Aquesta tesi explora els orígens de la pintura abstracta des d'un punt de vista eminentment conceptual. Parteix de la hipòtesi que l'abstracció es pot considerar la culminació dels ideals estètics del Simbolisme finisecular; i considera que un dels elements de continuïtat entre Simbolisme i abstracció fou l'ideal de l'obra d'art total o Gesamtkunstwerk. La tesi estudia els pintors Vassily Kandinsky i Piet Mondrian per mostrar, a través de l'anàlisi de les seves obres i textos, que aquest ideal d'obra total fou per ambdós un leit-motiv fonamental en la seva evolució vers l'abstracció. En el cas de Kandinsky s'estudien especialment les seves composicions escèniques, i en el cas de Mondrian, l'arranjament del seu estudi, projectes en el marc dels quals es va desenvolupar la seva pintura. En ambdós casos, com també en el Simbolisme, el projecte de l'obra d'art total es considera tant des de la vessant artística, com en relació al seu valor utòpic. / This thesis explores the origins of abstract painting from a predominantly conceptual point of view. It begins with the hypothesis that abstraction may be considered as the culmination of the aesthetic ideals of turn of the century Symbolism, and considers that one of the elements of continuity between Symbolism and abstraction was the ideal of the total work of art, or Gesamtkunstwerk. The thesis studies the painters Wassily Kandinsky and Piet Mondrian to show, through analysis of their works and texts, that this idea of the complete artwork was a fundamental leitmotif for both artists in their evolution towards abstraction. In the case of Kandinsky, it studies in particular his scenic compositions and, in the case of Mondrian, the layout of his studio, the framework within which their painting was developed. In both cases, as in Symbolism, the project of the total work of art is considered as much from the artistic viewpoint as in relation to its utopian value.

En la darrera dècada, el disseny de sistemes de supervisió per a processos industrials ha rebut força atenció. Aquest fet s'explica per l'augment de la demanda en prestacions, flexibilitat i seguretat causada per la creixent conscienciació en qüestions de qualitat , legislació ambiental, i productivitat. L'interès principal d'aquesta Tesi es centra en el disseny d'un Sistema de Supervisió Intel·ligent (SIS). La tasca encomanada al SIS és la vigilància del procés, que consisteix en identificar i notificar a l'operador el seu estat de funcionament. Així per exemple, si el SIS detecta un estat de fallada, l'operador podrà emprendre les accions correctores adequades.La originalitat d'aquest treball es basa en la proposta d'una metodologia de disseny basada en la interpretació d'esdeveniments significatius, detectats en els senyals mesurats. En aquesta metodologia, l'expert té un paper rellevant, proporcionant el seu coneixement heurístic del procés. Es proposa una arquitectura de supervisió estructurada en dos nivells: la interfície i el supervisor.La interfície és l'encarregada d'abstraure informació significativa del procés, a partir de l'anàlisi dels senyals mesurats. Per aquest nivell, s'ha formalitzat una metodologia de disseny fonamentada en el paradigma de les finestres lliscants. Una finestra és un conjunt de dades consecutives d'un senyal, caracteritzada per una amplada i un desplaçament. Aplicant un càlcul determinat sobre aquestes dades és possible obtenir una nova dada. Així, l'anàlisi de diverses finestres consecutives proporciona un nou senyal sobre el que es pot aplicar un procediment similar. Continuant aquest procés iteratiu, es pot arribar a abstraure un senyal amb un contingut prou significatiu per a l'expert. Aquesta informació és transmesa al supervisor en forma d'esdeveniments.El supervisor s'encarrega d'interpretar els diversos encadenaments d'esdeveniments observats, i notifica l'estat de funcionament del procés a l'operador. Per aquest nivell, s'ha desenvolupat una metodologia per a l'obtenció d'un model comportamental de la planta, com a màquina d'estats finits. El procediment de modelatge proposat considera la definició de models associats a diversos components del procés i a les interaccions que s'estableixen entre ells. L'autòmat final s'obté per composició de tots aquests models.Ambdós nivells es nodreixen del coneixement heurístic de l'operador: definint els esdeveniments significatius a detectar mitjançant l'anàlisi dels senyals, i associant els encadenaments esperats a estats de funcionament.La metodologia de disseny del SIS ha estat validada satisfactòriament mitjançant l'aplicació a un procés biotecnològic i a una estació de mecanitzat.Diversos resultats d'aquest treball han estat presentats a congressos nacionals i internacionals. / OF THE THESISOver the last decade, the design of supervisory systems for industrial processes has received a great deal of attention. One reason for this is the increased demands on performance, flexibility, and safety caused by increased awareness, environmental regulations, and customer-driven productivity.The main purpose of this Thesis is the design of a Supervisory Intelligent System (SIS). The proposed SIS is concerned with process monitoring, consisting in process functional state identification and its notification to the operator. For example, on faulty state detection, the operator could apply the appropriate corrective action.The originality of this work consists in proposing a design methodology based on the interpretation of significative events, detected from measured signals. In this methodology, heuristic knowledge supplied by operators and experts is very important. A two level supervision architecture is proposed: the interface and the supervisor.The interface deals with abstracting significative process information by means of measured signals data analysis. For this level, a design methodology based on the sliding window paradigm has been formalised. A window is a signal data set, characterised by a duration and a sliding time. Running a specific computation on this data set produces new data. So, the analysis of different consecutive windows leads to a new signal on which a similar procedure can then be applied. Following this iterative process, a signal can be derived which carries enough significative information according to the operator. This information is transmitted to the supervisor as events. The supervisor translates observed event sequences into process states, which later are notified to the operator. For this level, we propose a design methodology that supplies a behavioural plant model by means of a finite state machine description. This procedure is based on modelling process components and interactions between them. The final automaton is obtained by the composition of all these models.Both SIS levels depend on the available operator heuristic knowledge: defining significative events which are to be detected using data analysis, and linking expected event sequences to functional states.The SIS design methodology has been successfully validated through its application to a biotechnological process and a milling machine.Several results in this dissertation have been presented at national and international conferences.

L'objecte d'aquesta tesi ha estat el de defensar, a partir de l'exemple de l'obra de Francis Ponge, la plausibilitat referencial del llenguatge poètic, supòsit tot sovint rebatut a causa d'una radicalització del tòpic de l'autoreferencialitat poètica i per un planteig en suma restringit del concepte de la referencialitat. Però que un poema es constitueixi en tant que específica configuració significant no hauria d'implicar un menyscabament de la seva capacitat de representació, perquè si la poesia és creació mitjançant el llenguatge, tot allò que jutgem poètic no dimanaria sinó de la mateixa idiosincràsia de l'expressió verbal. Així doncs, hem argumentat, en primer lloc, l'efectivitat referencial del llenguatge ordinari per tal d'il·lustrar tot seguit la del poètic i, en particular, la que explicitaria el verb de Francis Ponge, atès que la poètica d'aquest autor es caracteritza, precisament, pel fet d'obstinar-se en una convençuda referencialitat: la que l'impel·lí a dirigir-se envers les coses; la que el dugué a submergir-se en les paraules. El objeto de esta tesis ha sido el de defender, a partir del ejemplo de la obra de Francis Ponge, la plausibilidad referencial del lenguaje poético, supuesto a menudo rebatido a causa de una radicalización del tópico de la autorreferencialidad poética y por un planteamiento en suma restringido del concepto de la referencialidad. Pero que un poema se constituya en tanto que particular configuración significante en modo alguno implicaría un menoscabo de su capacidad de representación, porque si la poesía es creación mediante el lenguaje, todo lo que juzgamos poético no dimanaría sino de la propia idiosincrasia de la expresión verbal. Así pues, hemos argumentado, en primer lugar, la efectividad referencial del lenguaje ordinario para ilustrar a continuación la del poético y, en particular, la que explicitaría el verbo de Francis Ponge, pues la poética de este autor se caracteriza, precisamente, por obstinarse en una convencida referencialidad: la que lo impulsó a dirigirse hacia las cosas; la que lo condujo a sumergirse en las palabras. / Starting from Francis Ponge's work, this PhD thesis argues for the referential plausibility of the poetic language. This assumption has often been contested partly because of the cliché of poetic self-referentiality and partly because the concept of referentiality has had an extremely restricted approach. This thesis suggests that, on the contrary, a poem's capability of becoming a particular and significant configuration does by no means imply a lessening of its representative force. Indeed: if poetry is creation by means of language, everything we judge as poetic stems solely from the idiosyncrasy of verbal expression. Thus, the thesis argues for the referential efficiency of ordinary language to then illustrate the referential efficiency of the poetic. It focuses in particular on the verbum as put forth by Francis Ponge. This author's poetics is best characterized by its persistence in a convinced referentiality, which leads Ponge to address things, and which takes him to sound the depths of words.