporcionen un enfocament analític i estructurat per a la presa de decisions en la gestió de la cadena de subministrament, que permeten avaluacions basades en múltiples criteris, essencials per a gestionar socis comercials sostenibles. L'objectiu d'aquesta tesi és contribuir a la gestió sostenible de la cadena de subministrament desenvolupant nous models i tècniques multicriteri per a avaluar proveïdors i clients. S'han dissenyat models que incorporen les preferències empresarials per a prendre decisions col·laboratives en la selecció i classificació transparent d'alternatives basades en criteris sostenibles. També s'han desenvolupat mètodes per a classificar les alternatives en grups ordenats i avaluar-ne la qualitat. Tant els models com els mètodes s'han validat mitjançant casos empírics i comparat amb enfocaments alternatius. La metodologia es basa en una profunda revisió bibliogràfica i en el coneixement expert de professionals en la cadena de subministrament. Els models multicriteri proposats empren tècniques com ara el procés analític jeràrquic (AHP), la teoria d'utilitat multiatribut (MAUT) i PROMETHEE. També s'han desenvolupat tres algoritmes per a la classificació d'alternatives (nominal i ordenada). En primer lloc, s'ha proposat un model multicriteri híbrid i s'ha validat amb dades reals per a homologar i seleccionar proveïdors de tecnologia, així com per a la seua priorització i classificació. Aquest model integra mètodes compensatoris (AHP, MAUT) i no compensatoris (PROMETHEE, FlowSort) en una jerarquia amb criteris de sostenibilitat. La validació del model en un context real i la seua comparació amb un model alternatiu n'ha demostrat la capacitat per a proporcionar informació rellevant i transparent en la presa de decisions per a l'avaluació sostenible de proveïdors de tecnologia en el sector bancari. En segon lloc, s'ha dissenyat un nou algoritme, denominat Global Local Net Flow sorting (GLNF sorting), que classifica alternatives en grups ordenats a partir dels fluxos nets generats en cerques globals i locals amb PROMETHEE. Addicionalment, s'ha dissenyat l'algoritme SILhouette for Sorting (SILS) per a calcular un índex de qualitat en les classificacions. Ambdós algoritmes s'han validat empíricament en la segmentació de proveïdors i els seus resultats s'han comparat amb altres mètodes publicats. D'una banda, GLNF sorting destaca en millorar la discriminació entre proveïdors pròxims als perfils limitants dels grups, que aprofita el nivell de similitud preferencial entre alternatives. De l'altra, SILS millora la qualitat de les assignacions i permet una anàlisi detallada que facilita la presa de decisions. En tercer lloc, s'ha proposat un sistema de segmentació de clients B2B basat en transaccions i col·laboració, aplicant AHP i GLNF sorting. Validat amb 8,157 clients d'una multinacional, s'ha avaluat amb SILS i estadística descriptiva. Comparat amb K-means, el model genera classificacions més homogènies i robustes. Aquesta eina permet a les empreses automatitzar decisions i portar a cap anàlisis detallades per a millorar les relacions amb els clients, que s'alineen amb les seues estratègies de col·laboració i enfocaments de mercat. En quart lloc, les cerques globals i locals s'han utilitzat per a proposar un algoritme de classificació nominal basat en dues dimensions, que proporciona una matriu estratègica molt útil per als gestors de la cadena de subministrament. Finalment, s'ha desenvolupat el paquet de programari PrometheeTools en R, que automatitza l'aplicació de PROMETHEE, GLNF sorting i SILS per a resoldre problemes multicriteri de priorització i classificació d'alternatives. Aquest paquet s'ha validat amb èxit i destaca per la seua eficiència en PROMETHEE amb milers d'alternatives. Està disponible en accés obert en el repositori CRAN per a la utilització per investigadors i professionals interessats en la presa de decisions multicriteri. / [EN] Multicriteria methods provide an analytical and structured approach to decision making in supply chain management. These techniques allow multicriteria evaluations, which are essential for choosing and managing sustainable business partners. The aim of this thesis is to contribute to sustainable supply chain management by developing new multicriteria models and techniques to assess suppliers and customers. Models have been designed in order to incorporate business preferences to make collaborative decisions in the transparent selection and ranking of alternatives based on sustainable criteria. New methods have also been developed to classify alternatives into ordered groups and to assess their quality. Both models and methods have been validated using empirical cases and compared with alternative approaches. The methodology is based on an in-depth literature review, as well as the expertise of supply chain professionals. The proposed multicriteria models integrate techniques such as the Analytical Hierarchical Process (AHP), Multi-Attribute Utility Theory (MAUT) and the PROMETHEE method. Three new algorithms have also been developed for classifying alternatives into nominal and ordered groups (sorting problem). Firstly, a hybrid multicriteria model has been proposed and validated with real data for technology supplier qualifying, selection and ranking. This model integrates compensatory (AHP, MAUT) and non-compensatory (PROMETHEE, FlowSort) methods in a hierarchy with sustainability criteria to evaluate products, suppliers and manufacturers. Validation of the model in a real context and its comparison with an alternative model has demonstrated its ability to provide relevant and transparent information for decision making in the sustainable evaluation of technology suppliers in the banking sector. Secondly, a new algorithm has been designed, called Global Local Net Flow sorting (GLNF sorting), which classifies alternatives into ordered groups based on the net flows generated in global and local searches with PROMETHEE. In addition, the SILhouette for Sorting (SILS) algorithm has been designed to calculate a quality index in the classifications. Both algorithms have been empirically validated in supplier segmentation and their results compared with other published methods. On the one hand, the GLNF sorting algorithm excels in improving the discrimination between suppliers close to the limiting profiles by exploiting the level of preference similarity between alternatives. On the other, SILS improves the quality of alternative assignments to groups, allows for a detailed analysis of suppliers and facilitates decision making. Thirdly, a customer segmentation model based on transactions and collaboration has been proposed in the Business to Business context, applying AHP and GLNF sorting. Validated with 8,157 customers of a multinational company, it has been assessed by SILS and descriptive statistics. This model generates more homogeneous and robust groups than the K-means cluster method. This tool enables companies to automate decisions and perform detailed analysis to improve customer relationships, aligning with their collaboration strategies and market approaches. Fourthly, global and local searches have been used to propose an algorithm for nominal classification based on two dimensions, which provides a very useful strategic matrix for supply chain managers. Finally, the PrometheeTools software package has been developed in R, which automates the implementation of PROMETHEE, GLNF sorting and SILS to solve multicriteria problems of alternatives ranking and classification. This package has been successfully validated and stands out for the efficiency in PROMETHEE and especially when solving problems with thousands of alternatives. It is available by open access in the CRAN repository for use by researchers and practitioners interested in multicriteria decision making. / Barrera Jimenez, IF. (2024). Multicriteria Techniques for Sustainable Supply Chain Management [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/202879 / Compendio

[EN] Nowadays one of the main challenges of the electricity distribution activity is to achieve a more efficient use of existing network access in an environment of increasing difficulty for the implementation of new infrastructures by means of a better manage its capacity as a system. Also making use of a greater display of distributed energy resources (DER) with potential capacity to provide ancillary to guarantee a safe operation of the electrical power system. This challenge has a high impact in the planning, development and operation of the current electric distribution network, as well as the conditions for access and connection to it. The research area of this thesis is framed in the context of the planning and operation of the electric distribution network evolving into a smart grid and where the DER can bring their capacity or ancillary services to the security and stability of the system, within the context of European directives on the matter. This approach entails a more intensive use of the network capacity with an ICT technological support and the development of legal regulation. This regulation will facilitate the required DER technical and economic signals to integrate them into the electric power system and the electrical market by means of the provision of regulation services in the electric distribution network. The scientific challenge addressed in this thesis is framed in the field of planning the electricity distribution grid, with the support of active distribution sytem management (ADSM). The proposed contribution offers a viable technical and operational solution for ADSM approach within the current context of smart grid deployment and regulatory development. The result of this work is a planning methodology for advanced power distribution networks integrating distributed energy resources in the context of the smart grids deployment. This new methodology for network analysis and planning makes use of new elements for decision making regarding the technical solution and the best time to invest in distribution electric assets. In addition new research and development topics have been identified to order to support decision making for all the involved grid agents regarding capital intensive facilities with long repayment periods in the frame a regulated activity or in competition. As a consequence the main objectives of this thesis are: - To incorporate proactively the real capabilities of distributed energy resources (DER) to the planning and operation of a electric distribution network. - To reach a greater visibility of the distribution networks access points making use of the data available to select and processs those who help building a renewed model for analyzing the behavior of the current distribution network, incorporating DER resources as a contribution to the planning process. - To promote the efficient use of network capacity in medium voltage (grid assets in service, access conditions, etc.) trough operational orders, variable in time, and an appropriate risk management. / [ES] En la actualidad, uno de los principales retos de la actividad de distribución eléctrica es lograr un uso más eficiente del acceso a la red existente, en un entorno de dificultad creciente para la implantación de nuevas infraestructuras, gestionando mejor su capacidad como sistema, a partir de una mayor visualización de los recursos energéticos distribuidos (DER), con capacidad potencial para aportar servicios en el ámbito de la seguridad en la explotación de dicho sistema. Esta realidad tiene claro alcance sobre la planificación, desarrollo y operación de la actual red de distribución, así como sobre las condiciones de acceso y conexión a la misma. El ámbito de investigación de la presente tesis se enmarca en la perspectiva de la planificación y operación de la red de distribución, en evolución hacia una red inteligente, y en donde los DER pueden aportar su capacidad o servicios complementarios a la seguridad y estabilidad de la misma, dentro del contexto de la Directivas Europeas en la materia. Este enfoque conlleva un uso más intensivo de la capacidad de la red, con el necesario soporte tecnológico de las TIC y el desarrollo de la regulación en la materia, para establecer las oportunas señales técnicas y económicas en términos de requisitos operacionales de los DER hacia el sistema y el mercado, que viabilicen la adecuada provisión de sus servicios de regulación en el nivel de distribución eléctrica. El reto científico que se aborda en la presente tesis se enmarca en el ámbito de la planificación de la red de distribución eléctrica, contando con el apoyo de la operación de redes avanzadas. La contribución propuesta ofrece una solución técnica y operativa viable para su enfoque y tratamiento, dentro del actual contexto de despliegue de redes inteligentes y de desarrollo regulatorio de la materia. Con ello se estructura una metodología de planificación de sistemas avanzados de distribución de energía eléctrica que incorpora los recursos energéticos distribuidos en el contexto de despliegue de redes inteligentes. Esta metodología de análisis y planificación de red incorpora nuevos aspectos o elementos de decisión sobre la solución técnica y sobre el momento de invertir en activos de distribución eléctrica. Así mismo, se identifican nuevas líneas de investigación, que permitan mejorar la toma de las decisiones de inversión, por parte de los agentes involucrados con actividad regulada o en libre competencia, sobre instalaciones intensivas en capital y con largo periodo de amortización. En consecuencia, los principales objetivos de la investigación son los siguientes: - Incorporar de forma proactiva a la planificación y operación de una red de distribución real las capacidades de los recursos energéticos distribuidos (DER, disponibles o propiciados). - A partir de los datos disponibles que posibilitan una mayor visualización de los puntos de acceso a la red, seleccionar y tratar aquellos que permiten construir un modelo renovado de análisis del comportamiento de la red de distribución actual incorporando los recursos DER, como contribución al proceso de planificación de la misma. - Propiciar el uso eficiente de la capacidad de red de distribución MT (activos de red en servicio, condiciones de acceso, etc.), a partir de consignas operativas de servicio, variables en el tiempo, y la prudente gestión del riesgo. / [CA] Actualment, un dels principals reptes de l'activitat de distribució elèctrica és aconseguir l'ús més eficient de l'accés a les seues infraestructures existents, en un entorn de dificultat creixent per la implantació de les noves infraestructures, gestionant millor la seua capacitat com a sistema, a partir d'una major visualització dels recursos energètics distribuïts, amb capacitat potencial per aportar serveis en l'àmbit de la seguretat del sistema. Aquesta realitat té un abast clar sobre la planificació, desenvolupament i operació de l'actual xarxa de distribució, així com sobre les condicions d'accés i connexió a aquesta. L'àmbit d'investigació de la present tesi s'emmarca en la perspectiva de la planificació i operació de les infraestructures de distribució elèctrica (xarxa de distribució), en l'evolució cap a una xarxa intel·ligent, on els DER (recursos energétics distribuïts) poden aportar la seua capacitat o serveis complementaris a la seguretat i estabilitat d'aquesta, dins del context de les Directives Europees en la matèria. La dita perspectiva comporta l'ús més intensiu de la capacitat de la xarxa, des d'un important suport tecnològic de les TIC, i el desenvolupament de la regulació jurídica, amb la finalitat d'afavorir els senyals tècnics i econòmics oportuns per establir els requisits operacionals dels DER cap al sistema i el mercat, que habiliten l'adequada provisió dels seus serveis de regulació al nivell de la distribució elèctrica. El repte científic que s'aborda en la present tesi s'emmarca en l'àmbit de la planificació de la xarxa de distribució elèctrica, comptant amb el suport de l'operació de les xarxes avançades. La contribució de la proposta ofereix una solució tècnica operativa viable pel seu plantejament i tractament, dins l'actual context de desplegament de les xarxes intel·ligents i desenvolupament regulador en la matèria. Amb açò s'estructura una metodologia de planificació de sistemes avançats de distribució d'energia elèctrica que incorpora els recursos energètics distribuïts en el context del desplegament de les xarxes intel·ligents. Aquesta metodologia d'anàlisi i planificació de la xarxa incorpora nous aspectes o elements de decisió sobre la solució tècnica i sobre el moment d'invertir en actius de distribució elèctrica. Així mateix, s'identifiquen noves línies de recerca, que permeten millorar la presa de decisions d'inversió, per part dels agents involucrats en l'activitat regulada o en lliure competència, sobre instal·lacions intensives en capital i amb llarg períod d'amortització. En conseqüència, els principals objectius de la investigació són els següents: - Incorporació de manera proactiva a la planificació i operació d'una xarxa de distribució real les capacitats dels recursos energètics distribuïts (disponibles o propiciats). - Partint de les dades disponibles que possibiliten una major visualització dels punts d'accés a la xarxa, seleccionar i tractar aquells que permeten construir un model renovat d'anàlisi del seu comportament actual incorporant els recursos DER, com a contribució al procés de planificació d'aquesta. - Afavorir l'ús eficient de la capacitat de la xarxa de distribució MT (actius de xarxa en servei, condicions d'accés, etc.), partint de les consignes operatives de serveis, variables en el temps, i prudent gestió del risc. / Picard López, JL. (2015). Contribución a la planificación de sistemas avanzados de distribución de energía eléctrica incorporando los recursos energéticos distribuidos [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/59237

[ES] El contexto mundial actual de competitividad global hace que las empresas deban invertir muchos de sus recursos en ofrecer productos y servicios de calidad a precios competitivos. Desde hace muchos años el cliente demanda un producto de alta calidad y puede escoger entre muchas empresas de dónde obtenerlo, lo que hace que estas deban articular los mecanismos necesarios para ofrecer el nivel de calidad requerido en sus productos/servicios invirtiendo la menor cantidad de recursos posible. En este sentido, muchas empresas llevan años aplicando técnicas o herramientas de gestión de calidad, como por ejemplo Kaizen, control estadístico de calidad o diseño de experimentos por nombrar algunas, que les ayuden a alcanzar dicho nivel de calidad. Así, es ampliamente aceptada la existencia de una correlación entre la aplicación de técnicas de Gestión de Calidad Total (TQM) y la mejora del rendimiento empresarial que dará lugar a mayores beneficios. Sin embargo, a pesar de que se pueden encontrar numerosos trabajos científicos que relacionan la aplicación de TQM y el rendimiento empresarial, entendido éste como una parte concreta de la organización tal como producción o innovación, la cuantificación del efecto de TQM sobre el rendimiento empresarial global, utilizando un enfoque estratégico y equilibrado a través de un Cuadro de Mando Integral (CMI), es un tema de investigación actual no abordado hasta el momento y que se pretende desarrollar en esta Tesis Doctoral. Con este enfoque, las empresas obtendrán información adicional relevante para la toma de decisiones, respecto a cuáles son las técnicas y elementos de TQM que más impactan en su rendimiento organizacional estratégico y equilibrado, por lo que deberían ser priorizadas. Además, la aplicación de técnicas TQM genera directamente una serie de mejoras a nivel táctico-operativo en las organizaciones, por lo que las relaciones entre las técnicas TQM, el rendimiento empresarial estratégico medido y gestionado mediante un CMI y las mejoras empresariales mencionadas, son estudiadas y analizadas en profundidad en la presente Tesis Doctoral. A tal fin, en primer lugar se efectúa un estado del arte donde se analizan publicaciones científicas relevantes para demostrar la existencia de un hueco investigador. A continuación, se diseña una propuesta metodológica de seis fases para cuantificar el impacto de los elementos de TQM sobre el rendimiento organizacional, en el contexto de un CMI y en PYMES, siendo dichas fases: Fase 1. Definición de los elementos estructurales. Fase 2. Establecimiento del equipo de trabajo. Fase 3. Selección de los elementos. Fase 4. Determinación de la técnica MCDA. Fase 5. Aplicación de la técnica MCDA. Fase 6. Análisis de resultados. Entonces, las fases de la propuesta son aplicadas a una PYME del sector del petróleo en Ecuador y se presentan los resultados obtenidos en dicha aplicación. Finalmente, se establecen una serie de conclusiones generales y se enuncian unas líneas futuras de investigación. / [CA] El context mundial actual de competitivitat global fa que les empreses hagin d'invertir molts dels seus recursos a oferir productes i serveis d'alta qualitat a preus competitius. Des de fa molts anys el client demana un producte d'alta qualitat i pot escollir entre moltes empreses d'on obtenir-lo, el que fa que aquestes hagin de articular els mecanismes necessaris per oferir el nivell de qualitat requerida en els seus productes / serveis invertint el mínim de recursos possible. En aquest sentit, moltes empreses porten anys aplicant tècniques o eines de gestió de qualitat, com ara Kaizen, control estadístic de qualitat o disseny d'experiments per nomenar algunes, que els ajudin a aconseguir aquest nivell de qualitat. Així, és àmpliament acceptada l'existència d'una correlació entre l'aplicació de tècniques de gestió de qualitat total (TQM) i el rendiment empresarial entès aquest com la millora dels productes / serveis de l'organització que donarà lloc a majors beneficis. No obstant això, tot i que es poden trobar nombrosos treballs científics que relacionen l'aplicació de TQM i el rendiment empresarial, entès aquest com una part concreta de l'organització tal com producció o innovació, la quantificació de l'efecte de TQM sobre el rendiment empresarial, utilitzant un enfocament estratègic i equilibrat a través d'un quadre de comandament integral (CMI), és un tema d'investigació actual i que es pretén desenvolupar en aquesta tesi doctoral. Amb aquest enfocament innovador, les empreses obtindran informació addicional rellevant per a la presa de decisions, respecte a quines són les tècniques i elements de TQM que més impacten en el seu rendiment organitzacional estratègic i equilibrat, de manera que haurien de ser prioritzades. A més, l'aplicació de tècniques TQM genera directament una sèrie de millores a nivell tàctic-operatiu a les organitzacions, de manera que les relacions entre les tècniques TQM, el rendiment empresarial estratègic mesurat mitjançant un CMI i les millores empresarials esmentades, són estudiades i analitzades en profunditat en la present tesi doctoral. Amb aquesta finalitat, en primer lloc es fa un estat de l'art on s'analitzen publicacions científiques rellevants per demostrar l'existència d'un buit investigador. A continuació, es dissenya una proposta metodològica de sis fases per quantificar l'impacte dels elements de TQM sobre el rendiment organitzacional, en el context d'un CMI, en PIMEs, sent aquestes fases: Fase 1. Definició dels elements estructurals. Fase 2. Establiment de l'equip de treball. Fase 3. Selecció dels elements. Fase 4. Determinació de la tècnica MCDA. Fase 5. Aplicació de la tècnica MCDA. Fase 6. Anàlisi de resultats. A continuació, les fases de la proposta són aplicades a una PIME d'al sector de l'petroli a l'Equador i es presenten els resultats obtinguts en aquesta aplicació. Finalment, s'estableixen una sèrie de conclusions generals i s'enuncien unes línies futures de recerca. / [EN] The current worldwide competitive context makes that organization are struggling to be and become competitive. Since many years ago, customers demand high-quality products and he/she might choose from many different suppliers, which makes those enterprises must articulate the necessary mechanisms to offer such a quality level. In this sense, many organizations apply techniques of quality management, e.g., Kaizen, quality statistical control or design of experiments to mention some, to help them out reaching the required quality level. Then, it is widely accepted the existence of correlation between the application of Total Quality Management (TQM) techniques and organizational performance, understanding the latter as the improvement of the products/services that leads to higher benefits. However, even though it is possible to find many scientific works that relate the application of TQM and organizational performance improvement, relating this to a specific part of the organization such as production or innovation, the quantification of the effect of TQM on performance measurement, using a Balanced Scorecard (BSC) and, therefore, at the strategic and balanced level, is a current research topic, which is intended to be developed within this PhD Thesis. With this innovative approach, organizations would obtain additional relevant information for their decision-making processes about which the most relevant TQM techniques and tools are and should, therefore, be prioritized and improved. Besides, the application of TQM techniques directly generates some specific improvements at the tactic-operative level in organizations, and then the relationships among the TQM techniques, the organizational performance measured through a BSC, and the mentioned organizational improvements are studied and analyzed in this research. Then, a state of the art if firstly developed, analyzing relevant scientific publications, to identify the research gap. The next task is to design a six-phases methodological proposal to quantify the impact of TQM elements over organizational performance in SMEs within a BSC context, being the phases: Phase 1. Definition of the structural elements. Phase 2. Establishment of the work team. Phase 3. Selection of the elements. Phase 4. Determination of the MCDA technique. Phase 5. Application of the MCDA technique. Phase 6. Analysis of results. Then, these six phases are applied to a SME of the petroleum sector in Ecuador and the main results achieved are presented. Finally, the main conclusions are stated as well as some future research possibilities. / Andrade Arteaga, CA. (2022). Desarrollo de una propuesta metodológica para medir el impacto que tiene la aplicación de prácticas de Total Quality Management sobre el rendimiento organizacional en Pymes [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/181511