This doctoral thesis, entitled Death and artistic expression. The experience of death and its repercussion on 20th century european art, addresses the paradigmatic case of various artists whose works reflect personal experiences, as well as social, political and cultural events in their environment, where death takes on a prominent role, the repercussions of death are then echoed throughout their artwork. Therefore, this work acts as a starting point for some events taking place in twentieth-century Europe to carry out an analysis of the artistic production that emerged in this context. Likewise, the thesis includes in its first chapter an anthropological approach to the notion of what death means for the human being through thinkers as Edgar Morin, Louis-Vincent Thomas, Miguel de Unamuno or Mircea Eliade, among others. On the other hand, as a way of introduction, reference is made to an extensive historical period prior to the work that is analysed so that we can gain further depth and understanding. / La presente tesis doctoral, que lleva por título Muerte y expresión artística. La vivencia de la muerte y su repercusión en el arte europeo del siglo XX, aborda el caso paradigmático de diversos artistas cuyas obras son reflejo tanto de experiencias personales, como de acontecimientos sociales, políticos y culturales de su entorno, donde la muerte adquiere un notable protagonismo, algo que se manifiesta en la producción artística que llevan a cabo. Por tanto, el presente trabajo toma como punto de partida diversos acontecimientos que tienen lugar en la Europa del siglo XX al objeto de llevar a cabo un análisis de la producción artística surgida en este contexto. Asimismo, la tesis recoge en su primer capítulo una aproximación antropológica a la noción de lo que supone para el ser humano la muerte a través de pensadores como Edgar Morin, Louis-Vincent Thomas, Miguel de Unamuno o Mircea Eliade, entre otros. Por otro lado, a modo de introducción, se hace alusión a un extenso periodo histórico previo al siglo XX en el que el trabajo artístico de numerosos artistas es reflejo de su época. / La present tesi doctoral, que porta per títol Mort i expressió artística. La vivència de la mort i la seua repercussió en l'art europeu del segle XX, aborda el cas paradigmàtic de diversos artistes les obres dels quals són reflex tant d'experiències personals, com d'esdeveniments socials, polítics i culturals del seu entorn, on la mort adquirix un notable protagonisme, quelcom que es manifesta en la producció artística que duen a terme. Per tant, el present treball pren com a punt de partida diversos esdeveniments que tenen lloc en l'Europa del segle XX a fi de dur a terme una anàlisi de la producció artística sorgida en este context. Així mateix, la tesi arreplega en el seu primer capítol una aproximació antropològica a la noció del que suposa per a l'esser humà la mort a través de pensadors com Edgar Morin, Louis-Vincent Thomas, Miguel de Unamuno o Mircea Eliade, entre d'altres. D'altra banda, a manera d'introducció, es fa al¿lusió a un extens període històric previ al segle XX en el que el treball artístic de nombrosos artistes és reflex de la seua època. / Piqueras Arona, G. (2017). MUERTE Y EXPRESIÓN ARTÍSTICA. La vivencia de la muerte y su repercusión en el arte europeo del siglo XX [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/90427 / TESIS

[ES] El aburrimiento es una sensación desagradable y los seres humanos lo experimentan en la vida cotidiana, en el trabajo, en el entretenimiento, o en la educación y la cultura. En dicha investigación, pretendemos explorar la poética del aburrimiento en el arte contemporáneo a través de la indagación en el formalismo y en el conceptualismo, rastreando cómo el aburrimiento afecta a la producción artística, conformándose como una estrategia del arte e influyendo en el espectador. Para realizar este trabajo, iniciamos el estudio de los recursos filosóficos, sociológicos y literarios relacionados con el aburrimiento, con el fin de configurar su rostro y valor. Después, a través de este entendimiento del aburrimiento, rastreamos su manifestación en el arte. Descubrimos que, en efecto, tradicionalmente la impresión establecida del arte ha sido una simulación de ilusión, creando un mundo asombroso en medio de la representación ilusionista de la realidad y la imaginación. Sin embargo, desde las vanguardias, el arte ha roto este lenguaje de la representación ilusionista y ha propuesto otro lenguaje basado en el conceptualismo y en la experiencia pura visual abstracta. Tales rupturas y conflictos con el arte convencional también llevan consigo la posibilidad del aburrimiento en el arte, donde el arte a primera vista ya no es visualmente comprensible y tampoco se basa plenamente en la representación visual. Además, hallamos este vínculo significativo del aburrimiento concretamente en el "Manifiesto Dadá", en el que declara la intención de derrotar el aburrimiento del arte convencional. Sin embargo y paradójicamente el dadaísmo introdujo aquel lenguaje del aburrimiento en el arte, influyendo posteriormente en el arte contemporáneo. Es así que, con el análisis de diversos artistas y estrategias estéticas que utilizan el aburrimiento, revelamos la poética del aburrimiento en el arte contemporáneo. / [CA] L'avorriment és una sensació desagradable i els éssers humans l'experimenten en la vida quotidiana, en el treball, l'entreteniment, o l'educació i la cultura. En aquesta investigació, pretenem explorar la poètica de l'avorriment en l'art contemporani a través de la indagació en el formalisme i en el conceptualisme, rastrejant com l'avorriment afecta a la producció artística, conformant-se com una estratègia de l'art i influint en l'espectador. Per a fer aquest treball, iniciem l'estudi dels recursos filosòfics, sociològics i literaris relacionats amb l'avorriment, amb la finalitat de configurar el seu rostre i valor. Després, a través d'aquest enteniment de l'avorriment, rastregem la seua manifestació en l'art. Descobrim que, en efecte, tradicionalment la impressió establida de l'art ha sigut una simulació d'il·lusió, creant un món sorprenent enmig de la representació il·lusionista de la realitat i la imaginació. No obstant això, des de les avantguardes, l'art ha trencat aquest llenguatge de la representació il·lusionista i ha proposat un altre llenguatge basat en el conceptualisme i en l'experiència pura visual abstracta. Tals ruptures i conflictes amb l'art convencional també porten amb si la possibilitat de l'avorriment en l'art, on l'art a primera vista ja no és visualment comprensible i tampoc es basa plenament en la representació visual. A més, trobem aquest vincle significatiu de l'avorriment concretament en el "Manifest Dadà", en el qual declara la intenció de derrotar l'avorriment de l'art convencional. No obstant això i paradoxalment el dadaisme va introduir aquell llenguatge de l'avorriment en l'art, influint posteriorment en l'art contemporani. És així que, amb l'anàlisi de diversos artistes i estratègies estètiques que utilitzen l'avorriment, revelem la poètica de l'avorriment en l'art contemporani. / [EN] Boredom is an unpleasant feeling that is experienced by human beings in everyday life, in work, entertainment, education, and culture. In this research, we intend to explore the poetics of boredom in contemporary art through the investigation of formalism and conceptualism, tracing how boredom affects artistic production, turns into an art strategy, and affects the viewer. To carry out this work, we began with the study of philosophical, sociological, and literary resources related to boredom in order to configure its features and value. Later, through this understanding of boredom, we traced its manifestation in art. We discovered that, indeed, traditionally the established impression of art has been a simulation of illusion, creating an amazing world between the illusionistic representation of reality and imagination. However, since the avant-gardes, art has broken this language of illusionist representation and has proposed another language based on conceptualism and pure abstract visual experience. Such ruptures and conflicts with conventional art also bring with them the possibility of boredom in art, where art at first sight is no longer visually understandable and also does not completely depend on visual representation. In addition, we find this significant link between boredom and art specifically in the "Dada Manifesto," which declares the aim of defeating boredom in conventional art. However, paradoxically, Dadaism introduced strategies of boredom into art, which subsequently became influential in contemporary art. Thus, with the analysis of various artists and aesthetic strategies involved with boredom, we have revealed the poetics of boredom in contemporary art. / Lee, CY. (2023). Una aproximación a la retórica del aburrimiento en el arte contemporáneo [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/192761