Propòsit: Millorar la caracterització no invasiva dels tumors cerebrals mitjançant la tècnica de l'espectroscopia de ressonància magnètica de protó.Per a assolir aquest objectiu, es van realitzar tres estudis, amb els següents objectius: Estudi 1) Generar una base de dades accessible per Internet, que contingui dades clíniques i espectroscòpiques completament validades de pacients afectats per tumors cerebrals. Estudi 2) Determinar la influència del temps d'eco utilitzat en l'adquisició en la posterior classificació dels espectres de tumours cerebrals humans. Per això es va comparar l'encert obtingut en la classificació tumoral utilitzant dos temps d'eco diferents (30 ms and 136 ms). Estudi 3) Estimar l'encert de la interpretació de les imatges de ressonància en la classificació dels tumors cerebrals, tant en termes de tipus com de grau de malignitat tumoral.Mètodes: Estudi 1) Totes les dades dels pacients que van entrar al projecte INTERPRET (International Network for Pattern Recognition of Tumours Using Magnetic Resonance, http://azizu.uab.es/INTERPRET ) es van guardar a una base de dades accessible per Internet (iDB). Les dades dels pacients es van seleccionar utilitzant la interfície de preguntes de la base de dades. Els criteris que es van seguir van ser que el cas tingués un espectre adquirit a 1.5 T mitjançant la tècnica de volum senzill i temps d'eco curt (20-32 ms) sobre una àrea nodular del tumor, que el volum d'adquisició hagués estat posicionat dins de la mateixa regió de la qual es va prendre posteriorment la biòpsia diagnòstica, i que l'espectre a temps d'eco curt no hagués estat descartat per artefactes d'adquisició o altres raons, i que un comitè de neuropatòlegs haguéssin arribat a consens diagnòstic. Quan els espectres es van obtenir de voluntaris normals, o éren d'abscessos o de metàstasis provades clínicament, no es va requerir biòpsia.Estudi 2) Es van sel·leccionar de manera retrospectiva cent cinquanta-un estudis de pacients amb tumors cerebrals (37 meningiomas, 12 astrocitomes de baix grau, 16 astrocitomes d'alt grau, 54 glioblastomes i 32 metastasis) d'una sèrie de trescents setanta-vuit exàmens de masses cerebrals anòmales d'un dels centres col.laboradors d'INTERPRET dintre del projecte MEDIVO. Es va realitzar espectroscopia de volum senzill a temps d'eco 30 ms i 136 ms en tots els casos. Es van normalitzar les àrees integrades de nou ressonàncies d'interès. Els espectres dels tumors es van classificar mitjançant anàlisi discriminant en quatre grups: meningioma, astrocitoma de baix grau, astrocitoma d'alt grau i glioblastomes juntament amb metastasis. Es va aval.luar el resultat de l'anàlisi discriminant a cadascun dels temps d'eco utilitzant el mètode de deixar un cas fora.Estudi 3) L'acord entre la classificació radiològica i el diagnòstic histopatològic es va aval·luar retrospectivament, utilitzant dades retrospectives de trescents noranta-tres pacients de tumors cerebrals que estàven guardats a la base de dades multicèntrica del projecte INTERPRET. Es va crear una ontologia per a poder definir l'acord entre diagnòstics. Cada categoria tumoral es va comparar bilateralment amb els diagnòstics histopatològics corresponents. Es van calcul.lar els valors de sensibilitat, especificitat, valors predictius positiu i negatiu, juntament amb els intervals de confiança del 95% de Wilson.Resultats: Estudi 1) Es va obtenir un subgrup de trescents quatre casos (vint-i-dos voluntaris normals i dos-cents vuitanta-dos pacients). Aquests casos es van migrar a una altra base de dades accessible per internet (base de dades validada). Estudi 2) La classificació dels tumors va ser lleugerament millor a temps d'eco curt (123 [81%] de 151 casos classificats correctament) que a temps d'eco llarg (118 [78%] de 151 casos classificats correctament). Els meningiomes van ser l'únic grup pel qual es va obtenir una millor sensibilitat i especificitat a temps d'eco llarg. Els resultats van millorar quan ambdós temps d'eco es consideràven simultàniament: el diagnòstic suggerit va ser correcte en 105 (94%) de 112 casos quan el resultat predit a ambdós temps d'eco era el mateix. Es va suggerir el diagnòstic correcte almenys a un temps d'eco en 136 (90%) casos de 151. 3) Quan els radiòlegs informen estudis d'imatge, són molt específics (85.2-100%) a l'hora de caracteritzar el grau i el tipus de tumor. La seva sensibilitat varia depenent del tipus i el grau, separadament i en combinació. En les categories àmplies (neuroepitelial, llinatge meningeal) vàren ser molt sensibles mentre que quan es va considerar còm s'informava el tipus detallat i el grau la sensibilitat variava, essent la més alta en els meningiomes de baix grau (sensibilitat 100%, intèrval de confiança, 96.2-100.0%) i la més baixa pels meningiomes d'alt grau (sensibilitat, 0.0%, intèrval de confiança, 0.0-65.8%) i els oligodendrogliomes de baix grau (sensibilitat, 15%, intèrval de confiança, 5.2-36.0%). La sensibilitat en la detecció dels tumors d'orígen neuroepitel.lial es va relacionar de manera inversa amb la precisió en la manera de descriure el grau i l'orígen cel.lular del tumor. "Glioma" era una classificació radiològica freqüent, associada a una més alta sensibilitat a la seva categoria corresponent. El valor predictiu positiu va variar entre categories, assolint en general valors per sobre de la prevalença dels tumors respectius en aquesta base de dades. El valor predictiu negatiu va ser alt a totes les categories analizades (69.8-100%).Conclusions: La base de dades validada compleix amb les regul.lacions ètiques i és representativa de la població que estudia. És accessible a neuroradiòlegs arreu del món que vulguin utilitzar la informació que dóna l'espectroscopia per tal d'ajudar en el diagnòstic no invasiu dels tumors cerebrals. El temps d'eco curt dóna una classificació lleugerament millor que el temps d'eco llarg, i els resultats milloren quan ambdós temps d'eco es consideren de manera simultània. Els meningiomes són l'únic grup tumoral en el qual el temps d'eco llarg és lleugerament millor que el temps d'eco curt.Els valors predictius positiu i negatiu que es van obtenir es poden utilitzar com a estimadors de les probabilitats a posteriori per a la caracterització dels tumors cerebrals mitjançant les imatges de ressonància en la base de dades INTERPRET. A més a més, es va fer palesa la necessitat d'augmentar la sensibilitat en la categorització de la majoria de tumors cerebrals, mantenint l'alta especificitat, especialment en la diferenciació entre tumors glials d'alt i baix grau, especialment amb tècniques associades a la imatge, com l'espectroscopia de ressonància magnètica de protó. / Purpose: To improve the non-invasive characterisation of brain tumours with 1H-MRS (proton magnetic resonance spectroscopy).For this, three studies were performed, with the following objectives: 1) To generate an Internet-accessible database that contains validated in-vivo MR spectra and clinical data of brain tumour patients. 2) To determine the influence of the TE used in brain tumour classification by comparing the performance of spectra obtained at two different TE (30 ms and 136 ms). 3) To estimate the accuracy of routine MRI in the classification of brain tumours both in terms of cell type and grade of malignancy.Methods: Study 1) All data from patients entering the INTERPRET project (International Network for Pattern Recognition of Tumours Using Magnetic Resonance, http://azizu.uab.es/INTERPRET ) were stored in a web-accessible database (iDB) and selected using its query functionality. Criteria for selection were that the case had a single voxel (SV) short-echo (20-32 ms) 1.5 T spectrum acquired from a nodular region of the tumour, that the voxel had been positioned in the same region as where subsequent biopsy was obtained, that the short-echo spectrum had not been discarded because of acquisition artefacts or other reasons, and that a histopathological diagnosis was agreed among a committee of neuropathologists. When the spectra were obtained from normal volunteers or were of abscesses or clinically proven metastases, biopsy was not required.Study 2) One hundred fifty-one studies of patients with brain tumours from the MEDIVO project (37 meningiomas, 12 low grade astrocytomas, 16 anaplastic astrocytomas, 54 glioblastomas, and 32 metastases) were retrospectively selected from a series of 378 consecutive examinations of brain masses. Single voxel proton MR spectroscopy at TE 30 ms and 136 ms was performed with point-resolved spectroscopy in all cases. Fitted areas of nine resonances of interest were normalized to water. Tumours were classified into four groups (meningioma, low grade astrocytoma, anaplastic astrocytoma, and glioblastoma-metastases) by means of linear discriminant analysis. The performance of linear discriminant analysis at each TE was assessed by using the leave-one-out method.Study 3) Retrospective assessment of agreement between radiological classification and histopathological diagnosis was carried out using records of 393 brain tumour patients stored in a multi-centre database from the INTERPRET project. An ontology for agreement definition was devised. Each tumour category was bilaterally compared to the corresponding histopathological diagnoses by dichotomisation. Sensitivity (SE), Specificity (SP), Positive (PPV) and Negative Predictive (NPV) values and their Wilson's 95% confidence intervals (CI) were calculated.Results: Study 1) A subset of 304 cases (22 normal volunteers and 282 tumour patients) was obtained. These cases were migrated to a web-accessible database (validated-DB). Study 2) Tumour classification was slightly better at short TE (123 [81%] of 151 cases correctly classified) than at long TE (118 [78%] of 151 cases correctly classified). Meningioma was the only group that showed higher sensitivity and specificity at long TE. Improved results were obtained when both TE were considered simultaneously: the suggested diagnosis was correct in 105 (94%) of 112 cases when both TE agreed, whereas the correct diagnosis was suggested by at least one TE in 136 (90%) of 151 cases. Study 3) In routine radiological reporting of MRI examinations, tumour types and grades were classified with high SP (85.2-100%); SE varied, depending on type and grade, alone or in combination. Recognition of broad categories (neuroepithelial, meningeal) was highly sensitive whereas it diverged when both detailed type and grade were considered, being highest in low-grade meningioma (SE=100%, CI=96.2-100.0%) and lowest in high-grade meningioma (SE=0.0%, CI=0.0-65.8%) and low-grade oligodendroglioma (SE=15%, CI=5.2-36.0%). In neuroepithelial tumours SE was inversely related to precision in reporting of grade and cellular origin; "glioma" was a frequent radiological classification associated with a higher SE in the corresponding category. PPV varied among categories being in general above their prevalence in this dataset. NPV was high in all categories (69.8-100%).Conclusions: The validated-DB complies with ethics regulations and represents the population studied. It is accessible by neuroradiologists willing to use information provided by MRS to help in the non-invasive diagnosis of brain tumours. Short TE provides slightly better tumour classification, and results improve when both TE are considered simultaneously. Meningioma was the only tumour group in which long TE performed better than short TE. PPV and NPV provided for routine MRI characterisation of brain tumours may be used as estimates of post-test probabilities of diagnostic accuracy achieved by MRI in the database studied. The need for non-invasively increasing SE in categorization of most brain tumour types while retaining high SP, especially in the differentiation of high and low-grade glial tumour classes has been targeted.

Els lípids mòbils visibles per RMN (ML) ressonant a 1,28 i 0,9ppm han estat descrit en el patró espectral de tumors cerebrals agressius I en diversos tipus cel·lulars en cultiu. Els ML provenen principalment de triacilglicerols (TAG) continguts en gotícules lipídiques (1-10 ?diàmetre) i han estat relacionats a necrosi i hipòxia en tumors, i a la velocitat de proliferació en cultius cel·lulars. Entendre l'origen bioquímic I biofísic dels ML pot ser ajuda a la MRS de tumors cerebrals humans en el diagnòstic, pronòstic i planificació de la teràpia.Els senyals de lípids visibles per RMN (ML) de les cèl·lules C6 han estat monitorats a 9,4 i 11,7 T (pols i adquisició i 136 ms temps d'eco) en sediments cel·lulars per espectroscòpia de 1H NMR. S'ha trobat un comportament reproduïble amb el creixement. Els ML augmenten de fase log (dia 4 de cultiu) a fase postconfluent (dia 7 de cultiu). Aquest comportament es correspon amb el percentatge de cèl·lules que contenent gotícules citosòliques detectables per tinció amb Nile Red i epifluorescència. (rang 23% -60% de cèl·lules). El nombre de cèl·lules positives augmenta després de la sembra (dia 0-1), disminueix a fase log (dia 2-4), augmenta altre cop amb la confluència (dia 5) i encara més en post-confluència (dia 7). L'aturada de la proliferació induïda per deprivació de factors de creixement indueix una major acumulació de gotícules citosòliques (fins a 100%) i un major augment en els ML ( fins a 21 vegades respecte de les cèl·lules de fase log de dia 4 de cultiu).La quantificació del lípids neutres en extractes lipídics totals de cèl·lules C6 per cromatografia en capa prima (TLC) mostra que no hi ha canvis significatius amb el creixement o l'aturada de proliferació en els principals tipus de lípids neutres presents (triacilglicerols, TAG; diacilglicerols, DAG; esters de colesterol, ChoEst) excepte pels DAG, els quals decreixen en cèl·lules de dia 7.La quantificació per 1H-13C HMQC dels extractes de cèl·lules C6 (cèls. dia 4, fase log, n=3; i dia 7, post-confluenst, n=3) i and {1}-13C-glucosa enriquida 99% (cèls. dia 4, , n=3, incubació 2h4; i dia 7, n=3, incubació 48h) va mostrar que no hi havia diferències significatives en el contingut de TEG entre cèl·lules de dia 4 i de dia 7. La distribució del marcatge obtinguda suggereix una compartimentalització de la síntesi de PL i TAG a partir de DAG, i un origen diferent de glucosa per la síntesi de TAG en les condicions experimentals.L' aparent discrepància entre els resultants d'RMN, microscòpia òptica I TLC pot ser explicada si es tenen en compte canvis biofísics en el pool de lípids neutres i els resultants de marcatge. Es proporciona una explicació cel·lular pels resultats obtinguts: la hipòtesi de la llançadora de TAG. / NMR-visible mobile lipids (ML) resonances at 1.28 and 0.9ppm have been described in the spectral pattern of aggressive tumours and in cultured cell types. These ML mostly originate from triacylglicerol (TAG) in droplets (1-10 micrometers of diameter) and have been related to necrosis and hypoxia in tumours and proliferation rate in cultured cells. Proper understanding of the biochemical and biophysical origin of these ML could help MRS of human brain tumours to provide useful information for diagnosis, prognosis and therapy planning. NMR-visible mobile lipid (ML) signals of C6 glioma cells have been monitored at 9.4 and 11.7 T (single pulse and 136 ms echo time) from cell pellets by 1H NMR spectroscopy. A reproducible behavior with growth has been found. ML signals increase from log phase (4 day of culture) to postconfluence (7 day of culture). This ML behavior is paralleled by the percentage of cells containing epifluorescence detectable Nile Red stained cytosolic droplets (range 23% - 60% of cells). The number of positive cells increases after seeding (day 0-1), decreases at log phase (day 2-4), increases again at confluence (day 5) and even further at post-confluence (day 7). C6 cells proliferation arrest induced by growth factors deprivation induces an even higher accumulation of cytosolic droplets (up to 100% of cells) and a large ML increase (up to 21 -fold with respect to 4 day log phase cells)When neutral lipid content is quantified by thin-layer chromatography (TLC) on total lipid extracts of C6 cells, no statistically significant change can be detected with growth or growth arrest in major neutral lipid containing species (triacylglycerol, TAG, diacylglycerol, DAG, cholesterol esters, ChoEst) except for DAG, which decreased in post-confluent, 7 day cells. Quantitation of C6 lipid extracts of cultured cells (day 4 cells, log phase, n=3, and day 7 cells, postconfluent, n=3) and {1}-13C-glucose 99% enriched grown cells (day 4 cells, n=3, 24h incubation with 13C enriched glucose, day 3-day 4, and day 7 cells,n=3, 48h incubation with 13C enriched glucose, day 5-day 7) by 1H-13C HMQC showed no statistically significant changes in TAG content between day 4 and day 7 cultured cells. The labelling distribution obtained suggests a cellular compartimentalization of the synthesis pathway for PL and TAG from DAG, and an origin different from glucose for TAG synthesis under the experimental conditions (log phase and post-confluence).The apparent discrepancy between NMR, optical microscopy and TLC results can be reconciled if possible biophysical changes in the neutral lipid pool with growth and labeling results are taken into account. A cellular explanation for the observed results is proposed: the TAG-droplet-size-change hypothesis.

Els tumors cerebrals humans són relativament freqüents a persones d'edat avançada. El seu correcte diagnòstic té gran importància per garantir procediments terapèutics o decisió clínica adequats. La espectroscòpia per ressonància magnètica nuclear in vivo és una eina per al diagnòstic no invasiu amb gran potencial davant la sospita de lesió intracerebral. Es pot adquirir en la mateixa exploració que les imatges per ressonància magnètica amb un petit augment del temps total. En canvi, l'espectroscòpia d'alta resolució ha estat molt utilitzada en l'anàlisis d'extractes de metabòlits de biòpsies tumorals o bé de fluids corporals per a una millor resolució i separació dels diferents components moleculars de la mostra. Aquesta tesi tracta de l'anàlisi in vivo i in vitro de patrons espectrals de tumors cerebrals humans i també de lesions cístiques associades a aquests tumors. L'anàlisi d'espectres in vivo ha emprat també la metodologia de reconeixement de patrons espectrals. En l'estudi de lesions cístiques, hem desenvolupat un classificador automàtic basat en patrons espectrals in vivo per distingir entre lesions malignes, benignes i abscessos. Els líquids cístics han estat estudiats quimicament. S'han detectat àcid siàlic i àcid hexurònic, compostos moltes vegades presents a elements macromoleculars de matriu extracel·lular. S'han realitzat extraccions de metabòlits solubles en àcid perclòric (PCA) dels líquids per observar-ne el patró espectral. Els principals resultats d'aquest apartat són que el senyal observat in vivo a 2,03 ppm, generalment associat a N-acetilaspartat, correspon en bona part a un element macromolecular, possiblement siàlic associat a proteïnes. S'han analitzat els patrons in vivo i en dissolucions model a camp clínic (1,5 Teslas) de mio-inositol i glicina, donada la seva importància en la gradació de tumors astrocítics i en la discriminació d'altres tipus tumorals com hemangiopericitomes i meningiomes, i s'ha dissenyat una corba de calibració amb dissolucions model per determinar les quantitats relatives de cadascun a l'espectre in vivo. Això permetrà la comparació d'aquests valors amb els obtinguts a l'anàlisi de biòpsies in vitro. En aquest apartat, s'ha comprovat que la quantitat relativa de mio-inositol disminueix amb l'augment del grau tumoral. També es van plantejar, a l'anàlisi de patrons espectrals a camp clínic, fórmules discriminatòries experimentals ("classificadors"), com la basada en mio-inositol/glicina i lípids per a discriminar glioblastoma de metàstasis amb una millora de la discriminació diferencial per 22% dels casos de glioblastoma. Les anàlisis in vitro s'han fet mitjançant extraccions de metabòlits solubles en PCA amb posterior avaluació del patró espectral mitjançant una anàlisi estadística, per detectar metabòlits útils en la discriminació futura de tipus tumorals difícils de diferenciar en exploracions in vivo. A més, s'han realitzat tests preliminars de reconeixement de patrons espectrals in vitro. S'han obtingut les evidències per entendre les diferències observades in vivo. Finalment, la detecció de concentracions de glicina in vivo als tumors astrocítics de grau baix, més reduïda que la obtinguda in vitro, suggereix una restricció de la mobilitat de la glicina al teixit intacte, possiblement degut a la seva associació amb macromolècules cel·lulars. A més, aquesta Tesi també tracta de la col·laboració al desenvolupament d'una eina d'auxili al diagnòstic de tumors cerebrals, basada en patrons espectrals de RMN de 1H, anàlisi d'imatges per ressonància magnètica, anatomies patològiques i dades clíniques, associada al projecte INTERPRET (International Network for Pattern Recognition of Tumours using Magnetic Resonance, http://carbon.uab.es/INTERPRET). Aquesta eina es troba en procés de certificació industrial i està sent sotmesa a avaluació en diferents centres clínics. / Human cerebral tumours are relatively frequent neoplasms. access to closed cranial spaces is difficult and then proper diagnositc is important to ensure correct therapeutic proceedings.In vivo magnetic resonance spectroscopy is an important diagnostic tool for abnormal intracraneal masses. Spectra can be acquired in the same magnetic resonance imaging exploration, with little additional time. On the other hand, high resolution spectroscopy, by another hand, has been widely used in perchloric extracts analysis and for body liquids and fluids to achieve a better resolution and separation of different sample compounds. This thesis deals with the in vivo and in vitro analyses of spectral patterns of human cerebral tumours and also cystic lesions associated with these tumours or with infectious abscesses. Pattern recognition techniques have also been applied to in vivo spectral analyses of data. We have developed an automatized classifier based in the spectral pattern recorded in vivo from cystic lesions to distinguish between malignant and benign tumours and abscesses. Cystic fluids have also been chemically analysed and we have found sialic and hexuronic acids, often present in macromolecular components of the extracellular matrix. We have also carried out perchloric acid (PCA) extraction of soluble metabolites of cyst fluids to characterize its spectral pattern. Main results of this part were that the 2,03 ppm signal in vivo, generally attributed to N-acetyl aspartate, is mainly due to a macromolecular component, possibly protein-bound sialic acid. Furthermore, we have analysed in vivo and model solution spectral patterns (clinical field, 1,5 Teslas) of myo-inositol (mI) and glycine (gly), due to their possible importance in astrocytic tumour grading and also for discrimination of other tumoral types as hemangioperycitomas and meningiomas. We have also designed a calibration curve with model solutions to calculate de mI/gly in in vivo spectra. This has allowed comparison of these values with in vitro ones, obtained from biopsy PCA extractanalyses. In this part, we have verified that the relative concentration of myo-inositol decreases with increasing tumoral grade. In in vivo spectral pattern analysis, we have also proposed experimental discriminative formulas (classifiers), as one based in myo-inositol/glycine and lipids, to discriminate glioblastomas from metastasis with an improvement of discrimination in 22% of the glioblastoma cases. In vitro analyses have been carried out with PCA-soluble metabolites, with further evaluation of spectral pattern by means of statistical analyses, in order to detect metabolites potentially useful in discrimination of tumoral types difficult to be performed in toward?¿? clinical practice. Moreover, preliminary studies with pattern recognition techniques on the in vitro data have been started. These studies will provide evidence-based facts to understand the in vivo detected differences. We have confirmed previous results, such as the high myo-inositol concentration in hemangioperycitomas, being a very important differential diagnostic feature. Finally, detection of the in vivo apparent glycine concentration in astrocytic tumours, lower than the in vitro detected concentration, suggests a reduction of glycine mobility in intact tissue, possibly due to its association with cell macromolecules. This thesis also describes the collaboration in the development of a decision-support-system to aid cerebral tumour diagnosis, based in 1H-RMN spectral patterns, magnetic resonance imaging analysis, anatomical pathology and clinical data, associated to the INTERPRET project (International Network for Pattern Recognition of Tumours using Magnetic Resonance, http://carbon.uab.es/INTERPRET). This system is presently in process of industrial certification and its performance is being evaluated at several clinical centres.

OBJECTIU: L´ avaluació precisa de la cognició dels malalts intervinguts de glioma de baix grau (GBG), tot i la reduïda experiència, és essencial per la preservació de la qualitat de vida (QV). La memòria de treball, és un instrument indispensable per les funcions superiors. L´ objectiu d´aquesta tesis va ser l´avaluació de la MT dels pacients amb gliomes de baix grau localitzats en contacte o en les àrees del llenguatge, abans de la cirurgia, per avaluar l´efecte del glioma sobre la cognició. Al postoperatori, l´impacte de la cirurgia sobre la memòria de treball va estar també avaluada.MATERIA I MÈTODES:Aquest estudi inclou 23 pacients diagnosticats de glioma de baix grau en les àrees del llenguatge que van ser intervinguts en condicions d´anestèsia local amb cartografia cortico-subcortical. Tots els malalts van ser avaluats de la memòria de treball, abans i després de la resecció, a més de l´avaluació de l´índex de Karnofsky (KPS). La MT va ser avaluada també als tres mesos després de la intervenció en vuit malalts ( així com el KPS), que van rebre la rehabilitació neurocognitiva focalitzada en la memòria de treball.RESULTATS:Al preoperatori, el 91% dels pacients tenien alteracions de la MT (amb un KPS ≥ 90 en tots els pacients menys un). Després de la cirurgia, immediatament, el 96% dels pacients presentaven un agreujament de la MT (50% KPS >90). Als tres mesos de la cirurgia, els 8 pacients amb l´estimació de la MT. 5 havien recuperat el seu llindar de la MT prequirúrgica i tres havien millorat significativament (tots KPS de 90 menys un de 80).CONCLUSIONS : En els malats amb GBG una determinació de la MT és indispensable a l´escala clàssica de la QV. Una avaluació detallada de la MT preoperativa mostra que gairebé la totalitat dels pacients presenten un dèficit cognitiu. A més, la cirurgia sistemàticament indueix un agreujament transitori de la MT, la qual pot ser recuperada als tres mesos. Una reeducació específica podria ajudar a recuperar l´estat cognitiu preoperatori o fins i tot a millorar-lo. / "SURGERY LOW-GRADE GLIOMA AND WORKING MEMORY"OBJECTS:While scarcely reported, accurate assessment of higher functions in patients operated on for a low-grade glioma (LGG) is essential to evaluate then preserve the quality of life (QoL). Working memory is an instrument crucial for the cognitive functions. Our goal was to assess verbal WM (vWM) in patients with LGG in language areas, before surgery, to evaluate the effect of glioma on cognition. Postoperatively, the surgical impact on vWM was also determined.METHODS:This study includes 23 patients harboring a LGG in language areas, who underwent awake surgery. All patients had a vWM assessment, before and immediately after the resection, in addition to KPS evaluation. vWM were also evaluated 3 months after surgery in 8 patients (KPS in all cases), who performed postoperative neurocognitive rehabilitation focussed on vWM.Preoperatively, 91% of patients had vWM disorders (KPS ≥ 90 in all patients but one). Immediately after the surgery, 96% of patients had vWM worsening (50% of KPS ≥ 90). At three months, among the 8 patients with vWM assessment, 5 recovered their preoperative vWM score, and 3 significantly improved (all with KPS ≥ 90).CONCLUSIONS:In LGG, neuropsychological evaluation seems mandatory in addition to the classical scale of QoL. Indeed, a detailed preoperative vWM assessment showed that most of patients presented yet a cognitive deficit. Moreover, surgery almost systematically induced a transient vWM worsening, which nevertheless can recover within 3 months. Specific rehabilitation could help patients to return to their preoperative cognitive state, and even to improve this status. KEY WORDS: Working Memory, Cognitive functions, Brain Tumor, Surgery, Electrical stimulations.