Aquesta tesi explora els orígens de la pintura abstracta des d'un punt de vista eminentment conceptual. Parteix de la hipòtesi que l'abstracció es pot considerar la culminació dels ideals estètics del Simbolisme finisecular; i considera que un dels elements de continuïtat entre Simbolisme i abstracció fou l'ideal de l'obra d'art total o Gesamtkunstwerk. La tesi estudia els pintors Vassily Kandinsky i Piet Mondrian per mostrar, a través de l'anàlisi de les seves obres i textos, que aquest ideal d'obra total fou per ambdós un leit-motiv fonamental en la seva evolució vers l'abstracció. En el cas de Kandinsky s'estudien especialment les seves composicions escèniques, i en el cas de Mondrian, l'arranjament del seu estudi, projectes en el marc dels quals es va desenvolupar la seva pintura. En ambdós casos, com també en el Simbolisme, el projecte de l'obra d'art total es considera tant des de la vessant artística, com en relació al seu valor utòpic. / This thesis explores the origins of abstract painting from a predominantly conceptual point of view. It begins with the hypothesis that abstraction may be considered as the culmination of the aesthetic ideals of turn of the century Symbolism, and considers that one of the elements of continuity between Symbolism and abstraction was the ideal of the total work of art, or Gesamtkunstwerk. The thesis studies the painters Wassily Kandinsky and Piet Mondrian to show, through analysis of their works and texts, that this idea of the complete artwork was a fundamental leitmotif for both artists in their evolution towards abstraction. In the case of Kandinsky, it studies in particular his scenic compositions and, in the case of Mondrian, the layout of his studio, the framework within which their painting was developed. In both cases, as in Symbolism, the project of the total work of art is considered as much from the artistic viewpoint as in relation to its utopian value.