Global ETD Search

1	De la plausibilitat referencial del llenguatge poètic: Francis Ponge, o el cas d'una poètica referencialista Capllonch, Begoña 04 February 2010 (has links) L'objecte d'aquesta tesi ha estat el de defensar, a partir de l'exemple de l'obra de Francis Ponge, la plausibilitat referencial del llenguatge poètic, supòsit tot sovint rebatut a causa d'una radicalització del tòpic de l'autoreferencialitat poètica i per un planteig en suma restringit del concepte de la referencialitat. Però que un poema es constitueixi en tant que específica configuració significant no hauria d'implicar un menyscabament de la seva capacitat de representació, perquè si la poesia és creació mitjançant el llenguatge, tot allò que jutgem poètic no dimanaria sinó de la mateixa idiosincràsia de l'expressió verbal. Així doncs, hem argumentat, en primer lloc, l'efectivitat referencial del llenguatge ordinari per tal d'il·lustrar tot seguit la del poètic i, en particular, la que explicitaria el verb de Francis Ponge, atès que la poètica d'aquest autor es caracteritza, precisament, pel fet d'obstinar-se en una convençuda referencialitat: la que l'impel·lí a dirigir-se envers les coses; la que el dugué a submergir-se en les paraules. El objeto de esta tesis ha sido el de defender, a partir del ejemplo de la obra de Francis Ponge, la plausibilidad referencial del lenguaje poético, supuesto a menudo rebatido a causa de una radicalización del tópico de la autorreferencialidad poética y por un planteamiento en suma restringido del concepto de la referencialidad. Pero que un poema se constituya en tanto que particular configuración significante en modo alguno implicaría un menoscabo de su capacidad de representación, porque si la poesía es creación mediante el lenguaje, todo lo que juzgamos poético no dimanaría sino de la propia idiosincrasia de la expresión verbal. Así pues, hemos argumentado, en primer lugar, la efectividad referencial del lenguaje ordinario para ilustrar a continuación la del poético y, en particular, la que explicitaría el verbo de Francis Ponge, pues la poética de este autor se caracteriza, precisamente, por obstinarse en una convencida referencialidad: la que lo impulsó a dirigirse hacia las cosas; la que lo condujo a sumergirse en las palabras. / Starting from Francis Ponge's work, this PhD thesis argues for the referential plausibility of the poetic language. This assumption has often been contested partly because of the cliché of poetic self-referentiality and partly because the concept of referentiality has had an extremely restricted approach. This thesis suggests that, on the contrary, a poem's capability of becoming a particular and significant configuration does by no means imply a lessening of its representative force. Indeed: if poetry is creation by means of language, everything we judge as poetic stems solely from the idiosyncrasy of verbal expression. Thus, the thesis argues for the referential efficiency of ordinary language to then illustrate the referential efficiency of the poetic. It focuses in particular on the verbum as put forth by Francis Ponge. This author's poetics is best characterized by its persistence in a convinced referentiality, which leads Ponge to address things, and which takes him to sound the depths of words. semantic translucence. semantic opacity negativity literalness cratilism analogy fictionality imaginative faculty abstraction categorization conceptualization poetic function semanticity figuration referentiality translucidez semántica opacidad semántica literalidad negatividad analogía ficcionalidad abstracción facultad imaginativa cratilismo categorización conceptualización semanticidad función poética figuración referencialidad translucidesa semàntica opacitat semàntica negativitat ficcionalitat literalitat analogia cratilisme facultat imaginativa abstracció categorització conceptualització funció poètica semanticitat figuració referencialitat Ponge 81 82
2	Imagen fotográfica y textualidad. La obra de Wright Morris, Duane Michals y Sophie Calle Prieto Aguaza, Alberto 19 January 2009 (has links) Aparentment la funció de la imatge és la d'il·lustrar l'acció que es desenvolupa al text i la funció del text és explicar allò que visualitzem a la fotografia. Més enllà d'aquesta complementarietat, les relacions s'amplien a la imatge fotogràfica, davant les imatges sintètiques, pel seu estatus com a index. El diàleg entre ambdós mitjans expressius genera una alteració mútua, d'una banda a les coordenades espai-temps i d'una altra a la noció de referencialitat; és a dir, ni una fotografia és únicament un document real ni un text, és una ficció. S'observen aquestes relacions a les obres de Wright Morris, Duane Michals y Sophie Calle a través d'un element visual i conceptual característic de cada un d'ells -finestra, mirall i ombra- que relaciona la forma de conèixer el món i conèixer el jo. / Aparentemente la función de la imagen es la de ilustrar la acción que se desarrolla en el texto, mientras que éste debe explicar lo que vemos en aquella. Más allá de esta complementariedad, las relaciones se amplían en el caso de la imagen fotográfica, frente a las imágenes sintéticas, debido a su especial estatus como index. El diálogo entre ambos medios expresivos genera una alteración mutua, tanto de las coordenadas espacio-temporales como de la noción de referencialidad: ni una fotografía es sólo un documento real ni un texto literario una ficción. Se observan estas relaciones en la obra de Wright Morris, Duane Michals y Sophie Calle mediante un elemento visual y conceptual característico de cada uno de ellos -ventana, espejo y sombra- que relaciona la manera de conocer el mundo y de conocerse uno mismo. / At first sight, the role of the image is to illustrate the action taking place within a text, whereas this one has to explain what we see in the image. Beyond this collaboration, we find deeper relationships when talking about photographic image, in opposition to synthetic images, due to its special status as index. Dialogue between photography and a so-called literary text creates a mutual alteration, related not only to time and space but also to the question of referentiality: neither a photograph is only a real document nor a text is a fiction. We observe these changes in the works of Wright Morris, Duane Michals and Sophie Calle by means of three visual and conceptual elements -window, mirror and shadow- which connect the way to know the world and ourselves. Sophie Calle Duane Michals Wright Morris referentiality identity perception photographic space photographic time representation fiction reality photo-text literature photography language image Sophie Calle Duane Michals Wright Morris referencialitat identitat percepcio espai fotografic temps fotografic representacio ficcio realitat foto-text literatura fotografia llenguatge imatge Sophie Calle Duane Michals Wright Morris referencialidad identidad percepcion espacio fotografico tiempo fotografico representacion ficcion realidad foto-texto literatura fotografia lenguaje imagen 00 77

Search results

De la plausibilitat referencial del llenguatge poètic: Francis Ponge, o el cas d'una poètica referencialista

Imagen fotográfica y textualidad. La obra de Wright Morris, Duane Michals y Sophie Calle