L’ultrasò és un dels agents físics de fisioteràpia més utilitzats en el tractament de la síndrome subacromial. La fonoforesi i la iontoforesi són agents físics que, a diferència dels ultrasons, utilitzen un fàrmac com a conductor del corrent. Per valorar si l’ús del dexketoprofèn com a conductor en la fonoforesi i la iontoforesi provoca més millora clínica que l’ultrasò es va realitzar un assaig clínic aleatoritzat amb tres grups de tractament, sent l’agent físic diferent en cada grup. Les variables principals de l’estudi van ser l’escala visual analògica (EVA), el qüestionari DASH i l’escala de Constant-Murley. Es van trobar diferències significatives entre l’ultrasò i la iontoforesi en l’EVA i el Constant, i entre la fonoforesi i la iontoforesi en el Constant. Tots els pacients van millorar significativament les tres variables després del tractament. Per tant, els tres agents físics són eficaços però l’ús del dexketoprofèn no millora els resultats. / Ultrasound is of the most widely used techniques in physiotherapy to treat subacromial syndrome. Phonophoresis and iontophoresis are physical agents that, in contrast to ultrasound, use a drug as an electrical conductor. To evaluate whether the use of dexketoprofen as a conductor in phonophoresis and iontophoresis leads to a greater improvement than the use of ultrasound, a randomized clinical trial was carried out on three treatment groups, each of which was administered a different technique. The main variables in the study were the visual analog scale (VAS), the DASH questionnaire and the Constant-Murley scale. The Constant-Murley scale and the VAS found significant differences between the ultrasound and iontophoresis, and the Constant-Murley scale found significant differences between phonophoresis and iontophoresis. All the patients significantly improved in terms of the three variables after the treatment. Consequently, the three physical agents are effective but the use of dexketoprofen does not improve the results.