The aim of the doctoral thesis is the study of Terahertz time domain spectrometers relying on telecommunication fiber technology. Optical fiber offers low losses, high stability and compactness, features that ease the deployment of this kind of sensing instruments in industrial scenarios. The development of terahertz signal sources working at telecom wavelengths has enabled the employment of mature, telecom-related photonic components that allowed a transition within THz research from being mainly object of scientific interest to an application-oriented technology. In this thesis, fiber terahertz systems utilizing ultrafast photoconductors with integrated antenna structures have been investigated at different levels, including the control of the photoconductor structure, as well as at instrument and system levels. The carrier transport in InGaAs-InAlAs multilayer hetero-structures, present in the employed photoconductive antennas, has been investigated under the additional injection of a continuous optical wave. By varying the amplitude level of the respective optical signal injected into either the emitter or the receiver, it has been shown that the amplitude of the detected photocurrent could be controlled without affecting its bandwidth. Unlike increasing the optical power of the pulsed signal, raising the continuous optical power results in a reduction of the measured photocurrent. This lowering of the conductivity is related to changes in the instantaneous carrier momentum relaxation time in the photoactive material, rather than to variations of the free carrier density level. This behavior affects systems including continuous-wave optical components, as, for instance, optical amplifiers. The effect has been further exploited to modulate the operation conditions of photoconductive antennas, enabling an all-optical control of the THz amplitude. This represents a method to implement a signal modulation, necessary, for instance, for lock-in signal detection. Different industrial applications and THz imaging systems require fast data acquisition. Slow, stepwise working mechanical optical delay lines are about to be replaced by faster schemes. A fast THz-time-domain spectroscopy system using a coil-based rapid mechanic delay line has been set up and analyzed. A convenience of usage of optical fibers is the simplicity of signal multiplication and distribution. It can be exploited to allow centralized operation of a set of parallel terahertz sensing units. A centralized architecture with optical source sharing simplifies the implementation as well as the cost of nondestructive inspection platforms, where several sensing units would have to work in the same facility, for example at quality control in factories or security checkpoints. The cost of such a distribution system is evaluated, its feasibility experimentally demonstrated, and key features relevant to the system performance are discussed. The present document is formally structured in a brief introduction, Chapter 2, which review common terahertz technology as a whole, with the focus on optoelectronic schemes and respective technology in the telecom band. Chapter 3 includes work carried out dealing with the carrier dynamics under continuous optical wave irradiation of the photoconductive antenna modules and the application of the effect as modulation method. Chapter 4 deals with the implementation of the fast delay in the system and Chapter 5 describes and analyses architecture for parallel, remotely controlled sensing. Finally, Chapter 6 provides conclusion and future work perspectives. / El objetivo de la presente Tesis Doctoral es el estudio de espectroscopios temporales de Terahercios basados en tecnología de fibra óptica para telecomunicaciones. La fibra óptica ofrece bajas pérdidas de propagación, alta estabilidad y la capacidad de implementar sistemas robustos y compactos, características que facilitan el despliegue de este tipo de instrumentos de sensado en escenarios industriales. El desarrollo de fuentes de THz que operan en la banda infrarroja empleada en telecomunicaciones permite el uso de componentes maduros de la industria de las comunicaciones ópticas, lo que a su vez se ha traducido en una transición desde el uso de la banda de THz básicamente para intereses científicos al desarrollo de sistemas para aplicaciones industriales. En la presente tesis se investigan sistemas de THz basados en antenas fotoconductivas y fibra óptica a distintos niveles: control de la estructura fotoconductiva, instrumento y sistema. El transporte de portadores en heteroestructuras multicapa InGaAs-InAlAs, empleadas actualmente en antenas fotoconductivas, se ha investigado bajo la inyección de una onda óptica continua. Se ha observado que variando el nivel de amplitud de esta onda continua tanto en el emisor como en el receptor es posible controlar la fotocorriente detectada sin afectar a su ancho de banda. A diferencia de un incremento en la potencia óptica de la señal pulsada, elevar el nivel de continua resulta en una reducción de la fotocorriente medida. Esta reducción de la conductividad se relaciona con cambios en el tiempo de relajación del momento de los portadores en el material fotoactivo en lugar de variaciones de la densidad de portadores libres. Este comportamiento puede tener un efecto en sistemas que introduzcan componentes ópticos continuos como por ejemplo sistemas de sensado que empleen amplificadores ópticos. Este efecto puede ser usado para modular las condiciones de operación de las antenas fotoconductivas permitiendo el control todo-óptico del sistema. Este método permite modular la señal, lo que resulta necesario por ejemplo para realizar detección lock-in. Tanto diferentes aplicaciones industriales como los sistemas de imagen en THz requieren sistemas rápidos de captura. Para ello es necesario sustituir las líneas de retardo ópticas tradicionales basadas en motores paso-a-paso por otros sistemas de mayor velocidad. Se ha implementado y caracterizado un sistema THz-TDS usando una línea de retardo rápida basada en bobinas de voz. Una característica fundamental de la fibra óptica es su extraordinaria simplicidad para realizar la distribución de señales ópticas. Esta característica puede ser explotada para permitir la operación centralizada de un conjunto paralelo de sensores de THz. Una arquitectura centralizada en la que la fuente óptica se comparte entre muchos sensores simplifica la implementación y reduce el coste de sistemas de inspección no destructiva que requieran de múltiples sensores en paralelo, como, por ejemplo, en control de calidad industrial o en controles de seguridad. Se ha evaluado el coste de estos sistemas distribuidos, se ha validado experimentalmente su viabilidad y se han identificado y estudiado sus prestaciones. El documento de la tesis doctoral se estructura formalmente en una breve introducción, el capítulo 2, en el que se revisa la tecnología de THz en su conjunto, los esquemas optoelectrónicos y el uso de tecnologías ópticas basadas en la banda de las telecomunicaciones. El capítulo 3 incluye el estudio realizado sobre la dinámica de los portadores bajo la irradiación dela antena fotoconductiva con una onda óptica continua y su uso como técnica de modulación. El capítulo 4 trata con la implementación de un sistema THz-TDS rápido mientras que el capítulo 5 describe y analiza una arquitectura de sensado paralela para reducir costes. Finalmente el capítulo 6 recoge las conclusiones y futuras líneas de actuación. / L'objectiu de la present Tesi Doctoral és l'estudi d'espectroscopis temporals de terahertzs basats en tecnologia de fibra òptica per a telecomunicacions. La fibra òptica ofereix baixes pèrdues de propagació, alta estabilitat i la capacitat d'implementar sistemes robustos i compactes, característiques que faciliten el desplegament d'aquest tipus d'instruments de sensat en escenaris industrials. El desenvolupament de fonts de THz que operen a la banda infraroja emprada en telecomunicacions permet l'ús de components madurs de la indústria de les comunicacions òptiques, el que al seu torn s'ha traduït en una transició des de l'ús de la banda de THz bàsicament per interessos científics al desenvolupament de sistemes per a aplicacions industrials. En la present tesi s'investiguen sistemes de THz basats en antenes fotoconductivas i fibra òptica a diferents nivells: control de l'estructura fotoconductiva, instrument i sistema. El transport de portadors en heteroestructures multicapa InGaAs-InAlAs, emprades actualment en antenes fotoconductivas, s'ha investigat sota la injecció d'una ona òptica contínua. S'ha observat que variant el nivell d'amplitud d'aquesta ona contínua tant en l'emissor com en el receptor és possible controlar la fotocorriente detectada sense afectar el seu ample de banda. A diferència d'un increment en la potència òptica del senyal polsada, elevar el nivell de contínua resulta en una reducció de la fotocorrent mesurada. Aquesta reducció de la conductivitat es relaciona amb canvis en el temps de relaxació del moment dels portadors en el material fotoactiu en lloc de variacions de la densitat de portadors lliures. Aquest comportament pot tenir un efecte en sistemes que introdueixin components òptics continus com ara sistemes de sensat que utilitzen amplificadors òptics. Aquest efecte pot ser usat per modular les condicions d'operació de les antenes fotoconductivas permetent el control tot-òptic del sistema. Aquest mètode permet modular el senyal, el que resulta necessari per exemple per realitzar detecció lock-in. Tant diferents aplicacions industrials com els sistemes d'imatge en THz requereixen sistemes ràpids de captura. Per a això és necessari substituir les línies de retard òptiques tradicionals basades en motors pas-a-pas per altres sistemes de major velocitat. S'ha implementat i caracteritzat un sistema THz-TDS usant una línia de retard ràpida basada en bobines de veu. Una característica fonamental de la fibra òptica és la seua extraordinària simplicitat per realitzar la distribució de senyals òptiques. Aquesta característica pot ser explotada per a permetre l'operació centralitzada d'un conjunt paral·lel de sensors de THz. Una arquitectura centralitzada en la qual la font òptica es comparteix entre molts sensors simplifica la implementació i redueix el cost de sistemes d'inspecció no destructiva que requereixin de múltiples sensors en paral·lel, com, per exemple, en control de qualitat industrial o en controls de seguretat . S'ha avaluat el cost d'aquests sistemes distribuïts, s'ha validat experimentalment la seua viabilitat i s'han identificat i estudiat les seues prestacions. El document de la tesi doctoral s'estructura formalment en una breu introducció, capítol 2, en el qual es revisa la tecnologia de THz en el seu conjunt, els esquemes optoelectrònics i l'ús de tecnologies òptiques basades en la banda de les telecomunicacions. El capítol 4 inclou l'estudi realitzat sobre la dinàmica dels portadors sota la irradiació de la antena fotoconductiva amb una ona òptica contínua i el seu ús com a tècnica de modulació. El capítol 5 tracta la implementació d'un sistema THz-TDS ràpid mentre que el capítol 6 descriu i analitza una arquitectura de sensat paral·lela per reduir costos. Finalment, el capítol 7 recull les conclusions i futures línies d'actuació. / Bockelt, AS. (2017). Fiber-based Terahertz Time-Domain Spectroscopy Systems Operated in the Telecom Band [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/86148

We want to know the causes that give rise to the difference of digital competence between students who enter university from different Autonomous Communities, or their own, as well as the possibilities of improving it so that their passage through higher education is maximized, without gaps of knowledge that may end up generating frustration and abandonment. Checking the added motivations of the use of ICT in teaching, we will investigate the possible benefits that can be provided in sectors of the population marginalized, but in the formative phase, as are fundamentally the people with functional diversity. We want to know what the most appropriate ICT applications or uses may be, as well as the factors that condition their performance. The results obtained will help us recommend, if deemed appropriate, the strategy to follow in the teaching imparted in the pre-university studies or we will prevent the real situation with which we will face in the first courses in the university so that we can act for to reduce the school failure of the students of regulated education and also we will obtain orientations to facilitate the social inclusion in the case of the people in risk of exclusion. / Deseamos conocer las causas que originan la diferencia de competencia digital entre los estudiantes que acceden a la universidad procedentes de diferentes Comunidades Autónomas, o de la propia, así como las posibilidades de mejorarla para que su paso por los estudios superiores sea aprovechado al máximo, sin lagunas de conocimiento que puedan acabar generando frustración y abandono. Comprobando las motivaciones añadidas que supone el uso de las TIC en la docencia, vamos a investigar sobre el posible beneficio que pueden aportar en sectores de la población marginados, pero en fase formativa, como son fundamentalmente las personas con diversidad funcional. Queremos saber cuáles pueden ser las aplicaciones o usos de las TIC más idóneos así como los factores que condicionan su rendimiento. Los resultados obtenidos nos ayudarán a recomendar, si se considerase adecuado, la estrategia a seguir en la docencia impartida en los estudios preuniversitarios o nos prevendrán sobre la situación real con la que nos enfrentaremos en los primeros cursos en la universidad de forma que podamos actuar para conseguir disminuir el fracaso escolar de los alumnos de enseñanzas regladas y también conseguiremos orientaciones para facilitar la inclusión social en el caso de las personas en riesgo de exclusión. / Desitgem conèixer les causes que originen la diferència de competència digital entre els estudiants que accedeixen a la universitat procedents de diferents comunitats autònomes, o de la pròpia, així com les possibilitats de millorar-la per que el seu pas pels estudis superiors sigui aprofitat al màxim, sense llacunes de coneixement que puguin acabar generant frustració i abandonament. Comprovant les motivacions afegides que suposa l'ús de les TIC a la docència, anem a investigar sobre el possible benefici que poden aportar en sectors de la població marginats, però en fase formativa, com són fonamentalment les persones amb diversitat funcional. Volem saber quines poden ser les aplicacions o usos de les TIC més idonis així com els factors que condicionen el seu rendiment. Els resultats obtinguts ens ajudaran a recomanar, si es considerés adequat, l'estratègia a seguir en la docència impartida en els estudis preuniversitaris o ens prevenir sobre la situació real amb la qual ens enfrontarem en els primers cursos a la universitat de manera que puguem actuar per aconseguir disminuir el fracàs escolar dels alumnes d'ensenyaments reglats i també aconseguirem orientacions per facilitar la inclusió social en el cas de les persones en risc d'exclusió. / Díaz Sáenz, JR. (2017). Las TIC como factor dinamizador del proceso de Enseñanza-Aprendizaje en las etapas formativas básicas en la Comunidad Valenciana, con el apoyo del Aprendizaje-Servicio [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/86149

This thesis fits into the Multiple-Input Multiple-Output (MIMO) communication systems. Nowadays, these schemes are the most promising technology in the field of wireless communications. The use of this technology allows to increase the rate and the quality of the transmission through the use of multiple antennas at the transmitter and receiver sides. Furthermore, the MIMO technology can also be used in a multiuser scenario, where a Base Station (BS) equipped with several antennas serves several users that share the spatial dimension causing interference. However, employing precoding algorithms the signal of the multiuser interference can be mitigated. For these reasons, the MIMO technology has become an essential key in many new generation communications standards. On the other hand, Massive MIMO technology or Large MIMO, where the BS is equipped with very large number of antennas (hundreds or thousands) serves many users in the same time-frequency resource. Nevertheless, the advantages provided by the MIMO technology entail a substantial increase in the computational cost. Therefore the design of low-complexity receivers is an important issue which is tackled throughout this thesis. To this end, one of the main contributions of this dissertation is the implementation of efficient soft-output detectors and precoding schemes. First, the problem of efficient soft detection with no iteration at the receiver has been addressed. A detailed overview of the most employed soft detectors is provided. Furthermore, the complexity and performance of these methods are evaluated and compared. Additionally, two low-complexity algorithms have been proposed. The first algorithm is based on the efficient Box Optimization Hard Detector (BOHD) algorithm and provides a low-complexity implementation achieving a suitable performance. The second algorithm tries to reduce the computational cost of the Subspace Marginalization with Interference Suppression (SUMIS) algorithm. Second, soft-input soft-output (SISO) detectors, which are included in an iterative receiver structure, have been investigated. An iterative receiver improves the performance with respect to no iteration, achieving a performance close to the channel capacity. In contrast, its computational cost becomes prohibitive. In this context, three algorithms are presented. Two of them achieve max-log performance reducing the complexity of standard SISO detectors. The last one achieves near max-log performance with low complexity. The precoding problem has been addressed in the third part of this thesis. An analysis of some of the most employed precoding techniques has been carried out. The algorithms have been compared in terms of performance and complexity. In this context, the impact of the channel matrix condition number on the performance of the precoders has been analyzed. This impact has been exploited to propose an hybrid precoding scheme that reduces the complexity of the previously proposed precoders. In addition, in Large MIMO systems, an alternative precoder scheme is proposed. In the last part of the thesis, parallel implementations of the SUMIS algorithm are presented. Several strategies for the parallelization of the algorithm are proposed and evaluated on two different platforms: multicore central processing unit (CPU) and graphics processing unit (GPU). The parallel implementations achieve a significant speedup compared to the CPU version. Therefore, these implementations allow to simulate a scalable quasi optimal soft detector in a Large MIMO system much faster than by conventional simu / La presente tesis se enmarca dentro de los sistemas de comunicaciones de múltiples antenas o sistemas MIMO. Hoy en día, estos sistemas presentan una de las tecnologías más prometedoras dentro de los sistemas comunicaciones inalámbricas. A través del uso de múltiples antenas en ambos lados, transmisor y receptor, la tasa de transmisión y la calidad de la misma es aumentada. Por otro lado, la tecnología MIMO puede ser utilizada en un escenario multiusuario, donde una estación base (BS) la cual está equipada con varias antenas, sirve a varios usuarios al mismo tiempo, estos usuarios comparten dimensión espacial causando interferencias multiusuario. Por todas estas razones, la tecnología MIMO ha sido adoptada en muchos de los estándares de comunicaciones de nueva generación. Por otro lado, la tecnología MIMO Masivo, en la cual la estación base está equipada con un gran número de antenas (cientos o miles) que sirve a muchos usuarios en el mismo recurso de tiempo-frecuencia. Sin embargo, las ventajas proporcionadas por los sistemas MIMO implican un aumento en el coste computacional requerido. Por ello, el diseño de receptores de baja complejidad es una cuestión importante en estos sistemas. Para conseguir esta finalidad, las principales contribuciones de la tesis se basan en la implementación de algoritmos de detección soft y esquemas de precodificación eficientes. En primer lugar, el problema de la detección soft eficiente en un sistema receptor sin iteración es abordado. Una descripción detallada sobre los detectores soft más empleados es presentada. Por otro lado, han sido propuestos dos algoritmos de bajo coste. El primer algoritmo está basado en el algoritmo Box Optimization Hard Detector (BOHD) y proporciona una baja complejidad de implementación logrando un buen rendimiento. El segundo de los algoritmos propuestos intenta reducir el coste computacional del conocido algoritmo Subspace Marginalization with Interference Suppression (SUMIS). En segundo lugar, han sido investidados detectores de entrada y salida soft (SISO, soft-input soft-output) los cuales son ejecutados en estructuras de recepción iterativa. El empleo de un receptor iterativo mejora el rendimiento del sistema con respecto a no realizar realimentación, pudiendo lograr la capacidad óptima. Por el contrario, el coste computacional se vuelve prohibitivo. En este contexto, tres algoritmos han sido presentados. Dos de ellos logran un rendimiento óptimo, reduciendo la complejidad de los detectores SISO óptimos que normalmente son empleados. Por el contrario, el otro algoritmo logra un rendimiento casi óptimo a baja complejidad. En la tercera parte, se ha abordado el problema de la precodificación. Se ha llevado a cabo un análisis de algunas de las técnicas de precodificación más usadas. En este contexto, se ha evaluado el impacto que el número de condición de la matriz de canal tiene en el rendimiento de los precodificadores. Además, se ha aprovechado este impacto para proponer un precodificador hibrido. Por otro lado, en MIMO Masivo, se ha propuesto un esquema precodificador. En la última parte de la tesis, la implementación paralela del algoritmo SUMIS es presentada. Varias estrategias sobre la paralelización del algoritmo han sido propuestas y evaluadas en dos plataformas diferentes: Unidad Central de Procesamiento multicore (multicore CPU) y Unidad de Procesamiento Gráfico (GPU). Las implementaciones paralelas consiguen una mejora de speedup. Estas implementaciones permiten simular para MIMO Masivo y de forma más rápida que por simulación convencional, un algo / La present tesi s'emmarca dins dels sistemes de comunicacions de múltiples antenes o sistemes MIMO. Avui dia, aquestos sistemes presenten una de les tecnologies més prometedora dins dels sistemes de comunicacions inalàmbriques. A través de l'ús de múltiples antenes en tots dos costats, transmissor y receptor, es pot augmentar la taxa de transmissió i la qualitat de la mateixa. D'altra banda, la tecnologia MIMO es pot utilitzar en un escenari multiusuari, on una estació base (BS) la qual està equipada amb diverses antenes serveix a diversos usuaris al mateix temps, aquests usuaris comparteixen dimensió espacial causant interferències multiusuari. Per totes aquestes raons, la tecnologia MIMO ha sigut adoptada en molts dels estàndars de comunicacions de nova generació. D'altra banda, la tecnologia MIMO Massiu, en la qual l'estació base està equipada amb un gran nombre d'antenes (centenars o milers) que serveix a molts usuaris en el mateix recurs de temps-freqüència. No obstant això, els avantatges proporcionats pels sistemes MIMO impliquen un augment en el cost computacional requerit. Per això, el disseny de receptors de baixa complexitat és una qüestió important en aquests sistemes. Per tal d'aconseguir esta finalitat, les principals contribucions de la tesi es basen en la implementació d'algoritmes de detecció soft i esquemes de precodificació eficients. En primer lloc, és abordat el problema de la detecció soft eficient en un sistema receptor sense interacció. Una descripció detallada dels detectors soft més emprats és presentada. D'altra banda, han sigut proposats dos algorismes de baix cost. El primer algorisme està basat en l'algorisme Box Optimization Hard Decoder (BOHD) i proporciona una baixa complexitat d'implementació aconseguint un bon resultat. El segon dels algorismes proposats intenta reduir el cost computacional del conegut algoritme Subspace Marginalization with Interference Suppression (SUMIS). En segon lloc, detectors d'entrada i eixidia soft (SISO, soft-input soft-output) els cuals són executats en estructures de recepció iterativa han sigut investigats. L'ocupació d'un receptor iteratiu millora el rendiment del sistema pel que fa a no realitzar realimentació, podent aconseguir la capacitat òptima. Per contra, el cost computacional es torna prohibitiu. En aquest context, tres algorismes han sigut presentats. Dos d'ells aconsegueixen un rendiment òptim, reduint la complexitat dels detectors SISO òptims que normalment són emprats. Per contra, l'altre algorisme aconsegueix un rendiment quasi òptim a baixa complexitat. En la tercera part, s'ha abordat el problema de la precodificació. S'ha dut a terme una anàlisi d'algunes de les tècniques de precodificació més usades, prestant especial atenció al seu rendiment i a la seua complexitat. Dins d'aquest context, l'impacte que el nombre de condició de la matriu de canal té en el rendiment dels precodificadors ha sigut avaluat. A més, aquest impacte ha sigut aprofitat per a proposar un precodificador híbrid , amb la finalitat de reduir la complexitat d'algorismes prèviament proposats. D'altra banda, en MIMO Massiu, un esquema precodificador ha sigut proposat. En l'última part, la implementació paral·lela de l'algorisme SUMIS és presentada. Diverses estratègies sobre la paral·lelizació de l'algorisme han sigut proposades i avaluades en dues plataformes diferents: multicore CPU i GPU. Les implementacions paral·leles aconsegueixen una millora de speedup quan el nombre d'àntenes o l'ordre de la constel·lació incrementen. D'aquesta manera, aquestes implementacions permeten simular per a MIMO Massiu, i de forma més ràpida que la simulació convencional. / Simarro Haro, MDLA. (2017). Effi cient algorithms for iterative detection and decoding in Multiple-Input and Multiple-Output Communication Systems [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/86186

Music has the gift of approaching people. Whose are living in contact with music, they will learn to live better with others, establishing a more harmonious communication. This thesis is a work that deals about music, music education, functional diversity, music therapy and technological applications. But, above all, is a work about the collaborative musical creation, the thrill of feeling part of a group which creates something new and unique. Interpersonal and intrapersonal ways of communication. Something that serves to reach something. Something that sounds and thrills. The magic of music, the wonder of technology applied to artistic creation and the satisfaction on validating plural benefits for people using the application Soundcool, a free system developed by a performing artsgroup and technology (PerformingARTech) of the Universitat Politècnica de València for music education through collaborative creation using computers, mobile, tablets and the interface of video games Xbox Kinect, in environments of users with functional diversity. At the outset, we describe many proposals and activities conducted by the Emosons team, responsible for the first steps related to this project. Lastly, we propose a musical creative workshop with Soundcool. The ultimate objective of this proposal will be that each participant users' group, according to their possibilities, develop the activity of musical improvisation with Soundcool and they experience the belonging to a creative group. They also will learn how the tool works and try to arouse some creative, communicative and expressive pursuits using sounds that have been recorded by themselves, helped by their monitors involved in the Project, or other type of sounds already availables. This collective could find in music an affordable way to exchange and interaction, in order to develop new communication and creative possibilities. This project and this implementation, as a field test, meant to be an effective demonstration tool, which serves as an impromptu interpreter between these users with functional diversity and the world that surrounds them and to which they also belongs. And the vehicle that facilitates that communication, that's music. Nothing less than music. It's about to provide sound to the signifier to reach the meaning. Thrill to the words, sounding. Smile in c major, minor... no matter. Play, to thrill and excite. / La música tiene el don de acercar a las personas. El que vive en contacto con la música aprende a convivir de mejor manera con otros, estableciendo una comunicación más armoniosa. La presente tesis doctoral es un trabajo que versa de música, de educación musical, de diversidad funcional, de musicoterapia y de aplicaciones tecnológicas. Pero, sobre todo, es un trabajo acerca de la creación musical en colectivo, de la emoción de sentirse parte de un todo que genera algo único y novedoso. De comunicación interpersonal e intrapersonal. De algo que sirve para algo. Algo que suena y emociona. La magia de la música, la maravilla de la tecnología aplicada a la creación artística y la satisfacción de validar los beneficios en plural para las personas del uso de la aplicación Soundcool, un sistema desarrollado en el Grupo de Artes Performativas y Tecnología (PerformingARTech) de la Universitat Politècnica de València para la creación musical colaborativa con móviles, tablets y la interfaz de videojuegos Kinect de Xbox, en entornos de usuarios con diversidad funcional. Inicialmente, hablamos del trabajo que ha llevado a cabo el grupo Emosons, responsable de los primeros pasos dirigidos a este colectivo. Finalmente, proponemos un taller de creación musical con Soundcool. El objetivo final de esta propuesta será que cada grupo de usuarios participante, de acuerdo a sus posibilidades, desarrolle la actividad de improvisación musical con Soundcool y experimente la pertenencia a un grupo creativo, conozca la herramienta y despierte sus intereses creativos, comunicativos y expresivos utilizando para ello sonidos disponibles con anterioridad o generados y grabados por ellos mismos y junto a los monitores involucrados en el proyecto. Este colectivo puede encontrar a través de la música una forma accesible de intercambio e interacción, para poder desarrollar nuevas posibilidades comunicativas y creativas. Este proyecto y esta implementación, como prueba de campo, pretenden ser una herramienta eficaz demostrativa, que sirva de intérprete improvisado entre estos usuarios con diversidad funcional y el mundo que les rodea y al que también pertenecen. Y el vehículo que facilite esa comunicación, la música. Sin más. Dotar de sonido al significante para llegar al significado. Emocionar a las palabras, sonando. Sonreír en Do, Mayor, menor¿no importa. Sonar, para emocionarse y emocionar. / La música té la qualitat d'apropar a les persones. El que viu en contacte amb la música aprèn a conviure de millor manera amb la resta, establint una comunicació més harmoniosa. La present tesi doctoral és un treball que versa de música, d'educació musical, de diversitat funcional, de musicoteràpia i d'aplicacions tecnològiques. Però, sobretot, és un treball sobre la creació musical en col·lectiu, de l'emoció de sentir-se part d'un tot que genera alguna cosa única i nova. De comunicació interpersonal i intrapersonal. D'allò que serveix per a alguna cosa. Alguna cosa que sona i emociona. La màgia de la música, la meravella de la tecnologia aplicada a la creació artística i la satisfacció de validar els beneficis en plural per a les persones de l'ús de l'aplicació Soundcool, un sistema desenvolupat en el Grup d'Arts Performatives i Tecnologia (PerformingARTech) de la Universitat Politècnica de València per a la creació musical col·laborativa amb mòbils, tablets i la interfície de videojocs Kinect de Xbox, en entorns d'usuaris amb diversitat funcional. D'atuvi, parlem del treball realitzat pel grup Emosons que fou l'inici del viatge. Finalment, proposem un taller de creació musical amb Soundcool. L'objectiu final d'aquesta proposta serà que cada grup d'usuaris participant, d'acord a les seves possibilitats, desenvolupe l'activitat d'improvisació musical amb Soundcool i experimente la pertinença a un grup creatiu, conegue l'eina i desperte els seus interessos creatius, comunicatius i expressius utilitzant per a això sons disponibles amb anterioritat o generats i gravats per ells mateixos i al costat dels monitors involucrats en el projecte. Comptat i debatut, aquest col·lectiu pot trobar a través de la música una forma accessible d'intercanvi i interacció, per poder desenvolupar noves possibilitats comunicatives i creatives. Aquest projecte i aquesta implementació, com a prova de camp, pretenen ser una eina eficaç demostrativa, que servixca d'intèrpret improvisat entre aquests usuaris amb diversitat funcional i el món que els envolta i al que també pertanyen. I el vehicle que facilite aquesta comunicació, la música. Sense més. Dotar de so al significant per arribar al significat. Emocionar a les paraules, sonant. Somriure en Do, Major, menor¿no importa. Sonar, per emocionar-se i emocionar. / Briceño Mezquita, M. (2017). APLICACIONES TECNOLÓGICAS PARA EL APRENDIZAJE MUSICAL, EL DESARROLLO DE LA CREATIVIDAD INDIVIDUAL Y APLICACIONES MUSICOTERAPÉUTICAS EN USUARIOS CON DIVERSIDAD FUNCIONAL. PROYECTO SOUNDCOOL [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/90445

El diagnóstico final de la mayoría de tipos de cáncer lo realiza un médico experto en anatomía patológica que examina muestras tisulares o celulares sospechosas extraídas del paciente. Actualmente, esta evaluación depende en gran medida de la experiencia del médico y se lleva a cabo de forma cualitativa mediante técnicas de imagen tradicionales como la microscopía óptica. Esta tarea tediosa está sujeta a altos grados de subjetividad y da lugar a niveles de discordancia inadecuados entre diferentes patólogos, especialmente en las primeras etapas de desarrollo del cáncer. La espectroscopía infrarroja por Transformada de Fourier (siglas FTIR en inglés) es una tecnología ampliamente utilizada en la industria que recientemente ha demostrado una capacidad creciente para mejorar el diagnóstico de diferentes tipos de cáncer. Esta técnica aprovecha las propiedades del infrarrojo medio para excitar los modos vibratorios de los enlaces químicos que forman las muestras biológicas. La principal señal generada consiste en un espectro de absorción que informa sobre la composición química de la muestra iluminada. Los microespectrómetros FTIR modernos, compuestos por complejos componentes ópticos y detectores matriciales de alta sensibilidad, permiten capturar en un laboratorio de investigación común imágenes hiperespectrales de alta calidad que aúnan información química y espacial. Las imágenes FTIR son estructuras de datos ricas en información que se pueden analizar individualmente o junto con otras modalidades de imagen para realizar diagnósticos patológicos objetivos. Por lo tanto, esta técnica de imagen emergente alberga un alto potencial para mejorar la detección y la graduación del riesgo del paciente en el cribado y vigilancia de cáncer. Esta tesis estudia e implementa diferentes metodologías y algoritmos de los campos interrelacionados de procesamiento de imagen, visión por ordenador, aprendizaje automático, reconocimiento de patrones, análisis multivariante y quimiometría para el procesamiento y análisis de imágenes hiperespectrales FTIR. Estas imágenes se capturaron con un moderno microscopio FTIR de laboratorio a partir de muestras de tejidos y células afectadas por cáncer colorrectal y de piel, las cuales se prepararon siguiendo protocolos alineados con la práctica clínica actual. Los conceptos más relevantes de la espectroscopía FTIR se investigan profundamente, ya que deben ser comprendidos y tenidos en cuenta para llevar a cabo una correcta interpretación y tratamiento de sus señales especiales. En particular, se revisan y analizan diferentes factores fisicoquímicos que influyen en las mediciones espectroscópicas en el caso particular de muestras biológicas y pueden afectar críticamente su análisis posterior. Todos estos conceptos y estudios preliminares entran en juego en dos aplicaciones principales. La primera aplicación aborda el problema del registro o alineación de imágenes hiperespectrales FTIR con imágenes en color adquiridas con microscopios tradicionales. El objetivo es fusionar la información espacial de distintas muestras de tejido medidas con esas dos modalidades de imagen y centrar la discriminación en las regiones seleccionadas por los patólogos, las cuales se consideran más relevantes para el diagnóstico de cáncer colorrectal. En la segunda aplicación, la espectroscopía FTIR se lleva a sus límites de detección para el estudio de las entidades biomédicas más pequeñas. El objetivo es evaluar las capacidades de las señales FTIR para discriminar de manera fiable diferentes tipos de células de piel que contienen fenotipos malignos. Los estudios desarrollados contribuyen a la mejora de métodos de decisión objetivos que ayuden al patólogo en el diagnóstico final del cáncer. Además, revelan las limitaciones de los protocolos actuales y los problemas intrínsecos de la tecnología FTIR moderna, que deberían abordarse para permit / The final diagnosis of most types of cancers is performed by an expert clinician in anatomical pathology who examines suspicious tissue or cell samples extracted from the patient. Currently, this assessment largely relies on the experience of the clinician and is accomplished in a qualitative manner by means of traditional imaging techniques, such as optical microscopy. This tedious task is subject to high degrees of subjectivity and gives rise to suboptimal levels of discordance between different pathologists, especially in early stages of cancer development. Fourier Transform infrared (FTIR) spectroscopy is a technology widely used in industry that has recently shown an increasing capability to improve the diagnosis of different types of cancer. This technique takes advantage of the ability of mid-infrared light to excite the vibrational modes of the chemical bonds that form the biological samples. The main generated signal consists of an absorption spectrum that informs of the chemical composition of the illuminated specimen. Modern FTIR microspectrometers, composed of complex optical components and high-sensitive array detectors, allow the acquisition of high-quality hyperspectral images with spatially-resolved chemical information in a common research laboratory. FTIR images are information-rich data structures that can be analysed alone or together with other imaging modalities to provide objective pathological diagnoses. Hence, this emerging imaging technique presents a high potential to improve the detection and risk stratification in cancer screening and surveillance. This thesis studies and implements different methodologies and algorithms from the related fields of image processing, computer vision, machine learning, pattern recognition, multivariate analysis and chemometrics for the processing and analysis of FTIR hyperspectral images. Those images were acquired with a modern benchtop FTIR microspectrometer from tissue and cell samples affected by colorectal and skin cancer, which were prepared by following protocols close to the current clinical practise. The most relevant concepts of FTIR spectroscopy are thoroughly investigated, which ought to be understood and considered to perform a correct interpretation and treatment of its special signals. In particular, different physicochemical factors are reviewed and analysed, which influence the spectroscopic measurements for the particular case of biological samples and can critically affect their later analysis. All these knowledge and preliminary studies come into play in two main applications. The first application tackles the problem of registration or alignment of FTIR hyperspectral images with colour images acquired with traditional microscopes. The aim is to fuse the spatial information of distinct tissue samples measured by those two imaging modalities and focus the discrimination on regions selected by the pathologists, which are meant to be the most relevant areas for the diagnosis of colorectal cancer. In the second application, FTIR spectroscopy is pushed to their limits of detection for the study of the smallest biomedical entities. The aim is to assess the capabilities of FTIR signals to reliably discriminate different types of skin cells containing malignant phenotypes. The developed studies contribute to the improvement of objective decision methods to support the pathologist in the final diagnosis of cancer. In addition, they reveal the limitations of current protocols and intrinsic problems of modern FTIR technology, which should be tackled in order to enable its transference to anatomical pathology laboratories in the future. / El diagnòstic final de la majoria de tipus de càncer ho realitza un metge expert en anatomia patològica que examina mostres tissulars o cel¿lulars sospitoses extretes del pacient. Actualment, aquesta avaluació depèn en gran part de l'experiència del metge i es porta a terme de forma qualitativa mitjançant tècniques d'imatge tradicionals com la microscòpia òptica. Aquesta tasca tediosa està subjecta a alts graus de subjectivitat i dóna lloc a nivells de discordança inadequats entre diferents patòlegs, especialment en les primeres etapes de desenvolupament del càncer. L'espectroscòpia infraroja per Transformada de Fourier (sigles FTIR en anglès) és una tecnologia àmpliament utilitzada en la indústria que recentment ha demostrat una capacitat creixent per millorar el diagnòstic de diferents tipus de càncer. Aquesta tècnica aprofita les propietats de l'infraroig mitjà per excitar els modes vibratoris dels enllaços químics que formen les mostres biològiques. El principal senyal generat consisteix en un espectre d'absorció que informa sobre la composició química de la mostra il¿luminada. Els microespectrómetres FTIR moderns, compostos per complexos components òptics i detectors matricials d'alta sensibilitat, permeten capturar en un laboratori d'investigació comú imatges hiperespectrals d'alta qualitat que uneixen informació química i espacial. Les imatges FTIR són estructures de dades riques en informació que es poden analitzar individualment o juntament amb altres modalitats d'imatge per a realitzar diagnòstics patològics objectius. Per tant, aquesta tècnica d'imatge emergent té un alt potencial per a millorar la detecció i la graduació del risc del pacient en el cribratge i vigilància de càncer. Aquesta tesi estudia i implementa diferents metodologies i algoritmes dels camps interrelacionats de processament d'imatge, visió per ordinador, aprenentatge automàtic, reconeixement de patrons, anàlisi multivariant i quimiometria per al processament i anàlisi d'imatges hiperespectrals FTIR. Aquestes imatges es van capturar amb un modern microscopi FTIR de laboratori a partir de mostres de teixits i cèl¿lules afectades per càncer colorectal i de pell, les quals es van preparar seguint protocols alineats amb la pràctica clínica actual. Els conceptes més rellevants de l'espectroscòpia FTIR s'investiguen profundament, ja que han de ser compresos i tinguts en compte per dur a terme una correcta interpretació i tractament dels seus senyals especials. En particular, es revisen i analitzen diferents factors fisicoquímics que influeixen en els mesuraments espectroscòpiques en el cas particular de mostres biològiques i poden afectar críticament la seua anàlisi posterior. Tots aquests conceptes i estudis preliminars entren en joc en dues aplicacions principals. La primera aplicació aborda el problema del registre o alineació d'imatges hiperespectrals FTIR amb imatges en color adquirides amb microscopis tradicionals. L'objectiu és fusionar la informació espacial de diferents mostres de teixit mesurades amb aquestes dues modalitats d'imatge i centrar la discriminació en les regions seleccionades pels patòlegs, les quals es consideren més rellevants per al diagnòstic de càncer colorectal. En la segona aplicació, l'espectroscòpia FTIR es porta als seus límits de detecció per a l'estudi de les entitats biomèdiques més xicotetes. L'objectiu és avaluar les capacitats dels senyals FTIR per discriminar de manera fiable diferents tipus de cèl¿lules de pell que contenen fenotips malignes. Els estudis desenvolupats contribueixen a la millora de mètodes de decisió objectius que ajuden el patòleg en el diagnòstic final del càncer. A més, revelen les limitacions dels protocols actuals i els problemes intrínsecs de la tecnologia FTIR moderna, que haurien d'abordar per permetre la seva transferència als laboratoris d'anatomia patològica en el futur. / Peñaranda Gómez, FJ. (2018). Application of artificial vision algorithms to images of microscopy and spectroscopy for the improvement of cancer diagnosis [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/99748

La salud y el bienestar siempre han sido el centro de atención de muchas instituciones de investigación y empresas de todo el mundo. Esto llevó a la tecnología a desarrollarse en los campos químico, biológico, médico y clínico con el objetivo de proporcionar una mejor protección al ser humano. Como consecuencia, ha surgido una competición entre el tiempo necesario para que la enfermedad progrese y el tiempo necesario para que el hombre trate dicha enfermedad. Para ganar esta competición, es necesario actuar con anticipación, cuando la enfermedad aún no está demasiado desarrollada. Esto es posible realizando una detección precoz de la enfermedad. El logro de este objetivo allana el camino para el desarrollo de dispositivos ópticos de biosensado capaces de detectar la presencia de ciertas moléculas en concentraciones extremadamente bajas. Entre ellos, las estructuras integradas fotónicas están teniendo un gran éxito debido a su considerablemente alta sensibilidad. Sin embargo, el mecanismo de detección de estas estructuras se basa en la interacción entre la onda evanescente, que se propaga a lo largo de la superficie de la estructura, y el analito a detectar. De esta forma, no todo el campo que se propaga en la estructura fotónica se usa con fines de detección, sino solo una pequeña cantidad de éste. Esto representa una limitación crucial de los sensores basados en fotónica integrada. El objetivo de esta tesis doctoral es superar esta limitación y desarrollar estructuras fotónicas de sensado más sensibles que sean capaces de detectar las concentraciones más bajas posibles. Con este objetivo, nos centramos en el estudio del silicio poroso como plataforma para el desarrollo de estructuras ópticas con sensibilidades extremadamente altas gracias a que la interacción de sensado se realiza directamente dentro de la propia estructura, lo que permite explotar todo el campo que se propaga. / Health and well-being have always been the center of attention of many research institutions and companies around the world. This led the technology to develop in the chemical, biological, medical and clinical fields with the aim to provide a better protection to the human being. As a consequence, a competition is born between the time necessary to the disease to progress and the time necessary to man to treat such disease. In order to win this competition, it is necessary to act with anticipation, when disease is not too developed yet. This is possible by performing an early-detection. The achievement of this goal paves the way for the development of optical biosensing devices able to detect the presence of certain molecules at extremely low concentrations. Among them, photonic integrated structures are finding a great success due to their considerably high sensitivity. However, the sensing mechanism of these structures is based on the interaction between the evanescent wave, propagating along the structure surface, and the target analyte to detect. In this way, not all the field propagating in the photonic structure is used for sensing purposes, but rather only a small amount of it. This represents a crucial limitation of the integrated photonics based sensors. The aim of this PhD Thesis is to overcome this limitation and to develop more sensitive photonic sensing structures able to detect the lowest concentration possible. To this aim, we focused on the study of porous silicon as platform for the development of optical structures with extremely high sensitivities thanks to the fact that the sensing interaction takes place directly inside the structure itself, allowing to exploit all the field propagating in the structure. / La salut i el benestar sempre han sigut el centre d'atenció de moltes institucions de recerca i empreses de tot el món. Açò va portar a la tecnologia a desenvolupar-se en els camps químic, biològic, mèdic i clínic amb l'objectiu de proporcionar una millor protecció a l'ésser humà. Com a conseqüència, ha sorgit una competició entre el temps necessari per que la malaltia progresse i el temps necessari per que l'home tracte aquesta malaltia. Per a guanyar aquesta competició, és necessari actuar amb anticipació, quan la malaltia encara no està massa desenvolupada. Açò és possible realitzant una detecció precoç de la malaltia. L'assoliment d'aquest objectiu facilita el camí per al desenvolupament de dispositius òptics de biosensat capaços de detectar la presència de certes molècules en concentracions extremadament baixes. Entre ells, les estructures fotòniques integrades estan tenint un gran èxit a causa de la seua considerablement alta sensibilitat. No obstant açò, el mecanisme de detecció d'aquestes estructures es basa en la interacció entre l'ona evanescent, que es propaga al llarg de la superfície de l'estructura, i l'analit a detectar. D'aquesta forma, no tot el camp que es propaga en l'estructura fotònica s'usa amb finalitats de detecció, sinó solament una xicoteta quantitat d'aquest. Açò representa una limitació crucial dels sensors basats en fotònica integrada. L'objectiu d'aquesta tesi doctoral és superar aquesta limitació i desenvolupar estructures fotòniques de sensat més sensibles que siguen capaces de detectar les concentracions més baixes possibles. Amb aquest objectiu, ens centrem en l'estudi del silici porós com a plataforma per al desenvolupament d'estructures òptiques amb sensibilitats extremadament altes gràcies a que la interacció de sensat es realitza directament dins de la pròpia estructura, el que permet explotar tot el camp que es propaga. / Caroselli, R. (2018). Development of high sensitivity photonic sensing structures based on porous silicon substrates [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/107318

[ES] Las ciudades constituyen un poderoso motor de crecimiento económico y social gracias a las oportunidades que ofrecen en contraposición al medio rural: mayor diversidad y cali-dad de empleo junto con mejores infraestructuras y servicios. Sin embargo, este crecimien-to genera una demanda creciente de recursos por lo que su gestión sostenible se ha conver-tido en un elemento clave en la política de las administraciones en todo el mundo. El concepto de "Ciudad Inteligente" surge para dar una respuesta global para el entorno urbano. Los principales organismos de estandarización están desarrollando un ecosistema de recomendaciones que definen entre otros aspectos, y relacionados con el ámbito tecno-lógico de la presente tesis, una arquitectura tecnológica consistente, métricas e indicadores de rendimiento, así como un modelo integrado de información. En este complejo entorno, la red de comunicaciones de una Ciudad Inteligente ha de ser capaz de adaptarse a los incrementos, en muchos casos abruptos, del tráfico generado por miles de dispositivos de naturaleza, criticidad y comportamiento heterogéneo. Garantizar la calidad, disponibilidad y prestaciones de los servicios subyacentes cuando éstos compi-ten por recursos limitados, así como evaluar el impacto de la introducción de nuevos servi-cios "smart", es un área de creciente interés. Aspectos como la cobertura geográfica, el bajo consumo y coste de los dispositivos, junto con la aparición de nuevas tecnologías y novedosos patrones de tráfico no suficientemen-te caracterizados, generan nuevos retos que es necesario abordar. Sirva como ejemplo el lanzamiento en España de los primeros servicios NB-IoT (3GPP TR 45.820 Cellular system support for ultra-low complexity and low throughput Internet of Things) y el reto que su-pondrá el despliegue de las tecnologías 5G en entornos urbanos. Esta tesis, que desarrolla el objetivo 05 del Proyecto de Investigación "MEC TIN2013-47272-C2-1-R - Plataforma de Servicios para Ciudades Inteligentes con Redes M2M Den-sas (PLASMA). Caracterización de servicios MTC/IoT y modelado de patrones de tráfico", profundiza en los aspectos relacionados con la evaluación de prestaciones de diversos servicios bajo una arquitectura de referencia. Para ello se han caracterizado las diferentes fuentes de tráfico que intervienen en una ciudad inteligente y se ha definido una red mode-lo convergente de acuerdo con las recomendaciones ITU-T Y.2011/Y.2012/Q3.900 (Next Generation Networks - Frameworks and functional architecture models & testing). En base a las conclusiones anteriores, se ha diseñado una herramienta denominada "Si-mulCity" que permite simular de manera flexible escenarios donde múltiples fuentes con-figurables de voz, vídeo y MTC comparten recursos en la red modelo definida. SimulCity permite la configuración de los mecanismos de gestión de tráfico (control de admisión en el acceso, clases de servicio, funciones policía, tránsito en la red MPLS) para evaluar presta-ciones y dimensionar adecuadamente los parámetros de caudales y clases de servicio que garanticen el adecuado funcionamiento de las aplicaciones. La herramienta Simulcity se ha utilizado para simular diferentes escenarios de servicios que están en proceso de implantación en la ciudad de València. Los resultados obtenidos han permitido realizar un dimensionado adecuado de los recursos de ancho de banda y clases de servicio necesarios con anterioridad a su despliegue. / [EN] Cities are a powerful engine for economic and social growth thanks to the opportuni-ties offered in contrast to the rural environment: greater diversity and quality of em-ployment together with better infrastructure and services. However, this growth gen-erates an increasing demand for resources, so that its sustainable management has be-come a key element in the policy of administrations around the world. The concept of "Smart City" emerges to give a global response to the urban environ-ment. The main standardization bodies are developing an ecosystem of recommenda-tions that define, among other aspects, and related to the technological scope of this thesis, a consistent technological architecture, metrics and performance indicators, as well as an integrated model of information. In this complex environment, the telecommunications network of a Smart City must be able to adapt to the often-abrupt increases in traffic generated by thousands of de-vices of a nature, criticality and heterogeneous behaviour. Ensuring the quality, avail-ability and performance of underlying services when they compete for limited re-sources, as well as assessing the impact of the introduction of new smart services, is an area of growing interest. Aspects such as geographical coverage, low consumption and cost of the devices, to-gether with the appearance of new technologies and novel traffic patterns not suffi-ciently characterized, generate new challenges that need to be addressed. An example is the launch in Spain of the first NB-IoT services (3GPP TR 45.820 Cellular system support for ultra-low complexity and low throughput Internet of Things) and the chal-lenge that will involve the deployment of 5G technologies in urban environments. This thesis, which develops objective 05 of the Research Project "MEC TIN2013-47272-C2-1-R - Services Platform for Smart Cities with Dense M2M Networks (PLASMA). Characterization of MTC / IoT services and modelling of traffic patterns ", delves into the aspects related to the evaluation of the performance of various ser-vices under a reference architecture. For this, the different sources of traffic that in-tervene in an intelligent city have been characterized and a convergent model network has been defined in accordance with ITU-T recommendations Y.2011 / Y.2012 / Q3.900 (Next Generation Networks - Frameworks and functional architecture models & testing). Based on the above conclusions, a tool called "SimulCity" has been designed that al-lows to simulate in a flexible way scenario where multiple configurable sources of voice, video and MTC share resources in the defined model network. SimulCity al-lows the configuration of the traffic management mechanisms (access admission con-trol, service classes, police functions, traffic in the MPLS network) to evaluate per-formance and adequately dimension the parameters of flow rates and service classes that guarantee the adequate operation of the applications. The Simulcity tool has been used to simulate different service scenarios that are in the process of being implemented in the city of Valencia. The results obtained have al-lowed an adequate sizing of the bandwidth resources and service classes necessary prior to their deployment. / [CA] Les ciutats constituïxen un poderós motor de creixement econòmic i social gràcies a les oportunitats que oferixen en contraposició al medi rural: major diversitat i qualitat d'ocupació junt amb millors infraestructures i servicis. No obstant això, este creixe-ment genera una demanda creixent de recursos i la seua gestió sostenible s'ha convertit en un element clau en la política de les administracions en tot el món. El concepte de "Ciutat Intel·ligent" sorgix per a donar una resposta global per a l'en-torn urbà. Els principals organismes d'estandardització estan desenrotllant un ecosiste-ma de recomanacions que definixen entre altres aspectes, i relacionats amb l'àmbit tecnològic de la present tesi, una arquitectura tecnològica consistent, mètriques i indi-cadors de rendiment, així com un model integrat d'informació. En este complex entorn, la xarxa de comunicacions de una Ciutat Intel·ligen ha de ser capaç d'adaptar-se als increments, en molts casos abruptes, del tràfic generat per milers de dispositius de naturalesa, criticidad i comportament heterogeni. Garantir la qualitat, disponibilitat i prestacions dels servicis subjacents quan estos competixen per recursos limitats, així com avaluar l'impacte de la introducció de nous servicis "smart", és una àrea de creixent interés. Aspectes com la cobertura geogràfica, el baix consum i cost dels dispositius, junt amb l'aparició de noves tecnologies i nous patrons de tràfic no suficientment caracteritzats, generen nous reptes que és necessari abordar. Servisca com a exemple el llançament a Espanya dels primers servicis NB-IoT (3GPP TR 45.820 Cellular system support for ultra-low complexity and low throughput Internet of Things) i el repte que suposarà el desplegament de les tecnologies 5G en entorns urbanes. Esta tesi, que desenrotlla l'objectiu 05 del Projecte d'Investigació "MEC TIN2013-47272-C2-1-R - Plataforma de Servicis per a Ciutats Intel·ligents amb Xarxes M2M Denses (PLASMA) . Caracterització de servicis MTC/IoT i modelatge de patrons de tráfico&", aprofundix en els aspectes relacionats amb l'avaluació de prestacions de diversos servicis davall una arquitectura de referència. Per a això s'han caracteritzat les diferents fonts de tràfic que intervenen en una ciutat intel·ligent i s'ha definit una xar-xa model convergent d'acord amb les recomanacions ITU-T Y.2011/Y.2012/Q3.900 (Next Generation Networks - Frameworks and fun-ctional architecture models & tes-ting). Basant-se en les conclusions anteriors, s'ha dissenyat una ferramenta denominada "Si-mulCity"; que permet simular de manera flexible escenaris on múltiples fonts configu-rables de veu, vídeo i MTC compartixen recursos en la xarxa model definida. Simul-City permet la configuració dels mecanismes de gestió de tràfic (control d'admissió en l'accés, classes de servici, funcions policia, trànsit en la xarxa MPLS) per a avaluar prestacions i dimensionar adequadament els paràmetres de cabals i classes de servici que garantisquen l'adequat funcionament de les aplicacions. La ferramenta Simulcity s'ha utilitzat per a simular diferents escenaris de servicis que estan en procés d'implantació en la ciutat de València. Els resultats obtinguts han per-més realitzar un dimensionat adequat dels recursos d'amplada de banda i classes de servici necessaris amb anterioritat al seu desplegament. / Gómez Sacristán, ÁA. (2018). Análisis y caracterización del tráfico HTC+MTC en una Smart City. Modelado de fuentes y calidad de servicio [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/107357

El proceso de caracterización dieléctrica es un área de estudio fundamental para el desarrollo de sistemas y dispositivos de telecomunicaciones, ya que el conocimiento de cómo se comporta un material frente a una radiación electromagnética es de gran utilidad para diseñar y optimizar dispositivos de microondas. Para obtener las propiedades dieléctricas de materiales se requiere de una técnica de medida y un método de análisis que sustente a dicha técnica. Existen multitud de técnicas de medida, entre las que destacan los métodos resonantes por la alta precisión que proporcionan en la medida de materiales con bajas pérdidas. De igual manera, existen muchísimos de métodos de análisis, entre los que destacan los métodos modales por la exactitud de la solución que proporcionan en geometrías canónicas al analizar teóricamente y de manera analítica el problema electromagnético. Este trabajo se enmarca en esta área de conocimiento, concretamente pretende contribuir a la mejora de los procedimientos y métodos de análisis modales, proporcionando una generalización circuital de onda completa. Para ello, se han implementado una serie de librerías de elementos básicos mediante los cuales se pueden modelar diversas estructuras cilíndricas con geometría de revolución, que son de las más empleadas en dielectrometría. En primer lugar, se ha generalizado con una caracterización de onda completa el método de análisis circuital, que hasta ahora solo tenía en cuenta modos simétricos. No obstante, este método ampliado tiene ciertas limitaciones en cuanto a la implementación de elementos básicos modelados con una formulación de onda completa, lo que resta versatilidad y flexibilidad al mismo. Para solventar las limitaciones del análisis circuital de onda completa se ha implementado un método híbrido que combina el método de análisis modal puro y el circuital generalizado. Con la misma idea que en el análisis circuital, se ha implementado una librería de elementos básicos que, combinándolos, permite crear estructuras más complejas. El estudio teórico ha sido validado mediante numerosas simulaciones y comparaciones con otros métodos y técnicas de análisis. Se ha hecho especial hincapié en el correcto modelado de cavidades resonantes orientadas a dielectrometría, pues es el objetivo principal de la tesis. Además, se han llevado a cabo aplicaciones experimentales reales orientadas a la medida de materiales dieléctricos mediante distintas cavidades resonantes, de manera que se muestra la utilidad, versatilidad, flexibilidad y precisión que tiene el estudio que se ha realizado en este trabajo de una manera práctica y funcional. Finalmente, se proponen líneas futuras de investigación para continuar el trabajo realizado hasta el momento. / Dielectric characterization of materials is a very important area of study for the development of telecommunication systems and devices, since the knowledge of the materials' behavior in front of an electromagnetic radiation is very useful to design and optimize microwave devices. Measurement techniques and analysis methods are required to obtain the dielectric properties of materials. There are many measurement techniques, among which resonant methods stand out due to the high precision that they provide in the measurement of low loss materials. In the same way, there are many methods of analysis, among which modal methods stand out for the accuracy of the solution they provide in canonical geometries when the electromagnetic problem is analyzed theoretically and in an analytical way. This work is framed in this area of knowledge, specifically it aims to contribute to the improvement of procedures and methods of modal analysis, providing a complete full-wave circuit generalization. For this purpose, some libraries of basic elements have been implemented, and combining them properly, any axisymmetric structure can be modeled. First, the circuit analysis method has been generalized with a full-wave characterization, which up to now only took into account symmetric modes. However, this extended method has some limitations in terms of the implementation of basic elements modeled with a full wave formulation, which reduces its versatility and flexibility. To solve the limitations of the full-wave circuit analysis, a hybrid method that combines the pure modal analysis method and the generalized circuital technique has been implemented. With the same idea as in the circuit analysis, a library of basic elements has been implemented, and combining them properly, more complex structures can be simulated. The theoretical study has been validated through many simulations and comparisons with other methods and analysis techniques. Special emphasis has been placed on the correct modeling of resonant cavities oriented to dielectrometry, since it is the main goal of the thesis. In addition, real experimental applications focused on the measurement of dielectric materials have been carried out with some different resonant cavities. Then, the usefulness, versatility, flexibility and precision of the study carried out in this thesis is shown in a practical and functional way. Finally, future research lines are proposed to continue the work carried out so far. / El procés de caracterització dielèctrica es un àrea d'estudi fonamental per al desenvolupament de sistemes i dispositius de telecomunicacions, ja que el coneixement de com es com es comporta un material sota una radiació electromagnètica es de gran utilitat per dissenyar i optimitzar dispositius de microones. Per obtenir les propietats dielèctriques de materials es requereix d'una tècnica de mesura i un mètode d'anàlisi que sustenti a la pròpia tècnica. Existeixen multitud de tècniques de mesura, entre les que destaquen els mètodes ressonants per l'alta precisió que proporcionen en la mesura de materials amb baixes pèrdues. De la mateixa manera, existeixen moltíssims mètodes d'anàlisi, entre els que destaquen els mètodes modals per l'exactitud de la solució que proporcionen en geometries canòniques al analitzar teòricament i de manera analítica el problema electromagnètic. Aquest treball s'emmarca en esta àrea de coneixement, concretament pretén contribuir a la millora dels procediments i mètodes de anàlisi modals, proporcionant una generalització circuital d'ona completa. Per això, s'han implementat una sèrie de llibreries d'elements bàsics mitjançant els quals es poden modelar diverses estructures cilíndriques amb geometria de revolució, que són de les més emprades en dielectrometria. En primer lloc, s'ha generalitzat amb una caracterització d'ona completa el mètode d'anàlisi circuital generalitzat, que fins ara només tenia en compte modes simètrics. No obstant això, aquest mètode ampliat té certes limitacions en quant a la implementació d'elements bàsics modelats amb una formulació d'ona completa, es que resta versatilitat i flexibilitat a aquest. Per resoldre les limitacions de l'anàlisi circuital d'ona completa s'ha implementat un mètode híbrid que combina el mètode d'anàlisi modal pur i el circuital generalitzat. Amb la mateixa idea que en l'anàlisi circuital, s'ha implementat una llibreria d'elements bàsics que combinant-los permet crear estructures més complexes. L'estudi teòric ha sigut validat mitjançant nombroses simulacions i comparacions amb altres mètodes i tècniques d'anàlisi. S'ha posat especial èmfasi en el correcte modelat de cavitats ressonants orientades a dielectrometria, ja que és l'objectiu principal de la tesi. A més a més, s'han dut a terme aplicacions experimentals reals orientades a la mesura de materials dielèctrics mitjançant diverses cavitats ressonants, de manera que es mostri la utilitat, versatilitat, flexibilitat i precisió que té l'estudi que s'ha realitzat en aquest treball d'una manera pràctica i funcional. Finalment, es proposen unes línies futures d'investigació per continuar el treball realitzat fins ara. / Marqués Villarroya, D. (2018). Análisis Circuital de Onda Completa de Elementos Cilíndricos para Dielectrometría [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/110970

Tesis por compendio / Esta tesis doctoral se encuentra desarrollada en los ámbitos de materiales, ensayos no destructivos y procesado de señal. Su propósito es aportar nuevas técnicas no destructivas centrándose tanto en su desarrollo como en su aplicación a sistemas reales. La evaluación de durabilidad y daño en materiales no homogéneos es el eje central de este documento, articulándolo en dos capítulos fundamentales. En primera instancia se evalúa el comportamiento del cemento reforzado con fibra de vidrio bajo esfuerzo de flexión. Múltiples señales ultrasónicas fueron adquiridas en todo el proceso de deformación de los elementos implementando una nueva técnica de adquisición multifrecuencia. En la fase posterior a la adquisición se determinaron parámetros lineales y no lineales de las señales ultrasónicas pulsadas correlacionando dichos parámetros con las curvas tensión - deformación descritas por los elementos ensayados. En el último bloque se expone el análisis de espectroscopía por impacto sobre probetas de mortero dañadas química y térmicamente. Se profundizó sobre el comportamiento dinámico no-lineal e histéretico de los elementos de mortero. El análisis del ablandamiento del módulo dinámico con el incremento de la amplitud de excitación es un tema de gran interés para la evaluación de daño, siendo la técnica actual dependiente de la adquisición de múltiples señales. En este contexto, se propone nueva técnica de procesado de señal capaz de extraer parámetros de esta naturaleza a partir de una única señal. / Aquesta tesi doctoral està desenvolupada als àmbits de materials, assajos no destructius i processament de senyals. El seu propòsit és aportar noves tècniques no destructives, centrades tant en el seu desenvolupament com en la seua aplicació a sistemes reals. L'avaluació de durabilitat i dany en materials no homogenis és l'eix central d'aquest document, format per dos capítols fonamentals. En primer lloc s'avalua el comportament del ciment reforçat amb fibra de vidre sotmès a esforç de flexió. Diverses senyals ultrasòniques van ser adquirides durant tot el procés de deformació dels elements que implementa una nova tècnica d'adquisició multifreqüència. En la fase posterior a l'adquisició es van determinar paràmetres lineals i no lineals de les senyals ultrasòniques polsades que correlacionen aquests paràmetres amb les corbes de tensió-deformació descrites pels elements assajats. Al tercer bloc s'exposa l'anàlisi d'espectroscòpia per impacte en provetes de morter malmeses químicament i tèrmicament. Es va aprofundir en el comportament dinàmic no lineal i histerètic dels elements de morter. L'anàlisi de l'estovament del mòdul dinàmic amb l'increment de l'amplitud de l'excitació és un aspecte molt interessant per a l'avaluació de dany, tècnica que actualment depèn de l'adquisició de diverses senyals. En aquest context, es proposa una nova tècnica de processament de senyal capaç d'extraure paràmetres d'aquesta natura a partir d'una única senyal. / This doctoral thesis is developed in materials, Non-Destructive Testing (NDT) and signal processing fields. Its purpose is to make a contribution in new non destructive techniques focusing in its development and application to real systems. Durability and damage evaluation in non-homogeneous materials is the keystone of this document, assembling the structure in two main chapters. In the first instance the behaviour of Glass-fiber Reinforced Cement under bending test is evaluated. Multiple ultrasonic signals during the deformation process of the specimens were acquired, implementing a new multi-frequency acquisition technique. After the acquisition stage, linear and non-linear parameters were calculated from the pulsed ultrasonic signals correlating those parameters with the stress strain curve described during the test. In the third chapter, the impact spectroscopy analysis applied to chemical and thermal damaged mortar samples is exposed. The non-linear histeretic behaviour of the mortar specimens was studied more in depth. The analysis of the dynamic modulus softening with increment of the excitation amplitude is a hot spot at this moment for damage evaluation, being the current technique depending on the multiple signals acquisition. In this context, a new technique is proposed which allows a non-linear parameters extraction from a single reverberation signal. / Genovés Gómez, V. (2018). New non-destructive testing techniques based on mechanical waves: Development and application to damage characterization on non-homogeneus materials [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/114799 / Compendio

Esta tesis investiga la aplicación de conceptos de codificación al diseño de sensores ópticos basados en redes de difracción de Bragg de Bragg (FBG). Específicamente, se presenta el diseño, la caracterización y la validación experimental de dispositivos de detección codificados personalizados que se pueden diseñar y fabricar como dispositivos FBG súper estructurados (SSFBG). El objetivo de esta tesis es mejorar la capacidad y el rendimiento general de los sistemas de detección óptica basados en sensores FBG convencionales. Para ello, se han propuesto tres metodologías de codificación de dispositivos de detección SSFBG, con el objetivo de dotar a cada sensor con información adicional útil para la identificación de cada sensor incluso en condiciones de superposición. Un sensor codificado basado en FBGs es una estructura FBG cuya forma se ha adaptado a una palabra-código ortogonal, de tal manera que su longitud de onda central se puede distinguir inequívocamente de otras señales en el espectro. El diseño de los sensores SSFBG codificados se realiza modificando el espectro de reflexión de dispositivos FBG multibanda, esto se logra traduciendo las palabras-código ortogonales en los términos de amplitud y fase de los sensores FBG. La codificación en amplitud de los sensores SSFBG consiste en traducir las palabras-código \textit{"Optical Orthogonal Codewords"} (OOC), desarrolladas para sistemas de comunicaciones de acceso múltiple por división de código óptico (OCDMA), en el patrón de reflexión de los dispositivos. La codificación en amplitud y fase se ha propuesto mediante dos enfoques diferentes: en el primero, palabras-código de amplitud y fase personalizadas ($ a_ {k} $, $ f_ {k} $) fueron diseñadas específicamente para exhibir un comportamiento ortogonal obtenido por la combinación de dos palabras-código. La técnica de interrogación basada en una fuente dual sintonizable fue específicamente diseñada para recuperar la medición diferencial de los sensores y decodificar efectivamente su información. El segundo enfoque utiliza las secuencias \textit{"Discrete Prolate Spheroidal Sequences"} (DPSS), que son secuencias mutuamente ortogonales desarrolladas para sistemas de comunicaciones. Se demostró el uso de estas estructuras como elementos de detección ortogonales con patrones específicos de fase y amplitud. La fabricación y validación experimental de los dispositivos SSFBG propuestos se realizaron para demostrar el rendimiento de los sensores inclusive en condiciones de superposición espectral. La longitud de onda central de los sensores se recupera con éxito en las tres metodologías, además, el error del sistema de detección se caracterizó en términos de los parámetros de diseño. / Esta tesi investiga l'aplicació de conceptes de codificació al disseny de sensors òptics basats en xarxes de difracció de Bragg de Bragg (FBG) . Específicament, es presenta el disseny, la caracterització i la validació experimental de dispositius de detecció codificats personalitzats que es poden dissenyar i fabricar com a dispositius FBG súper estructurats (SSFBG) . L'objectiu d'esta tesi és millorar la capacitat i el rendiment general dels sistemes de detecció òptica basats en sensors FBG convencionals. Per a això, s'han proposat tres metodologies de codificació de dispositius de detecció SSFBG, amb l'objectiu de dotar a cada sensor amb informació addicional útil per a la identificació de cada sensor inclús en condicions de superposició. Un sensor codificat basat en FBGs és una estructura FBG la forma de la qual s'ha adaptat a una paraula-codi ortogonal, de tal manera que la seua longitud d'ona central es pot distingir inequívocament d'altres senyals en l'espectre. El disseny dels sensors SSFBG codificats es realitza modificant l'espectre de reflexió de dispositius FBG multibanda, açò s'aconseguix traduint les paraules-codi ortogonals en els termes d'amplitud i fase dels sensors FBG. La codificació en amplitud dels sensors SSFBG consistix a traduir les paraules-codi extit \textit{"Optical Orthogonal Codewords"} (OOC) , desenrotllades per a sistemes de comunicacions d'accés múltiple per divisió de codi òptic (OCDMA) , en el patró de reflexió dels dispositius. La codificació en amplitud i phase s'ha proposat per mitjà de dos enfocaments diferents: en el primer, paraules-codi d'amplitud i fase personalitzades ($ a_ {k} $, $ f_ {k} $) van ser dissenyades específicament per a exhibir un comportament ortogonal obtingut per la combinació de dos paraules-codi. La tècnica d'interrogació basada en una font dual sintonizable va ser específicament dissenyada per a recuperar el mesurament diferencial dels sensors i descodificar efectivament la seua informació. El segon enfocament utilitza les seqüències \textit{"Discrete Prolate Spheroidal Sequences"} (DPSS), que són seqüències mútuament ortogonals desenrotllades per a sistemes de comunicacions. Es va demostrar l'ús d'estes estructures com a elements de detecció ortogonals amb patrons específics de fase i amplitud. La fabricació i la validació experimental dels dispositius SSFBG proposats es van realitzar per a demostrar el rendiment dels sensors inclusivament en condicions de superposició espectral. La longitud d'ona central dels sensors es recupera amb èxit en les tres metodologies, a més, l'error del sistema de detecció es va caracteritzar en termes dels paràmetres de disseny. / This thesis investigates the application of encoding concepts to the design of optical sensors based on fiber Bragg grating (FBG) devices. Specifically, we present the design, characterization and experimental validation of custom encoded sensing devices that can be designed and manufactured as super-structured FBG (SSFBG) devices. The aim of this thesis is to enhance the capacity and the overall performance of the optical sensing systems based on conventional FBG sensors. To do so, three encoding methodologies of SSFBG sensing devices have been proposed, aiming to endow each sensor with additional information useful to identify each sensor even under overlapping conditions. An encoded FBG-based sensor is a FBG structure whose shape has been tailored after an orthogonal codeword in such a way that their central wavelength can be distinguished unequivocally from other signals in the spectrum. The design of encoded SSFBG sensors is performed by modifying the reflection spectrum of multi-band FBG devices, this is achieved by translating orthogonal codewords into the amplitude and phase terms of the FBG sensors. Amplitude encoding of SSFBG sensors consists in translating the binary optical orthogonal codewords (OOCs), developed for optical-code division multiple-access (OCDMA) communications systems, into the reflection pattern of the devices. Amplitude $\&$ phase encoding has been proposed in two different approaches: in the first one, custom amplitude and phase codewords ($a_{k}$, $f_{k}$) were specifically devised to exhibit orthogonal behavior by combining the two codewords. The dual-wavelength tunable interrogation technique was also specifically designed to retrieve the differential measurement of the sensors and effectively decode their information. The second approach uses the discrete prolate spheroidal sequences (DPSS), which are mutually orthogonal sequences developed for communications systems. We demonstrated the use of this structures as orthogonal sensing elements with definite phase and amplitude patterns. The manufacturing and experimental validation of the proposed SSFBG devices were carried out to prove the overlap-proof performance of the devices. The central wavelength of the sensors is successfully retrieved in the three methodologies, additionally, the error of the sensing system was characterized in terms of the design parameters. / Triana Infante, CA. (2018). Enoding optial FBG sensors to enhance the capacity of optial sensing systems [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/114824