• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Desde el estudio de la taranta, cantiña y bulería de Camarón de la Isla hasta su reinterpretación como propuesta práctica

Martínez Casañ, David 07 November 2017 (has links)
[EN] Our present work is based on the study of the musical language of flamenco. The need for this kind of investigation becomes obvious if we look at the fact that, despite being declared a World Heritage by UNESCO in 2010, unlike other urban music forms, flamenco does not yet have a unified theory. The evolutionary process flamenco has undergone in the past 50 years, has integrated different cultures incorporating new musical instruments and harmonic concepts far from traditional flamenco. The overall acceptance of these changes is closely tied to the trajectory of the guitar player Paco de Lucia and the flamenco singer Camarón de la Isla, both key figures for the development and diffusion of contemporary flamenco. These two artists introduced many innovations from which we chose two for our investigation. An openness to other styles and the integration of those styles into the language of flamenco. From the perspective of our study, the process of joining different musical aesthetics into one single piece is a contribution of significant importance. What marked the evolution of both artists was, on one hand their personality, and on the other hand, their musical qualities and overcoming obstacles inherent in the communication between the aesthetics of different cultures. This led to the creation of first-rate artistic projects. This dynamic occurred naturally during the evolution of flamenco music, and also inspired one particular part of our study: The arrangement of a musical project, starting from the process of analytical investigation of the work of Camarón de la Isla. We had to do previous studies to be able to determine a methodology for this work. Questions like: "what type of investigation is the most adequate for our purposes?" or "what kind of studies do already exist in this field of research and which conclusions can be drawn from them?" made us choose several different approaches for musical research projects and their evolution. The analysis of the circumstances to originate the composition and performance of the chosen musical pieces, suggested the career of Camarón de la Isla closely be studied. His collaboration with the guitar player Paco de Lucia as well as his approach to other musical styles led us to delve into the existing relationship between flamenco and jazz as well as the link established by a collaboration of musicians from different musical languages. The musical work that we included in this investigation made it necessary to establish tools for the study of its theoretical aspects. Transcription was used as a starting point and from this point we began our study of the musical components of flamenco, which in turn allowed for the realization and recording of a project based on the implementation of different musical styles. / [ES] La línea fundamental de nuestro trabajo titulado "Desde el estudio de la taranta, cantiña y bulería de Camarón de la Isla hasta su reinterpretación como propuesta práctica", se centra en el estudio y la interpretación del lenguaje musical flamenco. El desarrollo de una investigación en esta dirección se hace evidente si observamos que, a pesar de ser declarado Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO en 2010, no cuenta con una teoría unificada en un modelo que históricamente se ha repetido en la historiografía de las músicas urbanas. El proceso de evolución que ha tenido la música flamenca en los últimos 50 años le ha llevado a integrar propuestas que incorporan nuevos instrumentos musicales y conceptos armónicos alejados del flamenco tradicional. La aceptación de estos cambios está unida a la trayectoria del guitarrista Paco de Lucía y el cantaor Camarón de la Isla, como referentes esenciales en el desarrollo y la difusión del flamenco contemporáneo. Entre las múltiples contribuciones aportadas por estos artistas, hay dos que se muestran idóneas para nuestra investigación: la apertura hacia otros estilos, y la integración de estos en el lenguaje flamenco. Desde nuestra perspectiva de estudio, la concurrencia en un mismo proyecto de diferentes estéticas supone una aportación de fundamental interés. La especial personalidad, sus cualidades artísticas y el trabajo para la superación de obstáculos en la comunicación entre estéticas de distintas culturas, ha marcado su evolución, y ha llevado a generar proyectos artísticos de primer orden. Estos hechos que se han dado de una forma natural en la evolución de la música flamenca han impulsado el desarrollo de nuestro trabajo, basado en la configuración de un proyecto musical, a partir de un proceso de investigación analítica de las propuestas musicales del cantaor Camarón de la Isla. La necesidad de posicionar nuestro enfoque ha generado una serie de estudios previos. Cuestiones como ¿qué modelo de investigación se adecua más a nuestros propósitos?, o ¿qué experiencias se han elaborado en este sentido? nos han llevado a detallar distintas posiciones sobre la diversidad de factores influyentes, en la elaboración de los trabajos de investigación musical y su evolución. La búsqueda de las circunstancias en que se origina y se interpreta el material musical utilizado, nos ha sugerido el estudio de la trayectoria musical del cantaor. La colaboración musical de este, con el guitarrista Paco de Lucía y su acercamiento a otros estilos, nos ha llevado a profundizar sobre la relación existente entre el flamenco y el jazz, y el vínculo nacido de la colaboración de músicos procedentes de diferentes lenguajes. La interpretación musical incluida en esta investigación genera la necesidad de establecer herramientas para el estudio de los aspectos teóricos, utilizando la transcripción como punto de partida. A partir de esta premisa arranca el análisis de estudio sobre los componentes musicales del flamenco, lo cual permite elaborar el proyecto basado en el encuentro entre diferentes estilos y posteriormente grabarlo. / [CA] La línea fonamental del nostre treball amb el títol "Desde el estudio de la taranta, cantiña y bulería de Camarón de la Isla hasta su reinterpretación como propuesta práctica", es centra en l'estudi i la interpretació del llenguatge musical flamenc. La necessitat de desenvolupar una investigació en esta direcció, es fa evident si observem que, malgrat ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en 2010, no compta amb una teoria unificada en un model que històricament s'ha repetit en la historiografia de las músiques urbanes. El procés d'evolució que ha tingut la música flamenca en els últims 50 anys, li ha portat a integrar propostes que incorporen nous instruments musicals i conceptes harmònics allunyats del flamenc tradicional. L'acceptació d'aquests canvis està unida a la trajectòria del guitarrista Paco de Lucía i del cantaor Camarón de la Isla, com a referents essencials en el desenvolupament i la difusió del flamenc contemporani. Entre les múltiples contribucions aportades per aquests artistes, hi ha dues que es mostren idònies per a la nostra investigació: l'apertura cap a altres estils, i la integració d'aquests en el llenguatge flamenc. Des de la nostra perspectiva d'estudi, la concurrència en un mateix projecte de diferents estètiques, suposa una aportació de fonamental interès. L'especial personalitat, les seues qualitats artístiques i el treball per a la superació d'obstacles en la comunicació entre estètiques de distintes cultures, ha marcat la seua evolució, i els ha portat a generar projectes artístics de primer ordre. Aquests fets que s'han donat d'una forma natural en l'evolució de la música flamenca, han impulsat el desenvolupament del nostre treball, basat en la configuració d'un projecte musical, a partir de un procés d'investigació analítica de les propostes musicals del cantaor Camarón de la Isla. La necessitat de posicionar el nostre enfocament, ha generat una sèrie d'estudis previs. Qüestions com ¿quin model d' investigació s'adequa més als nostres propòsits?, o ¿quines experiències s'han elaborat en aquest sentit? Ens han portat a detallar distintes posicions sobre la diversitat de factors influents, en l'elaboració dels treballs d'investigació musical i la seua evolució. La recerca de les circumstàncies on s'origina i s'interpreta el material musical utilitzat, ens ha suggerit l'estudi de la trajectòria musical del cantaor. La col·laboració musical d'aquest, amb el guitarrista Paco de Lucía i el seu apropament a altres estils, ens porten a aprofundir sobre la relació existent entre el flamenc i el jazz, i el vincle nascut de la col·laboració de músics procedents de diferents llenguatges. La interpretació musical inclosa en aquesta investigació, genera la necessitat d'establir ferramentes per a l'estudi dels aspectes teòrics, utilitzant la transcripció com a punt de partida. A partir d'aquesta premissa arranca l'anàlisi d'estudi sobre els components musicals del flamenc, cosa que ens permet elaborar el projecte basat en la trobada entre diferents estils i posteriorment gravar-ho. / Martínez Casañ, D. (2017). Desde el estudio de la taranta, cantiña y bulería de Camarón de la Isla hasta su reinterpretación como propuesta práctica [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/90622
2

Ethnomusicologie et esthétique : de la réflexion épistémologique à la recherche de terrain : une étude comparative de la vocalité de tradition orale au sud de l’Italie

Gervasi, Flavia 11 1900 (has links)
La version intégrale de cette thèse est disponible uniquement pour consultation individuelle à la Bibliothèque de musique de l’Université de Montréal (http://www.bib.umontreal.ca/MU). / Cette thèse aborde les problématiques épistémologiques et méthodologiques relatives à l’étude esthétique des pratiques vocales traditionnelles du Salento (sud de l’Italie). Les deux premières parties développent une réflexion épistémologique concernant d’une part le statut ontologique de l’expérience esthétique, de l’autre la pertinence d’une étude esthétique sur un terrain ethnomusicologique. La troisième et la quatrième parties exposent la recherche de terrain réalisée auprès de deux groupes socioculturels bien distincts de chanteurs du Salento : celui des paysans et celui des revivalistes. Ces deux univers en plus d’être caractérisés par deux classes d’âge différentes, s’ancrent dans deux réalités socioculturelles et économiques distinctes : d’une part le monde agro-pastoral ayant subsisté au Salento jusqu’aux années 1960 ; de l’autre la société contemporaine résultant des processus de tertiarisation, d’urbanisation et de globalisation mis en œuvre à partir de la deuxième moitié des années 1970. Le propos de cette thèse est d’expliquer en détail le fonctionnement de l’expérience esthétique de chacun des deux groupes de chanteurs vis-à-vis de leur pratique vocale. Il s’agit notamment de développer deux ethnographies différentes sur la base de caractéristiques socioculturelles et musicales propres à chaque contexte générationnel, étudiant toutes sortes de manifestations esthétiques et particulièrement les discours de nos chanteurs. Notre conclusion ouvre le champ de la comparaison des résultats obtenus au sein des deux enquêtes distinctes. Au-delà de la variété des critères, des comportements, des réactions et des facteurs qui caractérisent l’expérience esthétique des deux générations de chanteurs, nous cherchons à envisager la présence éventuelle d’une constante paradigmatique des critères esthétiques, valable aussi bien pour les chanteurs paysans anciens que pour les revivalistes. / This dissertation addresses epistemological and methodological problems related to studying the aesthetics of traditional vocal practices in Salento. In the first two sections of the dissertation, I examine from an epistemological perspective the ontological status of aesthetic experience and the relevance of studying aesthetics in ethnomusicological fieldwork. In the third and fourth sections I present the results of my fieldwork research, conducted with two distinct socio-cultural groups of Salentine singers: traditional singers and revival singers. In addition to coming from two different generations, these two groups of singers are also rooted in two distinct socio-cultural and economic milieux: in one case, the agro-pastoral world that subsisted in Salento until the 1960s; in the other case, contemporary society, which since the second half of the 1970s has been marked by urbanization, globalization, and the shift to a service economy. This dissertation explains in detail how each of the two groups of singers experience aesthetics. I develop two different investigations based on the socio-cultural and musical characteristics peculiar to each generational context, studying various kinds of aesthetic expressions and especially the singers’ discourse. In the conclusion I compare the results of the investigations I carried out with the two groups. Besides considering the variety of criteria, behaviors, reactions, and other factors that characterize the aesthetic experience of these two generations of singers, I propose that there exists a single, constant paradigm of aesthetic criteria that is valid for both traditional singers and for revival singers.

Page generated in 0.0486 seconds